Pilvimäinen (Ennuvolat)

Des de Diumenge per la tarda que els díes s'han tornat lletjos, lletjos. Ja està, ja s'ha acabat el prendre el sol i anar a la platja per a mi. Però bé, almenys puc dir que marxaré amb color mediterrani i no amb el blanc nuclear finès... jeje ademés, fot ja una mica de rasca, sembla que aquest any, per fi la tardor comença quan toca i no com altres anys, menjant castanyes i moniatos en samarreta de tirants! jeje Aquesta serà la primera tardor que passo a Finlàndia. Tinc ganes, el paisatge es torna espectacular, el capvespre es difumina entre la vegetació de colors terrossos... aviam si ens animem i acabem fent una excursioneta al parc nacional de Koli i si hi ha bolets, encara millor.

No sé vosaltres però jo ja estic pensant en jerseis de llana, bufandes, gorros i mitjons gruixuts.

De quan en quan va bé un dia ennuvolat, no podria viure en un país d'una sola estació. I vosaltres?

Ja soc aquí

Què bé que una es sent, quan després de tot, tornes a la normalitat.
Ja instal.lada, us ensenyo part del piset.


Part del menjador-sala d'estar i la cuina

Detall de les curtines i sauneta

Deuen ser uns 40m2, però aprofitats al màxim. Viure a Barcelona en un pis tan reduït seria un escàndol però aquí és totalment normal. Ademés aquí els pisos estan molt ben equipats i tenen una distribució ben acertada. Un pis molt semblant al d'on vivíem l'any passat amb sauna i balconet (no l'utilitzem gaire com és lògic), armaris empotrats que a la vegada fan de paret separant diferents espais, parquet i el millor de tot, assegurat, quan fa sol la llum arriba a tot arreu... : )

Per què no hi hauran pisos així a Barcelona?

Un guau i un miau

Soc una enamorada dels animals, m'encanten tots els bitxos (gràcies a alguns posts us haureu adonat).

Des de petita sempre he estat envoltada d'animals. Va haver-hi una època que arribar a casa era com arribar al zoològic de Barcelona jeje. Teníem de tot: un canari, una gossa, peixos, (fins i tot criàvem "gupis" i "molis") dues tortugues d'aigua i un hàmster. Allò va ser una bogeria però jo estava en mi salsa.

Quan vaig néixer, mons pares teníen un gos de la raça pastor alemany de cabell llarg , super obedient, i ademés segons mon pare trobava rovellons! una passada de gos. De vegades, m'adormia a sobre d'ell, em posava a sobre d'ell com si d'un cavall es tractés o li estirava de la cua i s'ho deixava fer tot (pobret, el que va haver d'aguantar!).

Després varem tenir un fox terrier (com el del video), 12 anys de la meva vida junt a ella. També la pobre va passar de tot: la disfrassava, la posava al cotxet de les nines, li feia la carretilla, li deixava que es mengés el que quedava del meu iogurt o petit-suisse, la feia dormir amb mi... Li agradava un munt l'aigua però banyar-la era tota una odisea, unes corredisses... com aquestes o aquestes. La treia a passejar 3 vegades al dia, tot i així mai en tenia prou i no suportava quedar-se sola a casa.
Un dia quan vaig arribar del cole, de la rabia que li va fer quedar-se sola es va carregat un trocet de la porta a queixalades, ningú sap encara com no es va deixar les dents allà. Aquest video m'ha recordat, alguns moments difícils. Obria les portes a mamporrazos amb el cap, i si no li funcionava es liava a esgarrapar la porta fins que arribava al pany. I si això era poc, havíes d'anar en compte de no deixar-te cap menjar a taula, o ja l'havíes vist! només obedia a la paraula "carrer" això si que ho entenia, per lo demés era una cabuda. Ens va portar més d'un mal de cap, però què voleu que us digui, a dia d'avui encara la trobo a faltar.

