Caos a Hèlsinki Vol II

Avui no s'acaba el món però potser per alguns sí perquè se'ls hi han acabat les excuses per netejar tota la neu acumulada des de fa més d'un mes.

Només una quick entrada per dir-vos que avui per fi sembla a ser que hi ha més moviment i que ja han començat a fer la neteja de teulades i carrers de rigor - Que ja tocava home!! 

Tot i que ara per fi els carrers estan millors per poder transitar-los s'ha de vigilar i molt segons per on es passa ja que la neu acumulada de les teulades pot caure en qualsevol moment i, literalment, acabar morint aplastat. Tal com llegiu. No hi ha any que algú no mori d'aquesta manera. Axí, en fred, i sense pensar gaire, poder t'agafa el riure tonto. Morir esclafat al terra per una massa de neu. Gegant. Però, que la teva vida s'acabi, per que algú de torn no ha netejat la seva teulada... Alto mecasumlolla! que són paraules majors! 

Senyors enfeinats
netejant la teulada

Carrers nets i zones on prohibeixen el pas,
però aviam ara qui és el guapo
que pot treure el cotxe de l'aparcament

Caos a Hèlsinki

Quan a Barcelona neva es monta un pitote digne d'admiració. Però es clar, a Barcelona no és normal que nevi, i ni res ni ningú, està preparat. Que el centre de Hèlsinki pugui ser caòtic arran de tanta maleida pols blanca que nevi tant em fa pensar que potser només a Lapònia estan preparats. O això o n'hauríen d'aprendre de l'any passat, que ja va ser el no-da-más que per segona vegada consecutiva nevés tant.
En teoria hi ha camions treient neu, camions tirant pedretes, camions recollint neu però que va, aquí segueix nevant dia sí, dia també i ni cristo es posa manos a la obra. Jo cada dia que passa veig més neu! 

Muntanyes a banda i banda

Ho veieu? Si ja ho deia jo que la gent
no tardaria gaire en anar esquiant a la feina...

I que em dieu d'aquest mur?? 

El dia que no poguem obrir ni la porta...

riurem de valent xD

Murs gegants de neu per tot arreu

i més muntanyes de neu
al centre de Hèlsinki

La neu pot ser molt punyetera, per molt ben acondicionat que tot sembli.

Això va passar el passat mes de Febrer, una carretera que he conduit milers de vegades, que passa per l'aeroport i que és força transitada:

Senyors, poca broma!

Finnish Fast Food

Aviam, has agafat les patates fregides, la coca-cola, els nuggets...

i la pasta?

Si hi ha hamburguesses i trossos de pizza per emportar com no havia d'haver-hi pasta!

Doncs què voleu que us digui, jo ho trobo raro, no m'imagino mirant el partit de hòquei (va ser aquell dia) mentres se'm queda penjant un espagueti... No, no puc.

Tàctiques comercials à la finladais

Rapejar per a que entris al nou centre comercial

Si el Hullut Päivät eren els díes bojos,

això què és?

El centre de Hèlsinki contant a lo ràpid té 4 centres comercials, i amb aquest que han renovat en fan 5. Calen tants? No crec però el que si que sé és que quan apreta el fred ningú vol estar gaire al carrer així que els centres comercials són per a molts una bona opció.

En sortir avui de la feina m'he quedat de pedra, quina una han liat al carrer?

La setmana passada van inhaugurar la renovació del centre comercial Kluuvi i no sé si serà que hi ha gent que encara no s'ha enterat o que directament la gent ni hi entra. El que em xoca es que hagin d'utilitzar aquests dos paios rapejant a fora al costat d'un tractor. Segueixo sense entedre què pinta el tractor. Del què deient els jouujouu-uuizdaflou no em pregunteu, no vaig entedre ni un borrall. És finès de carrer, el puhekieli que li diuen i això no m'ho ensenyen a les classes clar. I ja ho veieu, quin ambientàs, quatre gats mirant i des de ben lluny.

