dissabte, 28 de novembre de 2009

Skating for a while


Molts camps de futbol (d'herba atificial) durant l'hivern es converteixen en pistes de gel.



Any i escatx feia que no patinava.
Quan em vaig comprar els patins em feia molta il·lusió això de per fi, aprendre a patinar sobre gel però la única cosa que sé fer fins ara és donar voltes per la pista estil terminator en patins (molt avorrit) o anar cap enrere fent petits vuits. És una mica rollo però almenys aconsegueixo no caure'm que és lo principal!

Ara que, hauríeu de veure la traça que tenen els finesos en aquest àmbit. De costat, creuant cames, peus, corrents... deuen néixer amb els patins posats perquè el que jo he vist avui a la pista no és normal.

Risotto


Primer pla del risotto amb trompetes de la mort, pollastre i chardonnay

Després de fer el risotto del Cocinero Fiel he acabat, per fi, la películ·la Julie&Julia (es que moltes vegades veig les pelis abans d'anar a dormir i és impossible de veure-les senceres).
- El principi m'ha semblat una mica lent, però mica en mica s'ha anat posant interessant -.

Com de costum, no m'ha sortit del tot igual que ell, em sembla que em vaig passar amb la mantega, quedava massa oliós, vaig tirar-ne el líquid abans de posar-li el parmesà i tot i posar un rajolí maco de chardonnay-macabeo de Freixenet se m'ha quedat un pèl resec.

De totes maneres, a casa hem gaudit del dinar.

divendres, 27 de novembre de 2009

Tarda de manualitats nadalenques

Els finesos, amb això d'estar-se més a dins de casa que a fora, són molt de fer manualitats. Tan grans com petits gaudeixen d'infinitat d'idees per fer treballar les mans. Ara que s'acosta el nadal la cosa no canvia pas, tot el contrari, diria que se'n fan més.

Aquesta tarda no m'he volgut perdre la festa de pre-nadal que han fet a l'escola d'adults.
Hi havia un munt de tallers i exhibicions interessants, una llàstima que a mi només em dongués temps per a fer-ne una, hi havia tanta gent...!


El cor que penjaré a la porta d'entrada


Cara de satisfacció, cor acabat


Taller de fer espelmes,
ha tingut tant d'éxit que a les 18h ja no hi havia lloc per a ningú més



Àvia i neta al taller de dècoupage
-Vista la tècnica tan senzilla ho provaré de fer a casa-


Taller de fer pipari (galetes de gengibre i canyella tan típiques per Nadal)
Us heu fixat com se les gasten amb la cuina que tenen??
Im-pressionant



Taller de figuretes amb massapà... Nyam!


Taller de Papiroflexia

I molts altres tallers que no he fotografiat per no fer-me pesada...
Només us dic i repeteixo, això de les manualitats enganxa!

Dear fridge

La nostra nevera dona pena

Veient aquests bentos em dono conta de que:

- He d'anar al super urgentment (moltíssima mandra)
- He de variar més la dieta per no avorrir-la i organitzar-me (ademés, em sembla haver mencionat per aquí que en aquest país hi ha poca oferta de coses bones)

Moltes vegades vaig al super i no sé què comprar.
L'esmorzar és el meu etern maldecap. M'he cansat del muesli amb iogurt (no m'agrada la llet), de les galetes... no sempre tenim pà i de bon matí no tinc gaire gana...

Alguna suggernència?

dijous, 26 de novembre de 2009

Estrellada d'última hora

Farà unes dues hores que he arribat a casa.
He obert el correu, uns quants e-mails i un d'important a la bústia d'entrada.
M'han cancel.lat un viatge que anava a guiar a Lapònia la setmana que ve.
Reacció? xof! un buit inmens, resignació i impotència.
Odio les entrades negatives.
Després de pensar i pensar... de borrar i intentar amagar la desil·lusió i el consecutiu cabreig ... vaig a veure si Julie&Julia m'animen la nit que segons l'argument sembla bona i se m'obliden les penes.

Molt bona nit a tothom!

Contra la violència de gènere

Els dimecres, després de classe de teixir, no em queda temps per tornar a casa per dinar i em quedo pel centre. És llavors quan em dono conta de tot el que passa al carrer principal. La setmana passada van fer un happening, com li diuen ells. Va ser una cosa rara. Estava amb una amiga parlant quan ens vem adonar que hi havia gent parada, com congelats i caminant d'una manera molt lenta. Veure la reacció dels vianants encara era millor. Farà un mes o així hi havia gent vestida d'angelets donant abraçades... es a dir, que fan com una mena d'obra teatral al carrer.

Ahir, sense saber-ho, estàven celebrant sota l'estatua dels ferrers el dia contra la violència de gènere que segons estadístiques diuen que el 20% de les dónes fineses són maltractades (tenint en compte que la població és de tan sols 5 mil·lions, ja en són moltes). Tot per una causa en comú, el mal que pot fer l'alcohol. I es que aquesta gent, per norma general, no saben beure.