Dençà que no hem tingut mai més gossos a casa. Són tota una responsabilitat, sobre tot quan arriben les vacances és força complicat, i si a la teva vida no hi ha estabilitat... com en el meu cas... que encara no sé on és casa meva jajaja millor no tenir-ne. De totes maneres, els meus pares segueixen tenint animals, que us penseu! des de fa uns quants anys m'han substituit per tenir gats a casa jeje i vulguis o no, fan companyia i no porten tanta feina (tot i que reivindico, no és el mateix!) Aquest video però, em recorda algunes peculiaritats (exagerades) del que solen ser els matins amb un gat a casa. Més aquí.

Alguna vegada he pensat en fer de voluntaria en alguna protectora d'animals, però aquí a Finlàndia no n'hi han perquè la gent que té gossos a casa no els abandona mai. Així que de moment, em seguiré contentant mirant videos.

Esperant...

Esperant... esperava... desesperada...
Ahir vaig pujar a teòrica per 2a vegada. La 1a em van suspendre per 4, arrrgg ¬¬U els-hi-hagués-fotut-una-bomba-als-de-la-campana!! Vaig haber d'esperar-me tot un cap de setmana per saber si habia passat o no i tot per a que em donguessin un Dilluns de putamare uix!

Suspendre per 1 és desesperant, us ho dic, els tests em tenen amargada però el pitjor de tot és aquella eterna espera que et trenca el son... aixxx! i ara fins les 12h no sabré res! quin mal de panxa...

4 and counting...

Saturday Shopping fever

Pues sí, ya tocaba! Me he comprado este mismo.
En una semanilla ya estaré tocando millones de copitos de nieve así que hay que ir bien preparada. Y allí que me fui en busca y captura del abrigo-anorak de mis sueños.
Me fui de Outlets porque cualquiera se va a las tiendas normales, con esos precios... de escándalo...
Así que nada, volví a casa más contenta que un xinxu y al decir el precio... el menda se hechó a reir ¬¬U
Me vendieron la moto por 260€... y que le voy a hacer si no sé lo que es el frío, leñe!!



Menudo soponcio me dió al ver esto.

Väärä Dikotomia

Recently I found out in the net through one of my fave blogs another blog, this time from a finnish girl called Riikka. Like Désiré, she has a fantastic way of wearing a new outfit everyday (or almost).

Since I left her a comment I've been receiving a couple of visits from Finland which is great, and because of that I'm learning a lot of finnish geography :P places that I've never heard like: Kempele, Kirkkonummi, Forssa, etc.
Anyways, it's incredible how nosy people are and hey, I include myself too! but no one is leaving me a comment!! Yes, I know, sometimes I write in catalan or spanish... mutta minä en ymmärrä suomea tosi paljon :|

Ps. And what Väärä Dikotomia mean?? False... something?

Sense caçar ni un bolet

Pel que em queda d'estar per aquestes terres aquest any em quedo sense anar a buscar bolets. No soc una experta i si me'n torno sense ni un doncs tampoc m'emprenyo. Jo vaig a buscar bolets com a excusa per anar a la muntanya i passar un dia diferent. No diré pas que no m'agrada trobar-me'n algun, si és un rovelló, o camagroc m'hi tiro de cap i em fa molta ilu quan en trobo però osti, es que aquest any no ens hem ni decidit per anar algun dia en concret!! i em fot! Per la tele no paren de dir que aquest any no ha sigut de bolets, collons, cada any amb la mateixa història i jo veig els mercats plens!!i a quins preus!! grgrgr

Nou descobriment

El que és la vida... avui he descobert la fabulosa biblioteca central de la UB! jojojo i us preguntareu... goita quina barcelonina! doncs sí, que passa! barcelonina però més del HospiCentreLivinginYupi'sWorld than anything! Arsa quillou!!

Però es que Barcelona no te l'acabes mai!! I la veritat, m'ha impressionat.

Biblioteca de les clàssiques allà on les hi hagi, silènci sepulcral, prestatgeries plenes de llibres centenaris, llum tènua... olor a àntic... ha valgut molt la pena.

