dimecres, 24 de febrer de 2010

Happilonguis

Senyores i senyors, el Sr. Lorenzo ha sortit i m'ha tocat la caraaaaaaaaa!!
Marxo corrents de casa! No hi ha temps que perdre!! Primaveraaaaaaaaaaaaaaaa!!




dilluns, 22 de febrer de 2010

Grey Monday




Porto gairebé mig any sense anar a Barcelona i em penso que ja començo a estar delirant per una miqueta de sol... aquest any se m'està fent especialment llarg l'hivern ja que no treballo com ho feia abans... tenir tan de temps lliure no és bó i menys quan et lleves i portes exactament 158 díes veient el mateix temps: cel tapat nevant o no. Avui tinc mil coses per fer i una mandra gegant (per variar). Per postres és setmana blanca així que ni tinc classes ni les dono :\.
Haurem d'inventar-nos alguna coseta per salvar el Dilluns! Escoltant això.

Feliç Dilluns!

diumenge, 21 de febrer de 2010

Frosty weekend: Snowboarding i anar de museus

Per un dia que ens surt el sol va i ens cau la temperatura a -25 graus, vent i neu convertida en gel...
Malgrat això no m'anava a quedar a casa, no?

Aviam que es pot fer:

Dissabte:
1. Practicar algun esport de neu i acabar reventat
2. Sortir a prendre una cerveseta en un pub irlandès on toquen en directe

Diumenge:
1. Anar al museu de la ciéncia
2. Partidet hoquei


Pista gelada, ni cristo amb esquís, més sola que una mussola
vaja, un dia ideal per trencar-se una cama i que et vingui a buscar algú
si es que hi ha algú jejeje



Així de tapadeta havia d'anar
sota aquestes condicions se't congela tot: cabell, celles i pestanyes



i per entrar en calor anar a un pub irlandès
escoltant música irlandesa en directe amb uns quants amics
Sean (Irlanda), Suvi (Finlàndia), Ruth (Castelló)

La veritat es que mirar per la finestra del pub era un espectacle... durant aquests díes Helsinki s'ha convertit en Siberia, fa molta mandra sortir pel temps però aquest no ha de ser un impediment per fer coses.

Museu de la ciència HEUREKA

Ni estàvem a la tundra ni molt menys al Pol Nord
Entrada del museu

Els crius podíen fer petites classes de ciència
i els hi ensenyaven trucs

Com era d'esperar estava ple de famílies


i de no tan crius tot i el tamany d'algun immobiliari

Una de les mil coses que es podíen fer al museu
era jugar aquest clàssic descalç

Per finalitzar el diumenge havíem quedat d'anar a patinar. Jugar hoquei contra un finès i un canadenc hauria sigut massa, així que una servidora va marxar a casa a descansar una micona, després de tot, també va bé un descans del cap de setmana, abans no comenci Dilluns, no?

dilluns, 15 de febrer de 2010

Juguem a cuit i amagar?

1,2,3...10!

On estan els cotxes?



Al cap i a la fi, sembla que això no era res... :)

diumenge, 14 de febrer de 2010

Sant què?


No sóc gaire de Sant Valentins jo, sempre i quan hi hagi un Sant Jordi per davant jeje...
Com ja vaig comentar al 2008, aquí a Finlàndia es celebra més que el dia dels enamorats el dia de l'amistat i tothom es felicita. El cas és el de sempre, no hauria d'haver-hi ni un dia de l'amistat ni un dia dels enamorats sinó 365 díes a l'any però jo em pregunto, realment és així de maco? Realment donem i rebem? donem més que altres? rebem més que els demés? Si d'alguna cosa em donc conta es que me'n penedeixo de no ser més detallista últimament, sobretot quan un comença a inconscientment pensar que tot el que té ho tindrà per sempre i deixa per un moment de valorar-ho. Fa temps vaig llegir alguna cosa així com: "El amor es una flor que se riega todos los días, si no se riega se seca, si se riega mucho se ahoga..." una veritat com una casa, i no només amb la parella, sinó amb les amistats, la família passa exactament el mateix... i es que penso, que de vegades, de quan en quan, ja va bé tenir un dia així, per fer-t'ho recordar a banda del materialisme que aquest dia pugui provocar, sempre hi ha detalls que toquen la fibreta sense que l'emissor s'hi hagi trencat massa el cap, o rascar-se gaire la butxaca, senzillament demostrant que ha estat pensat en tu.

