dilluns, 29 de novembre de 2010

Llums de Nadal

Amb l'excusa de que haig de veure el partit del Barça-Madrid i aquí el veurem a partir de les 22h he decidit tirar-me al sofà de casa a la bartola, descansar i no anar a classe de finès. Un dia és un dia.
La setmana passada vaig fer un parell de fotos ja que acabàven de posar les llums de Nadal.

Aquest any ha coincidit amb l'arribada de la neu
(no com l'any passat)

les muntanyes de neu poden arribar a sobrepassar els nostres caps

quan toquen dos quarts de quatre de la tarda ja tenim el cel així

fa gràcia el fet de que fins i tot s'han esmerat en treure la neu gairebé al complet del carrer principal, tot sigui per a que ningú es caigui mentres va a comprar


Hi ha a qui la neu el va agafar per sorpresa
em pregunto qui té els sants nassos d'haver-la agafat fins ara


I per avui em despedeixo a -17ºC brrrrr!

diumenge, 28 de novembre de 2010

Pecularietats d'algunes fires fineses

Aquest cap de setmana hi ha hagut cinc fires en una aquí a Helsinki, tracten sobre els animals de granja, mascotes, manualitats, bricolatge i les coses del bosc (no em pregunteu sobre aquesta última perquè no tinc ni idea de què anava realment i ni hi vaig passar).
El cas es que els finesos mai em deixaran de sorprendre.
Només entrar a la fira de les mascotes ja es veia ben clar aquest cartellet (no era allò que en diem petit):

Que dius, es que a la fira de les mascotes no hi ha gossos? Clar que suposo que deu voler dir que no et portis el gos de casa però igualment no ho entenc. Es que els gossos de concurs o d'exposició són millors?

A la fira dels animals de granja hi havia de tot:

porquets, oques, galls i gallines, cavalls, ponis, ovelles, cabres, llames... llames a Finlàndia??? Doncs sí, és tanta la devoció que tenen per la seva llana que a Finlàndia hi ha granges de llames!


Sra llama no cal que busqui el Machu Pichu

A la fira de les mascotes hi havíen algunes races de gossos de caça i races fineses, i una raça de gos ben curiosa que no té pel i que ha estat creat exclusivament per als al.lèrgics. A mi que em perdonin però ho trobo una santa p per l'animal. Hi havia gats de concurs els quals estan sempre tancats en gàbies, dormint i plens de medalles ridícules. Hi havia també gossos de concurs que si els acariciaves notaves com d'un moment a un altre se't clavaven els ulls dels seus amos i no pas amb cara de fer amics. Em va semblar fatal, no crec que tenir un animal sigui ni per exhibir-lo com ho fan els que concursen ni per acumular premis ni medalles a casa.

Seguint per la fira, hi havia dos organismes de protectores d'animals (bé, en exlusiu de gats i gossos que normalment recullen d'altres països), concurs de conills i covalles (sense comentaris - tampoc entendré mai la falera que tenen per aquests animals), expositor d'alguns ocells i expositor de quatre peixos pelats i sense gràcia. La resta eren tendes de menjar i accessoris per a les mascotes (algun dia us en parlaré més detingudament d'aquest tema).

La palma però, se la va emportar aquesta tenda, no sé si per lo raro o per lo original:

Us imagineu el que és?
No és una tenda qualsevol de llana,
Sí, són guants...

guants de llana de gos
en tot el seu esplendor i el tufillo

diumenge, 21 de novembre de 2010

Entre setmana...

no sóc gaire fan d'esmorzar, vaig amb el pito al cul i mai em dona temps de sentar-me, gaudir del moment i esmorzar com cal. Tampoc tinc gaire gana, suposo que amb les presses la perdo. Però quan arriba el cap de setmana és diferent i més ara, que a fora fa fred i a casa s'està tan i tan bé. A més, com que tothom ja s'està preparant per nadal a les tendes ja venen el famós glögi (suc de baies calent) i les estrelles de nadal amb melmelada de pruna que són tan fàcils de preparar. En 10-15 min les tens fetes i calentes estàn... MmmMmM!
Feliç Diumenge!

dijous, 18 de novembre de 2010

Let it snow, let it snow

L'any passat ja us vaig comentar que veure nevar em posa tonta de felicitat.
Precisament aquest any em penso que la cosa ha anat bastant lenta o almenys, se m'ha fet.
Aquest matí quan m'he aixecat entre la cortina metàl.lica notava una llum diferent i vaig pensar en que potser estaria nevant però la veritat es que ha sigut sorprenent el que ha arribat a nevar en una sola nit!






Se'm nota la cara de feliciana
però dormida a la vegada?

Amb la tonteria una mica més i arribo tard a la feina. Més tard, al no fer gaire fred ha començat a ploure i, com us podeu imaginar s'ha desfet gran part... és el que té. Demà ha dit la Srta. MeteManoNen que les termperatures baixaran fins a -7 graus i que per sort, tornarà a nevar. Quines ganes que tinc! No sabeu lo pesat que es fa el mes de Novembre sense neu!

dissabte, 13 de novembre de 2010

Fricada a la finnish


És pot ser més friki que fer pà negre en forma de cor o de peix?
Això només podia venir dels finesos!

