dijous, 30 d’abril de 2009

Farewell Party



Odio quan comença el moment de les despedides.
Això és el que té viatjar i conéixer d'un sol cop a tantíssima gent.
No sé si serà l'últim pastís que faci però aquí va la meva última dedicatoria als 4 nepalesos de la residència en el nostre últim sopar d'ahir (o no, perquè marxen a Helsinki i ens veurem).
La recepta aquí (en finès, ups!) diguem que ve a ser una "cheesecake" de taronja.



Comencen les festes de Vappu, en teoria res més enllà que un seguit de díes per festejar l'1 de Maig, dia internacional del treballador, segons llegendes és el dia de les bruixes (es fan fogueres, és una mena de Sant Joan -que també el celebren- per anunciar que l'hivern per fi ja ha acabat i comença el bon temps) i segons els estudiants, és com una espècie de pre-celebració a aquells que es graduaran (normalment a finals de maig) és el dia o millor dit díes per posar-se fi de tot allò que vagi relacionat amb l'alcohol. Un any més, ho puc constatar, la discoteca era plena i la gent anava MOLT tocada, nosaltres només seguíem la gresca fent una mica el burro (realment, la música era pitjor que la de les orquestres mòbils dels pobles durant la Festa Major).

dimarts, 28 d’abril de 2009

Ais!

No ho puc evitar. Que em publiquin això, m'ha fet molta ilu : )

dilluns, 27 d’abril de 2009

Fent país

M'encanta, ara que estic tant lluny de casa, posar-me a investigar i intentar seguir les nostres tan peculiars, tradicions catalanes. Recentment, vaig celebrar el St. Jordi, una mica pansit, sense rosa. A part d'anar en busca i captura d'un bon llibre i una bona rosa... en aquest dia, una de les coses que més m'agrada de Sant Jordi és el seu pà. Absolutament totes les pastisseríes s'omplen d'un producte altament exclusiu d'aquell dia, és el pà de Sant Jordi. Si no corres a comprar-lo, ben fàcilment pot ser que no en trobis i per això el fa més especial encara. És un pà que jo creia era fet de sobrassada, formatge i fruits secs. Bé, suposo que cada pastísseria deu tenir la seva recepta.
Jo la vaig treure d'aquí.

Preparada per anar al forn/ Recent feta


Em vaig sorprendre molt del resultat, super esponjós i realment recordava al pà de Sant Jordi.
El millor de tot va ser compartir-lo entre nepalís, valencians, italianes i finesos. Ara ja saben, a que sap el nostre dia de Sant Jordi.

dissabte, 25 d’abril de 2009

Italian bday



Aquesta nit celebrarem el cumple de la Giulia i com m'he aficionat a això de fer pastissos... doncs com no, vaig caure pel blog de la Gemma i finalment em vaig decidir per aquest : )
Espero que el gust sigui del nivell de la pinta que té (creuant ditets).

HORES DESPRÉS:

Varem començar el sopar internacional. Els nepalesos ens van fer el seu tradicional i ja conegut sopar on l'arròs és el principal protagonista. La nostra amiga i companya de classe, Anniina, ens va sorprendre portant tot un salmó al forn amb una salsa força semblant al roquefort. Pel que fa a les meves delicatesens, el pà de Sant Jordi va tenir molt d'èxit, en canvi, el pastís, va agradar a tothom però el de formatge amb baileys crec que és i serà difícil de superar.



Finalitzats els primers i segons plats vaig acabar de decorar el pastís amb el seu nom en xocolata, espelmes i un punt de pàtria, dues banderetes d'Itàlia que de seguida, es va col.locar ...allà on més es veiéssin. La festa però no havia començat encara. La Giulia ens havia preparat un parell d'activitats per a fer en parelles, una espècie de gimncana que va acabar així.





divendres, 24 d’abril de 2009

Sant Jordi va ser ahir

A Finlàndia no saben el que és el dia de Sant Jordi, vale
Ni el dia del llibre ni el de la rosa, molt bé
Ni se li acosta ni a ser un dia d'enamorats, ni es pengen senyeres, ni fa olor a flors mullades, ni els carrers s'omplen de gent... i llavors és quan em dic: Angeletessss... para de somniar!