Traducció possible del rapeig: jouu jouu quan entres al clubi campi qui pugui!

Va de modernillus

Seguint una mica més amb el tema de modernillus...

Abans de marxar de vacances vaig passar-me per una de les diverses tendes de roba esportiva que hi ha a la ciutat i em vaig topar amb lo que diuen serà l'últim crit en moda.

No vaig poder resistir-me de fer-li una foto a la santíssima horrorositat que ens intenten vendre.

No sé ni còm descriure-ho, jutgeu vosaltres mateixos.

De moment, no he vist a ningú que vagi vestit així, si n'hi hagués cantaríen com una almeja, d'això n'estic segura. Serà que el preu és massa agosserat per a que la gent piqui i ho porti tot cristo? Diuen que al país veí s'ha posat molt de moda; jo ni que valgués quatre duros m'ho ficava!

Aquí ho venen a la xifra de 42 eurets per dos metres de tela mal cosida. Quins sants c...!

Pecularietats d'algunes fires fineses

Aquest cap de setmana hi ha hagut cinc fires en una aquí a Helsinki, tracten sobre els animals de granja, mascotes, manualitats, bricolatge i les coses del bosc (no em pregunteu sobre aquesta última perquè no tinc ni idea de què anava realment i ni hi vaig passar).

El cas es que els finesos mai em deixaran de sorprendre.

Només entrar a la fira de les mascotes ja es veia ben clar aquest cartellet (no era allò que en diem petit):

Que dius, es que a la fira de les mascotes no hi ha gossos? Clar que suposo que deu voler dir que no et portis el gos de casa però igualment no ho entenc. Es que els gossos de concurs o d'exposició són millors?

A la fira dels animals de granja hi havia de tot:

porquets, oques, galls i gallines, cavalls, ponis, ovelles, cabres, llames... llames a Finlàndia??? Doncs sí, és tanta la devoció que tenen per la seva llana que a Finlàndia hi ha granges de llames!

Sra llama no cal que busqui el Machu Pichu

A la fira de les mascotes hi havíen algunes races de gossos de caça i races fineses, i una raça de gos ben curiosa que no té pel i que ha estat creat exclusivament per als al.lèrgics. A mi que em perdonin però ho trobo una santa p per l'animal. Hi havia gats de concurs els quals estan sempre tancats en gàbies, dormint i plens de medalles ridícules. Hi havia també gossos de concurs que si els acariciaves notaves com d'un moment a un altre se't clavaven els ulls dels seus amos i no pas amb cara de fer amics. Em va semblar fatal, no crec que tenir un animal sigui ni per exhibir-lo com ho fan els que concursen ni per acumular premis ni medalles a casa.

Seguint per la fira, hi havia dos organismes de protectores d'animals (bé, en exlusiu de gats i gossos que normalment recullen d'altres països), concurs de conills i covalles (sense comentaris - tampoc entendré mai la falera que tenen per aquests animals), expositor d'alguns ocells i expositor de quatre peixos pelats i sense gràcia. La resta eren tendes de menjar i accessoris per a les mascotes (algun dia us en parlaré més detingudament d'aquest tema).

La palma però, se la va emportar aquesta tenda, no sé si per lo raro o per lo original:

Us imagineu el que és?

No és una tenda qualsevol de llana,

Sí, són guants...

guants de llana de gos

en tot el seu esplendor i el tufillo

Entre setmana...

no sóc gaire fan d'esmorzar, vaig amb el pito al cul i mai em dona temps de sentar-me, gaudir del moment i esmorzar com cal. Tampoc tinc gaire gana, suposo que amb les presses la perdo. Però quan arriba el cap de setmana és diferent i més ara, que a fora fa fred i a casa s'està tan i tan bé. A més, com que tothom ja s'està preparant per nadal a les tendes ja venen el famós glögi (suc de baies calent) i les estrelles de nadal amb melmelada de pruna que són tan fàcils de preparar. En 10-15 min les tens fetes i calentes estàn... MmmMmM!

