Passa que quan tinc toooooot el temps del món em floreixo, i ja no importa el fet d'aixecar-me d'hora per fer coses. Per comptes d'organitzar-me ara que puc, em quedo moltes vegades pansida a casa, avorrida sense saber què fer. Estar-me tancada en quatre parets durant 24 hores em succiona l'ànima, la sang i les ganes de fer coses. De vegades, em falta empenta, i espero dels demés que ho facin per mi.
Doncs s'ha acabat el bròquil!
Major error: planificar-me i no assolir al final del dia allò que volia fer per mi mateixa tan si ho he de fer tota sola.
Resultat: no rendeixo amb les meves obligacions i em frustro.
Marxo en bici, està nevant (coi de temps, no arribarà mai la punyetera primavera en aquest sant país o quèèèèè !!) penso anar a piscina, faig esport, em relaxa, em treu els mal rollos i em senta bé.
Doncs s'ha acabat el bròquil!
Major error: planificar-me i no assolir al final del dia allò que volia fer per mi mateixa tan si ho he de fer tota sola.
Resultat: no rendeixo amb les meves obligacions i em frustro.
Marxo en bici, està nevant (coi de temps, no arribarà mai la punyetera primavera en aquest sant país o quèèèèè !!) penso anar a piscina, faig esport, em relaxa, em treu els mal rollos i em senta bé.
Bon dia a tothom!
2 comentaris:
Ànims!!!!
Jo surto cada dia a fer una mica d'esport aquí a Bekeley.
Vaig fer una juguesca amb els amics i no la penso perdre!
Tu ves fent i aviat trobaràs que et sents molt millor, fer una mica d'esport és genial!
Si et consola, aquí tampoc no arriba la primavera: ara plou, ara fa sol...
Publica un comentari a l'entrada