dijous, 30 de juliol de 2009

Our troncomobile

Us presento el nostre cotxet . Sí, efectivament aquest, mateix color, mateix model.
Vem anar a Rovaniemi en tren per recollir la resta de les nostres pertinencies sense saber que acabaríem tornant en cotxe amb gairebé tots els paquets. Després de tot, tornar en cotxe va ser un regal del cel. Sense ell la tornada hagués sigut més llarga i més cara, no sé com ho haguéssim fet per baixar-ho tot i portar-ho fins a casa. I tot gràcies a la tatti Eeva que sense ser família directe ens ha donat més que cap altre de la finnish family. No va voler de cap de les maneres que li paguessim res per ell, i tot i que el cotxet en sí té l'edat del menda (jajaja fort, eh) mai ha tingut una averia i només té 70.000km fets. Quan vaig veure que només tenia 4 marxes vaig pensar que la tornada es faria eterna però afortunadament no va ser així.
No me'n podia anar sense agraïrli d'alguna manera així que i li vaig regalar aquesta preciosa orquidea de color lila.



Quina edat diríeu que té la täti Eeva? jo li hagués posat 20 anys menys, sense "peloteos". Doncs té 85 anys, i fins ara encara conduïa, el que passa es que havia de passar un examen i ja no en tenia ganes. D'ella aprendria finès en un pispas, és un nervi, activa i enèrgica com ella sola, super alegre, xerraire... Es va quedar viuda de ben jove, sense fills a qui cuidar i aquí la tenim, tot un exemple a seguir. Sempre que hem anat a casa seva tenia alguna cosa bona preparada -per berenar i per sopar- tot, es clar, fet per ella. Pastes de té, mandonguilles amb patates i kaalikääryleet (rollos de col farcits de carn) no sé com ho fa, que a mi no m'han sortit igual per variar! jajaja Ai aquestes iaies...

Mireu, quina temperatura tenim avui!! Marxem a tirar-nos en un parc i a prendre el sol!!


dimecres, 29 de juliol de 2009

Houston, tenemos un problema

D'aquí a 3 díes arriben mons pares i ja estic sentit els "amagos" de terretrémol.
No soc una persona de vicis, ni fumo, ni bec, ni prenc cafè. Si tinc alguna cosa a casa per prendre és te, i tampoc tinc el vici de prendre'n cada dia, només quan em ve de gust.

A casa de mons pares, pel contrari, mai ha faltat la bona cafetera italiana, la d'espresso o més recentment la de les capsuletes de Nespresso. Cafè per esmorzar, cafè per dinar, cafè per berenar, cafè per sopar, cafè, cafè i més cafè. Me congratula. Aquí ni tenim una, ni l'altra i molt menys cafè, com no en bebem... En fi, que jo ja pensava comprar-me una mini italiana i cafè, per quan vinguessin els reis de la ciutat comptal. Menys mal que no ho vaig fer! per quan els hi vaig formular la pregunta... ja s'havíen baixat la nespresso de la torre!! lamarequelsva...

Conversació de besugos (capítol I)

Jo: Escolta, no serà pas veritat que et vols baixar la nespresso??? es tracta d'una broma, oi?
El rei de la casa: Sí, clar, ens la hem baixat avui mateix. Ademés, ta mare també hi està dacord.
La reina, ama i senyora: Jo ja li he dit que no calia tant!
Jo: Com?? eehh?? d'això... no us va bé amb la italiana?
El rei de la casa: No, que el cafè no surt bó!
Jo: Però anem a veure, si la italiana és la de tota la vida!!
Reina: Ja saps el que ens agrada a ton pare i a mi el cafè...
Jo: Ho sabia! tu ets la que estaves al darrera de tot!! ets la primera que estàs a favor de portar-la! Ademés, us faran pagar extra d'equipatge amb tanta cosa!!
Reina: No dona, no serà per tant!
Jo: Però aviam, si la nostra cuina és en plan pinipon i amb el coi de cafetera ens quedarem sense lloc per res més!! Ademés, no pararem mai per casa, us he preparat un munt d'excursions!!
El rei de la casa: Que no, que és petita... no ocupa espai... i ta mare i jo ens volem prendre el cafè del bó.
Jo: No, no i no! si voleu porteu la cafetera italiana però la nespresso em sembla ja intrussió massiva! ademés, nosaltres no en bebem de cafè i les càpsules són molt cares!!
El rei de la casa: No, si no us pensem deixar la cafetera ens l'emportarem de tornada cap a casa!

Papa 5 - 0 Servidora

Conversació de besugos (capítol II)

Reina madre: Ton pare es vol dur les sabates per la montanya, bambes per si fa esport, sabatilles per la dutxa...
Jo: Després de lo de la cafetera, m'espero de tot...
Reina madre: sabatilles per estar per casa, sabates per sortir mudat i unes altres per si se li trenquen algunes
Jo: Com?? eh, eh, eh! aquí s'hi va descalç dins de casa!!! i des de quan teniu tantes sabates???
Reina madre: ui, no, es vol comprar unes sabatilles transparents per què no sembli que en porta!
Jo: Aviam si ho enteneu, és el nostre pis, és Finlàndia i hi ha unes normes, a casa no es fan servir sabatilles ni sabates, el terra és de parquet i està netíssim, cada dos dies o així -exagerant una mica- li passem l'aspirador, el que no pot ser és que vingueu i imposeu les vostres normes, la cafetera ho passo per alt, les sabatilles ja si que no!
Reina madre: ets una pava, t'ho estava dient de broma!!! quan vinguis a la "meva" casa, també et llegiré les meves normes!

