divendres, 21 de desembre de 2012

Caos a Hèlsinki Vol II

Avui no s'acaba el món però potser per alguns sí perquè se'ls hi han acabat les excuses per netejar tota la neu acumulada des de fa més d'un mes.

Només una quick entrada per dir-vos que avui per fi sembla a ser que hi ha més moviment i que ja han començat a fer la neteja de teulades i carrers de rigor - Que ja tocava home!! 
Tot i que ara per fi els carrers estan millors per poder transitar-los s'ha de vigilar i molt segons per on es passa ja que la neu acumulada de les teulades pot caure en qualsevol moment i, literalment, acabar morint aplastat. Tal com llegiu. No hi ha any que algú no mori d'aquesta manera. Axí, en fred, i sense pensar gaire, poder t'agafa el riure tonto. Morir esclafat al terra per una massa de neu. Gegant. Però, que la teva vida s'acabi, per que algú de torn no ha netejat la seva teulada... Alto mecasumlolla! que són paraules majors! 

Senyors enfeinats
netejant la teulada

Carrers nets i zones on prohibeixen el pas,
però aviam ara qui és el guapo
que pot treure el cotxe de l'aparcament

dimarts, 18 de desembre de 2012

Caos a Hèlsinki


Quan a Barcelona neva es monta un pitote digne d'admiració. Però es clar, a Barcelona no és normal que nevi, i ni res ni ningú, està preparat. Que el centre de Hèlsinki pugui ser caòtic arran de tanta maleida pols blanca que nevi tant em fa pensar que potser només a Lapònia estan preparats. O això o n'hauríen d'aprendre de l'any passat, que ja va ser el no-da-más que per segona vegada consecutiva nevés tant.
En teoria hi ha camions treient neu, camions tirant pedretes, camions recollint neu però que va, aquí segueix nevant dia sí, dia també i ni cristo es posa manos a la obra. Jo cada dia que passa veig més neu! 

Muntanyes a banda i banda


Ho veieu? Si ja ho deia jo que la gent
no tardaria gaire en anar esquiant a la feina...

I que em dieu d'aquest mur?? 
El dia que no poguem obrir ni la porta...
riurem de valent xD
Murs gegants de neu per tot arreu

i més muntanyes de neu
al centre de Hèlsinki

La neu pot ser molt punyetera, per molt ben acondicionat que tot sembli.
Això va passar el passat mes de Febrer, una carretera que he conduit milers de vegades, que passa per l'aeroport i que és força transitada:



Senyors, poca broma!

dimecres, 12 de desembre de 2012

Language Exchange

Ahir per la tarda vaig tenir la segona sessió d'intercanvi lingüístic suec-castellà. Ella vol millorar el seu espanyol i jo començar a entendre als suecs xD Ambdues estem començant l'idioma, bé ella l'havia estudiant durant 3 anys però feia tant que no el practicava que és com si tornés a començar. I jo ja vaig fer algunes classes l'any passat i amb les que he fet ara ja puc tenir certa comunicació. Amb el suec començar a parlar és bastant més fàcil que no pas amb el finès però això no vol dir parlar-lo tampoc millor un que l'altre. El que trobo especialment difícil és entendre'ls! Em parlen i no m'entero del que em diuen! Tal com llegeixes. Li-te-ral. Em sona tot a xino. És greu,oi?
Si el parlo jo o el llegeixo no tinc gaire problema, ara, fer els listenings o intentar veure una peli sense subtítols és missió impossible. Almenys de moment.

