dimecres, 22 d’abril del 2009


Aquesta tarda m'he decidit per la classe d'Astanga Ioga. Des que vaig marxar d'Edinburgh que no havia tornat a fer-ne ioga d'aquest tipus. Amb el pas dels anys el cos es va encarcarant i perds la flexibilitat que una vegada haviés tingut, i senyores, senyors, no pot ser!
Durant una hora hem estat fent diverses posturetes, unes més difíciles que d'altres. De vegades tenia que retorçar un pèl més el coll per veure quin era el següent pas que s'havia de fer donades les meves difícultats per entendre el finès. Una d'elles ha sigut aquesta, us asseguro que si tenia alguna vertebra mal colocada me l'ha he acabat de colocar bé.

Us ho dic, això enganxa. Divendres vaig a per més : )

4 comentaris:

Unknown ha dit...

Àngels, que ens fem grans. Nena, aixó del ioga et pot ser molt útil, ja veuras quan et tornis molt més flexible...la de coses que podràs fer....jijijiji

Gemma ha dit...

Això ets capaç de fer tu???????
Ai, només de mirar la fot ja em fa mal tota l'esquena, je je je...
Per cert, bon Sant Jordi, espero que tu també el puguis celebrar una miqueta ;)

La llúdriga ha dit...

Si em perdo, no m'hi busqueu, fent això....

Jo m'he posat còrrer i un parell de dies per setmana soccer, cal bellugar-se!

Enkeli ha dit...

Sí Sara, arribaré potser a agafar-me el iogurt de la nevera amb el peu i aquestes coses juasjuasjuas

Gemma, sí sí es pot, no és fàcil però una mica de ganes i empenta s'aconsegueix jejeje i d'això de la flexibilitat ho deus saber millor que ningú amb això de l'escalada, no? De moment, del St. Jordi només m'ha caigut un llibre, i li he donat un ultimatum entre demà i passat vull veure una rosa al meu costat : )

Lutra, sembla dificilíssim a primera vista però no ho és. Això, això a bellugar-se sigui dit!!