divendres, 27 de febrer de 2009

Un guau i un miau

Soc una enamorada dels animals, m'encanten tots els bitxos (gràcies a alguns posts us haureu adonat).

Des de petita sempre he estat envoltada d'animals. Va haver-hi una època que arribar a casa era com arribar al zoològic de Barcelona jeje. Teníem de tot: un canari, una gossa, peixos, (fins i tot criàvem "gupis" i "molis") dues tortugues d'aigua i un hàmster. Allò va ser una bogeria però jo estava en mi salsa.

Quan vaig néixer, mons pares teníen un gos de la raça pastor alemany de cabell llarg , super obedient, i ademés segons mon pare trobava rovellons! una passada de gos. De vegades, m'adormia a sobre d'ell, em posava a sobre d'ell com si d'un cavall es tractés o li estirava de la cua i s'ho deixava fer tot (pobret, el que va haver d'aguantar!).

Després varem tenir un fox terrier (com el del video), 12 anys de la meva vida junt a ella. També la pobre va passar de tot: la disfrassava, la posava al cotxet de les nines, li feia la carretilla, li deixava que es mengés el que quedava del meu iogurt o petit-suisse, la feia dormir amb mi... Li agradava un munt l'aigua però banyar-la era tota una odisea, unes corredisses... com aquestes o aquestes. La treia a passejar 3 vegades al dia, tot i així mai en tenia prou i no suportava quedar-se sola a casa.
Un dia quan vaig arribar del cole, de la rabia que li va fer quedar-se sola es va carregat un trocet de la porta a queixalades, ningú sap encara com no es va deixar les dents allà. Aquest video m'ha recordat, alguns moments difícils. Obria les portes a mamporrazos amb el cap, i si no li funcionava es liava a esgarrapar la porta fins que arribava al pany. I si això era poc, havíes d'anar en compte de no deixar-te cap menjar a taula, o ja l'havíes vist! només obedia a la paraula "carrer" això si que ho entenia, per lo demés era una cabuda. Ens va portar més d'un mal de cap, però què voleu que us digui, a dia d'avui encara la trobo a faltar.

Dençà que no hem tingut mai més gossos a casa. Són tota una responsabilitat, sobre tot quan arriben les vacances és força complicat, i si a la teva vida no hi ha estabilitat... com en el meu cas... que encara no sé on és casa meva jajaja millor no tenir-ne. De totes maneres, els meus pares segueixen tenint animals, que us penseu! des de fa uns quants anys m'han substituit per tenir gats a casa jeje i vulguis o no, fan companyia i no porten tanta feina (tot i que reivindico, no és el mateix!) Aquest video però, em recorda algunes peculiaritats (exagerades) del que solen ser els matins amb un gat a casa. Més aquí.

Alguna vegada he pensat en fer de voluntaria en alguna protectora d'animals, però aquí a Finlàndia no n'hi han perquè la gent que té gossos a casa no els abandona mai. Així que de moment, em seguiré contentant mirant videos.

dimarts, 24 de febrer de 2009

Croquetes de cigrons

Perquè som el que mengem i menjar és tan important com viure, viatjar o estimar


No, no són nuggets del McDonalds, ni croquetes congelades

La setmana passada, vaig decidir fer alguna cosa amb tooots els cigrons morts de fàstic que tenia encara guardadets en un taper al fons de l'armari de la cuina. Quan vaig arribar al Novembre vaig venir carregada de llegums i ara ja gairebé no em queden existències si no fos pels cigrons. No dec ser gaire cigronera jo. Quan vivia a ca mons pares ma mare de quan en quan feia cigrons amb tomàquet sofregit o bé amanida de cigrons amb ou dur, tonyina i ceba. Tot molt bó i fàcil de fer. Però des que visc aquí no sé si pel temps o què que no m'ha donat per fer aquelles receptes i ja no sabia com fer-ho per desfer-me'n d'ells. I vaig tenir la gran idea! Fer falafel, una espècie de croquetes vegetals fetes majoritariament de cigrons. Vaig trobar varies receptes per la xarxa i vaig escollir-ne la més senzilleta. I... taxàn! Em van sortir unes 25 i us ho dic, van volar, van volar!! Són súper fàcils de fer, malgrat que requereix cert temps a la cuina. Ara ja no em queden més cigrons per fer-ne...! M'he tornat cigronera!!

