dilluns, 28 de març de 2011

Göteborg o Jettebori tal i com ho diuen els suecs

La setmana passada vaig estar a Göteborg, no havia anat mai i el poc que vaig veure em va encantar. No té res a veure amb Helsinki. Els suecs se n'en cuiden molt bé de la imatge, els carrers són plens de petites botiguetes que animen a entrar, hi ha força gent, molta barreja, xivarri... en fi, que és més ciutat. Em va impactar la de pijos que hi ha clar que, comparat amb Estocolm es veu que el que jo vaig veure és res.
El viatge d'anada va ser de "aterriza como puedas" ja que des de bon matí a Hèlsinki feia molt de vent i l'arribada de Göteborg no va ser diferent:


Aquesta vegada sense música, "a pelo", ale

Ja he experimentat alguns vols dolents, que si tempesta agafant el vol de matinada, que si nevades importants... però mai havia tingut un aterratge amb tantes ràfagues de vent mentres s'apropava l'aterratge. Tot just quan, càmera en ma, preparada per a que pogués passar una cosa així va i se m'acaba la bateria. La bona notícia es que, com sempre, els pilots de Finnair xapó! i l'aterratge finalment va ser suau i sense grans peripècies.

Un cop arribada a l'hotel vaig deixar les coses i vaig quedar per sopar amb unes companyes en un lloc molt xulo des d'on es pot veure la ciutat d'una manera molt espectacular a 23 pisos d'alçada. A part de les vistes el lloc és famós pels sandvitxos de gambes, així que per sopar no vaig tenir problemes en escollir el plat.

No és que el pà fos minúscul
hi havia gambes per parar un carro

La resta de díes se'm van passar prou ràpids entre tapeo (tapeig? jajaja), perdre'm per la ciutat com de costum, sopars francesos (hi ha molts restaurants gabatxus!) una copeta més que altre i una enganxada al tramvia sense haver comprat el bitllet... per sort no vaig dir on visc sinó d'on sóc i vaig colar com a super guiri. Uf! però què malament ho vaig passar!

divendres, 18 de març de 2011

Cromito

Fa temps que pateixo de les cervicals. Quins nassos, no?
Sento que sóc molt jove per tenir aquesta mena de problemes però crec que és així. Carrego massa el bolso (però es que m'és impossible carregar-lo menys - llibres, carmanyola, perfum, desodorant, monedero...), dormo amb una merda caqueta de coixí i em passo el dia sentada davant d'un ordinador.
Fa dos anys ja vaig tenir una flipada bastant maca i despertant vaig veure que tot girava sobre mi. Aquest any, després d'un començament d'any per passar pàgina i borrar de la meva memòria vaig acabar amb 3 díes de collarín. Vaja, que a la meva edat, estic feta un cromito.

Xerrant, informant-me i provant un massatge a les cervicals de tan sols 5 min em van dir que tenia la zona com una pedra i que m'aniria bé algun cop al mes donar-me un regalet. Bé, com sempre, és un negoci més i no tinc jo el sou com per anar de marquesa per la vida perquè això dels massatges és car però realment és molt gratificant i un caprici no està de més. Així que, després de rumiar-ho durant uns quants díes, no vaig dir ni piu i vaig reservar hora per a dues persones.


Llum tènue, música relaxant i dos llits amb mantes calentes. El massatge de 30 min va ser una passada, tot i haver demanat un massatge de cervicals i esquena van començar pels peu i cames per finalment treballar l'esquena, cervicals i cap. El que menys em va agradar potser va ser quan em van tocar les cervicals, la treballaven fins que feia crec i em feia una mica d'angunia (no soporto quan la gent es peten els ossos dels dits). La resta va ser per quedar-s'hi una eternitat. Una experiència realment per tornar a provar o regalar. Al acabar, a més, com a gentilesa de la casa, sense presses ens van oferir un té verd amb gingebre. Tot plegat pel mòdic preu de 39€/persona que amb el descompte em va sortir per 23,40€/persona, gens malament, no?
Una servidora hi tornarà segur!

Adreça: Pietarinkatu 11, Helsinki


dilluns, 14 de març de 2011

Sano jotain! - Say something! - Digues alguna cosa!

Fa dues setmanes que a casa meva hem canviat l'idioma oficial.
Com va passar? Ni ho sé, va ser un Divendres, arribant a casa per separat i pensant en el mateix. És hora de parlar-nos en finès. Les coses només canvíen quan realment les vols.

Després de 3 anys i escatx vivint a Finlàndia ja és hora de parlar l'idioma, costi el que costi. Independenment de les classes intenssives a les que assisteixo, em conec, i sé que parlant puc aprendre més ràpidament i, a la vegada, segurament utilitzar millor la gramàtica que moltes vegades no entenc i que cada cop se'm fa més feixuga.