Però que no estigui a Barcelona no vol dir que no hagi de tenir rosaaaaaaaaaaaa!
I hi ha una personeta que ahir li deuríen sonar no un piiiiiii a les orelles, sinò llamps i trons i una mirada clavada amb mala baba!!! el tindria que haver enviat al balcó a dormir!!! grgrgrgr
Avui, us ho podeu imaginar... ni rastre tampoc... i jo ja amb la sang bullint a 1000ºC (con lo que me cuesta a mi!! jaja)

I al final, quan he arribat del gimnàs, per fi, allà hi era, la meva, o millor dit meves roses...
Renoi, sembla que li hagi costat "sangre, sudor i lágrimas"... aquests homes... no ho pillen mai, ja, ni amb les directes-directes.


Bon Sant Jordi retrasssat (va, segur que no he sigut la única! o sí?jeje)


dijous, 23 d’abril de 2009

Llegenda confirmada

Aquest matí, mentres anava a la universitat amb el super carro dels picapedres, en un semàfor en vermell allà estava ell, davant dels meus nassos. El michu amb nom especial, existeix! Visca Finlàndia i el seu finès!!

dimecres, 22 d’abril de 2009


Aquesta tarda m'he decidit per la classe d'Astanga Ioga. Des que vaig marxar d'Edinburgh que no havia tornat a fer-ne ioga d'aquest tipus. Amb el pas dels anys el cos es va encarcarant i perds la flexibilitat que una vegada haviés tingut, i senyores, senyors, no pot ser!
Durant una hora hem estat fent diverses posturetes, unes més difíciles que d'altres. De vegades tenia que retorçar un pèl més el coll per veure quin era el següent pas que s'havia de fer donades les meves difícultats per entendre el finès. Una d'elles ha sigut aquesta, us asseguro que si tenia alguna vertebra mal colocada me l'ha he acabat de colocar bé.

Us ho dic, això enganxa. Divendres vaig a per més : )

divendres, 17 d’abril de 2009

Today is the day

Passa que quan tinc toooooot el temps del món em floreixo, i ja no importa el fet d'aixecar-me d'hora per fer coses. Per comptes d'organitzar-me ara que puc, em quedo moltes vegades pansida a casa, avorrida sense saber què fer. Estar-me tancada en quatre parets durant 24 hores em succiona l'ànima, la sang i les ganes de fer coses. De vegades, em falta empenta, i espero dels demés que ho facin per mi.

Doncs s'ha acabat el bròquil!

Major error: planificar-me i no assolir al final del dia allò que volia fer per mi mateixa tan si ho he de fer tota sola.
Resultat: no rendeixo amb les meves obligacions i em frustro.

Marxo en bici, està nevant (coi de temps, no arribarà mai la punyetera primavera en aquest sant país o quèèèèè !!) penso anar a piscina, faig esport, em relaxa, em treu els mal rollos i em senta bé.

Bon dia a tothom!

dimecres, 15 d’abril de 2009

Any Nou Nepalí



Toma castanya pilonga!
Ahir, 14 d'Abril dels nostres 2009, va ser el començament d'any nou per a la gent de Nepal. I com saben que a mi tots aquests tinglaus m'encanten ens van convidar a mi i al menda.
(No, no és la traducció del Happy birthday sinó del happy 2066)



Sí, sí, al Nepal acaben d'entrar en el any 2066 muajajajajaja que adelantadets que van, oi? i que la gran majoria d'ells varen néixer al 2044 (quan m'ho deien jo encara estava amb cara de poker) i es que, al cap i a la fi, veritablement, en molts llocs, estar en un altre país, en un país que no és el teu, és estar en un altre món. I quines coses de la vida, crec que estant a Finlàndia, he aprés més coses de fora que de dins. D'entre d'elles està el fet de no parlar el finès en tot el temps que porto en aquest sant país. Que consti que una servidora aviat canviarà això, de moment amb el finès estic de rasquing ejem

Diuen dels llatins que som uns exagerats, ai de la iaia i la mama atiborrant-nos a jalar... bé, doncs no coneixeu com són de pesats en aquest tema els nepalís, no vull ni saber com deuen ser les iaies i les mames d'allà!! Ens van atiborrar de menjar cual oca para hacer foie gras:



Cacauets, festucs, una espècie de xurros o porres (sabíen igual igual), amanida, lassi amb plàtan i préssec i unes patates amb bitxo, coriandre i altres espècies.

