Dona girafa

Feia setmanes que no treia la poteta i es que el panorama fins fa dos díes estava així:

Com passar de la nit al dia

sentint-se una més de la tribu Padaung

Ni jo sé com vaig acabar així, només us diré que ja no recordava el que era la torticulis i com aquesta de forta no n'havia tingut mai. Tinc una mania inconscient i es que mentres dormo em moc molt i moltes vegades acabo dormint sense coixí. Si estàs de cap per amunt cap problema però dormint de costat...

Heu tingut mai torticulis? Com dormiu vosaltres?

Per la meva part només us diré que: Visca Sant Voltaren i els massatges del menda! :o)

Bon cap de setmana!

Window, please

Ens hem creuat o és una il·lusió òptica?

Quants avions enlairen el seu vol cada dia al món?

Quants s'enlairen a la mateixa hora?

Quants es creuen al mateix cel?

Quants a la mateixa alçada?

Coses més rares s'han vist a Oslo

A banda de lo car que és aquesta ciutat on una cervesa et pot costar tranquil·lament 9 euros i lo antipàtics que m'han semblat els noruecs en quan al servei al client a l'estació i d'altres tendes, a Oslo hi ha coses ben singulars.

La polícia i els polítics són el mateix

així estalvíen en personal, ben fet!

beguis o no, veus doble

Com que veuen doble les banyes estan a l'ordre del dia

i n'hi ha que fins i tot amb pena se les medeixen

d'aquí al fet de col·locar aquests medidors de banyes tan fantàstics

i per acabar d'adobar, amics i amigues,

fan festes de salsitxes a 4€ el hot-dog

Així doncs, la meva estada a Oslo ha acabat sense entendre el per què dels semàfors amb dos vianants en vermell, un tigre fent guardia a l'estació i unes cintes de mesura penjades al carrer.

La palma, de totes maneres, se l'emporta el secador de mans digital del qual gràcies a un sensor i dos sortidors d'aire templat a tota píndola tens les mans seques exactament en 10 seg.

The Art of Avantouinti = Capbuçada en gel

L'Avantouinti és una tècnica finesa i un esport mil·lenari que consisteix en fer un forat al llac gelat i fer una capbuçadeta. Fa gairebé 3 anys ja vaig provar l'arrebosament en neu després de fer una sauna. Aquesta vegada però seria encara més difícil, ja que la capbuçada es fa a pèl, és a dir, sense sauna, a temperatura ambient, i si hi ha ganes, nedant també.

Aquesta ha sigut la meva manera, i la dels meus pares que han vingut de vacances, de donar la benvinguda al 2011.

Música: Big Chief - Professor Longhair

(Sento si se us fa una mica repetitiu la música! jeje)

Benvingut 2011!

Let it snow, let it snow

L'any passat ja us vaig comentar que veure nevar em posa tonta de felicitat.

Precisament aquest any em penso que la cosa ha anat bastant lenta o almenys, se m'ha fet.

Aquest matí quan m'he aixecat entre la cortina metàl.lica notava una llum diferent i vaig pensar en que potser estaria nevant però la veritat es que ha sigut sorprenent el que ha arribat a nevar en una sola nit!

Se'm nota la cara de feliciana

però dormida a la vegada?

Amb la tonteria una mica més i arribo tard a la feina. Més tard, al no fer gaire fred ha començat a ploure i, com us podeu imaginar s'ha desfet gran part... és el que té. Demà ha dit la Srta. MeteManoNen que les termperatures baixaran fins a -7 graus i que per sort, tornarà a nevar. Quines ganes que tinc! No sabeu lo pesat que es fa el mes de Novembre sense neu!

Fricada a la finnish

És pot ser més friki que fer pà negre en forma de cor o de peix?

Això només podia venir dels finesos!

Que consti que una servidora no va ser

la que va caure en comprar sant surrealisme

Quan era petita recordo

que es va posar de moda la mortadela del mickey

però crec que no va durar gaire la seva comercialització

Aquí en canvi, qualsevol xuminada ja els hi va algun dia ho comentaré més extensament

El que més m'empipa és segurament, el menda ni va veure el preu

ni el que realment estava comprant, homes!

Chio, the chow chow

La pau que regnava a casa meva se'n va anar de passeig

perquè va arribar la chow chow i va ser un show (rodolí)

Per uns quants díes (al final només van ser dos) vem tenir a casa

un cadell de 4 mesos de Chow chow, la Chio

Feia 10 anys que no tenia gos, i tenia moltes ganes d'experimentar-ho de nou però aquest cas era diferent, era un cadell i una raça ben particular. Una amiga meva que ja n'havia tingut abans la va comprar a St. Petersburg com a regal per a la seva mare que viu una mica més al nord. El cas es que com ella estaria d'examens aquella mateixa setmana ni tenia temps ni lloc per tenir-la i em va demanar el favor. A mi al principi em va fer molta il·lusió, m'encanten els animals, si per mi fos tindria un zoo a casa, o viuria en una granja però la meva realitat no és aquesta, i a més, ara per ara ni disposo de temps ni d'un lloc com cal per tenir un gos, per exemple.

