Piparkakkutalo

O el que és el mateix: casa de gingebre en finès. 

Així com a casa nostre es fa el pessebre aquí construeixen cases de gingebre per Nadal. És curiós perquè la construeixen a principis de Desembre i diria que fins el dia de Nadal no se la mengen. I dic curiós perquè no m'acabo d'imaginar a, després de vint-i-escatx dies sota condicions de pols, microbis i demés que deu haver-hi pululant pels aires, algú es pugui menjar la casa. Jo no. Perquè se suposa que la construeixes per després menjar-te-la, o és només l'excusa?

El primer any que la vem fer, va ser fent mig trampes i la vem comprar gairebé feta, només teníem que construir les peces, el segon vem voler fer una competició aviam qui feia la casa més xula dels dos, el menda i jo, i crec que cap de les construccions van aguantar el pes i es van trencar (s'ha de ser gairebé arquitecte, us ho dic!) i aquest any que volia fer-ho a lo gran, començant pel "royal icing" que em va sortir massa líquid, m'ha sortit un nyap. 

Bé, i la pressió de la presencia de la senyora bigotis 

fent de jutge també ho val

Igualment sempre em quedarà la sort

d'almenys saber fer estrelles, floretes i 

no perdre mai el somriure en el intent

Per a futures inspiracions, mireu com s'ho curren alguns fent casas d'ensomni:

Quina alegria

Arribar a casa i trobar-te una carta i no és una factura!! ei, avui en dia, i a aquestes alçades, és per fer una ola, si o no?? :)

A mi em fa especial il.lusió rebre cartes, sempre me n'ha fet. De petita recordo haver-me cartejat amb amigues, sobretot amb una en especial amb la que diria que ens vem estar cartejant un parell d'anys o tres...! recordo estar esperant amb candeletes un nou sobre d'ella on ens intentàvem explicar la vida en 4 pàgines i la satisfacció era mil vegades millor que rebre un email o una conversa per xat... 

I avui ha sigut una alegria rebre un sobre i que a sobre no era la típica postal de nadal amb el típic missatge... Reconec que sóc la primera que penso en ser original per la propera vegada i després acabo amb el típic Bon Nadal... alguna frase tonta i prou. I després veig coses com aquestes, que toquen el cor... fotos i dedicatoria inclosa... :) 

i post-it per encara fer-ho
més personal! :)

Aquesta va ser de les dues cs
que vaig conèixer al Japó :)

La qual cosa em recorda... que al dia que estem... o em poso a la de ja a escriure postals o a més de passar-se Nadal se'm passarà l'arròs :(
PS. Uf! quina mandra donar-li al coco per fer una cosa xula i original!

Boletaires

cireretes de bosc

Cada any que passa crec que li anem agafant més gustillo, trobem més i ampliem la varietat en bolets.

Recordo que quan anava amb mon avi i mon pare de petita només agafàvem rovellons ja que era l'únic tipus de bolet que coneixíem a la perfecció i conforma han anat passat els anys he aprés una miqueta més sobre el tema i he mirat de trobar també camagrocs i amb una mica més de sort rossinyols, fredolics i llanegues. De fredolics i llanegues no n'he trobat mai i tampoc he vist que ho venguin més que en conserva de vés a saber on.

D'aquesta afició el menda en sabia ben poc quan ens vem conèixer i recordo que al principi ni tan sols l'interessava el tema i ara està fet tot un mestre en la caça de bolets. Jo tardo un munt en trobar-ne i ell en canvi allà on decideix anar allà n'hi troba.

Caçant bolets

N'estava ple de bolets raros

sempre costa de trobar els bons

Si algú de vosaltres enten de bolets...

Sabeu quin és aquest?

Cara de felicitat i primera troballa,

dos cama-grocs ben macos

la meva descoberta

I la primera descoberta de trompeta de la mort

l'únic bolet que existeix de color negre

Jo diria que hem acabat amb 2 quilets de bolets, la gran majoria cama-grocs, 2 rossinyols i 3 trompetes de la mort. Ara només cal pensar en còm cuinar aquestes belleses i repartir-ho bé per no acabar avorrint-ne. He pensat en fer un rissoto i la resta congelar-ho per fer estofat amb bolets o un remenat d'ous que és tan fàcil i ràpid de fer.