Po zi, he anat amb Linda, pobreta, el català no el porta gaire bé, li vaig traduïnt de quan en quan però la tia s'hi esforça a tope i em sorprent un munt el que arriba a entendre, tot sigui per la voluntat, que a molts, els hi falta. I res, hem estat les dues com unes marqueses, estudiant molt eh! Això sí, abans de tot hem passat per un Starbucks a prendre un Caramel Macciato i repassat uns quants vestidets al Blanco.

Avui ha sigut un dia força maco, de molt bones vibracions : )

Bona Castanyada!

MmM castanyetes castanyetes!! Com m'agraden!! Llàstima que moltes van amb sorpresa... desagradable, Eggggsss!!

Momentazo: Una bona manta, calefacció al cantu o llar de foc (encara millor) olor de castanyes i un bon grapat de castanyes recent tretes del forn.

Per una!!

I com deia... em vaig cagar de por... i per UNA, em van follar viva suspendre. Emcaguntot!!
Ara, a tornar només em queda intentar-ho un altre vegada abans de marxar. I no podia ser millor data que un, DIMARTS 13 aaaaaaarggg!!

Listening:

Incompresa

De vegades, per més que obres la boca fiques la pota. I fins al fons. Dius el que sents, pesi el que pesi, sense adornar-te'n que amb paraules es pot arribar a fer molt de mal. I et sents incomprés/a. Perquè creus que és millor dir el que penses de tot plegat, i parles amb total sinceritat del tema. Valia més la pena haber callat? Haber-ho amagat? Haber enganyat?
I jo em pregunto:

Què és tenir un germà? Aquests dies m'ho pregunto, i molt. Soc filla única, i la veritat, no en tinc ni idea, potser peco d'això mateix.

Què implica tenir-ne un? Implica, si ets el gran, fer-li de pare fins a la seva mort? Implica, si ets el petit, buscar la protecció del gran continuament?

Quina relació ha d'haber-hi entre parella i cunyats/des? Tenia entés que quan tens parella, normalment la familia la tens en un segón pla. Pel que es veu no sempre és així. I quan la familia es fot pel mig, res de bo passa.

On està, doncs, el límit entre la parella i la familia?

(Cat) Autoescola, Driving School, Autokoulu

Po zi, als meus 24 anys treient-me el carnet de conduir i el de ciclomotor xD quién me lo iba a desí!! Tot per conduir una moto de neu!! jojojo mon dieu!! en que berengenales me meto!
Però aquesta vegada, Sí. Habia de ser així, que m'ho impossessin, suposo que em molen els límits xD... Ala xatus! piro cap a l'auto!! Moi Moi!
Entre els cavalls i les motos de neu... collons, quin acabem d'any 2007! In-mi-llo-ra-ble!

Vuelvo a las andadas

Després de passar-me 8 anys sense practicar com cal, ha arribat l'hora! Aquest cap de setmana he fet coses d'aprofit, m'he fet l'últim banyet de l'any (no vull ni saber a quina temperatura estava l'aigua!), i he trobat una escola d'hípica!! Aquesta setmana vaig a comprar-me l'equip al Decathlon, per fi!! L'any passat ja me'l anava a comprar, tenia la il.lusió de trobar algun lloc que m'agradés però res.

És una pena, just quan comencin a rodar les coses hauré de marxar però no per pitjor, tinc una possible oferta de treball a Rovaniemi!! sííííí (encara no dic res perquè tot està molt en el aire) Tinc unes ganes... feina, Erasmus... i aquí montar a cavall a tope fins que marxi (si es que 2008 promet molt) :D ja explicaré com va el proper cap de setmana com va amb don Capitel, el que serà el meu cavall, de moment.

Tarda a la marquesa

No hi ha res com cuidar-se! Avui, tarda de vitamines i positivitat.

Després de la feina he pensat en que ja tocava una tarda de I love myself o de because I worth it. Ja que el menda s'ha pirat de parranda amb el cunyadet...aprofito per fer una sessió myself. Ja tocava. És quan estic sola que aprofito per mimar-me. I no penseu malameeeent!! mentes calenturientas!! grgrg

Mimar-me vol dir: estar sola i fotre la música que m'agrada a tota llet o no, menjar-me una tableta de xocolata lentament estirada al sofà pensant en les meves coses, preparar-me un bany d'escuma, utilitzar tots els potingues disponibles, cantar tot un Cd... pensareu que estic tarada, pot ser, però de vegades penso que hi ha moments que és bó estar sola, sola com una mussola.

