dilluns, 30 de juny de 2008

Una cançó

Nouvelle Vague - Love will tear us apart

Dot.Homme

Per fi he acabat de llegir-me el punyeter Sushi para Principiantes. Està bé, però reconec que no m'ha enganxat gaire.
Aquesta setmana el menda va venir amb un llibre sota el braç, i avui el vaig a començar a llegir (tinc el dia gos). Em pregunto si s'haurà llegit l'argument abans de comprar-lo. Altre cop una trentanyera soltera... tema sobadet avui en dia, no creieu?

Passant per la Akateeminen Kirjakauppa (la llibreria més gran dels paísos nòrdics) vaig veure un munt de llibres interessants a la secció de viatges (morriña de l'Altaïr) i em va sorprendre la de llibres que tenen en castellà.

Aromes d'Haití

Ahir a la nit tenia 2 plans.
  • Sopar haití a ca l'Evans
  • Final de l'Eurocopa a l'Sports Academy
Em passa, molts cops, que no sé dir que no, dic que sí a tot i després no em puc partir.
Com que l'Evans s'havia esmerat tan en la preparació del sopar i li havia dit que sí... vaig decidir de passar de partits.

De bones a primeres em sorprén amb aquest vinet.
Un Torres, tempranillo, denominació d'origent: Catalunya, de l'any 2005 (molt bon any, per cert) de nom San Valentín i amb una etiqueta en estonià (from Tallin) on es veu la Sagrada Família vora el mar! Vamos, allò prometia!



També vem probar l'Enate, un somontano, ni idea. Em va fer més el pes, el torres.
Quan li digui a mon pare que m'estic aficionant als vinets... es caurà de cul!
Tota una vida intentant que m'agradin... i amb lo car que està aquí l'acohol!

El sopar constava de:

Tostones (Plàtan mascle fregit i salat)



Pollastre amb anacards



Amanida haitiana, porc amb cebetes i festucs

diumenge, 29 de juny de 2008

A on volen arribar aquests irlandesos?

Què més volen aquests de la companyia de baix cost blau-groga??

Llegint encara em faig creus que això estigui passant:
Ho sé, no és la primera vegada que passa, utilitzen qualsevol tipus d'escàndol per atraure a la gent, calendaris d'hostesses lleugeres de roba, publicitat enganyosa amb cares de polítics, famosos, etc. però no ho entenc!! la gent pica!!!?? estic indignada!


Què venen?
  • Publicitat enganyosa
  • Atenció al client, péssima
  • Aconsegueixen treure't més pasta de: l'extra d'equipatge, transport de l'aeroport a la ciutat (15 € mínim/tragecte), impressió de billets de vol i d'embarcament per compte propi.
  • Viatjant ensardinat, com animals i suportant la olor a tancat i a humanitat
  • Suportar i burxat constantment per: publicitat del duty free, concurs de loteria, etc. dins l'avió
  • Número 1 en puntualitat gràcies a que acorteixen el temps en: neteja de l'avió, revisions tècniques i mecàniques i saltant-se la llei que diu que està prohibit enlairar-se quan falten més de 10 min del l'hora prevista de vol.
  • Plantilla poc professional amb actitut apàtica i denigrant

Tenen molt a guanyar
  • Reducció de costos per slot. Els aeroports estableixen un preu especial amb aquest tipus de companyies per slot (preu que la companyia aéria paga per cada enlairament i aterratge que fa en un aeroport) ja que creuen que afavoreixent notablement el turisme de la zona.
  • Rep subvencions dels governs, diputacions, cambres de comerç, etc.
  • Reducció en costos de catering
  • Inexistència de classe business. Reducció al màxim d'espai entre seients.
  • Reducció en costos laborals. Menys hostesses per vol, sou mínim, més hores volant tant pilots com hostesses.
  • Cobren per facturació
  • Si un client vol fer una reclamació ha de fer-ho a Dublin. Costos a càrrec del client.
    Com que sempre treballen en aeroports de les afores dels núclis urbans, si per qualsevol cosa un client perd un vol, o aquest és cancel·lat el client està obligat a comprar-ne un altre, clar està, de la mateixa companyia, ja que normalment tenen el monopoli d'aquell aeroport.
I nosaltres a perdre
  • El client no és escoltat com a usuari amb drets i no és tractat com cal.