Que ningú s'ho agafi malament, però aquesta gent no vo-ca-lit-za. Si no arriba a ser pels gestos més que suggerents i els subtitulets en anglès jo d'aquest video no hagués entés ni papa, a part de que el paio no vol fer l'amanida xD 

dilluns, 10 de desembre de 2012

Piparkakkutalo

O el que és el mateix: casa de gingebre en finès. 
Així com a casa nostre es fa el pessebre aquí construeixen cases de gingebre per Nadal. És curiós perquè la construeixen a principis de Desembre i diria que fins el dia de Nadal no se la mengen. I dic curiós perquè no m'acabo d'imaginar a, després de vint-i-escatx dies sota condicions de pols, microbis i demés que deu haver-hi pululant pels aires, algú es pugui menjar la casa. Jo no. Perquè se suposa que la construeixes per després menjar-te-la, o és només l'excusa?
El primer any que la vem fer, va ser fent mig trampes i la vem comprar gairebé feta, només teníem que construir les peces, el segon vem voler fer una competició aviam qui feia la casa més xula dels dos, el menda i jo, i crec que cap de les construccions van aguantar el pes i es van trencar (s'ha de ser gairebé arquitecte, us ho dic!) i aquest any que volia fer-ho a lo gran, començant pel "royal icing" que em va sortir massa líquid, m'ha sortit un nyap. 

Bé, i la pressió de la presencia de la senyora bigotis 
fent de jutge també ho val


Igualment sempre em quedarà la sort
d'almenys saber fer estrelles, floretes i 
no perdre mai el somriure en el intent


Per a futures inspiracions, mireu com s'ho curren alguns fent casas d'ensomni:



diumenge, 9 de desembre de 2012

Svenska

Demà Dilluns tinc examen de suec. Uff!
I ara mateix, tinc unes ganes i una predisposició al cos per posar-me a estudiar... que no vegis tu! L'any passat ja vaig començar a estudiar l'idioma dels vikings però se'm va fer farregós perquè a la vegada seguia estudiant finès per les tardes. Un cacao-maravillao digno de admirar! Així que per aquest curs vaig decidir centrar-me en un sol idioma, aparcaria per un moment el finès (que ja el xapurrejo i de fet el podria parlar a casa) per dedicar íntegrament el meu temps al suec. Bé, això de íntegrament era la meva idea però la realitat no va per aquí ni molt menys.
He canviat ja de dues escoles, la primera era al final de la tarda i la professora passava bastant de tot (jo no vinc a estudiar un idioma per a que a 1r em passin cinc-centes mil vegades un video que a més, no està ni subtitulat), al segon lloc em cobraven 150€ al mes i erem a classe cent i la mare i en el tercer lloc, el d'ara, em cobren 30€/4 mesos i a més, com si fos classe privada, perquè a classe només venim 3. Bon canvi, oi? 

Estudiar suec, comparat amb el finès sembla a priori bufar i fer ampolles perquè és un idioma molt similar en molts aspectes al anglès però també al alemany... Sí, i tal i com passa en alemany hi ha un munt de coses que has d'aprendre senzillament de memòria, com el tipus d'article que porta, les diferents terminacions en plural, la conjugació en passat segons el tipus de verb... i això només és el principi! Això per una banda, i després hi ha la pronunciació que canvia bastant de l'escrit al parlat i per molta gramàtica que donguis, si no hi entens ni papa del que et diuen... és com no haver après res! 
Per això m'he comprat la primera temporada de la Pipi Langstrum xD, escolto música en suec (de tant en tant, eh!) i m'he apuntat a un intercanvi amb una finesa suec parlant que està estudiant espanyol, però d'això ja en parlaré en un altre post.

De moment, no us deixaré pas amb un capítol de la Pipi però sí amb algunes peculiaritats de l'idioma dels vikings explicat la mar de divertit:


Que tingueu un bon Diumenge! ;)

divendres, 7 de desembre de 2012

Gra-tis



Em van dir que al lloc nou de pites que hi ha Iso Roobertinkatu ofereixen pites gratis avui. Còm? Gratis? Comprant que? No m'ho podia creure! I es que a Finlàndia no hi ha res gratuit i, almenys a Hèlsinki, tot surt un ull de la cara. Però sí, Divendres, de 11-16h van repartir i oferir pites a tot aquell qui ho vulgués, gra-tu-i-ta-ment. I sense costar-me un duro vaig dinar una pita deliciosa de falafel i hummus. Nyam!
Jo ja havia estat abans i diria que no hi ha millor lloc a Hèlsinki per menjar una bona pita.
Què bé que senta quan a sobre, una pita que m'hagués costat 9,80€ (sí, sí, costen aquest luxós preu) em va costar 0€ de la meva butxaca! 