Aquesta tarda quan sortíem a patinar una mica i a jugar a hoquei em vaig trobar al costat de la porta d'entrada això. I pensareu, el teu xicot, un pretendent... doncs no! una amiga! la que va aconseguir deixar-me de pedra amb la seva idea i la que ha demostrat que tot i no veure'ns gaire ha pensat en mi... :) Spasiva!

divendres, 12 de febrer de 2010

Conducció sota neu

Conduïr durant aquesta època de l'any es fa especialment dur
i més aquest any que diuen, està nevant moltíssim

Estem dins el carril o al mig?


Moltes vegades els panells d'informació no es veuen perquè la neu els cobreix, saber a quin carrel s'està conduint es fa difícil i si et passes força temps sense agafar el cotxe et pots trobar amb coses d'aquest estil:

Aviam qui és el xulo que li treu el cotxe!


Vaja que, després de la feinada que vaig tenir jo ahir per treure una tercera part de lo que tenen a sobre aquests cotxes, jo els hi recomanaria als seus respectius amos que s'oblidin del cotxe i esperin a que la primavera arribi! ja posats...

dijous, 11 de febrer de 2010

A bit stuck in time


Ha passat exactament dues setmanes des de que vaig decidir de provar
això de posar-li aigueta a la fava que em van donar com a promo els de Canaries...
El temps passa...

En qüestió d'organitzar-me sóc un total desastre. No sé a vosaltres, però a mi se'm passa el temps volant sense adonar-me'n. Van passant els mesos, les setmanes, els díes i em fa la sensació que les hores se m'escapen de les mans sense treure'n gran profit...

Tinc mil històries endarrerides i una mandra gegant... fa temps que no vaig a les classes de manualitats (on la última cosa que vaig aprendre a fer va ser aquest osset) i no és perquè no m'agradi anar a les classes sinó perquè el dia senzillment se'm tira a sobre... vas prioritzant coses per després adonar-te que a part de fer una cosa de profit en tot el dia, la resta ha sigut perdre el temps...

Serà que a Finlàndia el temps passa més depressa?
Ais... en fi! vaig a veure si m'organitzo ni que sigui mentalment!

dimarts, 9 de febrer de 2010

Bon dia a la vila del pingüí!

Neu a mansalva
Gens de fred (-7 graus)
Però em falta una cosa...
SoOoOoOoOL
i per veure'l de veritat encara falten dos mesos... ¬¬

diumenge, 7 de febrer de 2010

Fa una setmana

Ens va caure una nevada de grau siberià
ni vivint a Lapònia havia vist mai una nevagada igual



Us imagineu una nevada com aquesta?
Vem haver de treballar de valent per treure
tota la pil.la de neu del cotxe

Surfejant la neu

Practicant una miqueta


Càmera: Markus esquiant amb els Blades
Música: JauwizD-Heathen's Gold
Pista del Serena Ski

divendres, 5 de febrer de 2010

Runebergin kakku (2a part)

Si hagués sapigut que hagués acabat ensenyant el meu blog i la recepta a tota la classe de finès m'hagués esmerat més...

Recent tret del forn

Acabat de decorar (gràcies Albert Fabra!)


Primer trocet

Em va passar dues coses: quan vaig arribar de classe, la part del centre s'havia desplomat i a més, obert una mica i això si que és tot un poltergeist, l'essència d'atmetlla se'm va concentrar tota al mig del pastís fent una espècie de massapà... com era d'esperar, al menda no li ha agradat... i es que es veu que no li agrada gens l'essència d'atmetlla i molt menys el gust de massapà... ohhh quina penaaaa tooot el pastís per a mi!

La Recepta:

- 150 gr. margarina a temperatura ambient
- 150 gr. sucre
- 2 ous
- 150 gr. farina
- 100 gr. galeta esmiculada
- 100 gr. farina d'atmetlla
- 1 i 1/2 culleradeta de llevat
- 1 culleradeta de sucre avainillat
- 3/4 dl de llet
- essència d'atmetlla al gust

Per la decoració:

Blanc: 100gr de sucre llustre i 1 o 2 culleradetes d'aigua
Vermell: melemelada de gerds

Si us atreviu, aquí teniu les instruccions (SÚPER FÀCIL i RÀPID):
Barrejar la margarina amb el sucre, posar un ou i batre, posar-ne l'altre i batre més. Abocar la farina, la galeta esmiculada, la farina d'atmetlla, el llevat, el sucre avainillat, la llet i l'essència d'atmetlla. Barrejar tot bé fins aconseguir una massa homogènia.
Calentar al forn a 200 graus. Preparar un motlle d'uns (22-26cm) untant margarina pels costats i paper de forn a la base. Abocar la masa i posar-la al forn durant 25 min.