Així doncs, pel carrer anàven repartint espelmes que podíes col·locar al voltant de l'estatua on hi havíen figures de dónes en fusta vermella i tot de cartes per llegir sobre casos reals.



dimecres, 25 de novembre de 2009

Little weather wishes

Neu al jardí

Des del passat 10 de novembre que no ens neva.
És més, ni surt el sol ni fa gaire fred. Estem a 6º. Vaja, que "ni chicha ni limoná"!
Fa un any estava començant la segona temporada d'hivern a Lapònia i estic començant a notar-ho una mica en falta... Va, anem a pensar en positiu, quan estava a Edinburgh (Escòcia) era així durant tot l'hivern i m'encantava. Això no pot ser pitjor!

A la plaça de l'estació ja hi han col·locat una pista de gel artificial, no és el mateix ni de bon trós.
Aquí és de pago, mentres que a Lapònia era totalment gratuït
vestidors per canviar-te inclosos

dimarts, 24 de novembre de 2009

Sorpreses que et dona ser una blogger

Costa de trobar blogs que t'entretinguin i t'enganxin, doncs bé, ahir en vaig trobar aquest.
M'agrada perquè els seus posts són curts però super entretinguts, una llàstima que sigui tan recent... ja m'he llegit totes les seves entrades...

El que m'ha xocat ben positivament és la dedicatoria que ha deixat en ell la seva autora : )
Una tonteria com aquesta pot fer que un dia gris com el d'avui tingui el seu punt d'especial.

GRÀCIES DEMAN!

diumenge, 22 de novembre de 2009

Kastanjoitada a la cabalgada

La paradeta i les protagonistes
Kastanjoita = Castanyes
(Al final, el finès i el català no són pas tan llunyans)

(bona pinta teníen, el preu ja no tant)

A d'alt s'anunciaven castanyes calentes per grams
i glögi (com el gluwein alemany, suc de fruites calent amb músic)


Això sí que m'ha tocat la fibra.
O sigui, per la Castanyada te les veies per trobar castanyes de qualitat i ara, durant la cabalgada, es veníen castanyes! Toca't els nassos!
Aquí van al revés del món!

El mateix també ho podràs trobar a la novena entrada de Catalans pel món

Cavalcada i il·luminació de Nadal

A falta de Reis Mags, Pare Noel fins a la sopa.
Això sí, aquest és el de veritat, el de Rovaniemi : )


Però què voleu que us digui, ni l'ambient, ni les llumetes, ni la cavalcada m'han sembla millors que les de Barcelona. És més, la cavalcada m'ha semblat una mica cutre i/o sosa.

Primer de tot, la cabalgada se m'ha fet rara però sobretot curta. Hi havia de tot, gent disfressada d'animalets del bosc, algú disfressat de colom blanc (de la pau?¿), grup de gent amb gossos "sabueso"?¿, els bombers?¿, dos policíes a cavall, i ja per rematar el Pare Noel arribant a la ciutat en carruatge ?¿? rollo ventafocs... raro o no?¿?¿

Ni nadales, ni gnoms, ni carmels volant per l'aire, ni res en especial...

I jo em pregunto... Què fot el Pare Noel arribant a la ciutat un 22 de Novembre si encara falta un mes!?? i on estàven en Rudolf i els demés rens???

Us deixo unes quantes fotos sobre la il·luminació que han posat als carrers.


Tercera vegada a Turku


Turunkirkko (església de Turku) i Auranjoki (Riu Aura)


Turunkauppatori (interior del mercat de Turku)


Jugend art o Modernisme




Les noves biblioteques tenen la característica de tenir molta vidriera
i que des de fora es pugui veure tot



Quan el calendari marca un dia important
les ciutats s'omplen de banderes

Turku està a tan sols dues hores de Helsinki. Podia haver anat en cotxe, però pensava recòrre'm bona part de la ciutat, tenia que fer una entrevista i no tenia ganes de gaires maldecaps. En tren va ser tot un luxe ja que hi ha seients amb taules on un pot connectar el portàtil i seguir treballant durant el llarg del viatge sense pagar ni un duro més.

Cada vegada que vaig a Turku conec una zona o llocs nous. M'encanta! Té una mica l'essència sueca, hi ha més cases de fusta conservades que a Helsinki, tot i que pel que he sentit les estan destruint per poder fer noves edificacions amb la excusa de que ja no són rentables i perquè la ciutat s'està fent petita.

A Turku vaig anar no per plaer sinó per entrevistar a la que em semblava ser la cap de Turisme Verd, Ecològic, Sostenible... com li volgueu dir. I dic em semblava perquè es veu que, tot i ser un país de molta natura, de turisme verd no n'hi ha gaire i el projecte que van començar ara fa 3 anys està en l'actualitat "en bolandas" per falta de recursos. En fi, hauré de fer més entrevistes a gent del sector (si es que en trobo al país de les incongruències!)