Hi havia alguns aspectes que em preocupaven però sobretot sabent que ens repartíriem el temps entre les dues per no deixar-la gaire temps sola i que el tema de pipis a casa seríen fets al diari sense cap tipus de problema vaig passar a l'emoció de tenir el bitxet per uns quants díes. Estic segura de que si hagués sigut un gos adult la experiència hagués sigut ben diferent.

La cosa finalment no va ser així. Tenia molt clar que jo no em podia encarinyar gaire ni acariciar-la massa perquè al ser cadell i no ser meva podia ser un problema després. Ella tampoc estava del tot agust, se la veia neguitosa, masses canvis en poc temps potser, i es que, al cap i a la fi, el nostre és un piset molt petit...

Després de treure-la 4 vegades durant un mateix dia passejant-la força estona, passar-me tota la nit mig en vela (ella no tenia son, jo a mitges i a les 6h del matí "toque de salida") però sobretot després de les 3 pixades al menjador vaig decidir, amb molta pena, que n'hi havia prou.

Millor rapar-se

Acabo d'arribar de la pelu i estic (em venen al cap molts adjectius) però potser el més clarificador és, indignada. Temia aquest dia i ha hagut de ser aquest matí. Fins avui puc dir ben orgullosa que mai havia anat a una pelu finesa, tenia els meus per quès i a hores d'ara us puc ben assegurar que millor hagués sigut rapar-se. Fa temps que porto unes grenyes de gitanota i com que Dissabte passat el menda va anar a la pelu, va tenir la gran idea de demanar-me hora. M'he passat el matí pensant com em podria comunicar amb la perruquera (donat que em temia que no parlés anglès) i al final ha donat igual. Parlàvem indio i ens hem entés. Massa llarg-tallar-escales-més-aquí-hau!

Només arribar em pregunta la bona noia - quan fa que t'has rentat el cabell? a lo que jo li he dit que me l'havia rentat avui. Semblava que hagués pronunciat les paraules màgiques quan em contesta ràpidament tota contenta ella -ah! doncs llavors no te'l rento! jeje visca les teves ganes de pencar, nena!. Allà m'he començat a mosquejar però com a bona catalana he pensat, calla, que potser em surt més barat! Què lluny estava jo de la realitat... A part de tallar les puntes (un bon tros, és cert) i tallar-me el serrell que semblava les costes del Garraf gràcies a la pseudoperruquera de Llongueres de Barcelona, no ha hagut de fer res més, bé si, fer-me parlar en finès a lo indi, a sobre! Quan he arribat a la caixa les cames em tremolaven, no volia saber el veredicte, ella ha agafat aire "y lo ha soltao" - si no vols res més seran 45€. lamarequelavaparir -sí, sí ja poso el pin... No sé, ara mateix estic entre dos opcions, la próxima vegada o demano que em rapi, vulguis o no sortirà més a compte o directament em foto una olla el cap i tallo a ras.

Tingueu un molt bon començament de setmana!

De picnic

Poca broma. Últimament fa una calor desbordant i els termómetres indiquen temperatures d'entre 28-35 graus. Si a això se li afegeix un 50% i escatx d'humitat podríem estar parlant de Barcelona però no, passa aquí a Hèlsinki i no és tan extrany ja que Juliol és el mes més càlid de l'any a Finlàndia.

Obviament, la gent surt al carrer i alguns es desmadren, minifaldes com diríen els valencianets "a ras de figa", gent sense samarreta i d'altres fins i tot passejant pel parc en bikini:

Alguns exemples macos:

Passejant en bikini

Rentant catifes en bikini

Prenent cava al parc a lo "glamuroso"

Dit això s'haurà d'aprofitar el màxim la pujada de temperatures, no?
Mireu, mireu!

Pink Clouds

Acabo de mirar per la finestra i el cel està senzillament espectacular.
M'encanten les nits blanques, el cel clar i els núvols roses :)
Bona nit!

Si ho sé em quedo a casa

+
= Anar a per llana i tornar esquilat xD

Si arribo a saber que el partidet (que jo pensava que seria jugar a un 21 rapidet) anava a ser tota una pista a recòrrer i jugant amb 9 tius, una servidora s'hagués quedat a casa dormint la mona.