Sorprenenment, a qui més li està costant el canvi és al menda que, després de 5 anys parlant en català, li costa horrors parlar-me en el seu idioma. Clar que, jo no ajudo gaire ja que em falta molt de vocabulari i fluidesa i escoltar-me ha de ser avorrit de collons jejeje però, tard o d'hora ho havíem de fer, no? Per ser sincera i posar-me unes quantes floretes, parli com un indi o no, cada dia em sento més segura i, fent balanç, malgrat només portar dues setmanes "en ello" crec que estic millorant a passos gegants.

Precisament, sobre aprendre un idioma se'n parla a la primera pàgina del llibre de frases de llengües nòrdiques del Lonely Planet que vaig comprar fa poc.
Tota una motivació a seguir! :)

You can speak another language
It's true - anyone can speak another language.
Don't worry if you haven't studied languages before,
or that you studied a language at school for years
and can't remember any of it.
It doesn't even matter
if you failed English grammar.
After all, that's never affected your ability to speak English!
And this is the key to picking up a language in another country.
You just need to start speaking.

Learn a few phrases before you go.
Write them on pieces of paper and stick them on the fridge,
by the bed or even on the computer
anywhere that you'll see them often.

Locals appreciate travellers trying their language
no matter how muddled you may think you sound.
So, don't just stand there, say something!

dimarts, 8 de març de 2011

Naistenpäivä - Dia internacional de la dona

El que és ser dona
i tenir un parell d'ovaris

El ambient que es respira avui a Hèlsinki és meravellós.
No pel temps precisament sinò per l'estat d'ànim de la gent.

El meu matí ha començat força d'hora ja que tenia hora al metge a les vuit.
D'allà m'han despedit felicitant-me el dia per ser dona. Al anar a creuar el carrer, un noi anava repartint roses amb publicitat a tota dona que passés pel seu costat, per un moment vaig pensar que estàvem ja en Sant Jordi però que coi, a Hèlsinki no existeix aquest dia. Al principi, tonta de mi, no li anava a agafar pensant que em demanaria diners o per subscriure'm en algun lloc. Al creuar el carrer, rosa en mà i la cara de feliciana, una senyora em va felicitar el dia, al anar a per un cafè, després d'una picada d'ullet, també. Realment un ambient embriagador.

I es que, què voleu que us digui, ser dona no és fàcil. Tenir la regla des dels 12-14 anys (probablement donant pel culet uns 40 anys de la teva vida) no poder anar a per segons quins llocs sola sense sentir inseguretat, no poder vestir-se segons còm, haver de passar per l'embaràs (sí, serà molt maco i tot el que tu vulguis però també es passa malament i ha de ser dolorós de collons), carregar amb les tasques diaries de la casa + si tens crius ja no ho vull ni pensar (una injusticia total però que encara pesa entre nosaltres per molt que lluitem per canviar les coses) i per acabar-ho d'adobar, en quan marxa la regla arriba la menopausia.
Segurament em deixo un munt de coses però entre totes elles, aquestes són les de més pes, no creieu?

I llavors, em paro a pensar, si ho compares amb la vida dels homes, no té color, ells no han de passar per res d'això. De principi a fi, ho tenen tot ben fàcil.
Avui en canvi, ser dona és motiu d'orgull i així és com ho he sentit en un país que gràcies a Dèu, el feminisme sembla que va per davant.

De totes maneres, per demanar i ser exigent, segueixo pensant que es queden curts, i que tots els díes hauríen de ser el dia de la dona, aquí, allà i a Lima.


dissabte, 5 de març de 2011

Patinar al mar


Senzillament, una tarda perfecte
per sortir a fora i gaudir del paisatge bucòlic


Gent passejant?
Sí, però al mar congelat


També hi ha qui aprofita per practicar
una mica d'esquí de fons però bàsicament,
aquest és un lloc ideal per


patinar al mar,


Després d'unes quantes caigudes,
aquí teniu el video de la supervivienta jeje

video



Música: Lazzarella - Laila Kinnunen

dimecres, 2 de març de 2011

Cafè Succès


Comparat amb Barcelona, Hèlsinki és un poblet però per circumstàncies de la rutina de la vida, poden passar anys i realment conéixer només una petita part. Trist però cert. Una de les coses que ens hem proposat la meva amiga Ruth i jo és de provar el major nombre possible de cafeteríes i bars de la ciutat. Estem cansades d'acabar sempre al mateix lloc per proximitat a la feina o al centre, haver de pagar preus abussius i potser ni trobar lloc per seure.
Aquesta vegada vem provat, en plena zona pija, la cafeteria Café Succès a Korkeavuorenkatu, 2.


El rollo ens va agradar força, em recorda a algunes cafeteríes del Barri Gòtic, estil clàssic i mobiliari antic. El millor? pastes enormes i moltíssima varietat. El cafè però, res de l'altre món.