Feliç Diumenge!

Fricada a la finnish

És pot ser més friki que fer pà negre en forma de cor o de peix?

Això només podia venir dels finesos!

Que consti que una servidora no va ser

la que va caure en comprar sant surrealisme

Quan era petita recordo

que es va posar de moda la mortadela del mickey

però crec que no va durar gaire la seva comercialització

Aquí en canvi, qualsevol xuminada ja els hi va algun dia ho comentaré més extensament

El que més m'empipa és segurament, el menda ni va veure el preu

ni el que realment estava comprant, homes!

Snowboarding in an aquatic park

... ni rastre dels tubogans...

Farà una estona que hem arribat d'esquiar, em fa mal tot i tinc una gana... de mil dimonis!
En un principi el plan era probar això del avantouinti (nadar en aigües gèlides) però estant a -20 graus no hi ha hagut prou moral, i per tirar-me sola no faig el gran pas... així que hem agafat la taula i hem marxat direcció oest.
El lloc en sí no ha estat malament, sobretot perquè la colla que hi hem anat no en sabem gaire i tampoc necessitem grans muntanyes per millorar la tècnica... ara bé, si us dic que hem estat esquiant en un parc aqüàtic hem creuríeu?

Sí, sí, aquests finesos amb un parell!

Sabia que durant l'hivern converteixen les pistes de golf en pistes d'esquí de fons,
els camps de futbol en pistes de patinatge
però un parc aqüàtic en pista d'esquí?? ja és anar a un altre nivell!

Es tracta del parc aqüàtic Serena a Espoo, durant el passat estiu hi vem passar un dia tirant-nos per aquells tubogans... (que quedi clar que la gent no esquia pels tubogans, eh!) però la resta del parc sí que s'utilitza com a pista d'esquí, com podeu veure a la primera foto (ni rastre dels tubogans ni de la piscina exterior ni el mad slide).

Què us sembla?

La nit i el dia

Si us dic que les nits són de tons ataronjats-groguencs em creuríeu??
Ahir abans de tancar els ullets vaig fer una foto de la finestra del dormitori i aquest matí quan m'he aixecat un altre per a que veieu la gran diferència.

La nit (23.45h) i el dia (09.30h)

La nit per a mi no és de nit ja que no és fosc com veieu. Dona més aviat una sensació com de si visqués al planeta Mart o alguna cosa similar, no?? un mal rollo... en canvi pel matí tot és claror però sense solet...

Cat fancier Finland

Aquest cap de setmana ademés, hi ha hagut una fira exposició de gats a Vuosaari. Jo que pensava que seria algo així com l'Expo Mascota de Barcelona vaig convéncer al menda per a que hi anéssim avui. El resultat ha sigut una total decepció, no crec que hagem estat en el recinte més d'una hora. Entrada 5€. Només entrar ja em va donar certa sensació rara. Semblava més bé una fira feta únicament pels mestressos de gats que hi exposaven. No els podíes tocar, gairebé em miràven malament quan els hi feia una foto i res, hi havia un jurat i vinga a posar premis a cada gat. No hi havia gaire varietat i molts d'ells, m'hi jugo el que vulgueu són fruit de modificacions genètiques, totalment artificials. Gats sense pèl, gats amb algo de pèl, gats amb pelatge imitant a altres felins, gats amb orelles de guineu, gats amb cara de pequinès, gats amb ulls sortits... en fi, si ho arribo a saber...

Un dels casos és el Ocicat

I un altre cas, el de Cornish Rex (sense gairebé pèl)

Encara ara no entenc quin criteri tenen per donar els premis, no sé si buscaven un gat que fos juganer o pel contrari, un passota. Absolutament tots els gats de la expo duien un premi com a mínim. Molt pijoteres, la veritat.

Això sí, vem reconéixer els perses (que no ens agraden gens), els siamesos i els russian blue (que ens encanten).

