dissabte, 31 de gener de 2009

Des de...

el país de les patates... (us ho dic, aquí es menja més patata per metre quadrat que a qualsevol Mc Donald's) US INFORMO.... que ja sé fer melindroOoOoOooOs!!! Gràcies al descobriment de la Gemma, i el seu interesantíssim blog sobre postres casolanes.


Fent país, ensenyant als lapons això de sucar els melindros en xocolata desfeta

divendres, 30 de gener de 2009

Lappish diet

La setmana passada, en motiu del Arctic Rally s'hi va instal.lar una tenda petiteta al centre de Rovaniemi on veníen una especialitat de la regió de Savo (a l'est del país), el Kalakukko. I jo que soc de provar-ho tot m'hi vaig decidir a comprar-ne un.

Gust del pà raro, i digestió per a vikings... així que com no ho tenia clar, abans ja m'havia preparat un estofadet finocatalà jeje


Kalakukko i l'Estofat de carn de re amb llegums de l'àvia

dijous, 29 de gener de 2009

In need of sugar

Ostres tu, quin antull de melindrós veient això! Semblen fàcils de fer, oi? Provarem, provarem...

El passat Dimarts per la tarda em va donar per provar això de fer scones. Recordo que treballant en una cafeteria a Escòcia, es veníen com xurros i cada setmana veníem a part dels de sempre, un en especial, el scone de la setmana. Els vaig provar tots però hi havia un que em tenia boja, el de poma amb canyella i així vaig acabar (posant 5 kg a banda i banda a la meva cintureta).
Així que m'hi vaig posar... però no em van quedar iguals... i ni rastre del gust de poma... snif!

M'hauré equivocat en:
  • temperatura del forn?
  • tipus de llevat?
  • quantitat de farina?
Tot i així, he de dir que l'estrella i la que va salvar les postres va ser la melmelada que vaig comprar. A l'etiqueta s'hi llegia "vanhan ajan" (feta com abans) i entre això i que la fan amb gerds i navius (em pirren una barbaritat) tenia l'èxit assegurat!

I es que és curiosa aquesta melmelada és força líquida i no porta gaire sucre : )

diumenge, 25 de gener de 2009

Un mal dia

Que jo recordi avui ni és Dimarts ni és trezte...
  • Aixecar-me un pel més tard de lo normal i haver de còrrer després
  • El meu secador de cabell ha mort (i com la nena no té cabell, ara què ehhhhh!!! ehhhh!! arrg!)
  • Agafar la bici i que se'm surti la p...a cadena
  • Oblidar-me d'uns papers de la feina
  • Caure'm davant del bus i clavar-me l'últim esglaó (p...a que va parir al p...o gel, coll......!!!) (per suposat tenia espectadors)
Deu meu, que no em passi res més!!
Vaig a fer una rentadora, si us plau, bonica, no t'espatllis tu també... (creuant ditets)

Últims minuts: Si, tot bé, una mica "no me siento las piernas" després de la trompada però bueno... per cert! se m'ha oblidat de posar una cosa, la més important! Ahir em va caure un multorro de 40€ per aparcar on no dec... :____( 3 mesos fa del carnet... i ale, una multeta ja al canto! ¬¬ Fitxada ja, a la Lapònia jajaja

divendres, 23 de gener de 2009

M'encanta

10 petites coses de la vida aquí a d'alt que m'encanten:
  • Ser la primera en trepitjar neu verge i entre el silenci escoltar el soroll de les petjades
  • Sentir el cant dels ocells de bon matí
  • Despertar-me i poder posposar l'alarma 15-30 min més tard
  • Dutxar-me en aigua bullint després d'un llarg dia a fora
  • Tenir les mans fredes i agafar una bona tassa de te calent
  • Descobrir una nova cançó o nou grup de música
  • Comprar-me roba o sabates i poder-les estrenar al moment
  • Veure una bona peli a casa o acabar un bon llibre fent sofing i manta
  • Fer una postsessió sauna o dutxa de beauty at home (cremetes, mascarilles...)
  • Veure la tele després de dinar i acabar endormiscada fent una migdiada al sofà

diumenge, 18 de gener de 2009

Snowboarding on a Sunday afternoon

Per reis, em va caure del cel un peaso snow... que mama mía!! Espero que em duri per tota la vida que per lo que suposo haurà costat... joooorr!!
Gràcies als meus 3 Reis Mags de caseta, quin trosàs de regalet!!