Ingredients:

- 1 pot de cigrons cuits (si els tens secs, deixar en aigua durant una nit)
- 1 ceba
- 2 grans d'all
- 1 pastanaga cuita
- una mica de cumí en pols (si en tens de normal també val)
- dues cullerades de julivert (si no en teniu tampoc passa res)
- 100 gr. de farina

Per l'arrebossat:

- 1 ou
- farina de galeta

Sofregir la ceba i els alls ben picadets. Xafar els cigrons cuits i abocar-hi la ceba, els alls, la pastanaga, el cumí, el julivert i la farina. Barrejar bé fins que quedi una massa compacte i homogència. Separar la massa fent croquetes de manera circular o allargades, al vostre gust. Passar a l'ou i arrebossar. Sofregir en oli d'oliva i voilà: croquetes de cigrons!

No em direu que no és una recepta fàcil i saludable?

La recepta original aquí.

dilluns, 23 de febrer de 2009

Laskiainen = Posar-se fi de jalar

Durant el primer Diumenge de Quaresma a Finlàndia es celebra el Laskiainen i es fan varies coses:
  • Tirar-se en trineu
  • Fartar-se de laskiaispulla
  • Passar-se la tarda a la sauna
Aquest any he participat en dos, el jalar i la sauneta :D

Aquesta és una altra manera de menjar la típica laskiaispulla, comprar o fer les pulla (brioix típic fet amb cardamom i canyella) i fer nata montada, aquesta la meva sogra la va fer amb esència de vainilla, tanta que no semblava pas la nata de sempre (odio la nata). I vinga a començar el tiberi, huntar sobre la pulla: la nata, melmelada de maduixa i ametlletes per sobre.

diumenge, 22 de febrer de 2009

I adore U

He de dir que des fa un any més o menys i donades les circumstàncies d'aquest, tinc una altra manera de pensar sobre els francesos.

Sempre els hi havia tingut una mica de mania (i pensar que tinc família llunyana a Touluse...), sobre tot a l'estiu, quan anava a la Costa Brava amb mons pares, i les platges estaven plagades de gabaxus. Veníen, embrutaven les platges i a sobre no admetíen altre idioma que no fos el seu, i estaven a ca nostra!!

Quan vaig estar visquent a Escòcia, vaig conéixer a un parell de franceses, però aquestes eren unes estirades i mai vaig tenir la ocasió de conéixer-les millor. L'any passat vaig conéixer a la Coralie i em va desmontar tots els esquemes. Està com una cabra, això tots els que la hem conegut ho sabem, és com una nena petita, innocent i somniadora però es la canya de França i és molt bona tia. Aquest any, no us puc dir més, visc amb una francesa, i treballo guiant a francesos i són tot el que volgueu menys uns estirats.

El meu francès no és pas ni molt menys acurat, més aviat és de fa quatre díes però jo m'hi esforço i no callo. Els hi explico tot el que la curiositat els hi piqui sobre el país, els assisteixo, ajudo i acompanyo en tots els safaris i aprenc. Aprenc i aprofito l'avinentesa.

