diumenge, 30 d’octubre de 2011

Jalogüin

Mai he celebrat Halloween.
No m'agrada el fet de que altres cultures imposin les seves tradicions durant un dia tan assenyalat com és en aquest cas, el 31 d'octubre a Catalunya, el dia de la castanyada i els panellets. Aquest dia és per estar en familia fent panellets, torrant castanyes i posar al forn els moniatos.
Recordo de petita esperar amb ànsies aquest dia, doncs a casa no em deixaven probar un sol panellet fins arribat el 31. De vegades la tentació era massa forta doncs no sempre teníem temps de fer-los i si els compràvem teníem els panellets a la cuina amb antelació (per allò de no comprar-ho en l'últim moment i quedar-nos sense). Si alguna cosa em feia especial il.lusió era per fi poder començar l'assafata i tastar els panellets, els de pinyons, els de forma de castanya i els de maduixa o llimona eren i són els meus preferits.
Doncs bé, coses de la vida, ara que visc aquí, no sempre havia pogut seguir la tradició i si no hi havíen castanyes, menys celebrava Halloween per allò de la mandra de molts a disfrassar-se.
Des de fa dos anys havíem celebrat la castanyada amb un grupet de fino-catalans però aquest any per una cosa o altre no ha pogut ser. En caure en Dilluns, més mandra agafa i menys temps així que ni tan sols he fet panellets :(

Malgrat tot, tot és ajuntar-se amb gent que té ganes de gresca i ahir Dissabte després de molts i molts anys (possiblement parlo de fa 13 anys) em vaig disfrassar.
Vaja, que finalment he sucumbit a celebrar el Halloween a Finlàndia.

Es suposa que la gent s'ha de disfrassar de personatges de por
però hi ha qui es disfressa com si es tractés del Carnaval

bé podria ser que la meva disfressa dongués por o no?
una cara blanca, els ulls saltons i a les fosques...? no em direu!
Encara no us fa cangueli?
Això és que no heu vist "El Grito"

En fi, jo aquell dia em vaig proposar una cosa ben diferent:

Fer el mimo

i passar-m'ho bé


dimecres, 26 d’octubre de 2011

Nit de jocs

Fa poquet, en Lutra parlava en el seu blog sobre el tema dels jocs de taula. Pensava que ja n'havia parlat d'aquest tema en aquest blog, ja que a Finlàndia es porta molt això de, amb la curta durada del dia, del fred i dels llargs hiverns, passar les tardes a casa jugant a jocs de taula en família o amb amics. Una de les opions per passar un Dissabte diferent es convidar a casa amics, prendre alguna coseta, fer un pica pica i jugar a jocs interminables. No ho dic en conya, a mi el monopoli se'm fa etern i els jocs que es porten per aquestes terres són encara pitjor, que si d'estrategia, que si de roll, amb mil.lions de cartes i diferentes fitxes... en fi, no m'extendré.
A casa, val a dir que tenim pocs jocs: el dominó que em vaig baixar de Barcelona i del qual aquí no n'he vist, la baraja española (perquè de vegades tinc nostalgia del cinco, el reloj, al mus, a la brisca... que tantes i tantes partides havia jugat amb la meva àvia) el cluedo, el yatzi i un joc per aprendre finès que es diu Lexico.
No sé per què vaig pensar, incrédula de mi, que donaria temps a jugar al Cluedo i algun joc més. Tot sigui dit, muda no sóc, i com que no ho sóc les xerrades entre el picoteig segurament van ser no pas de curta durada. O això o el rellotge va marcar ràpidament les quatre de la matinada perquè senyors, aquella va ser la hora de despedir als nostres convidats. El temps ens va passar volant jugant a aquest joc: Menolippu.

El menolippu ha sigut un joc que a priori era una mica difícil d'entendre (tanta carta i tanta coloraina atabala) però un cop li pilles el truquillo és bufar i fer empolles. Un joc d'estrategia on el que compte és fer el teu tren el més llarg possible (vigilant que ningú faci la teva mateixa ruta que hi ha qui juga amb mala baba) i arribar a les destinacions que et marquen les cartes que t'han tocat abans que ningú. M'encataria tornar-lo a jugar.