Però que voleu que us digui, mentres hi hagi gats abandonats i protectores a reventar no penso comprar mai un sol animal. Els de la exposició, a sobre, ja us podeu imaginar el que costaven.

A ca els avis

Aquest Diumenge em van obligar a anar a còrre-cuita fins a Kemijärvi a visitar els avis del menda. Passa que últimament vaig més atrafegada de lo normal, se'm ve tot a sobre. Que si exàmens, articles per llegir i redactar, presentacions (les odio), treballs a fer en grup... i es va acumulant tot i després se't fa una bola difícil d'empassar. Doncs bé, allà estava jo 1h30 de recòrregut en un cotxe on no hi cabía una sola agulla amb els meus apunts (de nombre de pàgines interminable).

En quan vem arribar el primer que vaig notar va ser la netedat. Se'm fa tant curiós lo extremadament net que tenen el pis (jo que només passo l'aspiradora quan començo a veure "las bolas del oeste" -boles de pols-) però bé, ja sabeu com són els avis: maniàtics, escrupulosos, perfeccionistes i en fi, uns malalts de treballar.

Pel que fa al menú, la dona no s'hi va escarrassar gaire, arrós i pollastre però amb les postres sempre em sorpren. El menda ja m'havia avisat quan començava a conéixer a tota la family - la meva àvia fa sempre unes postres amb el que va trobant a la nevera i de vegades li surten coses rares- així que, quan arriba el moment jo sempre estic a la guait.

De postres hi havia aquesta copa que amb sols l'aspecte em va recordar a un Bloddy Mary (suc de tomàquet amb vodka) només recordar-ho em venen arcades -es que a mi el tomàquet triturat industrial fred em fa una mica d'engúnia-. L'altre pega es que a mi els "camemoros" com li diuen en castellà (i que tothom aquí perd el cul per collir i menjar) no m'agraden i quan vaig veure el color taronja... vaig maleïr aquell moment. Penseu que a casa els avis mai n'hi ha prou -Nenaaaaa menja que estàs en els ossos!! i vinga allà més tiberi!
Doncs bé, era un suc d'una baia (no me'n recordo del nom, jo em perdo amb la de baies que hi creixent per aquí) portava una espècie de gelatina (sucre gelatinós) nata, xocolata i fruites desecades. M'ho vaig menjar, però no repetiria. A l'hora del café més bolleria i per últim us deixo una foto dels nets amb els avis i la "intrusa" jeje

Llegenda confirmada

Aquest matí, mentres anava a la universitat amb el super carro dels picapedres, en un semàfor en vermell allà estava ell, davant dels meus nassos. El michu amb nom especial, existeix! Visca Finlàndia i el seu finès!!

Des nouvelles

Per fi a Rovaniemi hi ha alguna cosa més que fer en un dia on tot, absolutament tot, està tancat, barrat i mort. Ahir varem anar a una sala amb uns 10 billars i jugant gairebé tot sols. A Barcelona, en un lloc com aquest t'estaríes donant amb els palets dels demés cada 2x3. La veritat sigui dita es que aquest lloc és un bon invent. Pagues per l'estona que t'hi estàs jugant. Si t'estàs 1 hora són uns 8€ i dona per jugar unes 2 - 3 partides (a repartir entre els quatre que erem surt baratet) i si t'hi estàs menys d'una hora pagues menys.

Video I cabanya del bosc

Markus, Jesusín, Antonio i Tafol gaudint de l'excursioneta en trineu tirat en moto de neu per l'avi fins trobar la font. S'ho van passar pipa!

Education issue

Ja fa anys que Finlàndia és capdevantera en el tema educació però algú sap dir-me com han arribat fins aquí?

