dissabte, 31 de maig de 2008

Samuel's Graduation


Avui ens ha fet un dia espectacular.
Ni rastre de núvols i molta calor.
Haurà arribat ja l'estiu?

Hem anat a Vikajärvi, a casa de la mare del Markus, a celebrar la Graduació del Samuel. Tothom anava super modat, i els estudiants mostraven orgullosos la típica gorra de pell de prèsec blanca que també porten a Vappu. Per tot arreu es veien roses, de fet, es regalen roses, tan a noi com a noia (raro, no?), i diria que fins i tot més d'un, després dels actes a l'escola, a bona hora del matí, ja començava a estar begudet contentet.

Per primera vegada he vist una limosina en aquest poble i aquest cotxàs

Després volíem anar a la platja, sí, a Rovaniemi hi ha platja, platgeta de riu jeje, però se'ns ha tirat el temps a sobre, ja sabeu, a les festes familiars no miris l'hora!

divendres, 30 de maig de 2008

Santa's Little helpers

Aquest matí hauria d'haver anat a Santa Claus, a repetir excursioneta en bici. Ara mateix fa un dia solejat, no hi han gaires núvols. El cas es que al final, i després d'haver dormit tan poc ahir, he preferit dormir una miqueta més, quedar-me per la ciutat, arreglant paperassa de la universitat, anar al banc i mirar algún parell de sabates...

Recent arribada a casa, amb una fam inmensa, veig que els dos petardins ja han arribat.

Summer Party


Abans d'ahir la vam tornar a liar.
Hora: 22h
Finalització: Fins que el cos aguanti
Lloc: Apartament Jesús, Väylätie, Rovaniemi
Tema: venir vestit d'estiu
Tª exterior: 9ºC
Tª interior: 22ºC
Per què?: Últim Keskivikko Tivolissa
(finalment vem acabar al Doris oblidant els fets que van passar fa dues setmanes)

Video 1: Caiguda monumental
Video 2: Corrents a auxiliar. Hi ha gent molt contenteta...

dijous, 29 de maig de 2008

Senyors, ja no hi ha nit


No tan sols no hi ha nit, sinó que el sol ja no es posa, veieu com es veu reflexat?
Les diferents tonalitats de colors que apareixen sobre el cel, aquí a la Lapònia, em deixen amb la boca ben oberta, i més, quan parlem d'hores com les d'ara.

Ja no hi ha rastre de nit

dimecres, 28 de maig de 2008

The big team


I l'església de Rovaniemi al fons
Són les 12.30h de la nit
Tª: 8ºC

I am ready


A partir de l'1 de Juny viuré aquí. De moment, aquests díes m'han servit per començar a fer-me a la idea del nou canvi, deixar la meva ben volguda bicicleta (preparada per utilitzar-la a tope) i unes quantes bosses plenes de roba.
La zona és super tranquil·la, verda, plena de flors per tot arreu. Però no estic al centre de la ciutat i agafar el metro em fa molt de pal. Intentaré viatjar en bici sempre que pugui però 18 min en metro no sé pas quan seran en bici... ja veurem!



He tornat a Rovaniemi plena d'energia, preparada per al que em vingui a sobre.
En tan sols 4 díes he fet 24 hores de tren i unes quantes més en metro. I encara em queden 12 h més de tren per la mudança final!
Paciència, mare de la ciència... Això de dormir entre 2 seients es fa super pessat... però soc estudiant, de comoditats ja en tindré quan sigui una iaia!


D'aquí 4 díes hauré de fer el següent pas.
Adéu Rovaniemi, Erasmus, i ser forta per no posar-me com un flan per despedir-me d'ells:

Tu, Tu i Tu

Esperem però, que el primer i més estimat, tot i que posa cara de mala llet i està fet un troset de pà, menda dels mendes, em retrobi a Helsinki abans de que comenci l'agost. Deixi per sempre la merda mili per estar amb mi!

No obstant, gràcies als altres dos, he passat un dels millors moments de la meva vida, altra cop, aquí a Rovaniemi.

He rigut, he fet molt el burru, el tonto, el pallasso, també he pencat una mica amb ells a la uni, he aprés coses amb ells, maneres de fer, de pensar però, sobre tot, he sigut molt feliç.
Gràcies a vosaltres.
Us trobaré tan a faltar... no sabeu com!

