Adéu estiu

Sí, sí, ho dic amb pena i tot. Aquí s'ens ha acabat el xollo, nois...

Adéu a les estirades "a la bartola" al parc, adéu als bikinis, i adéu als banys al mar...

Fent cicloturisme per una de les moltes rutes de Hèlsinki

Picnic al parc

Prendre el solet a la platja i banyar-nos

I també adéu a tu, maleït mosquit!! (Sí, nois, no és pas prehistòric, és part de la fauna finesa, aquests emprenyen una mica però no piquen, eh!)

Ja fa un mes, més o menys, que tothom va tornar de vacances i de fet, fa una setmana i escatx que els nens van tornar al cole. Tothom ja porta jaqueta, fa més fresqueta i els díes tan bons que varem tenir ja han passat a ser història. Fins i tot el Zara ja fa díes que ha canviat els bikinis i els vestits per alguns jerseis de llana...

Sí, no m'ho digueu, allà a sobre us moriu de calor!

I jo ja em penso que ja estem al Setembre!

Per molt temps que passi, no em deixa de sorprendre que un 24 d'Agost com avui ja comenci a refrescar.

De picnic

Poca broma. Últimament fa una calor desbordant i els termómetres indiquen temperatures d'entre 28-35 graus. Si a això se li afegeix un 50% i escatx d'humitat podríem estar parlant de Barcelona però no, passa aquí a Hèlsinki i no és tan extrany ja que Juliol és el mes més càlid de l'any a Finlàndia.

Obviament, la gent surt al carrer i alguns es desmadren, minifaldes com diríen els valencianets "a ras de figa", gent sense samarreta i d'altres fins i tot passejant pel parc en bikini:

Alguns exemples macos:

Passejant en bikini

Rentant catifes en bikini

Prenent cava al parc a lo "glamuroso"

Dit això s'haurà d'aprofitar el màxim la pujada de temperatures, no?
Mireu, mireu!

Paddling in Vuosaari

People, estic m-o-r-t-a!

Ha fet un dia preciós, feia temps que no sortia el solet i avui ha sigut un dia rodó per sortir i aprofitar el dia al màxim. Pel matí hem jugat un partidet de futbol amb una bona colla d'amics, no tenia gaires ganes, pensava que seria avorrit però després de caure un parell de vegades, sentir la pilota marcada al braç i a la cama i riure com una descosida després crec que, masoca o no, tinc ganes de tornar a jugar un partidet.

I per la tarda hem fet el que portava temps volguent fer: piragüisme. La última vegada que ho vaig fer va ser fa ja dos anys al riu Vantanjöki, i aquesta vegada ho hem provat al mar. No té res a veure, al riu fins i tot va ser avorrit perquè l'aigua era calma i no hi havia gaire cosa a fer, anar cap a un costat o l'altre, al mar en canvi, entre el vent, les ones, les illes, els illots, els pescadors, les barques, els vaixells, les gavines... és practicament impossible avorrir-te.

Rema, rema!!
Aviam si ens sortirà un tauró al Bàltic ara!

chaaaaaaan-chan, chaaaaaaan-chan
chan-chan-chan-chan-chan
tiruri tirurííí tirurí tiruríí

Ep! fora bromes, volcar sota aquestes condicions ha de fer un cangueli... tot i que diuen que el Mar Bàltic no és de gaire profunditat, vés a saber quina mena de peixets o peixots poden haver-hi, i entre això i quedar-te atrapat entre l'armilla i la falda del kayak... més val remar i deixar-se de tonteries. - Però... si caus, qui et recull?? xD

Tinc els músculs que no me'ls sento ja no sé si del futbol o de piragüisme i demà quan m'aixequi serà mortal, després de dues horetes remant en poscició granota (les cames han d'anar en aquesta posició < >) quan he sortit del kayak pensava que no podria mai aixecar-me, docns seguia en posició granota amb un mal de cames impressionant...

Per calmar una mica l'estat de "no me siento las pielnas" res millor que jalar-nos un pastís de ruibarbre i maduixes que fa un parell d'hores hem fet amb aquesta recepta.

Senzillament bru-tal
el gust àcid i fresc
del ruibarbre amb les maduixes

Helsinki-Tallinn-Porvoo-Raasepori-Turku

Han sigut, en definitiva, dues setmanes ben intenses. El rei de la casa, per ser el rei, és el més especial de tots. És com un nen petit, hiperactiu i inconformista, no podíem estar a casa parats així doncs, la nena els hi va preparar un mega tour a la reialesa que ni cristo va poder dir piu.

Gran part de les excursions les vem fer amb el Micra, que no ens va fallar mai i va aguantar tota la pallissa de viatges que vem volguer.

Vam passar el meu aniversari per darrera vegada a Tallinn (Estonia) aquesta vegada tots plegats

Un dinar inmillorable al Restaurant Olde Hansa. Us ensenyo el que van ser els entrants: Assortit fred de peix i assortit amb carn, paté i formatges. El que va venir després va ser tret del mismíssim "Olimpo de los Dioses", encara quan hi penso, se'm cau la baba.

Aquí, estavem celebrant a casa el final del dia amb copa (no teníem copes) de cava, pastís de xocolata i cafetera, per suposat, inclosa :))

Al dia següent va ser un dia més light, vem estar pel centre de Helsinki, vam infiltrar-nos en una misa luterana a la catedral i els hi vaig ensenyar el meu racó secret dels esquirols. Vaig acabar fent de les meves, per variar. Mons pares al·lucinaven i finalment ells també es van atrevir a deixar que se'ls hi pugessin per sobre i demés peculiaritats. Sempre que hi vaig allà, alguna cosa de nou ocurreix i aquesta vegada no va ser pas diferent. Vam veure aquest cigne, què bufó! va venir cap a nosaltres tot decidit, jo feliç de que vingués a saludar-nos fins que va obrir la boca i em va ensenyar el crit del dragó, lamarequelvamatricular! encara estic corrent! jajaja (jo no en tenia ni idea, us asseguro que tenen molta mala llet)

Un dia per esmorzar vaig fer una tarta de poma treta d'aquesta recepta. La flaira a canyella i a poma al forn van impregnar tot el pis, mmMM! No va sortir pas malament, no!