Arribats en aquest punt i estan acostumada als tiberis finesos, vaig atacar als festucs i a les porres nepalís (he oblidat per complet el seu nom original) i ja no tenia més gana. Vaig caure en el gran error. Faltava encara el segon: saltxitxes i pollastre a la brasa i les postres
.
Cagunlospedrer! Així no hi ha qui mantingui la línea, osti!!
I clar, no els hi podíes dir que no, queda molt lleig, i vinga a menjar, jo crec que varem menjar més que a qualsevol Nadal!



És impressionant la de pasta que es van deixar en menjar, la de cerveses que van comprar i el lloguer del local però suposo que siguent any nou, bé, tothom ja ho fa de gastar un pelet més de lo normal, oi? I ben maco que és fer una festa del teu país i convidar a amics.

Va estar molt bé, però de veritat que el meu estómac se'n ressent.



Dhanyabaad! Gràcies en nepalí

Ballant el Banma Fulyo (collons, si són moderns i tot!) jeje


dimarts, 14 d’abril de 2009

Pääsiäinen - Setmana Santa a Lapònia

Aquest cap de setmana de Setmana Santa he estat a Posio:



He preparat un dinar que constava d'arrós a la cubana i una truita de patates (per a què escarrar-s'hi, més?)



He jugat a un joc molt raro i interminable fins les tantes de la nit


I m'he atipat de taronges a la siciliana


Amen!

dissabte, 11 d’abril de 2009

Des nouvelles


Per fi a Rovaniemi hi ha alguna cosa més que fer en un dia on tot, absolutament tot, està tancat, barrat i mort. Ahir varem anar a una sala amb uns 10 billars i jugant gairebé tot sols. A Barcelona, en un lloc com aquest t'estaríes donant amb els palets dels demés cada 2x3. La veritat sigui dita es que aquest lloc és un bon invent. Pagues per l'estona que t'hi estàs jugant. Si t'estàs 1 hora són uns 8€ i dona per jugar unes 2 - 3 partides (a repartir entre els quatre que erem surt baratet) i si t'hi estàs menys d'una hora pagues menys.

Taronges amb oli d'oliva i pebre


L'altre dia la senyora Giulia (Italia) tan si com no va voler que probés un típic plat sicilià. Consisteix en partir una taronja, deixar-li anar un rajolinet d'oli d'oliva per sobre i per més detalls, posar-li una mica de pebre negre. Realment són d'aquelles coses que només sentir-ho un ja posa cara de fàstic però després al tastar-ho és realment sorprenent. No trobes ni el gust de l'oli d'oliva ni el de la pebre.

Probeu també: en un plat de maduixes tirar-li vinagre del baratillo per sobre. No notareu per res del món el vinagre, i el que és millor, tindreu unes maduixes ben dolces, sense falta de sucre!

divendres, 10 d’abril de 2009

Quin èxit



Ahir varem tenir un segon sopar nepalí-ibèric, ja que el primer va ser tot un èxit i tots volíem repetir. Aquesta vegada, amb l'excusa de l'arribada dels pares de l'Antonio de Castelló, em vaig proposar de fer un pastísset de ca la Gemma. Només us puc dir que tan sols en vaig poder treure una foto doncs de seguida varem anar repartint entre els 15 que erem i no va haver-hi temps per més, bé, entre bocí i bocí les felicitacions i l'èxit.



A les imatges veureu: l'allioli (en primer plà) que ens va fer el pare de l'Antonio sense morter ni mà de morter (plat fondo i forquilla), els ibèrics, les olles amb el menjar nepalí que constava de l'olla express especial per l'arròs, caldo de llentíes i pollastre al currí amb verduretes. I al 'última foto només hi som 13 dels qui erem.