El menda s'ha agafat uns skiboard (són uns esquís molt més curts que els normals) i s'esquia sense pals. Sembla fàcil i molt còmodes de portar i d'esquiar, però que voleu que us digui... m'he acostumat a l'snow i passo de provar altres coses, m'encanta! però em falta una de pràctica... aquest he any he d'aprofitar al màxim!



Vistes de Rovaniemi, des de la pista d'esquí d'Ounasvaara, abans de que els meus genolls petonegessin la muntanya més d'un parell de vegades... aux, aix, auu!!



Menys mal que allà estava el menda per fer-me costat. I es que nanos, tinc una sort..., tinc un novio que val mil·lions!



L'amor és una flor delicada que s'ha de regar a diari...

El amor es un ejercicio de jardinería: arranca lo que hace daño, prepara el terreno, siembra, sé paciente, riega y cuida. Debes de estar preparado porque habrá plagas, sequías o excesos de lluvia, mas no por eso abandones tu jardín. Ama a tu pareja, es decir, acéptala, valórala, respétala, dále afecto y ternura, admírala y compréndela".

Eso es todo... ámala.

dissabte, 17 de gener de 2009

Silly things



Aquest Nadal, com que he sigut molt bona, m'ha caigut una càmara nova, ja que l'altre un bon dia va deixar de funcionar. És una Canon Isux 80IS i em té enamorada! Quan m'avorreixo vaig fent fotos xorres, com quan vaig estar esperant al menda des del cotxe...

Juro que tot i que potser condueixo com el cul, i de vegades em faig la sueca i no veig les senyals, aparcar, aparco bé!

divendres, 16 de gener de 2009

Snowmobiling at any condition


Foto de l'any passat en un safari de neu qualsevol. Passant pel riu congelat.

Doncs finalment, no m'he congelat, no. Safari de motos a -25º C.
Equipament de la menda:
  • Pantalons tèrmics, d'esport, d'esquí i els de la feina (4)
  • Samarreta tèrmica
  • Polar i ademés el de la feina (2)
  • Coll de cigne
  • Jaqueta de la feina
  • Mitjons d'esquí i els de llana de feina (2)
  • Braga de coll, publicitat d'Spanair vermella per a que els turistes em vegin bé, Braga de la feina pel coll (2)
  • Máscara per tapar i protegir boca i nas contra el poderós fred
  • Guants de la feina. (Cuir i pèll de "borrego" per dins)
  • Passamuntanyes
Iaia, mama, des d'aquí us informo de que NO he passat fred, no deixaré que el costipat em venci, i sí, em cuido, una mica més i agafo el sarampió, osti! :)

dijous, 15 de gener de 2009

At last, COLD

Nens, ja ens tocava tenir temperatures lapones.
Fa una setmana i picu no era normal que a París estiguessin a -13ºC i aquí a +3ºC i plovent. Homeeee! Doncs sí, estem a -26ºC. Aviam que tal demà amb la moto de neu, si es que no em congelo pel camí...



dissabte, 10 de gener de 2009

Veient els Roki, hòquei sobre gel


No es que sigui una apassionada de veure partits i menys de hoquei sobre gel on encara després de veure el partit dels Roki no entenc com va el joc. Veure un partit en viu té l'encant que no té veure'l per la tele (per la tele m'avorreix soberanament). M'agrada estar entre el públic i sentir els crits dels espectadors, que es deixen la pell en insults o alloances, sentir l'emoció que hi ha en l'ambient... i observar... perquè no només estic pel partit, jeje Observo la poca gràcia que tenen les cheerleaders i els seus cuerpo serrano, la gent i sobre tot algun que altre cartellet graciós.