Aquest matí, i no és la primera vegada que m'he quedat atònita veient el panorama, li ha sonat al mòbil al nostre benvolgut professor, TOMA CASTANYA PILONGA! en plena classe de matemàtiques financeres, sí, no sabeu la satisfacció que em fa passar-me el meu únic dia de festa fent aquesta assignatura taaaaant interessant. I us penseu que el paio ha penjat?? No, no, l'ha agafat i como Pedro por su casa xerrant en el seu finès natal, tirat a la cadira. No m'extranya que després vegi coses de l'estil: una noia pintant-se les ungles?¿?¿ un altre jugant a un joc del facebook?¿?¿

Però es que això no és tot, l'any passat una altra professora es va oblidar de que el meu grup i jo tenim una presentació i la vem haver de trucar al mòbil i tot per a que vingués perquè aquella nota era part de la nota final i gairebé havíem acabat totes les classes de l'any. Quins pebrots!

A on anem a parar??

Crònica de: Bodorrio a la Lapona

Com ja vaig comentar a "grosso modo" aquest cap de setmana varem emprendre carretera i manta cap al nord de la Lapònia per celebrar la boda d'uns amics.

• Conduïr 180km per arribar fins al lloc on es celebrava la boda, a prop de Kittila.

• Arribem mitja hora tard... no pas perquè anessim lents... sinó que se'ns va tirar el temps arreglant-nos (no sé qui és el més presumit dels dos jeje) i beneeixo haver-ho fet, ja que la cerimònia en qüestió va ser a fora, mitja horeta a -20ºC que feia llavors! ni boja!!
  
• En arribat al restaurant la gent es va posar en fila india per abraçar tant a nuvis com als pares de la parelleta. Quin moment més tens! Ells que són tan poc de tocar-se! i acte seguit ens serveixen això de benvinguda. Jo encara estic buscant el cava...
  
• Presentació de la taula, senzilleta, molt a l'estil d'aquí. Ni rastre de copes...
  
• Cadascú que s'assentés a on vulgués, obviament a nosaltres ens tenia que tocar dos del grup de la alegria de la huerta... ja m'enteneu...
  

• Hi havíen unes misterioses capsetes per tota la taula, semblant a les dels mistos i a dins hi portaven... no podia ser altre cosa que un lakritsi (regalesia) i una petita frase feta en finès que com de costum va haver-me de traduïr el menda. (rabia em fa no tenir temps per estudiar aquesta maleïda llengua i haver de necessitar els demés)
  

El que no m'esperava era el menú.
Constava de crema de re i assortit de canapes (flautes de formatge, salmó, pa de rieska, canapé de salami de re i d'ous de salmó i truita de pernil) això va ser el nostre sopar a les riguroses 17h de la tarda com a bona tradició finesa. Era en plan buffet, així doncs cada vegada que es volia repetir un s'havia d'aixecar i passejar fins l'altre banda del restaurant. Amb les begudes el mateix, i constava d'aigua, cervesa artesana i líquid verdós (anomenat suc de no sé què).

• Com us podeu imaginar, arribats a aquest punt, a l'hora del postre, afamada, vaig atacar... muajajaja!
  

• Acte seguit va començar la festa de veritat. Van treure la lletera, res més enllà del que sembla, a dins hi havia un líquid rosa (que pesadets amb els líquids raros) vodka amb suc de maduixa. Ens treuen un estri típic de cuina on tant dones com homes per separat hem de firmar. Llibres de visita, pa que?