PS. Com podreu notar, a mi els pastíssos em surten bastant diferents de quan els veig a la recepta per primera vegada (jo i les mates) només li vaig posar 400 gr de formatge fresc perquè 500 gr em semblava exessiu. El resultat va ser bó però del baileys només notaves l'alcohol i a canvi, el que es notava més era el regustet de llimona.

dijous, 9 d’abril de 2009

Mi no entender


Per casulitats de la vida, xafardejant per la xarxa, m'he topat amb aquest programa.
Allò que dius... no tens feina oi, reina?
I... Cagonlamarsalada! m'ha sortit un nen que no s'hi assembla a res a nosaltres!! Ja em direu que té de cubanito el menda i què tinc jo de cabells rissats??¿¿? jojojojo

A mi els tests no em surten, directament, un exemple:
En quin país d'Europa viuríes? Resultat: A Fora d'Europa, en llunyanes galàxies... hauria de preocupar-me?...

dimarts, 7 d’abril de 2009

Pacoooooo

que bajo pa Mayouuuuuu!



Nens/es, porto díes pixant-me de riure veient al pajaru aquest i ja ni us diec tatarejant la cançoneta de la Encanni Polo : )

Ja ha començat la Setmana Santa, oi? Aquí a part dels ous de colors i els de xocolata (que te'ls trobes fins a la sopa) no es nota per res més.

Bona Setmana Santa!

diumenge, 5 d’abril de 2009

Safari Party



Com sempre, la festa va començar a l'estil finlandès, avorrideta.
Quedada a les 17h, que dius, calia tan d'hora? total per quedar-nos en silència mirant-nos les cares... No va ser fins les 19h que tothom ja estava sopadet i contentet per l'alcohol que la festa va començar. Música tradicional finesa, i la sala de ballar tota per nosaltres.



Va d'esmorzarets

Menjar és un plaer i per començar el dia què millor que començar amb un bon esmorzar, no?




I si a sobre només aixecar-te ja te l'han preparat... ole i olé! (Això no és el que he esmorzat avui sinó el que he esmorzat en diferents díes)
Iogurt natural amb raïm i una tassa de te, torrades amb rahka (una mena de nata, per matar-li el gust li vaig posar canyella) i per sobre melmelada de gerds i navius, torrades amb mansikkahillo (una mena de melmelada amb trossos de maduixa) i una bona tassa de te.

divendres, 3 d’abril de 2009

Bollos preñaos


Fa poquet ens va arribar el germà del menda tot carregat dels productes que més enyoro de casa. Un d'ells és la sobrassada i vet aquí com un Diumenge de molt d'avorriment vaig acabar fent la recepta de los "bollos preñaos" que per comptes de farina de blat vaig posar-ne farina d'ordi i per comptes de xoriç, els vaig farcir de sobrassada. Bons però enfarfeguen massa!

Passió és vida

No seré a Barcelona però veig la televisió catalana igualment. Des que vaig descobrir que podia veure TV3 en directe i que fins i tot podia veure els meus programes i series preferits que m'he enganxat. La setmana passada va comencar una serie que ma mare ja m'havia recomenat. Al principi pensava que anava a ser una "sequela" de Sex and the City però res més enllà de la realitat. Aquesta és molt millor, molt més real. Us recomano pels que no la heu vist: INFIDELS.

Capítols aquí

Últims minuts: No volia però m'acabo de llegir el resum del capítol 3... ufff i fins Dijous no el podré veure!! arrrgggh!

Cuidado que enganxa!

dijous, 2 d’abril de 2009

Va de soparets





I ahir anàvem a fer un sopar xinès però finalment es va suspendre i varem acabar a casa de la Giulia menjant una deliciosa lasanya, embotits de ca la Sonia i tastant el meu pastís de xocolata tret d'aquí. He de dir que tendre si que estava però esponjós no va quedar, jajaja a mi sempre em passen coses rares quan intento fer unes postres, és com les matemàtiques que mai em quadren!... i em surten coses rares : )

(La recepta original portava nata, a mi com que no m'agrada li vaig posar sucre llustre avainillada per sobre i raïm per decorar. Després li vem acabar posant una mica de melmelada de gerds per sobre i estava MmM!)