Vosaltres teniu algún joc de taula que recomanarieu de tenir?
Ara que s'apropa Nadal pot ser un bon regal :)

dijous, 20 d’octubre de 2011

Finnish Fast Food

Aviam, has agafat les patates fregides, la coca-cola, els nuggets...
i la pasta?

Si hi ha hamburguesses i trossos de pizza per emportar com no havia d'haver-hi pasta!
Doncs què voleu que us digui, jo ho trobo raro, no m'imagino mirant el partit de hòquei (va ser aquell dia) mentres se'm queda penjant un espagueti... No, no puc.

dimecres, 19 d’octubre de 2011

Tàctiques comercials à la finladais

Rapejar per a que entris al nou centre comercial

Si el Hullut Päivät eren els díes bojos,
això què és?

El centre de Hèlsinki contant a lo ràpid té 4 centres comercials, i amb aquest que han renovat en fan 5. Calen tants? No crec però el que si que sé és que quan apreta el fred ningú vol estar gaire al carrer així que els centres comercials són per a molts una bona opció.

En sortir avui de la feina m'he quedat de pedra, quina una han liat al carrer?
La setmana passada van inhaugurar la renovació del centre comercial Kluuvi i no sé si serà que hi ha gent que encara no s'ha enterat o que directament la gent ni hi entra. El que em xoca es que hagin d'utilitzar aquests dos paios rapejant a fora al costat d'un tractor. Segueixo sense entedre què pinta el tractor. Del què deient els jouujouu-uuizdaflou no em pregunteu, no vaig entedre ni un borrall. És finès de carrer, el puhekieli que li diuen i això no m'ho ensenyen a les classes clar. I ja ho veieu, quin ambientàs, quatre gats mirant i des de ben lluny.

Traducció possible del rapeig: jouu jouu quan entres al clubi campi qui pugui!

divendres, 14 d’octubre de 2011

Teteria "The Ounce"

Al carrer Fredrikinkatu, al barri de Punavuori, hi ha una teteria que em té enamorada.
És tan petita i fosca que fàcilment es pot passar de llarg sense haver-la vist.
Un cop entres a dins és com de conte, la flaire que t'envolta, la música calmada, les dependentes vestides d'època, les parets folrades amb un color verdós que en contrast amb els mobles foscos i vells fan un ambient encara més antic i clàssic. La tenda està envoltada de quadres i llibres vells i al fons hi ha un petit saló on poder prendre te. El te està embassat en uns pots de vidre escrits a mà i en tinta xinesa -llàstima no tenir foto d'això! (sento que les fotos siguin de tanta mala qualitat) i a les vitrines tenen teteres de tot el món, de la Xina, del Japó, de fang, de porcellana, de vidre, de ferro colat...
Els pots de vidre em van xocar una mica, sempre havia sentit que per a una millor conservació del te s'ha d'emmagatzemar en capses de metall o porcellana i així és com ho faig a casa meva o a on treballava però clar, en pots de vidre fa més paxoca.
El té aquí es ven en unces, i el mínim per comprar són sobres de 4 unces, es a dir, una mica més de 100 gr. Feia temps que tenia ganes de comprar te verd japonès, als supermercats no en venen i aquí en tenien una bona gama així que entre tot vaig acabar comprant 4 unces de Gen Mai Cha i 1 unça de camomila a granel per uns 10€. Un pel car, però aquí ja se sap, tot pica una mica i més en aquesta zona que podria ser equiparable a Gran de Gràcia.