Bé, em retiro per avui, que al final m'emocionaré i tot!

May I beg your pardon

No tinc perdó de déu, ho sé! Aquesta menda s'ha tirat sense respirar més d'una setmaneta... he estat enfeinada, a part de fer el tonto pujant al terrat (això de perdre el temps fent el pallasso és una cosa que sempre m'ha agradat, de fet, des de ven petita... jeje) però es que era una cosa que havia de fer, pujar 10-12 m d'alçada amb la Sara.

A part d'això he estat, i de fet segueixo estant, enfeinada amb treballs de la uni que espero acabar avui mateix. Però aquí no s'acaba el meu estrés. Acabo d'arribar de Helsinki, on he fet la meva primera mudança, conegut la noia que deixa l'habitació, parlat amb l'agència per la qual treballaré tot l'estiu i, en fi, començar a adaptar-me al que serà la meva nova vida durant aquest estiu.


dijous, 15 de maig de 2008

Gitana....


Foto de la festa d'ahir (Keskivikko Tivolissa)

El que fa l'avorriment... acabes enganxat veient coses per la tele de les quals abans et reies i ara... sense saber per què les mires, fins i tot, amb interès.
Això, és el que posen per aquestes terres (i encara es creuen que és totalment espanyola la sèrie) doncs té un èxit increible. Aquí tot el que sigui "latino" els hi encanta.

Moltes vegades penso que estaria bé que a aquesta gent els hi bullís una miqueta la sang, aviam si dels culebrons n'aprenen!

La meva neni a Rovaniemi

Em va costar convencer-la (poc amiga del fred), que acordessim dates exactes però finalment, es va dignar a aparéixer per Rovaniemi per veure'ns!


Per descomptat, la vaig portar a que sabés que és això del KESKIVIKKO TIVOLISSA



A fer una barbacoa en una típica cottage finesa


A montar en bici per anar a tot arreu, fins i tot per veure el Pare Noel
(finalment vas aguantar com una campiona!!)



A sortir de nit quan és de dia i arribar a casa de matinada sense que sigui fosc



Però malhauradament tot te un final i avui ens hem despedit.
Aquest matí ha marxat cap a Barcelona, per agafar 4 coses i acabar les seves vacances a
Rep. Dom i NY
Enteneu ara perquè li dic cul inquiet??


dimarts, 13 de maig de 2008

Ja tinc piset

Arribar i moldre tu!

Després de diversos e-mails amb la única persona que ha escoltat les meves plegaries, hem quedat aquesta tarda per fer un Skype. Es tracta d'una noia que deixa la seva habitació ja que marxa de vacances al seu país, Lituania. Com que vol tornar després de l'estiu per poder seguir estudiant i no trencar el seu contracte amb HOAS, relloga la seva habitació a algú que només es vulgui quedar pels mesos d'estiu.

El que jo necessitava ella buscava i el destí ens ha fet trobar.

De l'1 de Juny al 1 de September viuré a Helsinki

Estic tope il·lusionada!!

Però diversos sentiments es barregen....

Sentiments possitius: alegria, il·lusió, empenta, felicitat...
Sentiments negatius: dubte, por, incertitut, enyorança (realment voldria quedar-me a Rovaniemi)

dissabte, 10 de maig de 2008

Dormint de qualsevol manera







Aquesta última és la que em fa més pena, només ens quedaven 24h de viatge, 12h de ferri, 12h de tren fins arribar a casa. Realment estavem reventadíssims.

Sara, no et queixis si després tothom et deixa la càmara, i et fa la reportera oficial! quins collonets vas tenir per pillar-me d'aquesta manera!! jejeje

Tornada d'infern gràcies a Ryanair II

Però no tot va ser negatiu

  • Vem conèixer a gent interessant. Als catalans de Helsinki, una americana viatjant sola per Tallin, Paige; l'encantadora Anna de Estocolm, per fi vaig conèixer cara a cara al Santi, i ens va portar pels llocs més cool de Berlin; amb el seu amic Bjärne vem riure un munt, del qual vem poder tastar un típic licor holandès (llàstima que no me'n recordo del nom, boníssim).
  • Fotos inolvidables, moments bons i dolents que guardarem en la nostra memòria
  • Sopar en una trattoria italiana amb encant al cor de la ciutat mitjaval de Tallin i sopar com a reis amb un Chianti a la taula.
  • Menjar creps estons de mides gegants pel preu d'1€
  • Fartar-nos de tartes i pastissos per 1€
  • Comprar un bikini per 10€ al HM d'Estocolm
  • Passar la tarda tirada en el Tieren Garten parc
  • Tallar-me el cabell per 10€ a Berlin