Mama 10 - 0 Servidora

Conversació de besugos (capítol III)

Moi: Escolta, i ja heu comprat maleta nova? la vostra me la vaig endur jo... ejem...
Abella Reina: Sí, es clar, una vermella molt maca, la hem comprat de rebaixes.
Moi: molt bé, no??
Abella Reina: portem una maleta, una motxilla, una bossa de mà, un troller, un necesser, una bosseta d'esport, la cistella de la compra i el carro...
Moi: que, què??? (jo ja no llegia) però si amb prou feines cabreu els dos i una maleta al cotxe!!!!! que no és ni un audi, ni una furgo, ni una limusinaaaaaaaaa!!
Abella Reina: ah! i la bossa rinyonera de ton pare, la bossa del maquillatge la portarà a la boca i jo la bossa de la pasta de dents...
Moi: ... Sí, sí, tu ves-me colant brometes, que jo no les tinc totes...
(oix, oix, oix perdoneu per les faltorres!)

Mama 10 (més) - 0 Servidora

dimarts, 28 de juliol de 2009

Dog-sitting and other projects

La mare del tano, si ahir m'ho preguntava, avui ja no! ho he trobat!!
La curiositat m'ha picat i he acabat preguntant en una tenda d'animals on m'han ofert tota la info necessaria.

Pufff!! si m'agrada TOT que faig??

Suomenlinna i Helsinki



Nens, quina calorasssssaaaa!!
Que estem a 30 graus!! Mireu quin dia ens va fer diumenge, mireu, mireu!

Excursioneta durant 20 minuts, com a molt, en ferri (funciona amb la tarja de metro així que ni cost extra ni rien de rien) fins arribar a l'illa de Suomenlinna (traducció:castell de Finlàndia, realitat = fortalesa) És Patrimoni de la Humanitat per la UNESCO. En realitat són 6 illes unides per ponts. En el seu moment es deia Sveaborg, ja que la van construir els suecs com a fortalesa contra les tropes ruses. Poc després va passar a ser fortalesa dels russos, i on hi havia la presó de Helsinki. Avui en dia és un lloc de relax més i dins hi viuen prop de 1000 persones :O!






dilluns, 27 de juliol de 2009

Pet lover

Tot just d'acabar la mudança vaig conéixer els primers veïns del bloc de pisos on vivim. Una dona amb dos gossos la mar de monos de la raça Jack Russel Terrier. Una femella i un cadellet.
Ais... i es que jo... a mi... se'm trenca el cor cada vegada que veig un Terrier... en concret aquesta raça em recorda molt al Fox Terrier que em van regalar els meus pares quan vaig cumplir 6 anyets. De sempre he tingut algun animaló a casa, fan molta companyia i ara que no en tinc, ho trobo moltíssim a faltar. Sí, és veritat, donen molta feina, és molta responsabilitat i anar-me'n de vacances seria tot un problema, -m'he repetit mil·lions de vegades que seria millor mestressa que quan tenia 15 anys i el que obtindria a canvi m'ompliria molt més que no pas no tindre'n- però les coses no són pas tan fàcil i amb una vida com la nostra s'ha de pensar amb el cap i no tant amb el cor, a l'hora de decidir mascota sí o mascota no.

Doncs mira per on, que els veïns dels gossets són els nostres veïns de planta, tocant porta amb porta, la familia Wärila (que no guarrilla, eh Sara, ejem!) I mira que ni se'ls sent tu! gossos finesos, tal i com els seus amos, no és sent ni una mosca!
En fins... que tinc una morriña que ni me l'aguanto i veient aquest post se m'ha despertat el sentiment de tenir un bitxo per casa altra cop.

Estaria disposada ni que fos, de passejar gossos cobrant algo però a on es busca això? ha de ser tota una experiència això de quedar-se un gos temporalment, m'encantaria probar-ho, no us perdeu el post que us he enllaçat de Hellsinking.

divendres, 24 de juliol de 2009

El que em faltava

Serà possible així no hi ha qui treballi!!

He descobert aquest blog. Noi de 15 anys que fa uns postres que pa què! Està en finès, sorries... si cliqueu a Kategoriat o a Arkisto veureu totes les seves receptes. No vegis amb el nen!! la mare que el va...

