Vanhankaupunginkoski (Els ràpids de la Ciutat Vella)

Ràpids del riu Vantaa

Últims fruits abans no arribi l'hivern

Fent els pardalets

Podria ser-ho però aquest no és el pont de Rovaniemi

Gent pescant truites amb canyes tipus xarxa

Lloc idílic que sen dubte pensem repetir

Ja feia temps que n'havia sentit a parlar, n'havia vist fotos i de fet volia anar però al final me n'oblidava i a hores d'ara encara no hi havíem anat. Ha sigut en trobar aquest fabulós blog (dedicat a ensenyar-nos el millor de Helsinki) que hem decidit de passar la tarda aquí.
Vanhankaupungin vol dir ciutat vella i és que va ser aquí on va començar a construir-se la Helsinki d'avui en dia. Arribari és ben fàcil i van ser tan sols uns 15 min de carretera, direcció Viikki.

Així és com m'agrada a mi passar els diumenges! ^^

Talitiainen

Mentres escoltava la cançó The Autumn Leaves he vist passar un Talitiainen o mallerenga carbonera com se li diu en català, així que per quan tornés ja tenia preparats bocinets de pà i la càmara. N'hi ha un munt, ara que comença a fer fred van atabalats buscant menjar.
Sense tenir balcó no pensava que fos possible, però ja ho veieu!

Vale, sí, m'he passat una mica amb els trossassos de pà
que li he possat al pobret, oi? ¬¬

Torna a nevar

I aquí estem com pavets mirant per la finestra...
Ara neva! ^^ Ara plou... :( Ara neva!^^ Ara plou... :( Ara neva!^^

Entrada carrer Temppeliaukiokirkko, l'església excavada en roca

Els finesos, de la neu en tenen diversos noms, segons com sigui o caigui, d'aquesta li diuen
sataa räntää, plou aigua neu (ja veieu que no acaba de quallar)

I quan qualla sataa lunta, plou neu
Vistes del mercat d'antiguitats

Ja han dit que diumenge es desfarà tot, així doncs, a gaudir a tope aquests díes!

Com us podeu imaginar a ell li dona igual, un cop més hivern...
a mi en canvi, que es posi a nevar, em posa tonta de felicitat

Ni un bocí

Cada tarda, a mitja part de la classe de finès, m'agafa certa gana. No sé si és el fred, la foscor o les hores de finès que se'm fan un pèl pesades. El cas és que al principi de tot vaig descobrir, amb un company de classe, que just davant de l'escola hi ha un konditoria (cafeteria amb la seva propia pastisseria) i vem entrar afamats. Els pastissets, les tartaletes, les quiche... en sí tot té una pinta boníssima però el que fa mala pinta és el preu, és sens dubte, mortífer. I no és que estiguem en un lloc selecte, no. És que aquí, senyorets, el món va així. No és la primera vegada que m'escandalitzo en veure que un sandvitx costa entre 5€ i 5'50€.

Gairebé tot comença per 5, el té em sembla que costa uns abussius 2'50€ o 3€ i l'aiguabruta o cafè 3'50€ o 4€.

Pastís de formatge 5'40€
Pujaràn encara més els preus al Gener?
A quan deu cobrar la hora el pastisser?

Pastisset de marenga de poma 5'40€

(Això sí que fa mal) Entrepà de xapata (ho dubto) amb tomàquet, pesto i mozzarela 5€
quiche de crema d'espinacs "amanida verda" 2'50€

En fi, que més val morir-se de gana!

Rainy day

La recepta aquí.
3 capdells de llana "Novita Puro" color Kanervikko

Aquest cap de setmana vaig acabar la primera bufanda de l'any (en tota la vida n'hauré fet 3 com a molt, ejeeem). Havia pensat de regalar-la perquè el patró en sí és molt maco, però pel camí vaig fer tantes cagades, errors que és inregalable i me la he quedat jo. No sé, potser un dia agafo, la desfaig i torno a començar.
Encara em falta mooolta pràctica.

Oh darkness here you come...

Des que la setmana passada (o ja en fa dues??) vem canviar l'horari ens estem quedant sense llum... i no és precisament l'eléctrica (menys mal) sinó la solar. Sí, sí, això cada vegada va a menys.
Per les tardes quan anava a classe el sol encara em donava a la cara, ara quan arribo ja és fosc. És ara més que mai quan, sense que ho puguis evitar, tot i tenir la ment a fora i planificar el temps lliure, rutes, excursions, el cos et demana quedar-se a casa. I jo, que em resisteixo, estic lluitant. És ara més que mai quan, possiblement, el fet de tenir sauna mermaria la meva lluita i només així el fet de quedar-me a casa no seria tan dolent. Sobre les saunes en parlo extensament en la vuitena entrada de Catalans pel món.

Diumenge de mandra

En díes com avui de mandrejar massa i avorrir-se molt m'he inspirat per a fer això. És la coca de iogurt de tota la vida, la de les mides del iogurt, però ademés afegint-hi un toc de xarop de maple i dos tipus de cacau en pols, un similar al colacao i un altre de xocolata amarg. Amb mermelada de nabius per sobre està mMmM!!



Ja que la Gemma de La Cuina de casa m'ho ha preguntat, us deixo la meva humil recepta de la coca de iogurt una mica modificada:

Mentres es prepara la masa engeguem el forn a màxima potència (contant que no cal gaire estona per fer la masa i no es necessita batedora)

- Barrejar 3 ous, 1 iogurt, i amb el mateix envàs del iogurt 1 de sucre i 1/2 d'oli.
- Barrejar 2 mides de farina amb un sobre de llevat (finalment jo no tenia sobres i ho vaig fer a ull) i abocar-la a la resta d'ingredients tot tamizant-la.
- 1/2 mida de cacau en pols (tipus colacao)
- 1/2 mida de cacau en pols amarg
- 1 cullerada "maca" de mel de maple

Quan posem la masa al forn baixem fins a 140 graus i deixem durant uns 45 min. En acabat, el deixem reposar i refredar dins del forn sense obrir ni res, i quan creguis convenient (nosaltres vem anar a donar un tomb pel veïnat) obres el forn i voilà!! una flaireta... mMm!

Si us soc sincera, és la millor coca de iogurt que m'ha sortit mai. Clar que, també és important que el forn sigui bó i sobretot, això de refredar-lo dins del forn sense obrir... crec que ha sigut clau!