Tornada d'infern gràcies a Ryanair I

El viatge d'anada ha sigut meravellós.
Estocolm em va encantar
Em vaig enamorar de Tallin i la seva ciutat mitjaval
Però van haber-hi coses que va fer que el nostre viatge es transformés en un autèntic malson.

Com veieu no he parlat de Helsinki ni de Berlin.
Helsinki em va deixar a quadros, me l'imaginava diferent, no la trobo pas una capital escandinava, i tret de la catedral luterana, no em va agradar gaire.
Tinc exactament 3 mesos per canviar aquest pensament... i espero que sigui per millor...

El passat Dimarts 29 vem conèixer uns espanyols i vem acabar sopant en un bareto veient el Barça - Manchester. Vaig conèixer a gent interessant: una barcelonina com jo, amb parella finesa i un lleidetà afincat ja a Helsinki treballant d'informàtic amb un sou prou bó.

Però el principi del malson no va començar fins al dia següent quan al intentar canviar divises, perquè marxavem a Tallin, em vaig adonar que la targeta del banc que portava a sobre no era meva. En el bar que havia estat la nit anterior al pagar em van donar la targeta equivocada i clar, desesperada vaig anar al banc per cancel.lar-ho tot, a part d'això, desgràcia que em toqués el paio més inútil del banc. Vaig passar els cèntims al compte de la Sara (el tiu, a hores d'ara, encara no entén el sí de la història) i au.

No va ser però fins a Berlin quan va començar el verdader malson.

Vem perdre l'avió de tornada. El vem perdre. Però com collons vem poder perdre'l??
Típica pregunta que et fas quan sents a la hostesseta cridant als passatgers...

Havíem fet el check-in online, faltava imprimir-lo però no vem tenir temps, quan vem arribar no ens van deixar entrar a seguretat, el check-in ja estava tancat i no es van ni molestar a escoltar-nos. El vol era a les 21.25h, estupefactes vem veure com a les 21.14h en el panell sortia un claríssim TAKE OFF (despegant).
Des de quan pot sortir un avió tan d'hora?? és de bojos!!


El que segueix a la història no té desperdici:

  • Haver de dormir a l'aeroport de Schönefeld (no vaig dormir amb tota la fauna rara que hi havia pels voltants, visca Berlin!) Us juro que en la vida vull tornar a sentir aquest nom.
  • Haver de dormir tirada a la zona verda de davant l'aeroport qual gitanilla, per acabar menjada per ves a saber quin coi d'insecte.
  • Haver de pagar extra d'equipatge quan ja estavem davant la porta 62
  • Fer 3 carreres de punta a punta pel punyeter aeroport en 10 min o sinó perdíem el vol. Em cagun Ryanair i tot el seu staff que no tenen respecte ni consideració. Sobre tot aprofito des d'aquí per cagar-me en tots els de SEGURETAT!! Que van tenir la malícia de fer-me esperar, senzillament perquè els hi va sortir dels collons. (I tots, són una colla de brètols!)
  • Arribar a la 1am a Estocolm i haver d'aguantar amb 1/5 llitre de cafè per passar la nit al carrer
  • Quedar-me endormiscada per dues vegades en un banc de l'estació mentres esperava a que obrissin l'oficina dels ferris i que em cridin l'atenció la policía. Toca't els pebrots!
  • Haver de dormir a la última planta del ferri escoltant els motors. (Diria que fins i tot la nostra planta quedava sota el mar)
  • Arribar a les 20h de la tarda a Turku i haver d'esperar fins la 1am a agafar un tren el qual no hi teníem llits per dormir
  • Intentar dormir durant les 12h del viatge de Turku a Rovaniemi en seient de passatger.
I després de tot això posar-li bona cara al mal temps i arribar a casa on tenia a la Maite esperant-me amb els braços ben oberts després de no veure'ns durant 6 mesos!