dissabte, 27 de desembre de 2008

Four a.m

Aquest matí m'he hagut d'aixecar a una hora inhumana, les 4 del matí. Quan m'aixeco la primera cosa que faig és preparar-me un te, mirar el termómetre, i passejar la vista pels finestrons del menjador. El que no m'esperava era trobar-me a aquestes hores tot aquest bullici de gent! Guaita quin tros de cua!! Com es nota que és la matinada de Dissabte i que la gran majoria teniu els caps de setmana festa malpar....!!

Gent fent cua per agafar un taxi i per menjar-se una hamburguesa a les 4 del matí, quins collons!

-10ºC

divendres, 26 de desembre de 2008

Conduïnt...

... per la Lapònia

video

... el cotxe dels troglodites... 130km de Rovaniemi a Posio.

Feliç dia de Sant Esteve per a tots!

-13ºC

dijous, 25 de desembre de 2008

Bon Nadal



Hyvää Joulua!
Mengeu molts torrons i polvorons! Jo menjaré per vosaltres moltes Piippari (galetes de gengibre i canyella) i Joulutorttuja (Pastes de full en forma d'estrella amb mermelada de pruna)!

Tot i així, no us preocupeu! Markus va venir carregadet de neules, roscos de vi i torró de guirlache (el meu preferit) yummi!!

-5ºC

dijous, 11 de desembre de 2008

Overwhelmed

Acabo d'arribar a casa després d'un llarg matí d'activitats amb nens britànics, he obert el correu i m'he trobat amb una carta que m'ha trencat el cor:

Hola Angels.
Aquí te mando alguna foto, ya que no las he sacado todas aún.
No veas cómo te echa Irene de menos. Quiere volver para verte.La verdad es que ,(y no es peloteo), de las cosas mejores del viaje y lo que con más cariño ercordamos es el día contigo.
Fuiste supercariñosa con Irene y nos ayudaste muchísimo a conocer cosas de allí.
Lo de la escuela de los elfos fue increible porque Irene conoció a otras niñas en elo hotel y en el aeropuerto, que incluso habñian estado allí más días y ninguna había estado en la escuela de elfos, así que Irene imagínate, estuvo todo el rato enseñándolas a hacer magia de elfo.
Y es que seguro que no iban con una guía como tú y no les dijeron que había una escuela de elfos y que se podía entrar a una clase.
En fin, unos preciosos recuerdos y en gran parte gracias a ti (que aún te oigo gritar por el tobogán grande "mamá...." (je je), qué valiente! La verdad es que la rampita impone lo suyo.
Bueno, te dejo que es muy tarde.
Un beso grande mío y de Irene.

Obviament, amb lo bleda que soc per aquestes coses, m'he emocionat.
Precisament perquè no sempre es reben felicitacions, quan rebs cartes com aquesta realment veus que tots els esforços, han valgut la pena i per això és i serà eternament gratificant.

dimecres, 10 de desembre de 2008

Connecting people even kittens

Per fi tinc internet com deu mana! Sense que se'm tallin les converses de video de l'Skype, el gmail o el MSN (sí, ho he provat tot!).
Passo de robar-li més el wireless al Sr. Mc Donalds o el dels veïns!!
Aquest any, em comunico de quan en quan amb el teleñeco número 2 de caseta, la Lappi.
És una gateta que varen recollir els meus pares durant aquest estiu, bé, el que se'n diu recollir... més aviat es va deixar caure per casa i amb la cara que ... que a tots ens trenca el cor, no ens vem poder resistir!
La veritat es que la trobo moltíssim a faltar, deu tenir uns 6 mesos i és tota una trapella però es fa estimar un munt i més siguent sent tan carinyosa com és. Amb molt de gust me l'hagués emportat a Finlàndia, però amb tota la parafarnalia d'avions i retrassos que vaig tenir.... qualsevol!