Esperava una cua interminable
 i vaig tenir la gran sort
de ser de les primeres, yuhuuu!
No vaig tenir temps de fer-li una foto
així que he pillat d'internet aquesta del Fafa's :)

Pulkkamäki

Tal i com us deia, ahir vem acabar anant a la muntanyeta d'aquí el costat a estrenar la temporada d'anar en trineu. Pulkkamäki vol dir tirar-se en trineu que no és més que juntar dues paraules Pulkka=trineu i mäki=turó o baixada trineu+turó= tirar-se en trineu. Lògic, oi?
Doncs bé, el cas es que en ben poquet ens ha nevat tant que tenim neu en pols a dojo així que està ideal per tirar-s'hi. Alguna vegada hi hem portat amics perquè així és més divertit, d'altres hem anat sols i ja de nit i aquesta vegada, doncs, amb l'excusa de treure-la a estirar les cametes una estoneta i a respirar aire fresc... la vem acabar portant també a ella en trineu.

Primeres impressions 
Vista del panorama
Tornant cap a casa en trineu

dijous, 6 de desembre de 2012

Itsenäisyyspäivää

Imatge avui a Google.fi
Avui tenim festa aquí. És el que aquí en diuen Itsenäisyyspäivää, el dia de la Independència.
Si no fos perquè hem sigut uns ganduls ens ha pillat molt el toro i no hem canviat encara les rodes, avui haguèssim fet una mica de turisme visitant la bonica ciutat de Rauma, a la part oest de Finlàndia, a vora de Turku. Així que, al no tenir cotxe i tenir festa només avui, ens quedarem a casa fent el ronso, fornejant pastetes, construint la casa de gingebre i potser si l'energia ens dona per més, tirant-nos en trineu per la muntanyeta del costat... així és com es passa un dia a la finlandesa!

Abans però, us deixo amb una cançó francesa que vaig descobrir l'altre dia i que parla d'una història que passa a Hèlsinki, espero que la gaudiu com jo escoltant-la.

Helsinki

Amie, voilà, je reviens t’écrire
De notre nouvelle adresse du nord d’Helsinki
Les yeux d’Anna réchauffent chacune de mes nuits
Tu sais c’est pour elle que j’étais parti
Son amour est pur comme le ciel d’Helsinki
Et je l’aime comme on aime l’amour de sa vie
Ami, c’est bon de te lire, crois moi
Car depuis ton départ il fait toujours plus froid
Comme si le vent d’Helsinki soufflait jusqu’ici bas
Dans mes rues de Paris ne résonne plus tes pas
Oserai je un jour t’avouer que j’en veux à Anna
D’avoir su te garder
Amie toi seule comprendras ce qui suit
Que c’est loin Paris j’égarais ma vie
Tu me manques tu me manques
Je n’ai rien appris
Et je crève d’ennui dans les rues d’Helsinki
Anna m’a dans le coeur que je ne mérite pas
Car je ne suis qu’un leurre pour m’enfuir
Je suis le roi
Ami c’est troublant de lire ces mots là
Car depuis ton départ j’ai cru mourir de froid
Comme si le vent d’Helsinki soufflait jusqu’ici bas
Dans mes rues de Paris ne résonne plus tes pas
Oserai je t’avouer que j’en veux à Anna
D’avoir elle su t’aimer
Mes démons jusqu’ici m’ont suivi à la trace
Bien plus que le froid c’est la peur qui me glace
Bientôt au matin j’embrasserai Anna
Et la regarderai dormir pour la dernière fois
Avec l’ombre de celui que je ne suis pas
Car je rentre à Paris
Car je rentre chez moi
Ami c’est bon de lire ces mots là
Car depuis ton départ
J’ai cru crever de froid
Comme si le vent d’Helsinki soufflait jusque dans mes draps
L’amour n’a pas de gare et s’envole ça et là
Oserai je un jour t’avouer que j’attendais ce mot
Cher ami à bientôt.