Recent arribada de treballar... Conversació freeky amb una amiga:

Moi: tia tia tiaaaaaaaaaaaaaaaaaaaaaaaa
R: què?
Moi: adoro els francesooooooooooooooooooooooos!!!!
R: que paxa?
Moi: els adoro!! les hago un monumentoooooooo!!!!
R: ah...si? ¬¬
Moi: m'han caigut propines jiji
R: aaaahh ja deia jo... jajajajajaj

Festa Africana



Si hi ha una cosa en el món que més m'agradi són les festes culturals. M'ho passo pipa!
El jalar és ben important, sempre descobreixes nous gustos, nous ingredients i noves maneres de cuinar. Coneixes a nova gent, i el que és més important, et culturitzes. Ahir, després de l'ensurt, el meu company camerunès ens va convidar a ca seva per la nit. Hi havia un munt de gent, parelles fino-africanes, mooolt de jalar, beure i un ambient excel·lent. Tot cristo xerrant d'això i d'allò i passant una bona estona. Per un moment em vaig sentir com a casa, tothom de gresca i pas de silenci.






Però tothom ho tenia clar, la reina de la festa va ser ella, la petita Cecile,
fruit d'una finesa i d'un camerunès

Accidental moment



Tot havia començat estupendament, però sabia, que tard o d'hora el moment arribaria.
Ahir vem anar de safari de raquetes de neu amb un grup de gent ben maco i uns guíes inmillorables, què voleu que us digui! jaja (modèsties apart)

De tornada cap a casa, li vaig dir al meu amic i company de feina camerunès que si volia que conduís jo, estavem un pèl picats en plan conya ja que ell diguessim... és donat al masclisme i jo el burxo per veure fins a on arriba el seu nivell. Estavem tan enfrescats discutint sobre lleons i lleones (reivindico que jo m'he tragat tots els documentals de National Geographic i absolutament tots els documentals del Canal 33 del migdia més els del Canal+ i les llaones són les líders i les que manen!! justament, com les dones d'avui dia. No heu sentit mai, la última paraula la teva la meva dona? I CLAR QUE SÍ!) doncs bé, xerrant, xerrant, no va el tiu i se li en va anar la furgo que gairebé volquem i tot! jajaja lamarequelvamatricular!!




Realment, el gel és punyeter i amb ganes, eh! Però què voleu que us digui, si hagués conduit una servidora... això no hagués passat mai dels mais!

Família, res més enllà d'un mini sunami de neu, un ensurt, unes rialles i un dia diferent.

dijous, 19 de febrer de 2009

Dijous Gras



Diuen que en Dijous Gras no es pot menjar carn i segons la tradició és el dia de la truita i aquest és l'àpat d'avui. A part d'això, les pastisseríes de tot Catalunya s'omplen de bunyols. mMm deliciosos bunyols de vent sols o farcits de crema. A part d'això, gràcies al blog de la Gemma he descobert que també és el dia de la coca de llardons, i de la butifarra!!

I jo que últimament estic amb la vena cuinera... he fet una truita de patates... i uns bunyolets de vent tal qual en fan a Cal Polo, Cal Mora i altres pastisseríes de la nostra terra tan estimada!

Xatos... això de fer bunyols... és bufar i fer ampolles!! si ho hagués sapigut abans!!
Saben a glòriaaaaa!!

Apa, a la vostra salut!

Últims minuts: a ma mare ja la he xinxat per veure qui feia els millors bunyols avui i aquest ha sigut el resultat...

tenen també molt bona pinta, oi?

Els meus han quedat més torradets i al passar-los per l'anís (per cert, que porten alcohol! jo no sé com ma mare em deixava que me'n fartés, alguns porten més anís que d'altres i es nota! jeje) s'han axafat cosa que no impedeix per res del món que tinguin el mateix gust que els bunyols de pastisseria, i al cap i a la fi, aquest era el meu repte!

Economitzar el temps

Aquest és el meu altre problema. No aconsegueixo economitzar i/o utilitzar bé el temps.
Doncs avui que tinc dia lliure, m'he aixecat a les 9.30h arran d'una trucada de feina i ja no m'he pogut tornar a dormir. I he pensat, angeleta, aquesta és la teva, tens tooooooot el dia per fer el teu maleït projecte. I que us penseu que a aquestes hores he fet algo?