Els meus videos preferits: Video 1, Video 2, Video 3, Video 4

dimarts, 9 de desembre de 2008

divendres, 5 de desembre de 2008

Kapput

Ja no confíem en la rentadora, visto lo visto, així que la próxima vegada, anirem a les tenebres de l'edifici on es veu que hi ha una, comunitaria. Espero i desitjo que no tingui el mateix invent que a Helsinki (creuant ditets fins i tot els dels peuets).
A banda d'això, ja és la segona vegada que en mig del meu sopar, arriba algú de part del llogueter a mirar-se el que fa falta y nadaaaaa como Pedro por su casa tu! (unes galetetes?).
Des que vaig arribar, que li hem dit de totes les maneres possibles al llogueter, que si us plau ens portin un mirall com deu mana, que és un pis de fèmines i per tant, un mirallet és molt important. Després es queixen del típic "mañana, mañana" tan nostre. Aquest és dels de " yes, of course, next week". I Rien de rien, golejadeta. El cas es que ahir va venir un home molt amable a posar-nos... no, un punyeter mirallet no podia ser, NO! una lampara a la cuina?¿?¿ que ja en tenim 4!!! el cas es que vaig aprofitar... i el vaig pillar per banda.

Desperate Àngels: La rentadora, majete, kapput. La nevera ahir ens congelava i avui ni refreda, kapput my dear. El mirallet que TANT necessitem, eh, (que menys mal que vaig de safari i la gent ni s'extranya de les meves pintes!!) es nicht weg (no hi és!!),i ara em vens amb un coi de lamparaaaaaaaaaaaa???? Foti-se-la peeeeeeeeeeeeeeel c...!!! D'acord, home, posi-la si li fa il.lusió a casa no la utilitzarem igualment...
Pringat de torn a punt de jubilar-se:: ) Ui! aquesta bombeta no li va bé a la lampara, humm, vaig a mirar de trobar-vos una altra i ara torno...
Desperate Àngels and yet a bit furious: La marequelvapaaaaaaarir! Faci home, faci!Avui no soparé per culpa sevaaaaaaa!! prenguis el temps que li calgui!

Ara tenim una nova nevera... com explicar-ho... només la part de d'alt i l'agafador ens queda a ran de terra...

Kiitoksia paljon!

dimecres, 3 de desembre de 2008

Nyonya

Abans de tornar a Finlàndia, he de reconèixer que em vaig enganxar a diversos programes de la televisió espanyola. Un era el de "Ven a cenar conmigo" que finalment hi havia més mal rollo que propiament un sopar de concurs... i l'altre era el de "Mujeres, Hombres y Viceversa" el qual estava totalment enganxada. Vaig pirar sense saber quin seria el veredicte i finalment ahir vaig recordar-me de que possiblemente ho podria veure pel "yutú". Però nenes, quina final, va ser de pel·lícula!!

dimarts, 2 de desembre de 2008

Glubs!

Encara estic en fase shock després del que va passar a última hora el passat Diumenge.
Sí, el meu benvolgut veí no va fer puuu... cas a la meva noteta, i una servidora es va carregar de valentia, i a les 23:30h amb la mosca al nas, es va decidir a picar-li la porteta... (juro que tenia la tele encesa a tota píndola! sinó, no soc tan tocanassos). Ademés, estava en perill tota la nostra roba, que acabaría olorant a tot menys a net.

Penso que la nostra noteta no tenia cap maldat, i sabem que la va llegir.

Malaeixo el dia en que ho vaig fer.
Les meves nits, ja no són les mateixes. Si ja és dur dormir sola, nenes, és més dur veure que et surti per la porta un tiu en calçotets amb aquestes pintes. No sé si li vaig posar cara de fàstic o que, ho faria per espantar-nos? jajaja lo únic que recordo es que aquells segons se'm van fer eterns i vaig girar cua pensant en que potser podríem aconseguir-ho tota soles...

No sé si van ser les nostres ganes de no tornar a veure mai més al nostre benvolgut veí però finalment ho vem aconseguir, uff!