diumenge, 5 de setembre de 2010

Diumenges matant l'avorriment

Quan comença el fred no us passa que us transformeu en un estat de pre-hibernació?
El cos et pesa més, les ganes de sortir del llit són ínfimes, el dia se't passa llarg i pesat i si a això se li suma que és Diumenge llavors ja és la rehòstia en vinagre i una sense saber per què acaba desquisiada i tancat a casa. El miracle de
l'avorriment, això sí, desperta la creativitat i em dona per fer coses a la cuina que surten bé.


Magret d'anec al vi,
acompanyat de pastanagues i patates i salsa romesco,
com que aquí no hi ha calçots, porros, que ve a ser molt i molt similar.


I de dolç unes postres molt típiques d'aquí:
mokkakakku
o el que és el mateix
pastíssets de cafè



dissabte, 4 de setembre de 2010

Light me a fire

Ahir Divendres vem arribar a la fredolica temperatura de 7 graus.
Sincerament aquest any està siguent bastant surrealista, i ara que estem en la última etapa encara m'ho sembla més tot i que podem estar contentets de que per sort, encara no ens ha nevat (però no cridarem més al mal temps, no?).

Per postres, tenim problemes amb la calefacció. Ja sé que deu sonar a broma per les dates en les que estem però es que sense ella literalment ens congelem. L'any passat el problema que vam tenir es que funcionava s-e-m-p-r-e. Sí, sí, amb un parell, en ple agost i la calefacció encara engegada. Aquí la calefacció és centralitzada i per tant, per molt o poc que la puguis regular no la controles del tot. De totes maneres no vem tenir un estiu tan bó com aquest així que tenir la calefacció no va ser un problema gaire greu. Ara el que ens passa es que, ens van canviar uns tubs fa poc, per fi arreglant el problema però el cas es que ningú s'esperava la baixada de temperatures que hem tingut i la realitat és, que fins el dia 20 se Setembre no ens posaran la calefacció. 20 de setembre... se'm fa taaaaant i taaaant llunyà... i aquí estic feta un caneló amb la manta. Tenir parquet al terra i alfombres és d'agraïr però la veritat es que mai m'hagués imaginat haver d'acabar a lo esquimo en aquest sant país (jo que sempre em desfaig d'explicar lo bé que es viu aquí).
No veig el dia en que arribi a casa i em pugui quedar en pilota picada samarreta de tirants i shorts, a lo caribeny com abans. Ains!