dilluns, 31 d’agost de 2009

Mediterranean way

Aquest migdia hem fet una espècie de celebració d'inhauguració (endarrerida, molt) del pis.
No hi ha faltat de res: pernil, truita de patates, allioli, olives, xoriç, patates braves, pà amb tomàquet i xics salats. Cap al final del dinar hem estat jugant a un joc, Lexico, que pel nostre nivellàs de finès ens ha costat més que menys. Cristina (Almeria) i jo jugàvem a saber traduïr de finès a l'anglès i el Markus i la Suvi (finnish team) de l'anglès al finès. Clar que la cosa anava bastant desigualada. Nosaltres jugàvem al nivell I i ens teníen que fer mímica mentres que ells jugaven al nivell III i com a molt els hi déiem la primera i última lletra. Al final, amb tanta ajuda, la Cristina i jo vem acabar sent el grup guanyador, tot i així afrotem la realitat: ens falta saber més finès. En sí, ha estat una tarda força divertida.


Dinaret mediterrani i mímica a la finesa (suposada òrbita lunar ajam!)

diumenge, 30 d’agost de 2009

Sugar never ever was so sweet

Amb ella vaig passar l'adolescència.



Això sí, reconec que últimament les cançons que fa són una mica cagarrufes on és més present la poca varietat i la mala qualitat de les seves cançons. Ja no dona ganes ni de ballar-les ni de cantar-les.

Als 14 anys la meva preferida era aquesta:




Aquesta era la de la shower time, ràdio del lavabo a tota píndola i servidora com una boja cantant:
- ara que ho penso, ja no canto a la dutxa... m'hauré de posar la Mariah i recordar vells temps?! espero que als finesets no els hi molesti jur jur -



Si no m'havia quedat a gust, llavors en sortir de la dutxa posava la ràdio de l'habitació al màxim volumen amb aquesta, aquesta i el clàssic a crit pelat mentres la veïna del costat intentava escoltar sense èxit Camela jiji. Quins temps!!

Puff i aquesta!!
Sí, avui estic un pèl cansina... però es que aquesta posa els pèls de punta...

divendres, 28 d’agost de 2009

Sshhhhh

Veient el partit en directe.


Almenys avui, puc dir que fan algo que veure a la tele.
Al que mai m'acostumaré és a sentir parlar els locutors finesos, no us podeu imaginar lo sosanos que són sobretot quan venen les jugades d'alta tensió o el gol.

Before going to sleep...

... a funny moment.
I just love this old video. I think its in swedish. So hilarious.



Night!
Hyvää Yötä!
Bona nit!

dimarts, 25 d’agost de 2009

Die Another day

Com ja haureu vist per les fotos tinc dues orquideas a casa. A falta de mascotes, plantes són bones :). Quan vem arribar en el pis on estem actualment vivint em vaig trobar tot buit i una planta a la cuina. No en tenia ni idea de quin tipus era, fins que ma mare em va dir que era una orquidea. Jo de plantes ni flowers i menys d'aquestes que diuen solen ser bastant complicades de cuidar.
El cas es que li he anat agafant carinyo, sé que poden durar de 3 a 5 anys i em faria molta il·lusió aconseguir-ho. De moment el pronóstic no pinta gaire bé, se'm va caure dues vegades al terra desparramant-se una miqueta el substrat (escorça de pi) ningú donava un duru per ella (especialment el menda) però jo "erre que erre". Vaig estar informant-me de com regar-la, com cuidar-la, etc. Quan vaig veure que les arrels estàven ennegrides i començant-se a podrir li vaig fer una neteja, tant que gairebé em vaig quedar sense arrels. Poc a poc ha anat assecant-se i avui en dia la tinc així:

Farà una hora o així he anat a una tenda on les venen aviam quines sol·lucions em donàven i m'han dit que tiri la tovallola. Doncs sabeu què, que ni parlar-ne!! LI FARÉ LA TERAPIA DE LA BOTELLA! (Ara, aviam qui és el guapo/a que m'aconsegueix una garrafa de 5l d'aigua -l'aigua es beu de l'aixeta directament, surt molt bona, i ningú en compra- ais!)
El que vinc a dir es que no em rendiré, no penso ser com els finesos, una resignada i conformista.