Per a la decoració espereu a que el pastís es refredi bé, feu cercles amb el sucre llustre ja preparat amb aigua. Quan tingueu fet els cercles, només us quedarà posar la melmelada dins de cada cercle i voilà!

Felic Runebergpäivä! (Felic dia de Runeberg) - Com compendreu, m'agrada molt però tota sola, ahir a les 21h no vaig poder amb tot el pastís, jejeje - A la vostra salud!

dijous, 4 de febrer de 2010

Runebergin kakku (1a part)

Des que vaig comencar a viure a Finlàndia (d'això ja fa 3 hiverns - uff com passa el temps...!) que espero amb candeletes que arribi Febrer i no per celebrar el Carnaval (aquí són molt avorrits) sinó per poder menjar les runebergin torttu . A la família del Markus (inclós ell) no els hi agrada a ningú, i jo, des que el vaig tastar sempre havia volgut fer la recepta, i entre unes coses i altres encara no ho havia intentat. Com que vaig veure la recepta a la revista del supermercat... d'aquest any no podia passar i n'he fet el pastís.

Si la masa en cru està per llepar-se els dits... a menys que se't cremi ja pots cantar victoria


A més de portar farina d'atmetlla i essència d'atmetlla amarga
porta melmelada de gerds, pel meu gust, ja em tenen més que guanyada

Ja he tret el pastís del forn, tot sigui perquè la Melody Gardot ha estat ambientant la meva cuina... Quan torni de la classe de finès ho decoraré i us ensenyaré com ha quedat, en realitat el dia de les runebergin torttu és demà i en teòria és quan s'ha de menjar... no sé jo si aguantaré pas tant...

dimecres, 3 de febrer de 2010

El banc

Prometo que just on hi ha la parada del bus fins aquesta tardor hi havia un banc
i al costat, qualsevol intenta tirar alguna cosa a la papera...

Aquest cap de setmana, sobretot durant el matí de diumenge ens va caure una nevada que ni vivint a Lapònia havia vist mai. Però jo no em queixo, tot el contrari, ja m'agrada tot això, que nevi com si fos Siberia, que així si caic mentres surfejo la neu no em faig mal : ))

Digueu-me friki

Però a mi, xorrades com aquestes em fan somriure.
Ja no és només el cava el que ens fa conéixer, sinó també les verduretes congelades! jejeje
Katalonian Kasvispannu = Verdures a la catalana

Quins nassos, no? ja podria ser un empedrat!
la veritat és que massa català no em sembla...
Ingredients: Tomàquet, pebrot, blat de moro, poma, espinacs, bròquil, all i julivert

dimarts, 2 de febrer de 2010

Lack of inspiration

Em falten idees per escriure al blog, escriure a Catalans pel món i ja per rematar idees per a les classes de conversació d'espanyol que tinc cada Dimarts...

Fins ara cada setmana em penso un tema i el discutim a classe, però des de fa dues setmanes han vingut 4 alumnes nous i el nivell és tan baix que vaig decidir portar per a la propera setmana una cancó i mirar d'entendre-la, cantar-la ja no els hi demano perquè sé que em miraríen ofesos... el cas es que el Dimarts passat els hi vaig portar la Rosana i vaig escollir la de Sin miedo una cancó que crec que és prou fàcil, alegre i molt espanyola canyí... esperava que vinguessin les 4 persones noves, però em penso que els hi vaig fer tanta por la setmana passada (només vaig demanar que es descriguessin) que em penso que ja no tornaran... el cas es que la canconeta de la Rosana va tenir tant d'èxit que ja m'han demanat que els hi porti ni més ni menys que al Joaquín Sabina amb l'excusa de que la Rosana és repeteix molt... jajajaja jo no les tinc totes amb el Sabina... amb tanta metafora, tants jocs de paraules... ufff! i ara em ve el dubte, quina cancó escollir???? no sé qui patirà més si jo o ells!

PD. Per cert!! a falta d'Infidels... mira que es fan esperar, eh! hi ha algú per aquí que s'hagi enganxat a La Riera?? cada nit fem el ritual de, mentres sopem, mirar-nos un capítol... el pitjor de tot es que el menda està més enganxat que jo, ja no cal ni que li ho pregunti! jejee

Felic Dimarts!