Tot un dia a la ciutat més antiga de Finlandia i l'antiga capital. Un dia diferent i unes quantes fotos per posar aquí.

Sopar fino-català

Porto una setmaneta llarga sense escriure. No es perquè no tingui coses a dir, sinó per la falta d'una millor organització del temps. Tot i així, ha estat per una bona causa, i es que començo a donar-li canya de veritat al maleït TFC.

De moment us deixo les fotos que he fet farà un parell d'hores. Hem fet un soparet fino-català (no tan pel menú sinó pels convidats). Convidats: Eva, barcelonina, i per a més coincidència del mateix barri que jo (el món és ben petit!) i en Jari, finès, el seu company. Ha estat un sopar molt amé i molt cassolà, de fons icatfm i en acabat, per la tele veient el Barça-Athletic.
Vaja, que per un moment, ningú hagués dit que estem a Helsinki.

Els quatre afamats

El menú constava de: Pollastre rostit, croquetes de cigrons, tzatziki cassolà, patates braves i allioli. De beure: chardonay, cerveces, cidres, sprite i de postres (no vaig fer fotos, ho sento): Coca de xocolata i gelat als tres xocolates (per si no hi havia prou xocolata en el menú).

No gaire bona presentació però
ja us podeu imaginar de què anava el tiberi, no?

dijous, 12 de novembre de 2009

Crazy about crafts

Cada vegada que vaig a la classe de "Textile Crafts" acabo enredant-me en fer més cosetes i més cosetes. Ja he fet dues bufandes, vaig per la tercera (no us penseu que m'he tornat boja, es que es fan en tan sols un dia, ja us les ensenyaré), volia aprendre a fer unes"manoplas" (no estic segura si es pot dir així en català) i també fer mitjons però m'acabo d'enredar fent un osset de tela, un estutx i possiblement un xal. En fi, no sé com acabarà tot plegat, només de pensar-hi ja m'estic estressant! Per una altra banda segueixo immersa en el meu projecte de fi de carrera, l'he tingut bastant apartat, pobret, encara estic "algo moixa" tot i que per fi he trobat l'empeny que necessito amb el tema així que no us diré gaire cosa.

Si això fos poc, el passat Divendres vaig assistir a la "gran" festa dels suecs-parlants que es va celebrar a l'escola on treballo (varem ser quatre gats) i immersa en el taller de feltre vaig aconseguir fer aquest fermall després d'unes quantes punxadetes al dit.

Two hearst beating at the same time

O sigui que, com us podeu imaginar, també tinc algun que altre projecte al cap per treballar més amb feltre. Només en veure això i això se'm va encendre la llumeta.
Avorrida jo? què és això?

diumenge, 8 de novembre de 2009

Passejar per Vanhankaupunginkoski - Els ràpids del casc antic


Ràpids del riu Vantaa


Últims fruits abans no arribi l'hivern

Fent els pardalets

Podria ser-ho però aquest no és el pont de Rovaniemi
Gent pescant truites amb canyes tipus xarxa

Lloc idílic que sens dubte pensem tornar a passejar


Ja feia temps que n'havia sentit a parlar, n'havia vist fotos i de fet volia anar però al final me n'oblidava i a hores d'ara encara no hi havíem anat. Ha sigut en trobar aquest fabulós blog (dedicat a ensenyar-nos el millor de Helsinki) que hem decidit de passar la tarda aquí.
Vanhankaupungin vol dir ciutat vella i és que va ser aquí on va començar a construir-se la Helsinki d'avui en dia. Arribar-hi és ben fàcil i van ser tan sols uns 15 min de carretera, direcció Viikki.

Així és com m'agrada a mi passar els diumenges! ^^

dissabte, 7 de novembre de 2009

Talitiainen

Mentres escoltava la cançó The Autumn Leaves he vist passar un Talitiainen o mallerenga carbonera com se li diu en català, així que per quan tornés ja tenia preparats bocinets de pà i la càmara. N'hi ha un munt, ara que comença a fer fred van atabalats buscant menjar.
Sense tenir balcó no pensava que fos possible, però ja ho veieu!

video
Vale, sí, m'he passat una mica amb els trossassos de pà
que li he possat al pobret, oi? ¬¬

divendres, 6 de novembre de 2009

Torna a nevar

I aquí estem com pavets mirant per la finestra...
Ara neva! ^^ Ara plou... :( Ara neva!^^ Ara plou... :( Ara neva!^^

Entrada carrer Temppeliaukiokirkko, l'església excavada en roca

Els finesos, de la neu en tenen diversos noms, segons com sigui o caigui, d'aquesta li diuen
sataa räntää, plou aigua neu (ja veieu que no acaba de quallar)


I quan qualla sataa lunta, plou neu
Vistes del mercat d'antiguitats

Ja han dit que diumenge es desfarà tot, així doncs, a gaudir a tope aquests díes!

Com us podeu imaginar a ell li dona igual, un cop més hivern...
a mi en canvi, que es posi a nevar, em posa tonta de felicitat