Boira

Aquest matí ens hem aixecat així.

Amb una d'aquelles boires surrealistes de peli de Hitchcock.

Segurament tan sols va durar un parell d'hores ja que durant el migdia vem tenir un senyor solet. A vosaltres us plou, oi? Sempre passa una mica al contrari aquí.

El que m'estranya és que malgrat les dates a les que estem encara no ens ha caigut ni un sol floquet de neu. Durant el 2009 i el 2010 van caure les primeres tímides nevades a mitjans d'octubre. Aquest any, ni rastre.

Jalogüin

Mai he celebrat Halloween.

No m'agrada el fet de que altres cultures imposin les seves tradicions durant un dia tan assenyalat com és en aquest cas, el 31 d'octubre a Catalunya, el dia de la castanyada i els panellets. Aquest dia és per estar en familia fent panellets, torrant castanyes i posar al forn els moniatos.

Recordo de petita esperar amb ànsies aquest dia, doncs a casa no em deixaven probar un sol panellet fins arribat el 31. De vegades la tentació era massa forta doncs no sempre teníem temps de fer-los i si els compràvem teníem els panellets a la cuina amb antelació (per allò de no comprar-ho en l'últim moment i quedar-nos sense). Si alguna cosa em feia especial il.lusió era per fi poder començar l'assafata i tastar els panellets, els de pinyons, els de forma de castanya i els de maduixa o llimona eren i són els meus preferits.

Doncs bé, coses de la vida, ara que visc aquí, no sempre havia pogut seguir la tradició i si no hi havíen castanyes, menys celebrava Halloween per allò de la mandra de molts a disfrassar-se.

Des de fa dos anys havíem celebrat la castanyada amb un grupet de fino-catalans però aquest any per una cosa o altre no ha pogut ser. En caure en Dilluns, més mandra agafa i menys temps així que ni tan sols he fet panellets :(

Malgrat tot, tot és ajuntar-se amb gent que té ganes de gresca i ahir Dissabte després de molts i molts anys (possiblement parlo de fa 13 anys) em vaig disfrassar.

Vaja, que finalment he sucumbit a celebrar el Halloween a Finlàndia.

Es suposa que la gent s'ha de disfrassar de personatges de por

però hi ha qui es disfressa com si es tractés del Carnaval

bé podria ser que la meva disfressa dongués por o no?

una cara blanca, els ulls saltons i a les fosques...? no em direu!

Encara no us fa cangueli?

Això és que no heu vist "El Grito"

En fi, jo aquell dia em vaig proposar una cosa ben diferent:

Fer el mimo

i passar-m'ho bé

Nit de jocs

Fa poquet, en Lutra parlava en el seu blog sobre el tema dels jocs de taula. Pensava que ja n'havia parlat d'aquest tema en aquest blog, ja que a Finlàndia es porta molt això de, amb la curta durada del dia, del fred i dels llargs hiverns, passar les tardes a casa jugant a jocs de taula en família o amb amics. Una de les opions per passar un Dissabte diferent es convidar a casa amics, prendre alguna coseta, fer un pica pica i jugar a jocs interminables. No ho dic en conya, a mi el monopoli se'm fa etern i els jocs que es porten per aquestes terres són encara pitjor, que si d'estrategia, que si de roll, amb mil.lions de cartes i diferentes fitxes... en fi, no m'extendré.

A casa, val a dir que tenim pocs jocs: el dominó que em vaig baixar de Barcelona i del qual aquí no n'he vist, la baraja española (perquè de vegades tinc nostalgia del cinco, el reloj, al mus, a la brisca... que tantes i tantes partides havia jugat amb la meva àvia) el cluedo, el yatzi i un joc per aprendre finès que es diu Lexico.

No sé per què vaig pensar, incrédula de mi, que donaria temps a jugar al Cluedo i algun joc més. Tot sigui dit, muda no sóc, i com que no ho sóc les xerrades entre el picoteig segurament van ser no pas de curta durada. O això o el rellotge va marcar ràpidament les quatre de la matinada perquè senyors, aquella va ser la hora de despedir als nostres convidats. El temps ens va passar volant jugant a aquest joc: Menolippu.

El menolippu ha sigut un joc que a priori era una mica difícil d'entendre (tanta carta i tanta coloraina atabala) però un cop li pilles el truquillo és bufar i fer empolles. Un joc d'estrategia on el que compte és fer el teu tren el més llarg possible (vigilant que ningú faci la teva mateixa ruta que hi ha qui juga amb mala baba) i arribar a les destinacions que et marquen les cartes que t'han tocat abans que ningú. M'encataria tornar-lo a jugar.

Vosaltres teniu algún joc de taula que recomanarieu de tenir?

Ara que s'apropa Nadal pot ser un bon regal :)

Finnish Fast Food

Aviam, has agafat les patates fregides, la coca-cola, els nuggets...

i la pasta?

Si hi ha hamburguesses i trossos de pizza per emportar com no havia d'haver-hi pasta!