  • M'he posat a recollir l'habitació mentres em preparava un te, unes torrades amb oli, sal i orenga i un plàtan (ara m'ha donat per aquí)
  • M'he posat a mirar el correu i a xafardejar blogs (ufff això m'ocupa massa temps) mentres esmorzava.
  • He de pagar dues factures, la de telèfon i la d'internet. Ufff quin palàs...
  • Projecte, toc toc toc, projecte!!! Ufff, on està la meva motivació??
  • Ahir volia anar a nadar una mica, quan vaig arribar a la piscina municipal la caixa era tancada i com no soc clienta habitual, sinó més aviat bastant temporal... apa, a tornar a casa! Encara estic emprenyada per això... :(

Where does it go?

Quién me manda a mi posar-me a fer la comptabilitat de tots els meus gastos??
Fa un parell de díes vaig començar a fer-me un excel per veure quant aconsegueixo estalviar a final de mes, si es que estalvio algo i veure més clarament la de gastos tontos que tinc. I la sorpresa va ser veure que els resultats apuntaven a que més bé dec tenir forats a les mans, al monedero i/o directament al banc, perquè no estalvio una mmmm....da! I no sé com ho faig! :__(

Així tinc la guardiola, em cagunlolla!! grgrgr

dimecres, 18 de febrer de 2009

Freezing safari



Vigilant el ramat mig congelada però equipada fins les celles



-26º C altre cop, i potser varem arribar a -30ºC perquè allò no era normal.
Llàstima que no vaig trobar un termómetre per confirmar aquella ventolera freda i gèlida.

dilluns, 16 de febrer de 2009

But also vegetables

Alguns de vosaltres us pensareu que estic tot el dia "dándole al dulce" i en part... és veritat, jeje soc de mena llaminera, si algun vici tinc és de sucre. Tot i així no vol dir pas que no em cuidi. Al menys un cop a la setmana faig crema de verdures per sopar i si hi hagués, en aquest coi de terra, més per escollir, faria cremes més variades.
Normalment la faig amb:
- api
- pastanaga
- ceba
-1 patata
- 2 formatgets (tipus quesito "el caserio")

Però aquesta em penso que la vaig fer per comptes d'api, carbassó. De vegades li poso també all, una mica de nou moscada i pebre, com em dongui. Per suposat: oli, aigua i sal :)
Lo millor de tot es que es fa en un moment, es pot repetir tant com vulguis, té un aport vitamínic bastant interessant (més si es viu en condicions polars avui hem tornat a baixar a -23ºC) i és saludable.

dissabte, 14 de febrer de 2009

Magdalenes ahir, galetes avui

Finalment hauré de comprar-me una llibreteta on apuntar totes les receptes que em surten bé i agraden. Ahir vaig passar-me tot el dia a casa, he tornat a tenir dolors a l'esquena, voltaren va, voltaren viene i a sobre he passat la nit amb conjuntivitis. Vamos, tot un quadre. Sembla a ser que si m'he de posar malalta ha de ser tot a la vegada, sinó no s'hi val.

Com ja sabeu, els scones no em van sortir bé (i es que ara ja sé el que va passar, vaig fallar en la farina! això requereix un post al BIF com deu mana, que aviat publicaré), després vaig fer la intentona de seguir aquesta recepta tan suculenta, i per comptes d'una crema em va sortir una cosa mooolt rara, em vaig passar amb el temps de cocció i van sortir ous ferrats liquids?¿?¿ un desastre, ho sé!

I jo que m'havia quedat una mica frustrada, erre que erre vaig pensar en fer alguna cosa més senzilleta. Vaig fer madalenes de poma i canyella. Digueu-me repetitva amb això dels gustos, però es que a casa ja no sé que fer amb tanta poma!

I ja puc estar ben orgullosa que a casa ha sigut tot un èxit, la meva companya franceseta que no és de menjar gaire i menys dolços no es va poder resistir a tastar-ne una i a hores d'ara ja no en queden! Yupi! :D



I aquest matí, en vista de que ja quedaven poques madalenes... què coi! m'he posat a fer galetes de xocolata copiant aquesta recepta. Bé, jo no tenia avellanes i n'he posat ametlles. Què voleu que us digui, no m'han quedat com a la Gemma però ben bones que estan i per ser la primera vegada que faig galetes...

