I ahir anàvem a fer un sopar xinès però finalment es va suspendre i varem acabar a casa de la Giulia menjant una deliciosa lasanya, embotits de ca la Sonia i tastant el meu pastís de xocolata tret d'aquí. He de dir que tendre si que estava però esponjós no va quedar, jajaja a mi sempre em passen coses rares quan intento fer unes postres, és com les matemàtiques que mai em quadren!... i em surten coses rares : )
(La recepta original portava nata, a mi com que no m'agrada li vaig posar sucre llustre avainillada per sobre i raïm per decorar. Després li vem acabar posant una mica de melmelada de gerds per sobre i estava MmM!)
2 comentaris:
Ieps, la relació entre la pastisseria i les matemàtiques és molt important, eh? Serà perquè sóc matemàtica que m'agrada tant fer postres?? Je je je...
Encara que no et pugés, aquest pastís de xocolata té pinta de ser boníssim. I la decoració també m'ha agradat molt :)
I tant que les mates i la pastisseria tenen molt a veure! Un sol error i el pastís no surt com ha de sortir! Això és el que m'emprenya jeje Així que escaladora, matemàtica i pastissera, justament 3 coses que em fan falta jeje bé, escalar escalar... no : )
Finalment va sortir bó, però no era el resultat que m'esperava, potser el problema va ser amb el llevat, que em vaig confondre i per comptes del típic de pols blanca el vaig agafar de boletes marrons, ni idea! Soc una total principiant del tema.
Publica un comentari a l'entrada