Vaig a tirar endavant amb la meva orquidea i per suposat el projecte!
Hyvää Ilta (Bona tarda!)



dilluns, 24 d’agost de 2009

A dinar!



Després de 3h de cocció, voilà! estofat de vedella amb patates i rossinyols made in Finland. Dinem super tard, molt a l'espanyola, però es que no ho havíem calculat bé...
Gràcies, mama, per la recepta (clar que jo la he millorat, una mica de vinet, rossinyols per aquí, allet per allà i una mica de herbes a la provençana...) : )

Hyvää Ruokahalua!
(Bon profit!)

diumenge, 23 d’agost de 2009

Senyal de perill


Finlàndia és ben coneguda per les seves senyals de perill de rens i d'ants, fins i tot de mosquits!! el que no sabia encara era que a causa d'aquest simpàtic animaló també se'n creessin.



Senyal de perill a Käpylä contra els eriçons. Pobrets, però si no fan res!!

dissabte, 22 d’agost de 2009

Print on me

Després dels dos tours d'avui em sento flex. No sé, em passa una cosa rara, abans de començar un tour estic una mica mandrosa i no tinc ganes, quan començo a veure la gent se me'n va la mandra i quan acabo el tour estic desbordada d'energia i positivitat. Seré un bitxo raro?

divendres, 21 d’agost de 2009

Empenta i fe

No tinc paraules per descriure la visita que he fet aquest matí.
Podria destacar un munt de coses, però només us en diré un parell: un tracte excel·lent, i el més important, un resultat (després de 2h de reunió, uff!) MOLT POSITIU! M'ha donat empenta i sobretot ganes de tirar-ho endavant costi el que costi. Ara per ara tinc molta feina a fer, d'entre d'elles treure-li suc als 7 llibres sobre estudis de mercat i estadística sobre el turisme a Finlàndia i llegir-me una tesis doctoral (prestada) de 600 i pico pàgines sobre la Imatge Turística de Finlàndia. L'única cosa de la qual me'n penedeixo és de no haver-ho fet abans, tot per no confiar en mi. Però aquí, no s'acaba tot.

Nens, Finlàndia és mel de romé!!

dijous, 20 d’agost de 2009

Fent famosa l'illa

Me'ls publiquen en compte gotes però ja teniu la meva cinquena entrada del Catalans pel món.
El que no porto gaire bé es que modifiquin el que escric, ho sé, les faltes, la manera d'escriure... no sóc una Mercè Rodoreda, ho sé. Però coi, si escric sobre Suomenlinna, guineus i envio les fotos... poseu-la, collonini! Sinó no té gràcia!

PD. Segueixo en fase de resignació amb el coi de projecte. Em sento que vaig escrivint bla bla bla per res. Demà tinc l'entrevista amb el cap de Turisme de Finlàndia. Aviam si aquest bon home em dona ànims, em dona el vistiplau del que he fet o em fot una patada al cul i ho engego tot a pastar fang!

Huomenta! (Bon dia!)

dimecres, 19 d’agost de 2009

Perdre els papers

No, no, noooooooooooooo!


Emcagunsatanàsbomberooooooooo!!!! He perdut tres punyeteres pàgines del meu projecteeeeeeeeeeeeee!! Estic desesperada!! No sé si tirar-me el terra i morir de "pataletas"!!! Resignar-me NO PUC! Ahir, com moltes altres vegades, de calentar-se massa se'm va apagar l'ordinador. Arrrrggg com ho odiooooooo!!! Estava tan cansada i de pura impotència me'n vaig anar al llit, a llegir i a relaxar-me fins que m'adormís. Aquest matí he estat fent retocs per aquí, retocs per allà fins que he arribat al punt on l'havia deixat ahir. I NO HI ERA!!! 3 punyeteres pàgines de bla bla bla que m'havia currat i no hi són!!!

I ara què faig? el que escrigui ja no serà el mateix, i alguna que altra cosa se m'escaparà d'escriure segur!! Arrrgggg!! com m'odio a mi mateixaaaaa!!! estupida, estupida, estupidaaaaaaaaaarg!