Apa, feliç dia dels enamorats i dia de l'amistat! (aquí a Finlàndia, com ja us comentava l'any passat, es celebra més aviat el dia de l'amistat, així ningú queda desamparat)

PD. Saretes, no saps nena, com et trobo a faltar! :_(

dimecres, 11 de febrer de 2009

Education issue

Ja fa anys que Finlàndia és capdevantera en el tema educació però algú sap dir-me com han arribat fins aquí?

Aquest matí, i no és la primera vegada que m'he quedat atònita veient el panorama, li ha sonat al mòbil al nostre benvolgut professor, TOMA CASTANYA PILONGA! en plena classe de matemàtiques financeres, sí, no sabeu la satisfacció que em fa passar-me el meu únic dia de festa fent aquesta assignatura taaaaant interessant. I us penseu que el paio ha penjat?? No, no, l'ha agafat i como Pedro por su casa xerrant en el seu finès natal, tirat a la cadira. No m'extranya que després vegi coses de l'estil: una noia pintant-se les ungles?¿?¿ un altre jugant a un joc del facebook?¿?¿

Però es que això no és tot, l'any passat una altra professora es va oblidar de que el meu grup i jo tenim una presentació i la vem haver de trucar al mòbil i tot per a que vingués perquè aquella nota era part de la nota final i gairebé havíem acabat totes les classes de l'any. Quins pebrots!

A on anem a parar??

dimarts, 10 de febrer de 2009

Outspoken




dilluns, 9 de febrer de 2009

Crònica de: Bodorrio a la Lapona

Com ja vaig comentar a "grosso modo" aquest cap de setmana varem emprendre carretera i manta cap al nord de la Lapònia per celebrar la boda d'uns amics.
  • Conduïr 180km per arribar fins al lloc on es celebrava la boda, a prop de Kittila.
  • Arribem mitja hora tard... no pas perquè anessim lents... sinó que se'ns va tirar el temps arreglant-nos (no sé qui és el més presumit dels dos jeje) i beneeixo haver-ho fet, ja que la cerimònia en qüestió va ser a fora, mitja horeta a -20ºC que feia llavors! ni boja!!
  • En arribat al restaurant la gent es va posar en fila india per abraçar tant a nuvis com als pares de la parelleta. Quin moment més tens! Ells que són tan poc de tocar-se! i acte seguit ens serveixen això de benvinguda. Jo encara estic buscant el cava...
  • Presentació de la taula, senzilleta, molt a l'estil d'aquí. Ni rastre de copes...
  • Cadascú que s'assentés a on vulgués, obviament a nosaltres ens tenia que tocar dos del grup de la alegria de la huerta... ja m'enteneu...

  • Hi havíen unes misterioses capsetes per tota la taula, semblant a les dels mistos i a dins hi portaven... no podia ser altre cosa que un lakritsi (regalesia) i una petita frase feta en finès que com de costum va haver-me de traduïr el menda. (rabia em fa no tenir temps per estudiar aquesta maleïda llengua i haver de necessitar els demés)


El que no m'esperava era el menú.
Constava de crema de re i assortit de canapes (flautes de formatge, salmó, pa de rieska, canapé de salami de re i d'ous de salmó i truita de pernil) això va ser el nostre sopar a les riguroses 17h de la tarda com a bona tradició finesa. Era en plan buffet, així doncs cada vegada que es volia repetir un s'havia d'aixecar i passejar fins l'altre banda del restaurant. Amb les begudes el mateix, i constava d'aigua, cervesa artesana i líquid verdós (anomenat suc de no sé què).



  • Com us podeu imaginar, arribats a aquest punt, a l'hora del postre, afamada, vaig atacar... muajajaja!


