dimecres, 24 d’octubre de 2012

Pels pèls







Amb la cara sense rentar,els cabells desmelenats i els llençols encara enganxats a la cara espero a la sala freda d'espera a que un nou vol, a hores inhumanes, em porti a destinacfions un pèl més càlides. 
Avui la sort ha estat de la meva part i m'he despertat just a temps però el taxi ja feia estona que esperava a la porta. Per uns segons ho he passat fatal, palpitacions, suor freda, maleït despertador que no ha sonat!! Cagant-me en tot i pensant en si em deixava res.
Ara ja està, ja ha passat tot (bé,tot no) però el mal trangul sí.
Em queda unes quantes hores mortes de viatge entre avions que penso aguantar estoicament fent unes bones nonetes dins i fora del gran ocell.
Només puc dir una cosa. Quina son que tinc! :(