Avui no soc ama i senyora de mi mateixa.
Estic perdent els papers.

dimarts, 18 d’agost de 2009

Furniture


Em sembla que ens falta un moble més... oi?
I jo que no volia gaires mobles... ja estic pensant en algo així, però sabeu què, amb aquest ja em conformaria. Més petit i més econòmic. Després sempre el puc posar al costat del sofà i deixar revistes, una làmpara o una planta...
M'estic enredat d'una manera... jo no volia...

dilluns, 17 d’agost de 2009

Herrors

Sé que a vegades fico la pota i us deixo un llegat de faltes d'ortografia espectaulars al meu blog, m'agrada que se m'avisi constructivament i així rectificar, però em penso, que això ja és massa:





Quina web més ben parida!
Xafardegeu-la si us plau, val molt la pena!



A miedu

Avui ha sigut un dia força productiu. No, el títol no va sobre pors. Amiedu.fi és l'academia que imparteix el millor curs intensiu de finès. Curs que dura 6 mesos, 5 díes a la setmana. Sí, sí, quan m'hi poso, m'hi poso. No sé com anirà la cosa perquè sembla a ser que per accedir-hi necessito tenir el nivell 2, però si no és ara, serà dintre de 3 mesos.

Ademés d'aixo, he adelantat el projecte i he aconseguit, per fi, concretar una entrevista que serà clau. Per la tarda no ha anat malament la cosa ja que demà tindré profe particular d'alemany i ademés Dijous arriba una amiga d'una amiga austríaca. El plan és: que ella m'ajudi amb el resum del meu projecte que ha de ser en alemany i l'oral (toca't els nassos) i jo li faré un tour per la ciutat en cotxe guiat. Bon plan, no?

diumenge, 16 d’agost de 2009

Sofing afternoon



Avui fa, en general, un dia una mica xungu. D'aquells que ja t'aixeques amb molta mandra i passes la tarda embobada mirant com plou o com bufa el vent per la finestra, intentant reconstruir les idees que tens en ment però que tardaran en dur-se a terme.
Això sí, des de fa díes ja tenim tele!! (tot i la modernitat del país en el que vivim com veieu les pel·lícules no canvíen gaire). Marxo a seguir veient una de Hitchcock -Vertigo-.


Cat fancier Finland

Aquest cap de setmana ademés, hi ha hagut una fira exposició de gats a Vuosaari. Jo que pensava que seria algo així com l'Expo Mascota de Barcelona vaig convéncer al menda per a que hi anéssim avui. El resultat ha sigut una total decepció, no crec que hagem estat en el recinte més d'una hora. Entrada 5€. Només entrar ja em va donar certa sensació rara. Semblava més bé una fira feta únicament pels mestressos de gats que hi exposaven. No els podíes tocar, gairebé em miràven malament quan els hi feia una foto i res, hi havia un jurat i vinga a posar premis a cada gat. No hi havia gaire varietat i molts d'ells, m'hi jugo el que vulgueu són fruit de modificacions genètiques, totalment artificials. Gats sense pèl, gats amb algo de pèl, gats amb pelatge imitant a altres felins, gats amb orelles de guineu, gats amb cara de pequinès, gats amb ulls sortits... en fi, si ho arribo a saber...

Un dels casos és el Ocicat


I un altre cas, el de Cornish Rex (sense gairebé pèl)



Encara ara no entenc quin criteri tenen per donar els premis, no sé si buscaven un gat que fos juganer o pel contrari, un passota. Absolutament tots els gats de la expo duien un premi com a mínim. Molt pijoteres, la veritat.

Això sí, vem reconéixer els perses (que no ens agraden gens), els siamesos i els russian blue (que ens encanten).



Però que voleu que us digui, mentres hi hagi gats abandonats i protectores a reventar no penso comprar mai un sol animal. Els de la exposició, a sobre, ja us podeu imaginar el que costaven.

dissabte, 15 d’agost de 2009

Helsinki International Air Show

Aquest matí l'hem passat a l'aerodrom de Malmi, que està a prop d'on vivim.
L'entrada costava res més que 22 euros (sí, sí, ja poden fotre publicitat original) però una servidora i el menda hem passat de la jet set i hem obtat per la manera més econòmica, la de sentar-nos en un turonet davant de l'aerodrom al ben mig del millor de les exhibicions, quan just aterraven.
Tret d'algun que altre núvol ens ha fet un dia espectacular, amb caloreta i tot.