L'entrada

L'interior

Zoom de la vitrina - sento la mala qualitat de les fotografíes :(

Vitrina amb teteres d'arreu del món i de tots els tipus
al costat, pastes i sucres per acompanyar el te

Més al fons, el petit saló de te

Un dels molts exemples d'Art Noveau o modernisme de Hèlsinki (que m'encanta)
creuant el carrer Bullevardi direcció Fredrikinkatu

Arribada a casa la eterna indesició
te o infusió?

dimecres, 12 d’octubre de 2011

Partit de hòquei sobre gel, Jokerit-HIFK

Amb aquest ja he vist tres partits de hockei gel en viu. Val a dir que no es gaire car anar a veure'n un, depenent dels qui juguen l'entrada més econòmica ronda entre uns 10-30€. El primer partit que vaig veure va ser a Rovaniemi, durant el 2008 jugàven els Roki contra... ups! no me'n recordo però vaja que no era un partidàs. En canvi, aquest partit em feia especial il.lusió ja que jugàven els Jokerit-HIFK (Idrottsföreningen Kamraterna i Helsinfors) equiparable a un Barça-Espanyol.

Tots dos equips són de Hèlsinki i amb gran rivalitat. L'un és de Hèlsinki de l'Est, de gent més modesta, de parla finesa i l'altre és de Hèlsinki centre, de més pasta i de suec parlants. Malgrat això els Jokerit tenen millor estadi, el Areena Hall, on també es fan concerts de música.



Ha sigut un dels pocs moments on he vist finesos cridant, xerrant en veu alta, rient, cantant, animant... per fi els vaig veure una mica més com nosaltres i tot aquell ambientillu em va encantar. El partit va estar bastant renyit des del principi i va acabar amb un 3-4 agonitzant. Malgrat haver començat fort, els Jokerit van perdre al seu propi estadi.

Fans de l'HIFK contents

Super fan del Jokerit en plena zona dels HIFK
(hi havia més fans, eh! penseu que estàvem a l'estadi dels Jokerit
però nosaltres només vem trobar lloc a la secció de l'equip contrari)

Equips jugant i banderes que de lluny es podríen confondre
amb l'espanyola o la senyera

dilluns, 10 d’octubre de 2011

Sataa lunta

Sataa lunta vol dir en finès nevar.
I això és el que llegia al diari aquest matí.

Ha nevat i l'arc de Sant Martí de fons

Jo pensava que parlaven de Lapònia, perquè de fet, la setmana passada ja els hi va caure la primera nevada però estàn parlant d'Espoo, a 23km d'on visc. Diuen que els hi va granizar durant el matí de Dissabte, i aquí amb solet i plovent... Ains... que ja ve l'hivern!!

dissabte, 8 d’octubre de 2011

Plou i fa sol, les bruixes es pentinen...

Crec que ara mateix dec tenir un senyor arc de Sant Martí ben a sobre :)
Em fascinen els núvols d'aquí, no sé si és perquè visc ben a prop de la natura i m'hi fixo més. Ho he dit en nombroses ocasions que aquí el temps és molt canviant, variable, ara plou, ara neva, ara surt el sol, però no em deixa de sorprendre que passin ambdues coses al mateix temps.


El soroll que se sent
és la barreja de pluja i vent
un dia ideal per fer el ronso a caseta

divendres, 7 d’octubre de 2011

El consumisme més agressiu


Hullut päivät vol dir en finès dies de bogeria.
No és broma. És li-te-ral. I em tenen fins el monyo. Les bosses grogues, la gent i els globus penjant en forma de fantasma de color groc. Un moment, des de quan els fantasmes són grocs?? Per què fantasmes?? Que ens intenten dir? Alguna cosa de subliminal hi ha d'haver-hi... segur!

El hullut päivät aquest és la campanya que fa dos cops l'any Stockmann (és com una mena de setmana de rebaixes del Corteinglés, per entendre'ns, però més curt) comença un Dimecres i acaba un Diumenge.

Se les saben totes en màrqueting aquests finesos. En tan sols dues paraules: hullut päivät i el color groc que fa mal als ulls aconsegueixen això, que la gent es torni boja, lela, apardalada, etc. Però estem tontos o què??