Helsinki

I write to you again, my friend
From our new home in the north of Helsinki
Anna's eyes warms each one of my nights
You know, she's the reason why I've left
Her love is pure like the sky of Helsinki
And I love her as the love of my life
It's good to read your letters, my friend, believe me
Because since you left it's getting colder and colder
As if the wind of Helsinki was blowing down here
The sound of your steps no longer echoes in my Parisian streets
Will I be one day as bold as to confess to you that I resent Anna
For being able to keep you
You alone, my friend, will understand what follows
How far away is Paris, I was leading my life astray
I miss you, I miss you
I haven't learned a thing
And I'm bored to death in the streets of Helsinki
I don't deserve Anna's heart in which I'm etched
Because I'm just a lure to run away
I am the king
It troubles to read those words, my friend
Because since you've left I felt like freezing to death
As if the wind of Helsinki was blowing down here
The sound of your steps no longer echoes in my Parisian streets
Will I be one day as bold as to confess to you that I resent Anna
For having been able to love you
My demons have been tracking me down
More than the cold, it's the fear that makes my blood run cold
Soon in the morning I will kiss Anna
And watch her sleep for the last time
With the shadow of what I am not
Because I'm coming back Paris
Because I'm coming home
It's so good to read those words, my friend
Because since you left
I felt like freezing to death
As if the wind of Helsinki was blowing down into my sheets
There's no train station for love, it takes its flight here and there
Will I one day be as bold as to confess to you that I hoping for this note. See you soon, my dear friend.  


dimarts, 4 de desembre de 2012

Quina alegria

Arribar a casa i trobar-te una carta i no és una factura!! ei, avui en dia, i a aquestes alçades, és per fer una ola, si o no?? :)
A mi em fa especial il.lusió rebre cartes, sempre me n'ha fet. De petita recordo haver-me cartejat amb amigues, sobretot amb una en especial amb la que diria que ens vem estar cartejant un parell d'anys o tres...! recordo estar esperant amb candeletes un nou sobre d'ella on ens intentàvem explicar la vida en 4 pàgines i la satisfacció era mil vegades millor que rebre un email o una conversa per xat... 
I avui ha sigut una alegria rebre un sobre i que a sobre no era la típica postal de nadal amb el típic missatge... Reconec que sóc la primera que penso en ser original per la propera vegada i després acabo amb el típic Bon Nadal... alguna frase tonta i prou. I després veig coses com aquestes, que toquen el cor... fotos i dedicatoria inclosa... :) 

i post-it per encara fer-ho
més personal! :)

Aquesta va ser de les dues cs
que vaig conèixer al Japó :)
La qual cosa em recorda... que al dia que estem... o em poso a la de ja a escriure postals o a més de passar-se Nadal se'm passarà l'arròs :(
PS. Uf! quina mandra donar-li al coco per fer una cosa xula i original!

diumenge, 2 de desembre de 2012

Xafardejant

Per la xarxa m'he trobat amb la grata sorpresa de que, malgrat haver deixat més penjat que un fuet aquest blog durant aquest 2012 tinc més seguidors! O_O

Això de xafardejar qui es passa per aquí m'encanta, no ho negaré, crec que és una de les coses que més m'agrada de tenir un blog!  De vegades et trobes alguna que altre cosa rara però d'altres, hi ha de blogs i gent ben interessant que es passa per aquí! I, la veritat, em sorpren molt a la vegada que m'agrada :)

És el cas de:

- Terrazita y sus cosas
- Les meves idees
- Els colors de l'aigua

Moltes gràcies per passar-vos per aquí! :D

Winter is coming

Divendres passat ens vam despertar amb una bona tempesta de neu. 
Fins ara ni feia fred (+8ºC aquí no és fred) ni havia caigut més que quatre floquets de no res.
Però l'altre dia semblava que s'acabés el món i arribar a la feina em va costar més de lo normal.

