Odio quan comença el moment de les despedides.
Això és el que té viatjar i conéixer d'un sol cop a tantíssima gent.
No sé si serà l'últim pastís que faci però aquí va la meva última dedicatoria als 4 nepalesos de la residència en el nostre últim sopar d'ahir (o no, perquè marxen a Helsinki i ens veurem).
La recepta aquí (en finès, ups!) diguem que ve a ser una "cheesecake" de taronja.
Comencen les festes de Vappu, en teoria res més enllà que un seguit de díes per festejar l'1 de Maig, dia internacional del treballador, segons llegendes és el dia de les bruixes (es fan fogueres, és una mena de Sant Joan -que també el celebren- per anunciar que l'hivern per fi ja ha acabat i comença el bon temps) i segons els estudiants, és com una espècie de pre-celebració a aquells que es graduaran (normalment a finals de maig) és el dia o millor dit díes per posar-se fi de tot allò que vagi relacionat amb l'alcohol. Un any més, ho puc constatar, la discoteca era plena i la gent anava MOLT tocada, nosaltres només seguíem la gresca fent una mica el burro (realment, la música era pitjor que la de les orquestres mòbils dels pobles durant la Festa Major).
3 comentaris:
Ostres, tinc la sensació que a Finlàndia aneu de festa en festa, no? Je je je...
Ei, i vull la traducció de la recepta, que he anat a l'enllaç i no entenc res de res!!!!! :))))
jajaj Gemma, tens raó! últimanet només fem que fent soparets i festetes : ) deu ser la primavera que la sang altera.
La recepta és més o menys així:
Cobertura de galeta:
175gr galeta
75gr mantega
Cobertura del mig:
200gr de formatge fresc amb taronja
1dl de suc de taronja
1dl de sucre
2 ous
6 làmines de gelatina
2,5 dl de crema de vainilla
Cobertura de gelatina:
3dl suc de taronja
1dl de sucre gelatinós?¿
Uff em sembla que soc bastant dolenta traduïnt receptes del finès al català. Ademés aquí hi han ingredients que crec, moltes vegades no hi ha a Catalunya...
Igualment estic segura que en sabríes treure'n profit al màxim
: )
que sapigues que em deus una cheesecake quan tornis...de maduixa, si us plau.
I la foto sense comentaris...l'Antoñito i tu no anaveu tocadets tampoc!
Publica un comentari a l'entrada