Actualitzat: Aquest blog és la óstia, em pixo de riure, una passada de divertit!!

dijous, 23 de juliol de 2009

Nordicwalking

La setmana passada, aprofitant els boscos i vies ciclables que tenim al costat de casa vaig sortir a fer una mica de footing amb don Crispín. Feia al menys un any que no em donava per córrer i em vaig donar conta que havia perdut molta resistència i de seguida vaig acabar petada. Va ser llavors quan vaig pensar que ja era hora de probar això de la marxa nórdica. Dit i fet. Aquest Dilluns vaig acabar comprant-me aquests i estic encantada!! Dilluns per la tarda ja els estava estrenant, em vaig perdre una mica, com de costum, vaig incorporar-me disimuladament a un grup de dones walker i Dimarts ja tenia els primers indicis d'agulletes... al cul?!! oh my....
Se'm posarà un culet, firme firme! jajajaja (ojalá! fora vida sedentaria!)

PS. Aquest vespre he tornat, aquesta vegada amb una amiga, llàstima que hem xerrat més que no pas concentrades en caminar amb cert ritme... jeje (es que encara em feia mal el cul...)

dimecres, 22 de juliol de 2009

Surroundings of Helsinki

Sempre que puc intento sortir i descubrir nous indrets, se'm podria dir que soc un "culo de mal asiento" però suposo que al cap i a la fi, em ve de formació professional jeje.

L'any passat la meva amiga italiana em va ensenyar un racó molt maco per fer una barbacoa vora el mar a l'illa de Vuosaari. La orientació no és el meu fort tot i que últimament estic millorant força i en un obrir i tancar d'ulls vem arribar.




Farà dos díes o així, va sortir el solet i vem anar a fer un picnic a la illa de Kulosaari (que no illa del cul jeje) La illa està farcida de cases del bosc en tamany pinipon, hi ha ademés una cafeteria rollo anys 50, un mini recinte al costat amb dues ovelles -ovelles en una illa a Finlàndia??- (les tocaves i el tacte era extremadament suau, més que ovelles eren com gossos "falderos") i per acabar de rematar la nostra visita a l'illa per tot arreu hi havia el que ells en diuen escultures d'art, jo en diria més aviat obres de reciclatge a lo cutre que no pintent gens amb el paisatge. Dels finesets i el seu gust, m'ho espero tot.


dimarts, 21 de juliol de 2009

Less nomadic



1 mes ja a Helsinki i per fi tenim internet!! Us ensenyo un raconet del que serà el nostre piset (al menys per 1 any), el menjador. De moment, el menjador el componen el sofa-llit i una taula amb quatre cadires. Mica en mica anirem decorant el piset però el que tinc molt clar es que gaires mobles no vull. El millor de tot són les vistes, verd i més verd. Arbres, només arbres i un bosc que no te'l acabes. Ais... Finlàndia : )

dissabte, 18 de juliol de 2009

Passejar per Seurasaari, una delicia

Estic en un bar escrivint com una posseïda el meu projecte. De pas, us deixo aquest regalet : )

Ja sabeu la meva afició pels animals i la de vegades que em deixo perdre per l'illa de Seurasaari. Vaig descobrir aquest lloc el Juliol passat, vaig tornar-hi a l'Agost un parell de vegades i abans d'ahir vem passar el menda, un amic ucranià i servidora.
Cada vegada que hi he anat he acabat sentint-me una mica com Félix Rodriguez de la Fuente, observant i fotografiant els animalons que hi ha per allà. Mai hagués imaginat poder arribar a veure això.





És, en definitiva, millor que anar al zoo, natura en el seu estat més pur.



Aquell pobre esquirolet no va tenir tanta sort. Aquest en canvi es desvivia pels meus anacards sense sal. En va menjar un munt i quan se'n va cansar se'n va anar a enterrar-los per menjar-los després o guardar-los per l'hivern. Em va deixar fer-li fotos des de molt a prop i algun que altre video.


dijous, 16 de juliol de 2009

Ja som els Ahola Bosch



Perdoneu el abandono total, es que no tenim internet, snif! Us escric des de la biblioteca. A partir del 23 podré escriure més i des de casa!

No, no ens hem casat ehh encara que no estaria malament, després de tota la paperassa que m'estan demanant per apuntar-me a les classes gratuïtes de finès, potser m'hagués facilitat les coses. Som els Ahola Bosch, habitants del nou pis de la quarta planta : )).

dimecres, 1 de juliol de 2009

Under construction



Això de traslladar-se, estimats, és tot un calvari però... d'alguna manera m'agrada. Tot aquest jaleo de ara cap aquí, ara cap allà, falta això, aixà... tot i que cansa. Ahir varem emprendre la nostra excursioneta fins l'IKEA de Vantaa, també tenim un a Espoo i es que com aquí l'imperi suec s'olora i es sent, els IKEAS aquí surten com bolets.

Doncs avui, Sant Tornem-hi a Sant Ikea. Amb la il·lusió que li havíem posat a això de construir-nos els nostres propis mobles... i van i ens venen el llit sense somier!! Així que, res, aquesta nit hem acabat fent el que ens temíem: dormir al terra. Tenim ja una experiència en això... jejeje

Espero trobar avui un punyeter somier, o sinó ja ens veiem dormint amb ella, una de les nostres amigues de Seurasaari.