El pitjor de tot es que una no pot anar tranquil.la a per una xocolatina com de vegades faig. En tot moment entra i surt gent, sobretot entra, ho remenen tot, es queden pel mig com absorts. I jo em pregunto, hi ha de veritat una rebaixa en els preus?? La gent ja mira els preus o mira el que compra i quina necessitat realment té de comprar?? Hi han tantes gangues com ens intenten colar?? No posen ni un sol preu antic per poder comparar i el cert es que no trobo l'avantatge per enlloc, els preus els segueixo veient d'escàndol.

Fins i tot Finnair, que està present durant aquests díes de bogeria, ven suposats bitllets d'avió a preus regalats. Veiem, 460€ per anar a Nova York, 160€ per anar a Oslo, aquí al costat... a mi no em convens gens però aquí la gent s'ha tirat en planxa a comprar per comprar.

Jo només veig consumisme pur i dur, i un centre comercial fregant-se les mans aconseguint en 5 dies el que probablement s'aconsegueix en dos mesos, montant tot el xiringu per fer veure que el que ven durant aquests díes és a preus exclusius.

Gent absorta passejant pel centre comercial
amb les maleïdes bosses grogues

Díes de bogeria
la bogeria del comprar per comprar

Vagin a pastar fang, ells i els seus fantasmes grocs!

Sembla Dimarts 13


Quines ganes tinc jo de que s'acabi aquest Divendres!
M'he adormit.
No ha sigut allò d'aixecar-se a les 7.40h quan normalment m'aixeco a les 7.00h.
No, no.
Lo meu ha sigut a lo gran.
Fins a les 10h que m'he adormit! Amb un parell!

Ha sigut obrir els ulls i desitjar que fos Dissabte. Merda! El cor a cent per hora, a fora un sol despampanant i maleïnt cada minut que passa. Ni m'ho he pensat un moment, m'he vestit amb la mateixa roba d'ahir, sense més remordiments, ni esmorzar, ni rentar la cara tan sols, un dia ideal per perdre les claus, no portar la targeta del metro, que et multin i portar cara de gos tot el dia.

Un cop a la feina estava a mig gas, no sé què em passa, falta d'energia, vitamines, a les 23h de la nit ja estic roncant i pels matins m'aixeco com si m'haguessin apallissat. Total, que baixo a per un cafè i quan arribo em dono conta de que no porto les claus de la feina, g-e-n-i-a-l! vint minuts després em veníen a obrir la porta... Aquí el que venen a ser les urgències és... indescriptible, sense comentaris.

És tan fantàstic quan tot et passa a la vegada i res de bó!

dijous, 6 d’octubre de 2011

Una bonica lliçó per aprendre: No deixis mai de somniar


A banda dels qui el beneren o dels qui el critiquen, a banda de per qui treballava o qui era, aquest video avui m'ha donat molt bones vibracions. Un cop més, es demostra com d'important és el fet de no deixar mai de somniar, de tenir motivacions, il.lusions, de seguir el teu cor durant aquest camí curt i únic, anomenat vida.

Seguint la mateixa línea, aquest video que vaig veure fa un parell d'anys no em deixa d'emocionar:


Life's precious,
don't waste your time
doing what it does not motivate you

dimecres, 5 d’octubre de 2011

La fira del peix i el mercat del bolet

Finlàndia, (agarraos que viene curva) amb 187.888 llacs, 179.584 illes i amb 1.107 km de costa té molt poca varietat de peix. Toma ja. Sí, és cert, tenen un dels millors salmons del món i ho puc corroborar, però no hi ha bacallà (i el que hi ha està congelat), ni hi ha lluç, ni llenguat, ni sardines, ni anxoves... el que hi ha són varietats de peixos de riu o de llac i al meu parer no tenen ni la consistència ni el gust tan bó dels peixos de mar.

