dissabte, 20 de març de 2010

Fent mandretes a casa



Tinc moltes coses a explicar d'aquests últims díes a Barcelona però el que em ve més de gust ara mateix és mandrejar força així que probablement no treuré la poteta fins que torni a Hèlsinki.
Deu ser la primavera que a mi la sang no m'altera?? deu ser el fred que pela dins de casa?
Bon cap de setmana per a tothom!

dilluns, 8 de març de 2010

Es pot tenir més mala sort?


- No!

Sé que molts esperàven aquest moment, jo era una d'elles quan vivia a Barcelona però les tornes han canviat. Jo venia aquí en part per a que em dongués una mica el solet i ja ho veieu... porto gairebé una setmana i només hi ha hagut un dia de sol... ara plou, ara està ennuvolat i ara neva! El que sí que puc dir es que me'n alegro de que per fi, aquest hivern sigui un de veritat, la última vegada que vaig veure nevar a Barcelona em penso que va ser durant l'any 2000, recordeu cap altre any?

diumenge, 7 de març de 2010

Antulls

A tot arreu hi ha coses bones i dolentes. Coses les quals canviaríem si ens deixessin i d'altres que voldríem que fossin per sempre. Suposo que serà típic però el que més enyoro de quan sóc a Finlàndia és el menjar. Considero que per a mi menjar no és només una necessitat sinó un plaer. Gairebé m'agrada tot, tret dels pèsols (depèn de com els cuinin sí que m'agraden) i la llet (amb cafè o xocolata no em desagrada).
Una de les coses que més m'agraden és la verdura en general, i possiblement sigui perquè la vaig descobrir força tard ja que a casa en menjavem molt poca. A Finlàndia trobo a faltar moltíssim la mongeta tendre, les bledes, els espinacs (que no siguin congelats), les faves i sobretot els calçots.
Fins ara quan he baixat era estiu i clar, al no ser època de calçots em quedava amb l'antull... Aquesta vegada però en gaudiré a tope ja que pel que es veu tenim una taula reservada aquí.
Jo estic contenteta però el meu estómac avui està de festa major! jeje
Feliç Diumenge a tots/-es!

divendres, 5 de març de 2010

Quotidianitats oblidades

Cada vegada que torno a Barcelona pateixo petits xocs culturals com quan un guiri ve per primera vegada, suposo.

- Les olors.
És una passada, em penso que a Finlàndia el fred mata moltes olors.

- La calefacció.
La noto a faltar moltíssim. De pijama utilitzo una samarreta de màniga curta i pantalons llargs. No hi ha prou. He de portar bata, sí o sí, dormir amb mitjons gruixuts i quan em desperto em sento la cara gelada.

- La dutxa.
Obligatori preparar l'estufeta una mitja hora abans de dutxar-se. Si vull aigua bullint he d'esperar una estoneta i fins i tot així mai surt bullint del tot. Al no haver-hi calefacció i haver més humitat, els cabells han duplicat el seu volum ?¿

- L'aigua.
Si vull aigua més val que no l'agafi de l'aixeta o se'm posarà la cara de Fari en un moment. A Finlàndia la bebem així ja que surt pura i per trobar-la embotellada te les fas i desfas. Aquí en canvi, o la beus embotellada o has d'anar a viure als Pirineus, no?

-El protocol. Aquí no es treuen les sabates quan s'entra a casa i més em val o moriré de congelació als peus. Ostres tu, doncs se'm fa raríssim no anar descalça, quins nassos, no?
Per fi ja puc adreçar-me a la gent i donar dos petons sense que se'm quedin amb cara de pocker.

- El terra.
Quan camino més val que vagi mirant al terra si no vull trepitjar un bon cagarro de gos. Ahir mateix vaig estar a punt. Juro que la quantitat era tal que semblava de cavall! Ecsssss!!

- Els diners.
Si vull prendre alguna cosa ja cal que prepari uns quants euros a la butxaca, estic tan acostumada a pagar-ho tot amb la targeta que mai tinc peles al moneder. De vegades me n'oblido amb total facilitat de que si la compra no supera els 6€ em miraran amb cara de pomes agres. Ho trobo una tonteria, i penso que si a Finlàndia es pot fer, aquí també.

I es que, a certes comoditats ens acostumem massa depressa o no?