El menda m'ha fet un video resum de lo millor de tots els videos que vaig estar grabant. S'ha de dir que el hoquei sobre gel és un joc poc fi, s'hi val la mala ostia i de quan en quan es calenta l'ambient. Fixeu-vos però, en el jugador que es carrega el pal. I jo que em pensava que els finesets no teníen sang...




Ah! i van guanyar els Roki, l'equip de Rovaniemi!

dissabte, 3 de gener de 2009

Belle Lin

Foto fent el burru a casa la Lin amb 2 boles de Nadal de xocolata
Torno a intentar això del punt de mitja i ganxet i per fi vaig acabar el segon gorro que vaig deixar a mitges l'any passat. Finalment com a mi no m'acabava d'agradar i l'anava a desfer se'l vaig regalar a la meva amiga belga, Lin. Fa patxoca i tot eh jojo!

dijous, 1 de gener de 2009

2009

video

Disculpeu-me per ser tan burra de posar la càmara com NO s'ha de posar si es que després es vol gaudir del video...ejem... Com mola això del Windows Movie Maker!! Ale, doncs aquí us deixo una mostra del que va ser el meu gloriós cap d'any treballant!

Finalment, tot i els esforços, per segon any consecutiu no hi ha hagut manera de menjar-se els 12 raïms com la tradició mana. Així que, no ens va quedar altra cosa que obrir la boca i menjar-nos les que puguessim de cop. Vaja, un desastre en general. I es que som els únics de tot el món que ho celebrem d'aquesta manera tan peculiar.

La costumbre española, adoptada en numerosos países de Latinoamérica, de tomar las uvas al ritmo de las 12 campanadas de la Nochevieja, para contribuir a la prosperidad y felicidad del Año Nuevo, va a cumplir un siglo.

Para ver hechos realidad los deseos, el ritual manda que se despida el año tomando las "doce uvas de la suerte", una por cada mes, al compás de cada una de las doce campanadas de reloj que marcan la medianoche del 31 de diciembre.

La creencia popular sitúa el origen de esta tradición en 1909, cuando la extraordinaria cosecha de uvas de esa temporada llevó a los viticultores españoles a repartir el excedente y alentar el consumo para atraer la buena suerte.

Desde ese reloj, el paso de un año a otro dura en la actualidad 36 segundos y sesenta centésimas, tiempo para tomarse una a una las doce uvas, que en 1997 se les atragantaron a muchos españoles debido al ritmo frenético de las campanadas, que sonaron en sólo 17 segundos. las uvas se tienen que hacer hueco entre ritos como tomar lentejas para conseguir abundancia, meter billetes en los zapatos para lograr fortuna, pasear con maletas para viajar en el próximo año, cascar huevos en un vaso con agua e interpretar al día siguiente su forma, quemar muñecos o usar lencería de color rojo o amarillo.

Los enigmas que existen en torno al origen de "las 12 uvas" afianzan aún más la leyenda y, como se dice popularmente para augurar una larga espera, "nos van a dar las uvas" intentando aclarar quiénes y cómo hicieron de la uva un postre estrella, sin necesidad de aderezo o adorno alguno.

I es que, què voleu que us digui, serà una tonteria, molt nostra, però un cap d'any sense menjar els 12 rigorossos grans de raïm no és un cap d'any com deu mana! Ademés, com que aquí anem adelantats una hora doncs a la 1h, si abans m'he ennohegat, tinc una segona oportunitat, celebrar el cap d'any a l'hora de la resta d'Europa; que tampoc em dona temps? cap problema, ho celebraré pensant en la gent de Canaries... jeje

Tot i així, no us enganyaré, se'm fa raro celebrar-ho sense la família i els amics...