dilluns, 30 de març de 2009

Va de pelis

Abans d'ahir veia aquest thriller amb unes amigues a casa.
És una història que a mi, personalment, em va tenir durant la hora i picu llarga que dura el film, en un estat inquiet i de nervis a flor de pell. Després de veure-la acabes pensant seriosament si anar a St. Petersburg en tren, valdria TANT la pena.

Això de no parlar rús... m'hauria de preocupar...






D'altra banda, farà un parell de setmanes, vaig agafar prestada una peli de la meva companya francesa. Una peli que primer de tot, després d'haver-la comprat per 5€ pensavem que anava a ser una pifia, i a sobre en finès amb lo qual, amb problemes idiomàtics. Menys mal que la varem poder veure subtitulada en anglès. Quin dramón!! jajaja

L'història com us podeu imaginar va de 3 persones. Una parella que suposadament viu en el niu d'una família feliç i la terceraaaaaa que quan entra en escena la lia, i molt.
De vegades trobo que la història és una mica surrealista, però dels finessos et pots esperar de tot.

Cake Triumph




Ara sí que sí! (I no el desastre de...)
Segueixen havent coses que no m'han sortit bé, com per exemple la gelatina, que de quan en quan te'n trobes trossos, sobre tot a la melmelada de navius. No sé si seran pels Danoninos d'aquí, que a part de tenir un tamany diferent potser tenen més sucre?¿ El pastís estava extremadament dolç (i mira que soc de mena llaminera) així que em penso que per la pròxima vegada no li posaré els 100gr de sucre, aviam com queda.

*Per sobre li vaig posar unes gominoles molt típiques d'aquí. I per la base, per comptes de galeta Maria que aquí es diuen Marie (són falses Maria!! grgr no estan torradetes ni saben igual) vaig posar-ne Digestive.

divendres, 27 de març de 2009

Mentres...

Faig unes quantes rentadores i em passo la tarda doblant roba i netejant el piset escolto aquest senyoret, Justin Nozuka, tros de veu! Aquí més.

Bon cap de setmana!

The end of the season of winter safaris

Per fi ha arribat el final de la temporada.
Estic molt contenta però a la vegada un pèl trista. No sé, és una sensació rara.
Se m'ha passat volant, com sempre.



M'he despedit del Hirmu "el terrible", el meu ren preferit. És el més guapo de la granja, no li han tallat les banyes com en els altres i a sobre el tiu es feia unes carreres amb els altres... i clar, la gent s'ho passava pipa.



També m'he despedit dels huskies, me'ls hagués emportat a tots a casa i menjat a petons.



Però del que si que no em despedeixo encara és d'aquests paisatges. No em cansaré mai.

Ara sí que sí, temps per mi. Temps per estudiar. Temps pel coi de projecte. Temps per anar a classe sense haver d'empalmar amb la feina. Temps per tancar el mòbil i que em deixin en pau. Temps per respondre e-mails llargs. Temps per dormir com a mínim les meves 8 h regulars. Temps lliure. Temps. Homeeeeee!!

diumenge, 22 de març de 2009

Video III Cabanya del bosc

video

Jesusín, Antonio i Tafol decidint com tirar-se a l'estany congelat. Com nens petits!

dissabte, 21 de març de 2009

Video II Cabanya del bosc

video

Ja sabeu el que m'agraden a mi els bitxos...
Va trigar a decidir-se, però finalment es va emportar el trós més gran.


Per fi ha arribat la primavera, hi ha més díes de sol i tots els animalons surten.
Per tot arreu hi ha petjades de llebre àrtica però aquest any no n'he vist ni una.

Video I cabanya del bosc

video

Markus, Jesusín, Antonio i Tafol gaudint de l'excursioneta en trineu tirat en moto de neu per l'avi fins trobar la font. S'ho van passar pipa!

Cottage day and a disaster cake

Ep, que us tinc una miqueta abandonadets!

Aquesta setmana ha sigut un no parar. Tot i així vaig tenir temps de passar el meu dia de festa a la cabanya del bosc entre amics i el menda i preparar un pastís.
El pastís en questió havia de quedar així però el resultat va ser un desastre . Val a dir que encara que no va quallar, els hi va agradar molt. Jo segueixo però, intrigada en saber per què la gelatina no va fer la seva funció :(

Aquí us deixo unes quantes fotos del que va ser el nostre dia i mig a la cabanya del bosc:


La cabanya del bosc, Antonio posant l'última fusta tallada i Tafol gaudint del moment

Varem fer una sauna de 4 hores, anar en trineu, intentar pescar, jugar a cartes, fer allioli, anar a recollir aigua a l'altra banda del llac en moto de neu, etc. Per la nit va refrescar, -15ºC i el menda ens va preparar la llar de foc (us asseguro que no es va poder dormir gaire de la calor que feia dins la cabanya) i vem veure com de mica en mica es feia fosc. Ni una ànima en ves a saber quants km2, la veritat es que feia respecte.




Vista de la barbacoa i la sauna. A les 9h del matí l'avi del menda entrava en escena per despertar-nos i controlar que no hi haguéssin desperfectes. És un home que té vora els 80 anys i us asseguro que no para quiet. Gràcies a ell avui dia gaudim del que amb sols les seves mans va crear, un lloc envejable gairebé tocant la perfecció. Ell, com tots els avis, treballadors nats, de seguida que va arribar es va posar a pencar amb el seu quad treient la neu per després acompanyar-nos a l'hora de l'esmorzar i gaudir amb els embotits que el Jesusín ens va portar de Castelló.


I que us pensaveu que a mi no em faríen treballar també?

dimarts, 10 de març de 2009

Ja soc aquí

Què bé que una es sent, quan després de tot, tornes a la normalitat.
Ja instal.lada, us ensenyo part del piset.


Part del menjador-sala d'estar i la cuina



Detall de les curtines i sauneta

Deuen ser uns 40m2, però aprofitats al màxim. Viure a Barcelona en un pis tan reduït seria un escàndol però aquí és totalment normal. Ademés aquí els pisos estan molt ben equipats i tenen una distribució ben acertada. Un pis molt semblant al d'on vivíem l'any passat amb sauna i balconet (no l'utilitzem gaire com és lògic), armaris empotrats que a la vegada fan de paret separant diferents espais, parquet i el millor de tot, assegurat, quan fa sol la llum arriba a tot arreu... : )

Per què no hi hauran pisos així a Barcelona?

divendres, 6 de març de 2009

Moving

El passat Dimarts, a correcuita, varem comencar la mudanca amb el inconvenient que això comporta, una setmaneta sense internet. Això de mudar-se al principi m'agradava, però després d'haver-me mudat ja unes quantíssimes vegades... ja comenca a fer-me MOLT de pal. M'agradaria tant tocar un botonet i au, plis plas i tot fet...

Empaquetar-ho tot, trobar caixes i maneres de portar-ho tot en menys viatges, tanta feinada per després desempaquetar-ho tot altra cop... i la de trastos que arribem a produïr en tan sols uns quants mesos, mon dieu!! Imagineu-vos quan ja porteu 2 anys!

Així doncs, fins el proper Dimarts people!! De moment, aprofitaré ja que tinc sauneta al nou pis i dedicaré tot el temps que no pugui estar enganxada per la xarxa a cuidar-me!
Pusuja! (petons finesos!)