Segurament amb un parell d'esquís
hagués arribat abans...
A tothom ens va enxampar ben
desprevinguts... tanta neu en un sol dia i tot de cop...

Aquest cap de setmana a sobre no tenim metro perquè estan fent no sé quines obres així que bàsicament he estat reclosa a on visc. Molts diuen que visc a Mordor ¬¬ com gairebé ni surt als mapes...
Així que aquest cap de setmana me l'he pres de relax, amb tants llibres com tinc per llegir, el cotxe sense les rodes canviades, el temps com està i sense transport públic més que un parell de busos al dia... i doña bigotis llargs pesadeta que volia sortir... El que no acaba d'entendre és que a fora no s'està tan agustet com a dins de casa... i no li acaba d'agradar la neu... 
Va ser dos segons sortir a fora, tocar el terra i haver de portar-la en braços, agafar-se com un koala per acabar pujant-se al meu braç tot posant aquesta cara. 

És un lloro?
És un gat passant fred!

pobreta meva, em sembla que lo de sortir a passejar s'ha acabat 
per lo que ens queda d'any i uns quants mesos més de l'altre...

dissabte, 1 de desembre de 2012

Cs

Heu fet mai couchsurfing?
Sí, a mi també em va semblar xino quan m'ho van preguntar. I quan m'ho van explicar encara entenia menys coses. Pensava que m'estaven explicant la peli The Holiday hehe que allò de viatjar una mica per la patilla i sense que passés res raro no podia ser. Però, la veritat es que les vegades que ho he provat han anat sempre de conya. No només he pogut reduïr les despeses del viatge sinó que he visitat llocs increïbles i conegut gent la mar d'interessant. De fet aquí us explicava a grosso modo la meva experiència al Japó. Un cop més, espectacular. 
Doncs bé, fa poquet, he tornat a las andadas i amb l'excusa d'anar a visitar a un amic, como quien no quiere la cosa, una amiga de BCN i una servidora ens vem trobar a la bucòlica ciutat de Munich i vem fer un cop més, juntes, couchsurfing. De fet, ella és la culpable de que m'estigui aficionant a aquesta manera de viatjar. Doncs jo a priori era força reàcia i sí, és cert que en aquest món et pots trobar de tot però si llegeixes i mires afinitats que pots tenir amb certa persona, pots conèixer a gent maquíssima, practicar algun idioma i descobrir indrets que possiblement no surten a cap guia. 
Normalment he surfejat i farà una setmana, amb la tonteria de refrescar el meu francès i ganes de fer coses i coneixer a gent nova vaig allotjar a un franceset afincat a Londres que venia a descobrir el que hi ha de bó a Helsinki. 
Ara per ara no sabria dir-vos què és més satisfactori, si allotjar o que t'allotgin. Ambdues coses, si la gent amb qui estàs és interessant i feu coses plegats, pot tornar a ser com una mena de mini Erasmus, desconectes a tope de tot i passes uns dies la mar d'entretinguts. 

Amb el nostre couchsurfer i els seus amics
I per acabar, us passaré unes quantes fotos del viatge a Munich, tot fent escapadeta d'un dia a la impactant ciutat austríaca de Salzburg.


Munich des de la torre de l'esglèsia de St. Pere

Castell de Salzburg i al fons els Alps
A més, em va donar temps de fer una petita excursioneta a cavall
gràcies a la nòvia d'un bon amic :3

Ho sé

Em repeteixo más que el ajo però osti, no sé còm m'ho estic montant que aquest 2012 no he escrit gens, per no dir res! 