I segurament podria seguir amb el llistat... però el que vinc a dir-vos és, val realment la pena? Jo era una usuaria més atreta pels preus tan descomunalment reduïts però, pel que a mi respecte, se'ls hi ha vist el lleutó i s'ha acabat el bròquil!

Articles d'interès: Hosteltur, Noticiasdot/viajar, Avui, Nexotur, El País

Speaking in Silver


I said, no tears
no sadness

Lovesick Goodbye




Justament aquesta setmana ha sigut la de més curru. Enganxada a la llei de Murphi.

Ahir, després de treballar durant 13 h, vaig arribar a casa morta, literalment.

Desperta des de les 6h i fins les 8h fent el panoli a l'estació de tren per despedir-me d'ell.

Ja està, altra cop sola com una mussola.

Life's short and I'm starting to have a lovesick day
Outside is raining, 5 weeks and counting

divendres, 27 de juny de 2008

Love In Helsinki


Gaudint al màxim de la visita del menda!
No time for anything else (a part from work) ; )

dilluns, 23 de juny de 2008

Expectations

Que pensarieu quan us diuen que heu de guiar a un grup que ve dels Estats Units i que pertanyen a una associació d'estudiants universitaris??

Teniu la imatge, oi que si? Juventud divino tesoro, cuerpos Danone... jo nerviosa perduda...

Doncs m'he quedat de pedra quan he vist que em venia tot de gent rondant la 3a edat, xatos!




My friend Sepi

La meva amiga Pris, des que es va mudar a Helsinki, comparteix pis amb el seu novio i una serp. Ella, no disposada a perdre la oportunitat de viure al centre i en aquell pis, va accedir (després de pensar-s'ho molt) a quedar-se amb la serp de l'amo.

Sempre que vaig a visitar-la obro el terrari de la Sepi i començo a investigar, la exploro, la toco... però mai l'havia agafat al no saber res de la serp (raça, si és verinosa...). Pobreta ningú li feia cas!

I avui ha sigut el gran dia. La he agafat, me la he posat a sobre les mans, li he donat de menjar... li he tocat una mica els collonets... i m'ha mossegat! I ja la hem liat!

M'he posat blanca com la cera, sense saber quina raça era i veient que sortia una miqueta de sang se m'ha començat a passar pel cap mil i un síntomes possibles.

Abans de marxar cap a casa, ja més tranquil·la, he sapigut, contactant amb l'amo, que es tracta d'una Boa de sorra keniana i que és totalment "inofensiva".

Quan aprendré a no tocar bixos raros?



diumenge, 22 de juny de 2008

Soon together

Falten 2 díes per a que arribi el meu soldadet i s'acabi el estar sola durant 5 dies.

Dilluns estaré guiant a un grupet d'americanets així que se'm passarà el dia volant , i el Dimarts ja el tindré per aquestes terres nyi ji ji ji quines ganesSsSss!!

divendres, 20 de juny de 2008

Juhannuspäivä


Es normal que el barquet vagi decorat com si anés de camuflatge?

Aquí les festes les fan quan els hi rota, ho sabieu?
Es veu que avui es celebra la revetlla de Sant Joan (tot programat per a que caigui en cap de setmana i la gent pugui agafar la millor turca de l'any).



Suvi i Evans en el ferri. L'altre paio és el típic infiltrat de les fotos.
Com veieu, ja anava tocadet... ¬¬

Anàvem carregadíssims, motxila preparada amb el millors dels pícnics (truita de patates, galetes de xocolata, patates, begudes, raïm, nuggets... etc).
Tots cap a Seurasaari, a veure la foguera de Sant Joan, preparats per la gran festa d'estiu...
La gran F-E-S-T-A... ja ja ja encara m'estic preguntat on estava la festa...
Deuria ser veure tota la fauna que ens hem anat trobant pel camí, tots borratxos com una cuba... pesadets que es posen ostis...

Doncs xatos... ens ha caigut una... que ni foguera ni focs artificials, quina santa merda! així que ens hem tornat cap a casa.