• I comença l'hora del ball. Bals típic que comencen els nuvis, tangos, balades de la terra, (ni rastre de rumbetes, ni de salsa ni de res que se li assembli a pop anglosaxó... coi, es que no van posar ni ABBA! així no hi havia qui ballés!). Després d'un parell de cançons començo a veure coses rares... (una embarassada a sobre d'una cadira i un paio amb sabates de pell de re) serà pel líquid rosa?¿ A destacar que de 110 convidats que vem ser, al menys vaig contar 5 embarassades, potser no us sembla massa però si ho comparessim amb nosaltres... veuríem que aquí només estan per fer més i més nens. De seguida la sala es va omplir de gent que va decidir canviar el calçat de festa per uns mitjons de llana de tota la vida, manda huevos!
• Lo millor de tot va ser quan van començar amb els jocs. Un tiu amb una mitja al cap ens presentava el joc, se suposava que havíen segrestat a la nuvia i quan aquesta fos alliberada i entrés havíem de copiar el que ella fes, això ho vaig entendre jiji. El següent joc semblava el de les cadires, però constava de veure quina noia es menjava el gelat més ràpidament i quin noi feia un globus més gran, coñe, raros hasta pa eso! En l'últim joc però, vaig entrar en escena jo, i mira que no sé per què jo ja m'ho olorava. Es tractava d'anar seguint un paper on hi havíen unes instruccions i passar una caixa. Va tocar el punt 5 -passa la caixa a la noia que creguis va millor vestida- i quan vaig veure que el xaval venia cap a mi a passar-me la caixeta... cagunlolla ja no sabia on fotrem, tota vermella no pensava llegir la següent instrucció amb el meu accentàs en finès així que el menda ho va fer per mi, fiuuu!
  
• Entrega de regals i despedida una mica ja tocadeta pel punyeter líquid rosa... amm

PD. Sabieu que a Finlàndia després d'una boda només és té un dia de festa i res de llunes de mel?¿

Snowmobiling at any condition

Foto de l'any passat en un safari de neu qualsevol. Passant pel riu congelat.

Doncs finalment, no m'he congelat, no. Safari de motos a -25º C.
Equipament de la menda:

• Pantalons tèrmics, d'esport, d'esquí i els de la feina (4)
• Samarreta tèrmica
• Polar i ademés el de la feina (2)
  
• Coll de cigne
  
• Jaqueta de la feina
• Mitjons d'esquí i els de llana de feina (2)
• Braga de coll, publicitat d'Spanair vermella per a que els turistes em vegin bé, Braga de la feina pel coll (2)
• Máscara per tapar i protegir boca i nas contra el poderós fred
• Guants de la feina. (Cuir i pèll de "borrego" per dins)
• Passamuntanyes

Iaia, mama, des d'aquí us informo de que NO he passat fred, no deixaré que el costipat em venci, i sí, em cuido, una mica més i agafo el sarampió, osti! :)

Veient els Roki, hòquei sobre gel

No es que sigui una apassionada de veure partits i menys de hoquei sobre gel on encara després de veure el partit dels Roki no entenc com va el joc. Veure un partit en viu té l'encant que no té veure'l per la tele (per la tele m'avorreix soberanament). M'agrada estar entre el públic i sentir els crits dels espectadors, que es deixen la pell en insults o alloances, sentir l'emoció que hi ha en l'ambient... i observar... perquè no només estic pel partit, jeje Observo la poca gràcia que tenen les cheerleaders i els seus cuerpo serrano, la gent i sobre tot algun que altre cartellet graciós.

El menda m'ha fet un video resum de lo millor de tots els videos que vaig estar grabant. S'ha de dir que el hoquei sobre gel és un joc poc fi, s'hi val la mala ostia i de quan en quan es calenta l'ambient. Fixeu-vos però, en el jugador que es carrega el pal. I jo que em pensava que els finesets no teníen sang...

Ah! i van guanyar els Roki, l'equip de Rovaniemi!

Four a.m

Aquest matí m'he hagut d'aixecar a una hora inhumana, les 4 del matí. Quan m'aixeco la primera cosa que faig és preparar-me un te, mirar el termómetre, i passejar la vista pels finestrons del menjador. El que no m'esperava era trobar-me a aquestes hores tot aquest bullici de gent! Guaita quin tros de cua!! Com es nota que és la matinada de Dissabte i que la gran majoria teniu els caps de setmana festa malpar....!!

Gent fent cua per agafar un taxi i per menjar-se una hamburguesa a les 4 del matí, quins collons!

-10ºC