Resultat: un matí diferent i tot un espectacle.




dijous, 13 d’agost de 2009

Helsinki-Tallinn-Porvoo-Raasepori-Turku

Han sigut, en definitiva, dues setmanes ben intenses. El rei de la casa, per ser el rei, és el més especial de tots. És com un nen petit, hiperactiu i inconformista, no podíem estar a casa parats així doncs, la nena els hi va preparar un mega tour a la reialesa que ni cristo va poder dir piu.

Gran part de les excursions les vem fer amb el Micra, que no ens va fallar mai i va aguantar tota la pallissa de viatges que vem volguer.



Vam passar el meu aniversari per darrera vegada a Tallinn (Estonia) aquesta vegada tots plegats




Un dinar inmillorable al Restaurant Olde Hansa. Us ensenyo el que van ser els entrants: Assortit fred de peix i assortit amb carn, paté i formatges. El que va venir després va ser tret del mismíssim "Olimpo de los Dioses", encara quan hi penso, se'm cau la baba.



Aquí, estavem celebrant a casa el final del dia amb copa (no teníem copes) de cava, pastís de xocolata i cafetera, per suposat, inclosa :))



Al dia següent va ser un dia més light, vem estar pel centre de Helsinki, vam infiltrar-nos en una misa luterana a la catedral i els hi vaig ensenyar el meu racó secret dels esquirols. Vaig acabar fent de les meves, per variar. Mons pares al·lucinaven i finalment ells també es van atrevir a deixar que se'ls hi pugessin per sobre i demés peculiaritats. Sempre que hi vaig allà, alguna cosa de nou ocurreix i aquesta vegada no va ser pas diferent. Vam veure aquest cigne, què bufó! va venir cap a nosaltres tot decidit, jo feliç de que vingués a saludar-nos fins que va obrir la boca i em va ensenyar el crit del dragó, lamarequelvamatricular! encara estic corrent! jajaja (jo no en tenia ni idea, us asseguro que tenen molta mala llet)



Un dia per esmorzar vaig fer una tarta de poma treta d'aquesta recepta. La flaira a canyella i a poma al forn van impregnar tot el pis, mmMM! No va sortir pas malament, no!




Vam voler collir algun que altre bolet, però com no ho acabàvem de tenir clar ens vem quedar fent fotos...


Vam anar a la ciutat medieval de Porvoo

Els hi va encantar, i no és per menys, ja que té l'encant que, desgraciadament Helsinki no té, un casc antic medieval conservat tal i com era abans (malgrat els incendis) ple de cases de fusta amb essència a antic i a regalesia.

Ens va fer un dia ben maco i asolejat. Els hi vaig ensenyar tot el que vaig poder, racons secrets, etc. com si fos un tour més, en mi salsa, com una reina.

Una tarda els hi vaig ensenyar una de les excursions que faig al costat de casa quan agafo els pals nòrdics tot passant per un lloc on hi han petits jardins en lloguer. Dit i fet. Va agafar els pals i qualsevol els li treia!



Vam anar també de passeig en ferri fins arribar a l'illa fortalesa de Finlàndia, Suomenlinna



Com a ma mare li encanta la jardineria un altre dia vem colar-nos d'estranjis (una mica més i ens tanquen a dins) per una altra zona de jardins de lloguer amb mini casetes de pinipon a Käpylä. Tela lo pencaires que són els finesets, total per tenir un jardí com cal durant 72 díes a l'any.




Visita al castell en runes de Snappertuna a Raasepori que data del 1378. Mon pare, com us podeu imaginar, es va tornar boig fent fotos i li vaig dedicar l'excursió.



Casc Antic i moll d'Ekenäs a Raasepori



Visita a l'antiga capital de Finlàndia i la ciutat més antiga del país, Turku. Allà vam visitar per fora el castell (entrada, un total abús, 7'50€), les cases més antigues i a la catedral vam tenir la sort de trobar-nos en ple començament d'un concert de violí.





Després del ritme que hem portat durant aquests díes, d'haver-nos aguantat tots una mica, i de necessitar un cert descans, ara que no hi són els trobo a faltar i no he pogut evitar, en arribar a casa, emocionar-me una mica.