Això sí, a casa ens esperava el Tiramisú que he fet amb la Emanuela (la mare de la Sara) aquest matí.

Es tarda en fer-ho tan sols 10 min. i necessites pocs ingredients, bàsicament:
Formatge mascarpone, 4 ous, sucre, cafè, xocolata i melindros o galetes.



dijous, 19 de juny de 2008

Finnish flavours

A les 19h de la tarda, la Suvi ens va preparar un sopar típic finés estiuenc.
A les 19h per la Sara i per mi és força d'hora, per un finés, és fins i tot sopar tard.

És força comú que en els àpats es preparin diversos plats, així com al sud estem acostumats a repartir d'un amb un i que una sola persona reparteixi el menjar als països nórdics, els diferents plats es deixen a sobre la taula, per sobre la cuina i cadascú s'aixeca i es va repartint com si d'un buffet o self-service es tractés.



Hi havia de tot, amanida, pastes de Karjala farcides d'arrós al forn, patates noves al caliu amb "eneldo", peix macerat al vinagre i alls, salsitxes amb formatge desfet i de postres fruites del bosc amb crema de carmel per sobre.




A la taula, els de sempre, mare i filla italianes, Evans, Suvi i jo.

Vuosaari



Sorprenentment avui ens ha fet un dia esplèndit



Hem anat al racó secret de la Sara, la platja que tenim a prop de casa.



Hem pres molt el sol però de nedat gens, feia massa vent i l'aigua encara és prou freda



Com m'agrada la cuina mediterrania!
Per dinar bruxetes amb makkara (salsitxes fineses), carbassó, prunes seques, cebes i tomàquets passades per la graella i de postre meló.



Encara penseu que Helsinki és Hell??

Lawnmower

És normal que a les 9.30h del matí et desvetllin del magnífic somni per tallar la gespa del Bronx de Helsinki??



La-ma-re-del-ta-no i la-ma-re-que'ls-va-pa-rir!!!
Ja està, ja no puc dormir més.

Portem una setmana de pluges però jo no veia la gespa tan alta com per tallar-la ja, i menys pensava que la tallaríen tan d'hora, que dormo al costat de la finestra collonini!!! grgrgr

dimecres, 18 de juny de 2008

Calzone Mexicana

La setmana passada vaig veure a la Sara fent-se una espècie de calzone feta amb tortilles mexicanes al forn, semblava tan fàcil que em vaig decidir a fer-ne. Ràpid i boníssim.
Avui me'n tornaré a fer per dinar.

Ingredients: tomàquets cherry, xampinyons, formatge al gust, cebes d'estiu, salami, orenga i pebre.

Bon profit!

dimarts, 17 de juny de 2008

Lasagna bianca della Italia



Abans de que arribés la mare de la Sara, la Emanuela, ja havíem quedat que ens faria una lasanya per sopar. Acompanyat d'un bon tempranillo i un alvariño vem sopar aquesta lasanya vegetariana i sense tomàquet. Boníssima, probaré de fer-la un dia d'aquests, potser quan vingui el Markus, la setmana que ve.

Ingredients per a fer la lasagna bianca: carbassó, porro, curri, pebre, chilli, bechamel, pà ratllat, mozzarela i llàmines de pasta.
Bechamel: 100 gr mantega a calentar, farina fins que espesi, sal, nou moscada, pebre.
Comensals: Suvi (Fi), Elena (Es), Núria (Es), Evans (Ha), Sara (It), Emanuela (It) i jo.

Curiositats:

  • La Sara és una réplica de sa mare, al menys jo ho veig així.
  • La Núria i la Elena són companyes de classe de la Sara
  • L'Evans és el nou company de pis de la Sara. És de Haití però actualment vivia a Sabadell estudiant Econòmiques i ha arribat a Helsinki per acabar el seu doctorat. Tela lo que s'ha mogut aquest home, eh? Doncs ens va deixar K.O quan acabat de sopar, el tiu es va posar els guants, i a netejar-ho tot com un bon cavaller. Més d'un n'hauria d'aprendre...