Listening Eternos i jalant-me aquest vol de vitamina pura.

Apa nanus, a gaudir de la vida que són 2 dies!

Perra yo??

Para vuestra info no ha habido aún cojones de decirles a mis vecinos lo de las pelotitas dichosas... jur jur jur pronto me va a caer la del pulpo!!

Las bolitas se las lleva el viento

Decirme abuela, patosa, gafe, todo lo que queráis. A mi no me pasan cosas más raras porque senzillamente ES IM-PO-SI-BLE. Esta tarde han venido unos amigos a casa a tomar unas cervezas y a mi me ha dao por preguntar si querían jugar al Bingo. Sí, de yayos, lo sé, pero que quieres que te diga, me lo llevé al piso y ahí está muerto de asco. Nada más coger la puñetera bolsa de las bolas, vale, no era la típica bolsa de tela, sinó de plástico ahí estaba el fallo, se ha roto al microsegundo y no me ha dao tiempo de reaccionar. Me he quedao con la cara de tonta viendo caer 65 malditas pelotitas (porque al rato me ha dao por contarlas a carcajadas) impotente al no poder coger más que el resto. Lo primero que he pensado es en la cara del vecino que se le habrá puesto al ver por su balcón llover pelotillas de plástico amarillas jajajajaja! Es que ahora, señores, me descojono pero que cague he pasado!!

Luego, algo remolona yendo escaleras pa' bajo he decidido llamar al timbre del pobre vecino con mi cara de no haber roto nunca un plato para que me diera mis bolas xD y como se lo iba yo a pedir??? - Em... disculpe, que tal?? (sonrisa despampanante de aquí no ha pasado nada) verá, se me han caído ciertas pelotillas... QUE NO HAY PELOTAS HOMBRE! (le decía a mi amiga) - No puedo decirle eso! En fin, tanto rollo, para que luego no haya vecinos por la costa!! Me volví pa casa.

Me pregunto en estos momentos cuando cojones podré adentrarme en su replano a pedirle mis bolitas de Bingo...

Without time...

How nice is to have hosts at homie... no time at all for your own life
A big reason to stay away that long time from my beloved blog...
Hopefully I'll be writing back crazily my little fellows... just give me a bit of time... ; )

Trouble sleeping

Following the last post from today... My instructions didn't help to myself, funny eh! Right, I cannot sleep and I don't know why :(
And the whole situation is ridiculous , I know, you know and everybody know it!

You start by doing 3 big mistakes:
Watching the clock, Thinking about tomorrow, And counting the hours to go

Then trying to sleep take a turn for a huge fight with oneself. And the time is your biggest enemy. It rings 2:00, 3:00, 4:00 and at 6:00 the alarm slap in your face passing the sentence.


The video from Mr. Bean tells you with lots of humour exactly to what, unfortunately, everybody pass by in a life moment.

Bye bye holiday time...

I don't know why, but I hate this feeling. You know, almost all Sundays in my life I feel the same, like kind of melancholic. And the thing is the weekends end too fast, they are too short or I do too many things. I think like one workmate I have, Sundays and Monday shouldn't exist ever!!
And moreover when we are talking about ho-li-days! The feeling I get knowing that the next day I will have to assume the real life... such a depressive moment... sometimes I think it would be better to don't have holidays at all but when I really think of those who can't really afford even a day off then I realize that this sad times have to go away. Life is not that hard if you have a little bit of hope and faith.

Tänä on mun syntymäpäivä

2-4!! Time goes by soo quickly! Remember to enjoy as much as posible 'cos life is so short! Since I jumped to 20's, at the beginning, I felt a bit annoyed at passing the teenager times , being older, and older, and older. Nowadays I think it doesn't matter the age, what it matters is what you do while years pass by and how you feel with yourself, with everything, with your life. Trying to do different things, reach your goals, and above all, enjoy the little things of life.