Que consti que una servidora no va ser
la que va caure en comprar sant surrealisme

Quan era petita recordo
que es va posar de moda la mortadela del mickey
però crec que no va durar gaire la seva comercialització
Aquí en canvi, qualsevol xuminada ja els hi va algun dia ho comentaré més extensament
El que més m'empipa és segurament, el menda ni va veure el preu
ni el que realment estava comprant, homes!

Les primeres eleccions vivint fora


I quan em pensava que s'hauríen oblidat de mi... pam! ara sí que no tinc excuses!
Pensava que rebria propaganda i tota la pesca però que va, lo justet per votar.
El que més gràcia m'ha fet és veure les paperetes de cutre partits com: "POSI" els hi deuen dir els pozí? em pregunto què voldran dir sobretot amb això de "internacionalista" els hi deu sonar potser com més important? els PUM (por un mundo mejor) però sona a "que te pego leche!", el ilegible PDLPEA -mare meva per enrecordar-se del nom!- (Partido de los pensionistas en acción) -m'imagino un munt de iaios queixant-se per tot- els Pirates de Catalunya (sense comentaris) els Des de Baix - ho fan tot des d'abaix... :S-, i fins i tot, el cutre dels més cutres el partit d'escons en blanc que dius... aviam, si la gent vol votar en blanc, calia fer-ne un partit?

dissabte, 6 de novembre de 2010

Continuació de: Tre metri sopra il cielo

Finalment vaig anar a classe de reggaeton. Sí, ja ho sé, sona a quilla ballant en top i shorts i un latino cantant amb pantalons cagats, samarreta ample i cordón de oro però no. És la típica classe d'aerobic amb coreografia. Com que no sé si m'explico bé, mireu aquí.

El cas es que només puc els Divendres i vaig dir-me a mi mateixa que ni la mandra ni el temps podríen amb mi. Total, després de la classe sempre podria arribar a casa i veure la peli. Com un 2x1, gimnàs i peli :).

La classe de reggeaton no va ser l'esperada, no va venir el profe de sempre i la substituta se li notava d'una hora lluny que ni és una professional del tema ni tenia gaires ganes. El pitjor de tot és confondre reggeaton posant la música de David Bisbal i altres glòries com aquesta.

Mentres seia al metro de tornada cap a casa vaig estar llegint però no amb les ganes que li vaig posar al primer. Vaig arribar a casa i vaig seguir llegint una mica més però la tentació va ser tan gran que vaig buscar la peli online. Mentres es carregava, vaig estar mirant el trailer de la versió espanyola, però la veritat es que em va semblar patètica. De les opcions en online només vaig trobar en megavideo, i això significa sacrificar més de mitja películ·la. De totes maneres, hauria d'estar llegint la segona part per si la peli no acaba com el llibre i donar-me el gust un cop llegit tot, no?

Realment allò de com la novel·la res, es compleix en un 99% de vegades o millor dit, en un cent per cent. En aquest cas no canvia pas la cosa. El llibre val un milió de vegades més. Els personatges que jo imaginava no tenen gaire a veure amb els de la peli, de fet la noia no té res a veure, no té els ulls blaus i ja es veu que obviament no necessita fer dieta però, tot i així, els personatges de la versió italiana, ja m'agraden. Ara bé, aixó de que tallin moments clau, canvïin les coses de com anaven al llibre i s'inventin part em toca molt la fibra i només per això me'l tornaria a llegir.

divendres, 5 de novembre de 2010

Tre metri sopra il cielo

Feia temps que no llegia amb tantes ganes. La putada es que s'ha acabat :(
El vaig acabar ahir per la nit, cardíaca perduda, pitjor que veure una serie d'aquelles de 2565 capítols dels quals 2565 acaben d'aquella manera que et deixa amb mono de més. Al menys tinc la sort de que com tenia el presentiment de que m'anava a agradar vaig comprar-me alhora la segona part. Realment, el llibre acaba de tal manera que sí o sí necessita una segona part. Però... i si la segona part no val TANT la pena?? I si acaba malament?? Crec que no ho soportaria.

Ara em debateixo entre si passar la tarda de Divendres veient la peli en v.o i saltar-me la classe de ball o si esperar-me a llegir la segona part. Em passo tota la setmana pensant en el Divendres per desfogar-me una mica i ara estic sense saber si quedar-me o fer el que en teoria tantes ganes tenia. Sóc un cas! jeje

Ara que, havent vist el trailer, molt pot ser que no ho resisteixi...

dimarts, 2 de novembre de 2010

El valor de les petites coses

No sé si estic gaire orgullosa però contenta sí que ho estic.
M'acabo de saltar mitja classe de finès. Avui se m'ha fet extremadament pesat i diria que fins i tot el profe avui no tenia ganes. Se li notava. Així que a la pausa, després 1h i 2 quarts non stop he dit moi moi (adéu!). Tenia ganes d'arribar a casa, relaxar-me i no he tingut millor idea que... passar pel super i comprar unes cosetes per tenir el meu moment:

Un bon llibre (em té enganxadíssima)
i unes pipari amb roquefort
a la vostra salut!