Només veure el plan vaig pensar que seria avorrit, que ni cristu em passaria la pilota (al principi els hi costava una mica) i vaig còrrer el que calia, sense pensar en que a les 16h tenia zumba per dues hores. Al principi vaig pensar que podria amb tot, total, tampoc em passàven tan la pilota i tampoc corria tant però va ser acabar, anar a dinar i desplomar-me a la taula. Em venia aquella son incontrolable, aquella son que et parlen i tot et sembla perfecte perquè comences a ni sentir a la gent, no tens força ni per contestar, ni per manternir els ulls oberts. El cas es que ja havia dit que si i no hi havia marxa enrera i vaig pensar, va! hi hauran tot de iaiaes i el nivell serà baixíssim (amb això de que les nòrdiques tenen falta del sentit del ritme).

Va ser entrar, veure la classe plena, 5 tius ballant entre tot de dones donant-ho tot i tothom suant la gota gorda quan vaig cagar-me-en-satanàs-bombero i les meves ocurrències! el monitor era colombià, baixet, calvet i una musculació poc natural, vaja, que la cosa pintava ben còmica però també pitjor del que em pensava. Sabia que si ballava dues hores d'allò ja podia despedir-me del món sencer. Només us dic que de nivell baixíssim res, que em va entrar un flato que em va deixar doblegada més d'una vegada i em va pujar part del dinar. Amb això ja ho dic tot. Never ever ever again!

En acabat jo només volia una dutxa eterna i que el llit se'm tragués, però per si no en tenia prou, per la nit ja havia dit que sí per probar una raclette francesa la qual ens va encantar si no fos pel formatge amb olor i gust que millor no descriuré.

A hores d'ara em maten les agulletes, i no vull sentir a parlar ni de zumbes amb vinagre ni de bàsquets. Si he aprés alguna cosa aquest cap de setmana és que les coses han d'anar per parts i ben separades a ser possible! xD

Feliç i relaxat Diumenge!

Es pot tenir més mala sort?

- No!

Sé que molts esperàven aquest moment, jo era una d'elles quan vivia a Barcelona però les tornes han canviat. Jo venia aquí en part per a que em dongués una mica el solet i ja ho veieu... porto gairebé una setmana i només hi ha hagut un dia de sol... ara plou, ara està ennuvolat i ara neva! El que sí que puc dir es que me'n alegro de que per fi, aquest hivern sigui un de veritat, la última vegada que vaig veure nevar a Barcelona em penso que va ser durant l'any 2000, recordeu cap altre any?

Antulls

A tot arreu hi ha coses bones i dolentes. Coses les quals canviaríem si ens deixessin i d'altres que voldríem que fossin per sempre. Suposo que serà típic però el que més enyoro de quan sóc a Finlàndia és el menjar. Considero que per a mi menjar no és només una necessitat sinó un plaer. Gairebé m'agrada tot, tret dels pèsols (depèn de com els cuinin sí que m'agraden) i la llet (amb cafè o xocolata no em desagrada).
Una de les coses que més m'agraden és la verdura en general, i possiblement sigui perquè la vaig descobrir força tard ja que a casa en menjavem molt poca. A Finlàndia trobo a faltar moltíssim la mongeta tendre, les bledes, els espinacs (que no siguin congelats), les faves i sobretot els calçots.
Fins ara quan he baixat era estiu i clar, al no ser època de calçots em quedava amb l'antull... Aquesta vegada però en gaudiré a tope ja que pel que es veu tenim una taula reservada aquí.
Jo estic contenteta però el meu estómac avui està de festa major! jeje
Feliç Diumenge a tots/-es!

Quotidianitats oblidades

Cada vegada que torno a Barcelona pateixo petits xocs culturals com quan un guiri ve per primera vegada, suposo.

- Les olors.
És una passada, em penso que a Finlàndia el fred mata moltes olors.

- La calefacció.
La noto a faltar moltíssim. De pijama utilitzo una samarreta de màniga curta i pantalons llargs. No hi ha prou. He de portar bata, sí o sí, dormir amb mitjons gruixuts i quan em desperto em sento la cara gelada.

- La dutxa.
Obligatori preparar l'estufeta una mitja hora abans de dutxar-se. Si vull aigua bullint he d'esperar una estoneta i fins i tot així mai surt bullint del tot. Al no haver-hi calefacció i haver més humitat, els cabells han duplicat el seu volum ?¿

- L'aigua.
Si vull aigua més val que no l'agafi de l'aixeta o se'm posarà la cara de Fari en un moment. A Finlàndia la bebem així ja que surt pura i per trobar-la embotellada te les fas i desfas. Aquí en canvi, o la beus embotellada o has d'anar a viure als Pirineus, no?