Salmonet, Salmó, Salmonàs



Com ja sabeu, els països escandinaus i Finlàndia són països de força salmó, peix de riu, de llac... etc.
I jo que soc del bon menjar... m'encanta! ademés aquí el salmó està boníssim, res a comparar amb el que ens intenten vendre a Barcelona.

Doncs al mercat podeu veure gegants, com els que té aquest senyor.



El Jesús ja ha marxat de Rovaniemi i baixarà amb la família en autocaravana fins arribar a Castelló, d'on són. Passant per Helsinki em va fer un truc i vem quedar per a que els hi fes un petit guiatge per la ciutat.

El bon temps, com veieu, ja s'ha acabat.

dilluns, 16 de juny de 2008

Las 13 rosas

Amb el temps, moltes coses s'obliden, la història, els fets.
Els qui hem tingut la sort de no haver passat mai per una situació així, una guerra, una dictadura, fam, por, condemna a mort, no sabem realment apreciar el fet de viure com vivim avui en dia.

Si el que busques és un fart de plorar (sabent que tot això és només un botó del que va passar... ) aquesta és la teva.

Aixecar-se a les 8h del matí, sense motiu, i veure aquesta peli acte seguit, no té preu.

diumenge, 15 de juny de 2008

I confess



De vegades, vaig al Zara a probar-me la roba més cara per només fer-me fotos i sentir-me com si fos una altra. Si per mi fos aniria tots els díes de mini faldilles.

Tu i jo no ens entenem (2a part)

Voleu saber que va passar amb la rentadora??
Bé, a dia d'avui encara m'estic barallant. La muntanya de roba que tenia, avui ni l'Everest la supera. Ja us explicaré, si es que algun dia puc rentar-me la roba, (jeje fa gràcia eh? doncs a mi no!!!) la odisea de com assecar-me la roba sense estenedor ni assecadora...

Es veu que aquesta maquineta, la de treure't els dinerets a través del mòbil, s'ha espatllat i per tant les rentadores no funcionen. Olé! Visca els finesets intel·ligents d'aquest país!!
Si Alva J. Fisher aixequés el cap...

divendres, 13 de juny de 2008

Helsinkejant-me



El camí de casa al centre ja s'ha fet assidu. Ahir, en tornar a casa vaig arreplegar unes quantes flors, com aquestes. Sembla mentida que amb la de fred que arriba a fer a l'hivern, pugui crèixer algo després i tan ràpid!



Em vaig decidir a entrar a veure la biblioteca de la Universitat de Helsinki (que és a la vegada la Biblioteca Nacional de Finlàndia) per dins, i m'hi vaig quedar una estona estudiant pel meu primer tour d'aquest Dissabte.
Feia olor a antic, m'encanta!



A la ciutat estàn preparant per tot arreu escenaris on s'hi faran concerts, fins i tot vaig veure que havíen montat una mini pista de futbol-platja al parc de Kaisaniemen Puisto.
Tot per celebrar la setmana de Pohjois Karjala
Que dius... per vendre la destinació cal fer tanta parafernàlia?? ademés què pinta el futbol-platja???

Vaig estar fent un walking tour... i em vaig trobar edificis d'estil modernista com aquests... realment quan vaig venir a Helsinki, pràcticament no vaig veure res.



Clar, que si els compares amb l'arquitectura modernista que tenim a Barcelona... els d'aquí semblen inacabats, com que els hi falta un toc de color, un toc de gràcia... però d'això se'n diu Jugend, que ve a ser modernisme o Art Noveau estés pels països nòrdics i bàltics.

Before Sunrise (1995) / Before Sunset (2004)



Realment no pots veure l'una sense l'altre. Acaba tot tan en el aire que, fins i tot, el final de la segona et deixa amb la eterna incògnita.


Ha estat un plaer veure-la, hi ha moments que m'he rigut molt perquè senzillament m'he vist reflexada.

Què hagués passat si canviéssim el passat?

Si et perds la oportunitat de conéixer aquella persona?

A mi, pel que fa ara ja 3 anys, no canviaria res, tret d'allargar aquell moment. L'hagués fet etern. He tingut molta sort. Per a altres, el que els hi queda és el record i l'enyorança del que va ser i podia haver sigut.