Herrors

Sé que a vegades fico la pota i us deixo un llegat de faltes d'ortografia espectaulars al meu blog, m'agrada que se m'avisi constructivament i així rectificar, però em penso, que això ja és massa:

Quina web més ben parida!
Xafardegeu-la si us plau, val molt la pena!

Fent país

M'encanta, ara que estic tant lluny de casa, posar-me a investigar i intentar seguir les nostres tan peculiars, tradicions catalanes. Recentment, vaig celebrar el St. Jordi, una mica pansit, sense rosa. A part d'anar en busca i captura d'un bon llibre i una bona rosa... en aquest dia, una de les coses que més m'agrada de Sant Jordi és el seu pà. Absolutament totes les pastisseríes s'omplen d'un producte altament exclusiu d'aquell dia, és el pà de Sant Jordi. Si no corres a comprar-lo, ben fàcilment pot ser que no en trobis i per això el fa més especial encara. És un pà que jo creia era fet de sobrassada, formatge i fruits secs. Bé, suposo que cada pastísseria deu tenir la seva recepta.

Jo la vaig treure d'aquí.

Preparada per anar al forn/ Recent feta


Em vaig sorprendre molt del resultat, super esponjós i realment recordava al pà de Sant Jordi.
El millor de tot va ser compartir-lo entre nepalís, valencians, italianes i finesos. Ara ja saben, a que sap el nostre dia de Sant Jordi.

Sant Jordi va ser ahir

A Finlàndia no saben el que és el dia de Sant Jordi, vale

Ni el dia del llibre ni el de la rosa, molt bé
Ni se li acosta ni a ser un dia d'enamorats, ni es pengen senyeres, ni fa olor a flors mullades, ni els carrers s'omplen de gent... i llavors és quan em dic: Angeletessss... para de somniar!

Però que no estigui a Barcelona no vol dir que no hagi de tenir rosaaaaaaaaaaaa!
I hi ha una personeta que ahir li deuríen sonar no un piiiiiii a les orelles, sinò llamps i trons i una mirada clavada amb mala baba!!! el tindria que haver enviat al balcó a dormir!!! grgrgrgr
Avui, us ho podeu imaginar... ni rastre tampoc... i jo ja amb la sang bullint a 1000ºC (con lo que me cuesta a mi!! jaja)

I al final, quan he arribat del gimnàs, per fi, allà hi era, la meva, o millor dit meves roses...
Renoi, sembla que li hagi costat "sangre, sudor i lágrimas"... aquests homes... no ho pillen mai, ja, ni amb les directes-directes.

Bon Sant Jordi retrasssat (va, segur que no he sigut la única! o sí?jeje)

Passió és vida

No seré a Barcelona però veig la televisió catalana igualment. Des que vaig descobrir que podia veure TV3 en directe i que fins i tot podia veure els meus programes i series preferits que m'he enganxat. La setmana passada va comencar una serie que ma mare ja m'havia recomenat. Al principi pensava que anava a ser una "sequela" de Sex and the City però res més enllà de la realitat. Aquesta és molt millor, molt més real. Us recomano pels que no la heu vist: INFIDELS.

Capítols aquí

Últims minuts: No volia però m'acabo de llegir el resum del capítol 3... ufff i fins Dijous no el podré veure!! arrrgggh!

Cuidado que enganxa!

Snowshoes trip (I)

Pel camí hem fet un àngel

Hem vist uns quans gossets i aquesta moneria!

I aquesta altra que ha posat només per mi

I en arribat a casa a fer el sopar i a jugar al Cluedo i de marujeo
(ojo al dato la cara de concentrada que poso! juas juas juas)

Treball v Party

A la feina m'ho passo bomba, cada dia faig una cosa diferent i el dia se'm passa ràpid. Si això ve acompanyat d'un paisatge tan impressionant com el de les fotos... fa encara més il·lusió el fet de cobrar per estar aquí i tindre tots els privilegis dels turistes pagadets.

Dia de huskies, rens, motos de neu i mini-skiidos

No obstant... quan arriba la nit, una se transforma.
Mireu la cara de chica con glamour que porto aquí:


Si es que donde hay alto standing... que se quiten las rusas!

Cap d'any currant sense que ho sembli

Doncs sí, vaig celebrar els meus últims moments de l'any currant, rodejada de companys de feina i de turístes de 8 nacionalitats diferents. Fins i tot vaig poder infiltrar al menda amb els turístes del meu bus!! Va estar bé, però... a mi que m'expliquin bé lo del compte enrera dels collonets!! Però aviam, a qui se li acut contar de 10 cap enrera si jo i els demés espanyolets ens hem de jalar 12 grans de raïm!!! Al arribar al cinquè jo ja no sabia com fotrem els grans de raïm per la boca ràpidament, a una clienta se li va caure un grà i la veterana del grup, la més llesta de tots, se´ls va fotre de 2 en 2! Era per pixar-se de riure! Va ser una mica desastre... sobre tot perquè la gent de seguida van començar com a bojos a celebrar-ho quan jo em trobava confusa sense saber que fer, si acabar-me de jalar allò o esperar-me a que fossin la 1 per celebrar-ho a la española.



Al final ho vaig celebrar com si visqués a les canàries a casa la Pris i ho vem celbrar com cal: amb cava Freixenet Carta Nevada, sí senyors!