Més sola que una mussola i què

El menda s'ha anat anat a passar el cap de setmana que organitza la seva empresa amb uns companys de feina. Excusa ideal per liar-la a casa convidant a amigues i fer una hen party. Al final el super plà no ha sorgit així que, digueu-me típica però m'he liat la manta i aquí estic entre potingues i demés cremetes cuidant-me a tope, manicura, pedicura, piling i que no falti la mascarilla! tot seguit d'una bona sopa de miso per sopar (em pirra el menjar japonès i com que aquí ja fa fred, una sopeta entra molt bé) bombons de postre i veient la tele que, per acabar-ho d'adobar donen, per enèsima vegada Sex and the city :) yupi!!

Continuació de: Tre metri sopra il cielo

Finalment vaig anar a classe de reggaeton. Sí, ja ho sé, sona a quilla ballant en top i shorts i un latino cantant amb pantalons cagats, samarreta ample i cordón de oro però no. És la típica classe d'aerobic amb coreografia. Com que no sé si m'explico bé, mireu aquí.

El cas es que només puc els Divendres i vaig dir-me a mi mateixa que ni la mandra ni el temps podríen amb mi. Total, després de la classe sempre podria arribar a casa i veure la peli. Com un 2x1, gimnàs i peli :).

La classe de reggeaton no va ser l'esperada, no va venir el profe de sempre i la substituta se li notava d'una hora lluny que ni és una professional del tema ni tenia gaires ganes. El pitjor de tot és confondre reggeaton posant la música de David Bisbal i altres glòries com aquesta.

Mentres seia al metro de tornada cap a casa vaig estar llegint però no amb les ganes que li vaig posar al primer. Vaig arribar a casa i vaig seguir llegint una mica més però la tentació va ser tan gran que vaig buscar la peli online. Mentres es carregava, vaig estar mirant el trailer de la versió espanyola, però la veritat es que em va semblar patètica. De les opcions en online només vaig trobar en megavideo, i això significa sacrificar més de mitja películ·la. De totes maneres, hauria d'estar llegint la segona part per si la peli no acaba com el llibre i donar-me el gust un cop llegit tot, no?

Realment allò de com la novel·la res, es compleix en un 99% de vegades o millor dit, en un cent per cent. En aquest cas no canvia pas la cosa. El llibre val un milió de vegades més. Els personatges que jo imaginava no tenen gaire a veure amb els de la peli, de fet la noia no té res a veure, no té els ulls blaus i ja es veu que obviament no necessita fer dieta però, tot i així, els personatges de la versió italiana, ja m'agraden. Ara bé, aixó de que tallin moments clau, canvïin les coses de com anaven al llibre i s'inventin part em toca molt la fibra i només per això me'l tornaria a llegir.

Tre metri sopra il cielo

Feia temps que no llegia amb tantes ganes. La putada es que s'ha acabat :(

El vaig acabar ahir per la nit, cardíaca perduda, pitjor que veure una serie d'aquelles de 2565 capítols dels quals 2565 acaben d'aquella manera que et deixa amb mono de més. Al menys tinc la sort de que com tenia el presentiment de que m'anava a agradar vaig comprar-me alhora la segona part. Realment, el llibre acaba de tal manera que sí o sí necessita una segona part. Però... i si la segona part no val TANT la pena?? I si acaba malament?? Crec que no ho soportaria.

Ara em debateixo entre si passar la tarda de Divendres veient la peli en v.o i saltar-me la classe de ball o si esperar-me a llegir la segona part. Em passo tota la setmana pensant en el Divendres per desfogar-me una mica i ara estic sense saber si quedar-me o fer el que en teoria tantes ganes tenia. Sóc un cas! jeje

Ara que, havent vist el trailer, molt pot ser que no ho resisteixi...

Sant què?

No sóc gaire de Sant Valentins jo, sempre i quan hi hagi un Sant Jordi per davant jeje...

Com ja vaig comentar al 2008, aquí a Finlàndia es celebra més que el dia dels enamorats el dia de l'amistat i tothom es felicita. El cas és el de sempre, no hauria d'haver-hi ni un dia de l'amistat ni un dia dels enamorats sinó 365 díes a l'any però jo em pregunto, realment és així de maco? Realment donem i rebem? donem més que altres? rebem més que els demés? Si d'alguna cosa em donc conta es que me'n penedeixo de no ser més detallista últimament, sobretot quan un comença a inconscientment pensar que tot el que té ho tindrà per sempre i deixa per un moment de valorar-ho. Fa temps vaig llegir alguna cosa així com: "El amor es una flor que se riega todos los días, si no se riega se seca, si se riega mucho se ahoga..." una veritat com una casa, i no només amb la parella, sinó amb les amistats, la família passa exactament el mateix... i es que penso, que de vegades, de quan en quan, ja va bé tenir un dia així, per fer-t'ho recordar a banda del materialisme que aquest dia pugui provocar, sempre hi ha detalls que toquen la fibreta sense que l'emissor s'hi hagi trencat massa el cap, o rascar-se gaire la butxaca, senzillament demostrant que ha estat pensat en tu.

