dilluns, 9 de febrer de 2009

Crònica de: Bodorrio a la Lapona

Com ja vaig comentar a "grosso modo" aquest cap de setmana varem emprendre carretera i manta cap al nord de la Lapònia per celebrar la boda d'uns amics.
  • Conduïr 180km per arribar fins al lloc on es celebrava la boda, a prop de Kittila.
  • Arribem mitja hora tard... no pas perquè anessim lents... sinó que se'ns va tirar el temps arreglant-nos (no sé qui és el més presumit dels dos jeje) i beneeixo haver-ho fet, ja que la cerimònia en qüestió va ser a fora, mitja horeta a -20ºC que feia llavors! ni boja!!
  • En arribat al restaurant la gent es va posar en fila india per abraçar tant a nuvis com als pares de la parelleta. Quin moment més tens! Ells que són tan poc de tocar-se! i acte seguit ens serveixen això de benvinguda. Jo encara estic buscant el cava...
  • Presentació de la taula, senzilleta, molt a l'estil d'aquí. Ni rastre de copes...
  • Cadascú que s'assentés a on vulgués, obviament a nosaltres ens tenia que tocar dos del grup de la alegria de la huerta... ja m'enteneu...

  • Hi havíen unes misterioses capsetes per tota la taula, semblant a les dels mistos i a dins hi portaven... no podia ser altre cosa que un lakritsi (regalesia) i una petita frase feta en finès que com de costum va haver-me de traduïr el menda. (rabia em fa no tenir temps per estudiar aquesta maleïda llengua i haver de necessitar els demés)


El que no m'esperava era el menú.
Constava de crema de re i assortit de canapes (flautes de formatge, salmó, pa de rieska, canapé de salami de re i d'ous de salmó i truita de pernil) això va ser el nostre sopar a les riguroses 17h de la tarda com a bona tradició finesa. Era en plan buffet, així doncs cada vegada que es volia repetir un s'havia d'aixecar i passejar fins l'altre banda del restaurant. Amb les begudes el mateix, i constava d'aigua, cervesa artesana i líquid verdós (anomenat suc de no sé què).



  • Com us podeu imaginar, arribats a aquest punt, a l'hora del postre, afamada, vaig atacar... muajajaja!


  • Acte seguit va començar la festa de veritat. Van treure la lletera, res més enllà del que sembla, a dins hi havia un líquid rosa (que pesadets amb els líquids raros) vodka amb suc de maduixa. Ens treuen un estri típic de cuina on tant dones com homes per separat hem de firmar. Llibres de visita, pa que?
  • I comença l'hora del ball. Bals típic que comencen els nuvis, tangos, balades de la terra, (ni rastre de rumbetes, ni de salsa ni de res que se li assembli a pop anglosaxó... coi, es que no van posar ni ABBA! així no hi havia qui ballés!). Després d'un parell de cançons començo a veure coses rares... (una embarassada a sobre d'una cadira i un paio amb sabates de pell de re) serà pel líquid rosa?¿ A destacar que de 110 convidats que vem ser, al menys vaig contar 5 embarassades, potser no us sembla massa però si ho comparessim amb nosaltres... veuríem que aquí només estan per fer més i més nens. De seguida la sala es va omplir de gent que va decidir canviar el calçat de festa per uns mitjons de llana de tota la vida, manda huevos!
  • Lo millor de tot va ser quan van començar amb els jocs. Un tiu amb una mitja al cap ens presentava el joc, se suposava que havíen segrestat a la nuvia i quan aquesta fos alliberada i entrés havíem de copiar el que ella fes, això ho vaig entendre jiji. El següent joc semblava el de les cadires, però constava de veure quina noia es menjava el gelat més ràpidament i quin noi feia un globus més gran, coñe, raros hasta pa eso! En l'últim joc però, vaig entrar en escena jo, i mira que no sé per què jo ja m'ho olorava. Es tractava d'anar seguint un paper on hi havíen unes instruccions i passar una caixa. Va tocar el punt 5 -passa la caixa a la noia que creguis va millor vestida- i quan vaig veure que el xaval venia cap a mi a passar-me la caixeta... cagunlolla ja no sabia on fotrem, tota vermella no pensava llegir la següent instrucció amb el meu accentàs en finès així que el menda ho va fer per mi, fiuuu!
  • Entrega de regals i despedida una mica ja tocadeta pel punyeter líquid rosa... amm

PD. Sabieu que a Finlàndia després d'una boda només és té un dia de festa i res de llunes de mel?¿

3 comentaris:

Sara ha dit...

M'encanten aquestes entrades amb txitxa per fer ric ric (tu ja m'entens!)
--180?!!? Et recordo que portes la L neni! I que conduir per neu es "perillós" (sí, ho sé, la que casi fa un trompo..)
-Si es que diuen molt de les dones, pero tela ells el que triguen també!
--Els finesos tocant-se i abraçant-se? Aquí ja hi hauria algun liquid màgic...
--La putada del buffet és que tot el món veu que ets un gules (o simplement, que el que hi ha no t'omple) quan t'aixques cada 10 minuts!
--Amb lo que els agradava la Gasolina..es veu que aixó del Paquito no es porta a les bodes fineses,amb lo divertit que és quan tothom va tocadet!
--Diuen que quan una veu masses embarassades...bé, ja saps. Alguna cosa qeu explicar-nos? :P
--Almenys et van donar "el premi" a la millor vestida, imagina que hagues estat a la pitjor! aleshores si que et podries ahver posat vermella!
--Foto de despedida: esteu guapissims!Angelitos, serà el fred, pero et conserves de meravella! La coincidencia de la corbata del nuvi i el vestit de la Jonna estava fet a proposit!?
--Una mica tocadeta diu...encara que el Markus sembla portar-ho pitjor!

Montse ha dit...

Ui, ui, però que interessant!!!M´han encantat la lectura i les fotos!
I tu, la més ben vestida!! Olé!!!

Enkeli ha dit...

Diox, Sara, de bombos ni parlar-ne!!! No anava a 180... sinó que vaig conduir durant 180km anada i 180km tornada, ja ho saps.
Home, ja em va agradar que el xaval m'escollís, de fet, va tenir bon gust, no saps la de orteres que hi ha pel món jijiji però emm no volia que em toqués a mi per no haver de llegir en veu alta davant de tothom en finés :___( que em fa vergonyeta...

Gràcies pels elògis Saretaaaa!!
Suposo que corbata i vestit anaven expresament a la par, però van ser llogats! :O
Doncs el Markus no anava tocadet, que ell conduïa, però tinc una foto que ho sembla i MOLT! xD

Montse, m'encanta saber que encara treus el caperronet per comentar-me algo i que em segueixis llegint! :))