Doncs què voleu que us digui, jo ho trobo raro, no m'imagino mirant el partit de hòquei (va ser aquell dia) mentres se'm queda penjant un espagueti... No, no puc.

Tàctiques comercials à la finladais

Rapejar per a que entris al nou centre comercial

Si el Hullut Päivät eren els díes bojos,

això què és?

El centre de Hèlsinki contant a lo ràpid té 4 centres comercials, i amb aquest que han renovat en fan 5. Calen tants? No crec però el que si que sé és que quan apreta el fred ningú vol estar gaire al carrer així que els centres comercials són per a molts una bona opció.

En sortir avui de la feina m'he quedat de pedra, quina una han liat al carrer?

La setmana passada van inhaugurar la renovació del centre comercial Kluuvi i no sé si serà que hi ha gent que encara no s'ha enterat o que directament la gent ni hi entra. El que em xoca es que hagin d'utilitzar aquests dos paios rapejant a fora al costat d'un tractor. Segueixo sense entedre què pinta el tractor. Del què deient els jouujouu-uuizdaflou no em pregunteu, no vaig entedre ni un borrall. És finès de carrer, el puhekieli que li diuen i això no m'ho ensenyen a les classes clar. I ja ho veieu, quin ambientàs, quatre gats mirant i des de ben lluny.

Traducció possible del rapeig: jouu jouu quan entres al clubi campi qui pugui!

Teteria "The Ounce"

Al carrer Fredrikinkatu, al barri de Punavuori, hi ha una teteria que em té enamorada.

És tan petita i fosca que fàcilment es pot passar de llarg sense haver-la vist.

Un cop entres a dins és com de conte, la flaire que t'envolta, la música calmada, les dependentes vestides d'època, les parets folrades amb un color verdós que en contrast amb els mobles foscos i vells fan un ambient encara més antic i clàssic. La tenda està envoltada de quadres i llibres vells i al fons hi ha un petit saló on poder prendre te. El te està embassat en uns pots de vidre escrits a mà i en tinta xinesa -llàstima no tenir foto d'això! (sento que les fotos siguin de tanta mala qualitat) i a les vitrines tenen teteres de tot el món, de la Xina, del Japó, de fang, de porcellana, de vidre, de ferro colat...

Els pots de vidre em van xocar una mica, sempre havia sentit que per a una millor conservació del te s'ha d'emmagatzemar en capses de metall o porcellana i així és com ho faig a casa meva o a on treballava però clar, en pots de vidre fa més paxoca.

El té aquí es ven en unces, i el mínim per comprar són sobres de 4 unces, es a dir, una mica més de 100 gr. Feia temps que tenia ganes de comprar te verd japonès, als supermercats no en venen i aquí en tenien una bona gama així que entre tot vaig acabar comprant 4 unces de Gen Mai Cha i 1 unça de camomila a granel per uns 10€. Un pel car, però aquí ja se sap, tot pica una mica i més en aquesta zona que podria ser equiparable a Gran de Gràcia.

L'entrada

L'interior

Zoom de la vitrina - sento la mala qualitat de les fotografíes :(

Vitrina amb teteres d'arreu del món i de tots els tipus

al costat, pastes i sucres per acompanyar el te

Més al fons, el petit saló de te

Un dels molts exemples d'Art Noveau o modernisme de Hèlsinki (que m'encanta)

creuant el carrer Bullevardi direcció Fredrikinkatu

Arribada a casa la eterna indesició

te o infusió?

Partit de hòquei sobre gel, Jokerit-HIFK

Amb aquest ja he vist tres partits de hockei gel en viu. Val a dir que no es gaire car anar a veure'n un, depenent dels qui juguen l'entrada més econòmica ronda entre uns 10-30€. El primer partit que vaig veure va ser a Rovaniemi, durant el 2008 jugàven els Roki contra... ups! no me'n recordo però vaja que no era un partidàs. En canvi, aquest partit em feia especial il.lusió ja que jugàven els Jokerit-HIFK (Idrottsföreningen Kamraterna i Helsinfors) equiparable a un Barça-Espanyol.

Tots dos equips són de Hèlsinki i amb gran rivalitat. L'un és de Hèlsinki de l'Est, de gent més modesta, de parla finesa i l'altre és de Hèlsinki centre, de més pasta i de suec parlants. Malgrat això els Jokerit tenen millor estadi, el Areena Hall, on també es fan concerts de música.

Ha sigut un dels pocs moments on he vist finesos cridant, xerrant en veu alta, rient, cantant, animant... per fi els vaig veure una mica més com nosaltres i tot aquell ambientillu em va encantar. El partit va estar bastant renyit des del principi i va acabar amb un 3-4 agonitzant. Malgrat haver començat fort, els Jokerit van perdre al seu propi estadi.

Fans de l'HIFK contents

Super fan del Jokerit en plena zona dels HIFK

(hi havia més fans, eh! penseu que estàvem a l'estadi dels Jokerit

però nosaltres només vem trobar lloc a la secció de l'equip contrari)

Equips jugant i banderes que de lluny es podríen confondre

amb l'espanyola o la senyera