Aquesta tarda quan sortíem a patinar una mica i a jugar a hoquei em vaig trobar al costat de la porta d'entrada això. I pensareu, el teu xicot, un pretendent... doncs no! una amiga! la que va aconseguir deixar-me de pedra amb la seva idea i la que ha demostrat que tot i no veure'ns gaire ha pensat en mi... :) Spasiva!

Digueu-me friki

Però a mi, xorrades com aquestes em fan somriure.
Ja no és només el cava el que ens fa conéixer, sinó també les verduretes congelades! jejeje
Katalonian Kasvispannu = Verdures a la catalana

Quins nassos, no? ja podria ser un empedrat!
la veritat és que massa català no em sembla...
Ingredients: Tomàquet, pebrot, blat de moro, poma, espinacs, bròquil, all i julivert

Like in heaven

Després d'haver estat durant una setmana fins als topes de feina, dormir poc, menjar molt i estar tant de dia com de nit a -30 i en moto de neu per fi torno a Helsinki i només puc dir: home, sweet home! I es que, què coi, què bé que s'hi està a casa veient com neva per la finestra i escoltant aquesta cancó...
Sento no tenir fotos... m'ha desaparegut la càmera... (aviam si per reis cau algo, ejeeeem) això sí, me'n duc molt bons records, com sempre, del que és per a mi Rovaniemi.

Detalls des de lluny

Si hi ha alguna cosa que més m'agradi de Nadal és quan els demés obren els regals que els hi he fet. De vegades se'm fa una mica llarga l'espera... sóc un xic impacient.
Avui li ha arribat el meu paquetet a una amiga de tota la vida, d'aquelles que se'n compten ben poques... venint des de tant lluny potser agreuge que li hagi fet encara més il·lusió amb l'afegit que no li havia dit res... : )

Són cosetes que he anat aprenent
a les classes de manualitats,
una bufanda de pompons i el típic cor que ja us vaig ensenyar.

Last Class

Avui ha sigut l' última classe que he donat durant el 2009.
Ja venia preparada amb la meva caixa de bombons geisha - lo seu hagués estat portar turró, neules o polvorons i veure les reaccions però malhauradament no en tenia - per obrir-la i que tothom anés agafant quan m'he trobat amb això:

Un paquet enorme de bombons amb dedicatoria

i
una tableta de xocolata ecològica
(per a que després diguin que aquesta gent són uns freds!)

Després d'haver-li fet una foto encara estic com una paveta mirant el paquet sense obrir-lo... jiji
Això tots els díes no passa!

Tarda de manualitats nadalenques

Els finesos, amb això d'estar-se més a dins de casa que a fora, són molt de fer manualitats. Tan grans com petits gaudeixen d'infinitat d'idees per fer treballar les mans. Ara que s'acosta el nadal la cosa no canvia pas, tot el contrari, diria que se'n fan més.

Aquesta tarda no m'he volgut perdre la festa de pre-nadal que han fet a l'escola d'adults.
Hi havia un munt de tallers i exhibicions interessants, una llàstima que a mi només em dongués temps per a fer-ne una, hi havia tanta gent...!

El cor que penjaré a la porta d'entrada


Cara de satisfacció, cor acabat


Taller de fer espelmes,
ha tingut tant d'éxit que a les 18h ja no hi havia lloc per a ningú més


Àvia i neta al taller de dècoupage
-Vista la tècnica tan senzilla ho provaré de fer a casa-


Taller de fer pipari (galetes de gengibre i canyella tan típiques per Nadal)
Us heu fixat com se les gasten amb la cuina que tenen??
Im-pressionant


Taller de figuretes amb massapà... Nyam!


Taller de Papiroflexia

I molts altres tallers que no he fotografiat per no fer-me pesada...
Només us dic i repeteixo, això de les manualitats enganxa!

Sorpreses que et dona ser una blogger

Costa de trobar blogs que t'entretinguin i t'enganxin, doncs bé, ahir en vaig trobar aquest.
M'agrada perquè els seus posts són curts però super entretinguts, una llàstima que sigui tan recent... ja m'he llegit totes les seves entrades...