Tu quin acabaries o llegiries primer?
No es que no tingués coses a dir o a escriure, de fet tinc com 25 esborranys de suposades entrades que havia de publicar i que per una raó o altre s'han quedat en un limbo etern. Passa't cert temps ja no té cabuda explicar segons que perquè o bé ja ha passat o ja no té sentit :(
Ara per ara no només tinc posts endarrerits sinó que a més tinc 3 llibres per acabar de llegir i un 4t que tinc en ment comprar. 
Això de llegir em va per èpoques, no us passa a vosaltres? El que a mi m'ha passat és un cúmul de circumstàncies. Normalment si començo un llibre l'acabo, em fa molta ràbia deixar-lo a mitges i si m'és impossible el guardo a l'estanteria i començo un altre que m'enganxi més. Si es que n'hi ha.  

El que m'ha passat aquesta vegada és extraordinari i veureu per què. Que tiene pilindrongues la cosa...
Aquest estiu em va donar per llegir en francès. Fa gairebé 3 anys que no tinc ocasió de parlar-lo i em fa pena perdre'l amb la qual cosa vaig decidir que tenia que comprar-me algun llibre que fos interessant i de lectura fàcil. Total que vaig enterar de l'enorme èxit de la saga d'una tal Kathrine Pancol. Es va posar tan de moda, que de fet, quan vaig voler comprar el llibre s'havíen exhaurit! -collons amb els finlandesos, si que deuen llegir en francès! Recordo que vaig haver d'esperar un parell de setmanes i quan el tornaven a tenir em vaig tirar en planxa a comprar el primer, el dels "Ulls grocs dels cocodrils" no sé pas si l'han tret en català i amb aquest titolet (que a tot li canvíen el nom).
Un cop ja enfrescada llegint, arriba el meu aniversari i em regalen, per sorpresa, un llibre que tenia en ment comprar de la mateixa autora de la trilo de NZ, Sarah Lark, "La Doctora de Maguncia". No sé si coneixeu a l'autora, però jo ja en porto 4 llibres d'ella llegits i segueix en la lleva línea de "molt recomenable". A més, al no ser gaire totxo i en castellà i amb les ànsies que tenia de llegir-lo vaig deixar penjat el llibre en francès i quan ja em quedaven tan sols un parell de capítols em diuen no sé què de fifty shades, que és la bomba, que enganxa moltíssim... i jo ni flowers. Varies amigues em posen la trilo tant pels núvols que, amb una curiositat absoluta, decideixo comprar els tres de cop, en edició de butxaca i en v.o, i deixo penjat un segon llibre. Que dius, per donar-te ràbia, la que estàs liant, bonica!

Personalment he de dir que el primer de shades em va encantar, tirada com estava a l'aeroport de CPH durant 6 hores i 2 avions que vaig agafar, amb l'ajuda del Sr. Grey una servidora va passar el dia ben contenta, pa qué engañarnos! El primer per a mi va ser la bomba, el segon un pèl menys i el tercer ja no sé per on agafar-lo, no m'enganxa ni llegint-lo borratxa! Si es que borratxa es poden llegir les línies bé. No sé. El tercer es que ja està tot vist! 
En fi, ara el cas es que tinc 3 llibres en cua, 1 per començar i 1 per comprar i em fot tant de pal tenir tanta cosa acumulada que no sé ni per on començar!

Què faig? acabo primer el 3r de fifty? Us l'heu llegit? Us ha agradat?
El de la doctora? ara em passa que tinc lapsus sobre de per on anava la història hehe manda huevs!
El dels cocodrils l'hauré de tornar a començar... algú se l'ha llegit?? 
I el de horse whisperer és un antull que portava anys volent llegir, em van dir que la peli (que a mi em va agradar) era res, comparat amb el llibre, que ja sol passar... 
I res, que aquí estem, escrivint en comptes de llegir :)