A banda d'això, a mi que m'agrada menjar peix, m'he apropat al Siikkaviikko, la setmana d'aquest peix, a la plaça del mercat o kauppatori com li diuen aquí. M'havíen dit que a més de vendre's peix hi ha tendes on preparen diferents tipus de plats a preus raonables. Deuria ser ja tard perquè no vaig poder catar ni un bocí de peix acabat de fer.

La fira és molt reduïda com tot el que fan aquí
han atracat un parell d'embarcacions i les han engalanat
amb fulles i branques crean un ambient

més bucòlic de tardor
dins hi han montat les seves paradetes particulars
on es ven peix i d'altres queviures com:
pà negre, mostassa i melmelades

Aquesta fira només dura una setmana així que al no haver-hi gaires llocs on es pugui comprar peix fresc (més fresc que comprar-li al propi pescador ja em direu...!) són díes especials on sobretot les àvies s'hi apropen per comprar.

Ja que hi era al mercat vaig estar passejant una estoneta mirant de pas, a quant estava el preu del quilo del cama-groc (ho sé, això queda de maruja total) però dic jo que per ser una bona boletaire s'haurà de saber quins bolets es venen i a quin preu estan al mercat, no?

Es venen rossinyols, cama-grocs, trompetes de la mort i dues classes de bolets blancs que desconec i que certament, estàven a preu d'or! a 10€/llitre! -Sí, aquí medeixen al llitre, em penso que als venedors els hi surt més rentable però pel consumidor em fa l'efecte que ho paguem més car.

No sé si és que aquesta temporada, al estar plovent tant, hi ha més cama-grocs que mai perquè el preu del llitre està realment tirat de preu si comparem amb els altres bolets (2€/llitre) a més aquest any són enormes! Les trompetes de la mort van a 5€/llitre així que estic ben orgullosa d'haver-ne trobat. Malgrat haver marxat amb només 3, per aquesta pixa-pins ja és haver tocat el cim!

diumenge, 2 d’octubre de 2011

El bosc i els colors de la tardor


Passejar pel bosc en dies com aquest,
que afortunadament ens ha sortit el sol,
és una auténtica delicia
Des de finals d'Agost els arbres han començat a canviar el color de les seves fulles
i ara estan en el seu moment més esplèndid

la varietat de colors terrosos sembla no acabar mai

Cel sense ni un sol núvol

fulles dorades

i d'altres colors han omplert els boscos i la ciutat de color

:)

dissabte, 1 d’octubre de 2011

Boletaires

cireretes de bosc

Cada any que passa crec que li anem agafant més gustillo, trobem més i ampliem la varietat en bolets.

Recordo que quan anava amb mon avi i mon pare de petita només agafàvem rovellons ja que era l'únic tipus de bolet que coneixíem a la perfecció i conforma han anat passat els anys he aprés una miqueta més sobre el tema i he mirat de trobar també camagrocs i amb una mica més de sort rossinyols, fredolics i llanegues. De fredolics i llanegues no n'he trobat mai i tampoc he vist que ho venguin més que en conserva de vés a saber on.

D'aquesta afició el menda en sabia ben poc quan ens vem conèixer i recordo que al principi ni tan sols l'interessava el tema i ara està fet tot un mestre en la caça de bolets. Jo tardo un munt en trobar-ne i ell en canvi allà on decideix anar allà n'hi troba.

Caçant bolets

N'estava ple de bolets raros
sempre costa de trobar els bons

Si algú de vosaltres enten de bolets...
Sabeu quin és aquest?

Cara de felicitat i primera troballa,
dos cama-grocs ben macos

la meva descoberta

I la primera descoberta de trompeta de la mort
l'únic bolet que existeix de color negre

Jo diria que hem acabat amb 2 quilets de bolets, la gran majoria cama-grocs, 2 rossinyols i 3 trompetes de la mort. Ara només cal pensar en còm cuinar aquestes belleses i repartir-ho bé per no acabar avorrint-ne. He pensat en fer un rissoto i la resta congelar-ho per fer estofat amb bolets o un remenat d'ous que és tan fàcil i ràpid de fer.