Vam voler collir algun que altre bolet, però com no ho acabàvem de tenir clar ens vem quedar fent fotos...

Vam anar a la ciutat medieval de Porvoo

Els hi va encantar, i no és per menys, ja que té l'encant que, desgraciadament Helsinki no té, un casc antic medieval conservat tal i com era abans (malgrat els incendis) ple de cases de fusta amb essència a antic i a regalesia.

Ens va fer un dia ben maco i asolejat. Els hi vaig ensenyar tot el que vaig poder, racons secrets, etc. com si fos un tour més, en mi salsa, com una reina.

Una tarda els hi vaig ensenyar una de les excursions que faig al costat de casa quan agafo els pals nòrdics tot passant per un lloc on hi han petits jardins en lloguer. Dit i fet. Va agafar els pals i qualsevol els li treia!

Vam anar també de passeig en ferri fins arribar a l'illa fortalesa de Finlàndia, Suomenlinna

Com a ma mare li encanta la jardineria un altre dia vem colar-nos d'estranjis (una mica més i ens tanquen a dins) per una altra zona de jardins de lloguer amb mini casetes de pinipon a Käpylä. Tela lo pencaires que són els finesets, total per tenir un jardí com cal durant 72 díes a l'any.

Visita al castell en runes de Snappertuna a Raasepori que data del 1378. Mon pare, com us podeu imaginar, es va tornar boig fent fotos i li vaig dedicar l'excursió.

Casc Antic i moll d'Ekenäs a Raasepori

Visita a l'antiga capital de Finlàndia i la ciutat més antiga del país, Turku. Allà vam visitar per fora el castell (entrada, un total abús, 7'50€), les cases més antigues i a la catedral vam tenir la sort de trobar-nos en ple començament d'un concert de violí.

Després del ritme que hem portat durant aquests díes, d'haver-nos aguantat tots una mica, i de necessitar un cert descans, ara que no hi són els trobo a faltar i no he pogut evitar, en arribar a casa, emocionar-me una mica.

Nordicwalking

La setmana passada, aprofitant els boscos i vies ciclables que tenim al costat de casa vaig sortir a fer una mica de footing amb don Crispín. Feia al menys un any que no em donava per córrer i em vaig donar conta que havia perdut molta resistència i de seguida vaig acabar petada. Va ser llavors quan vaig pensar que ja era hora de probar això de la marxa nórdica. Dit i fet. Aquest Dilluns vaig acabar comprant-me aquests i estic encantada!! Dilluns per la tarda ja els estava estrenant, em vaig perdre una mica, com de costum, vaig incorporar-me disimuladament a un grup de dones walker i Dimarts ja tenia els primers indicis d'agulletes... al cul?!! oh my....
Se'm posarà un culet, firme firme! jajajaja (ojalá! fora vida sedentaria!)

PS. Aquest vespre he tornat, aquesta vegada amb una amiga, llàstima que hem xerrat més que no pas concentrades en caminar amb cert ritme... jeje (es que encara em feia mal el cul...)

Surroundings of Helsinki

Sempre que puc intento sortir i descubrir nous indrets, se'm podria dir que soc un "culo de mal asiento" però suposo que al cap i a la fi, em ve de formació professional jeje.

L'any passat la meva amiga italiana em va ensenyar un racó molt maco per fer una barbacoa vora el mar a l'illa de Vuosaari. La orientació no és el meu fort tot i que últimament estic millorant força i en un obrir i tancar d'ulls vem arribar.

Farà dos díes o així, va sortir el solet i vem anar a fer un picnic a la illa de Kulosaari (que no illa del cul jeje) La illa està farcida de cases del bosc en tamany pinipon, hi ha ademés una cafeteria rollo anys 50, un mini recinte al costat amb dues ovelles -ovelles en una illa a Finlàndia??- (les tocaves i el tacte era extremadament suau, més que ovelles eren com gossos "falderos") i per acabar de rematar la nostra visita a l'illa per tot arreu hi havia el que ells en diuen escultures d'art, jo en diria més aviat obres de reciclatge a lo cutre que no pintent gens amb el paisatge. Dels finesets i el seu gust, m'ho espero tot.

Passejar per Seurasaari, una delicia

Estic en un bar escrivint com una posseïda el meu projecte. De pas, us deixo aquest regalet : )

Ja sabeu la meva afició pels animals i la de vegades que em deixo perdre per l'illa de Seurasaari. Vaig descobrir aquest lloc el Juliol passat, vaig tornar-hi a l'Agost un parell de vegades i abans d'ahir vem passar el menda, un amic ucranià i servidora.
Cada vegada que hi he anat he acabat sentint-me una mica com Félix Rodriguez de la Fuente, observant i fotografiant els animalons que hi ha per allà. Mai hagués imaginat poder arribar a veure això.

És, en definitiva, millor que anar al zoo, natura en el seu estat més pur.

Aquell pobre esquirolet no va tenir tanta sort. Aquest en canvi es desvivia pels meus anacards sense sal. En va menjar un munt i quan se'n va cansar se'n va anar a enterrar-los per menjar-los després o guardar-los per l'hivern. Em va deixar fer-li fotos des de molt a prop i algun que altre video.