El que m'ha xocat ben positivament és la dedicatoria que ha deixat en ell la seva autora : )
Una tonteria com aquesta pot fer que un dia gris com el d'avui tingui el seu punt d'especial.

GRÀCIES DEMAN!

Passejar per Vanhankaupunginkoski - Els ràpids del casc antic

Ràpids del riu Vantaa

Últims fruits abans no arribi l'hivern

Fent els pardalets

Podria ser-ho però aquest no és el pont de Rovaniemi

Gent pescant truites amb canyes tipus xarxa

Lloc idílic que sens dubte pensem tornar a passejar

Ja feia temps que n'havia sentit a parlar, n'havia vist fotos i de fet volia anar però al final me n'oblidava i a hores d'ara encara no hi havíem anat. Ha sigut en trobar aquest fabulós blog (dedicat a ensenyar-nos el millor de Helsinki) que hem decidit de passar la tarda aquí.
Vanhankaupungin vol dir ciutat vella i és que va ser aquí on va començar a construir-se la Helsinki d'avui en dia. Arribar-hi és ben fàcil i van ser tan sols uns 15 min de carretera, direcció Viikki.

Així és com m'agrada a mi passar els diumenges! ^^

Talitiainen

Mentres escoltava la cançó The Autumn Leaves he vist passar un Talitiainen o mallerenga carbonera com se li diu en català, així que per quan tornés ja tenia preparats bocinets de pà i la càmara. N'hi ha un munt, ara que comença a fer fred van atabalats buscant menjar.
Sense tenir balcó no pensava que fos possible, però ja ho veieu!

Vale, sí, m'he passat una mica amb els trossassos de pà
que li he possat al pobret, oi? ¬¬

White awakening

Avui ens hem aixecat així:



Ahir per la nit va comencar a nevar, aquesta vegada amb una mica més de ganes...
Em segueixo encandilant quan veig nevar...

Enganxada

Des que dono classes tinc l'avantatge de poder-me apuntar a qualsevol curs de manera totalment gratuïta dels que imparteixen a l'escola. Em va faltar temps. Em volia apuntar a classes d'artesania, de pintura, de tèxtil, fins i tot ja em començaven a enredar per aprendre suec! Però, tenint les tardes ocupades, i no gaire ganes d'estar per a més idiomes... vaig decidir només apuntar-me a les classes de teixir, ben bé no sé com dir-ho. Ens ensenyen a fer cosetes amb punt de mitja, ganxet, a fer ninots amb trossos de tela... Ademés, per a més facilitat el curs és en anglès, i la professora és alemanya... tot lligat, toooot lligat! el que són les coses, pensava trobar a gent més gran i m'he trobat a gent de la meva edat!

No sé, però ja començo a tenir la convicció de que amb tota la feinada que tindré entre pitos i flautes, Helsinki durant l'hivern m'agradarà.

No estic segura de que acabi aprenent a fer un gorro però el que si que sé es que en el curs hi ha una colla de gent molt maca, amb moltes coses i pensaments en comú.
La qüestió en si es divertir-se i fer coses diferents, no?

PS. Marxo pitant a fer l'examen de finès!! Doneu-me sort!!
Actualitzat: He tret un 10-! jajajaja què deu ser un 10 -?? un 9'75??

Hei hei!!

Sugar never ever was so sweet

Amb ella vaig passar l'adolescència.



Això sí, reconec que últimament les cançons que fa són una mica cagarrufes on és més present la poca varietat i la mala qualitat de les seves cançons. Ja no dona ganes ni de ballar-les ni de cantar-les.

Als 14 anys la meva preferida era aquesta:




Aquesta era la de la shower time, ràdio del lavabo a tota píndola i servidora com una boja cantant:
- ara que ho penso, ja no canto a la dutxa... m'hauré de posar la Mariah i recordar vells temps?! espero que als finesets no els hi molesti jur jur -



Si no m'havia quedat a gust, llavors en sortir de la dutxa posava la ràdio de l'habitació al màxim volumen amb aquesta, aquesta i el clàssic a crit pelat mentres la veïna del costat intentava escoltar sense èxit Camela jiji. Quins temps!!

Puff i aquesta!!
Sí, avui estic un pèl cansina... però es que aquesta posa els pèls de punta...

Before going to sleep...

... a funny moment.
I just love this old video. I think its in swedish. So hilarious.



Night!
Hyvää Yötä!
Bona nit!

Blog del mes a Expat-blog

Després d'haver contestat el qüestionari que em passàven i haver-ho traduït en tres idiomes, que m'ho publiquin al meu mes, m'ha fet especial il·lusió :))