Oh darkness here you come...

Des que la setmana passada (o ja en fa dues??) vem canviar l'horari ens estem quedant sense llum... i no és precisament l'eléctrica (menys mal) sinó la solar. Sí, sí, això cada vegada va a menys.
Per les tardes quan anava a classe el sol encara em donava a la cara, ara quan arribo ja és fosc. És ara més que mai quan, sense que ho puguis evitar, tot i tenir la ment a fora i planificar el temps lliure, rutes, excursions, el cos et demana quedar-se a casa. I jo, que em resisteixo, estic lluitant. És ara més que mai quan, possiblement, el fet de tenir sauna mermaria la meva lluita i només així el fet de quedar-me a casa no seria tan dolent. Sobre les saunes en parlo extensament en la vuitena entrada de Catalans pel món.

A ca els avis

Aquest Diumenge em van obligar a anar a còrre-cuita fins a Kemijärvi a visitar els avis del menda. Passa que últimament vaig més atrafegada de lo normal, se'm ve tot a sobre. Que si exàmens, articles per llegir i redactar, presentacions (les odio), treballs a fer en grup... i es va acumulant tot i després se't fa una bola difícil d'empassar. Doncs bé, allà estava jo 1h30 de recòrregut en un cotxe on no hi cabía una sola agulla amb els meus apunts (de nombre de pàgines interminable).

En quan vem arribar el primer que vaig notar va ser la netedat. Se'm fa tant curiós lo extremadament net que tenen el pis (jo que només passo l'aspiradora quan començo a veure "las bolas del oeste" -boles de pols-) però bé, ja sabeu com són els avis: maniàtics, escrupulosos, perfeccionistes i en fi, uns malalts de treballar.

Pel que fa al menú, la dona no s'hi va escarrassar gaire, arrós i pollastre però amb les postres sempre em sorpren. El menda ja m'havia avisat quan començava a conéixer a tota la family - la meva àvia fa sempre unes postres amb el que va trobant a la nevera i de vegades li surten coses rares- així que, quan arriba el moment jo sempre estic a la guait.

De postres hi havia aquesta copa que amb sols l'aspecte em va recordar a un Bloddy Mary (suc de tomàquet amb vodka) només recordar-ho em venen arcades -es que a mi el tomàquet triturat industrial fred em fa una mica d'engúnia-. L'altre pega es que a mi els "camemoros" com li diuen en castellà (i que tothom aquí perd el cul per collir i menjar) no m'agraden i quan vaig veure el color taronja... vaig maleïr aquell moment. Penseu que a casa els avis mai n'hi ha prou -Nenaaaaa menja que estàs en els ossos!! i vinga allà més tiberi!
Doncs bé, era un suc d'una baia (no me'n recordo del nom, jo em perdo amb la de baies que hi creixent per aquí) portava una espècie de gelatina (sucre gelatinós) nata, xocolata i fruites desecades. M'ho vaig menjar, però no repetiria. A l'hora del café més bolleria i per últim us deixo una foto dels nets amb els avis i la "intrusa" jeje

Farewell Party

Odio quan comença el moment de les despedides.
Això és el que té viatjar i conéixer d'un sol cop a tantíssima gent.
No sé si serà l'últim pastís que faci però aquí va la meva última dedicatoria als 4 nepalesos de la residència en el nostre últim sopar d'ahir (o no, perquè marxen a Helsinki i ens veurem).
La recepta aquí (en finès, ups!) diguem que ve a ser una "cheesecake" de taronja.

Comencen les festes de Vappu, en teoria res més enllà que un seguit de díes per festejar l'1 de Maig, dia internacional del treballador, segons llegendes és el dia de les bruixes (es fan fogueres, és una mena de Sant Joan -que també el celebren- per anunciar que l'hivern per fi ja ha acabat i comença el bon temps) i segons els estudiants, és com una espècie de pre-celebració a aquells que es graduaran (normalment a finals de maig) és el dia o millor dit díes per posar-se fi de tot allò que vagi relacionat amb l'alcohol. Un any més, ho puc constatar, la discoteca era plena i la gent anava MOLT tocada, nosaltres només seguíem la gresca fent una mica el burro (realment, la música era pitjor que la de les orquestres mòbils dels pobles durant la Festa Major).

Sant Jordi va ser ahir

A Finlàndia no saben el que és el dia de Sant Jordi, vale

Ni el dia del llibre ni el de la rosa, molt bé
Ni se li acosta ni a ser un dia d'enamorats, ni es pengen senyeres, ni fa olor a flors mullades, ni els carrers s'omplen de gent... i llavors és quan em dic: Angeletessss... para de somniar!

Però que no estigui a Barcelona no vol dir que no hagi de tenir rosaaaaaaaaaaaa!
I hi ha una personeta que ahir li deuríen sonar no un piiiiiii a les orelles, sinò llamps i trons i una mirada clavada amb mala baba!!! el tindria que haver enviat al balcó a dormir!!! grgrgrgr
Avui, us ho podeu imaginar... ni rastre tampoc... i jo ja amb la sang bullint a 1000ºC (con lo que me cuesta a mi!! jaja)

I al final, quan he arribat del gimnàs, per fi, allà hi era, la meva, o millor dit meves roses...
Renoi, sembla que li hagi costat "sangre, sudor i lágrimas"... aquests homes... no ho pillen mai, ja, ni amb les directes-directes.

Bon Sant Jordi retrasssat (va, segur que no he sigut la única! o sí?jeje)

Between them... a catalan name

Humm... yes M-E !