  • Acte seguit va començar la festa de veritat. Van treure la lletera, res més enllà del que sembla, a dins hi havia un líquid rosa (que pesadets amb els líquids raros) vodka amb suc de maduixa. Ens treuen un estri típic de cuina on tant dones com homes per separat hem de firmar. Llibres de visita, pa que?
  • I comença l'hora del ball. Bals típic que comencen els nuvis, tangos, balades de la terra, (ni rastre de rumbetes, ni de salsa ni de res que se li assembli a pop anglosaxó... coi, es que no van posar ni ABBA! així no hi havia qui ballés!). Després d'un parell de cançons començo a veure coses rares... (una embarassada a sobre d'una cadira i un paio amb sabates de pell de re) serà pel líquid rosa?¿ A destacar que de 110 convidats que vem ser, al menys vaig contar 5 embarassades, potser no us sembla massa però si ho comparessim amb nosaltres... veuríem que aquí només estan per fer més i més nens. De seguida la sala es va omplir de gent que va decidir canviar el calçat de festa per uns mitjons de llana de tota la vida, manda huevos!
  • Lo millor de tot va ser quan van començar amb els jocs. Un tiu amb una mitja al cap ens presentava el joc, se suposava que havíen segrestat a la nuvia i quan aquesta fos alliberada i entrés havíem de copiar el que ella fes, això ho vaig entendre jiji. El següent joc semblava el de les cadires, però constava de veure quina noia es menjava el gelat més ràpidament i quin noi feia un globus més gran, coñe, raros hasta pa eso! En l'últim joc però, vaig entrar en escena jo, i mira que no sé per què jo ja m'ho olorava. Es tractava d'anar seguint un paper on hi havíen unes instruccions i passar una caixa. Va tocar el punt 5 -passa la caixa a la noia que creguis va millor vestida- i quan vaig veure que el xaval venia cap a mi a passar-me la caixeta... cagunlolla ja no sabia on fotrem, tota vermella no pensava llegir la següent instrucció amb el meu accentàs en finès així que el menda ho va fer per mi, fiuuu!
  • Entrega de regals i despedida una mica ja tocadeta pel punyeter líquid rosa... amm

PD. Sabieu que a Finlàndia després d'una boda només és té un dia de festa i res de llunes de mel?¿

Wind of snow




Nens, nenes... la que ens està caient!! Ni a Groenlandia neva tant!!
Ja era hora que nevés de veritat, coi! Mireu, mireu!

dimecres, 4 de febrer de 2009

In need of a masseur

El passat Diumenge després de la feina vaig decidir donar-me el gustàs d'anar a provar la piscina del Santa Sport (sí, on el mateix Pare Noel va a fer classes de fitness). Doncs normalment en arribat, després de la dutxa de rigor, em poso a fer llargs durant una mitja horeta, sessió de jacuzzi i de cap a la sauna. Aquesta vegada no va ser així. De seguida vaig agafar fred i me'n vaig anar directa al jacuzzi i a sota de la font, s'hi estava tan bé... sauna i cap a casa més arrugada que una pansa.

Doncs bé, maleït el punyeter dia en que una servidora va decidir fotre's estoneta sota la font, des de llavors tinc esquena i cervicals que no me les sento i cansada d'anar per la vida "cual terminator" he anat a la farmàcia a per un xute de Voltaren.

De moment les úniques aurores boreals que veig són les d'abans d'anar a dormir mirant de trobar la bona posició, lamarequevapariralxorretd'aigua!! aaaarggh!

Espero que fagi efecte ràpid ràpid que demà sigui com sigui la menda se'n va a esquiar...

diumenge, 1 de febrer de 2009

Le ciel en rose





Per fi comença a haver-hi una miqueta de claror, més solet i... comença la temporada de les aurores boreals! Diuen que quan el cel es posa rosa es pronostica que durant la setmana començaran a baixar les temperatures i no van mal encaminats... per aquest Divendres... -30ºC i aquest cap de setmana vaig de boda més al nord, madreeeee!!