-El protocol. Aquí no es treuen les sabates quan s'entra a casa i més em val o moriré de congelació als peus. Ostres tu, doncs se'm fa raríssim no anar descalça, quins nassos, no?
Per fi ja puc adreçar-me a la gent i donar dos petons sense que se'm quedin amb cara de pocker.

- El terra.
Quan camino més val que vagi mirant al terra si no vull trepitjar un bon cagarro de gos. Ahir mateix vaig estar a punt. Juro que la quantitat era tal que semblava de cavall! Ecsssss!!

- Els diners.
Si vull prendre alguna cosa ja cal que prepari uns quants euros a la butxaca, estic tan acostumada a pagar-ho tot amb la targeta que mai tinc peles al moneder. De vegades me n'oblido amb total facilitat de que si la compra no supera els 6€ em miraran amb cara de pomes agres. Ho trobo una tonteria, i penso que si a Finlàndia es pot fer, aquí també.

I es que, a certes comoditats ens acostumem massa depressa o no?

Happilonguis

Senyores i senyors, el Sr. Lorenzo ha sortit i m'ha tocat la caraaaaaaaaa!!
Marxo corrents de casa! No hi ha temps que perdre!! Primaveraaaaaaaaaaaaaaaa!!

Juguem a cuit i amagar?

1,2,3...10!

On estan els cotxes?

Al cap i a la fi, sembla que això no era res... :)

Sant què?

No sóc gaire de Sant Valentins jo, sempre i quan hi hagi un Sant Jordi per davant jeje...

Com ja vaig comentar al 2008, aquí a Finlàndia es celebra més que el dia dels enamorats el dia de l'amistat i tothom es felicita. El cas és el de sempre, no hauria d'haver-hi ni un dia de l'amistat ni un dia dels enamorats sinó 365 díes a l'any però jo em pregunto, realment és així de maco? Realment donem i rebem? donem més que altres? rebem més que els demés? Si d'alguna cosa em donc conta es que me'n penedeixo de no ser més detallista últimament, sobretot quan un comença a inconscientment pensar que tot el que té ho tindrà per sempre i deixa per un moment de valorar-ho. Fa temps vaig llegir alguna cosa així com: "El amor es una flor que se riega todos los días, si no se riega se seca, si se riega mucho se ahoga..." una veritat com una casa, i no només amb la parella, sinó amb les amistats, la família passa exactament el mateix... i es que penso, que de vegades, de quan en quan, ja va bé tenir un dia així, per fer-t'ho recordar a banda del materialisme que aquest dia pugui provocar, sempre hi ha detalls que toquen la fibreta sense que l'emissor s'hi hagi trencat massa el cap, o rascar-se gaire la butxaca, senzillament demostrant que ha estat pensat en tu.

Aquesta tarda quan sortíem a patinar una mica i a jugar a hoquei em vaig trobar al costat de la porta d'entrada això. I pensareu, el teu xicot, un pretendent... doncs no! una amiga! la que va aconseguir deixar-me de pedra amb la seva idea i la que ha demostrat que tot i no veure'ns gaire ha pensat en mi... :) Spasiva!

Conducció sota neu

Conduïr durant aquesta època de l'any es fa especialment dur

i més aquest any que diuen, està nevant moltíssim

Estem dins el carril o al mig?

Moltes vegades els panells d'informació no es veuen perquè la neu els cobreix, saber a quin carrel s'està conduint es fa difícil i si et passes força temps sense agafar el cotxe et pots trobar amb coses d'aquest estil:

Aviam qui és el xulo que li treu el cotxe!

Vaja que, després de la feinada que vaig tenir jo ahir per treure una tercera part de lo que tenen a sobre aquests cotxes, jo els hi recomanaria als seus respectius amos que s'oblidin del cotxe i esperin a que la primavera arribi! ja posats...

Fa una setmana

Ens va caure una nevada de grau siberià
ni vivint a Lapònia havia vist mai una nevagada igual

Us imagineu una nevada com aquesta?
Vem haver de treballar de valent per treure
tota la pil.la de neu del cotxe

El banc

Prometo que just on hi ha la parada del bus fins aquesta tardor hi havia un banc
i al costat, qualsevol intenta tirar alguna cosa a la papera...

Aquest cap de setmana, sobretot durant el matí de diumenge ens va caure una nevada que ni vivint a Lapònia havia vist mai. Però jo no em queixo, tot el contrari, ja m'agrada tot això, que nevi com si fos Siberia, que així si caic mentres surfejo la neu no em faig mal : ))