dilluns, 31 d’agost del 2009

Mediterranean way

Aquest migdia hem fet una espècie de celebració d'inhauguració (endarrerida, molt) del pis.
No hi ha faltat de res: pernil, truita de patates, allioli, olives, xoriç, patates braves, pà amb tomàquet i xics salats. Cap al final del dinar hem estat jugant a un joc, Lexico, que pel nostre nivellàs de finès ens ha costat més que menys. Cristina (Almeria) i jo jugàvem a saber traduïr de finès a l'anglès i el Markus i la Suvi (finnish team) de l'anglès al finès. Clar que la cosa anava bastant desigualada. Nosaltres jugàvem al nivell I i ens teníen que fer mímica mentres que ells jugaven al nivell III i com a molt els hi déiem la primera i última lletra. Al final, amb tanta ajuda, la Cristina i jo vem acabar sent el grup guanyador, tot i així afrotem la realitat: ens falta saber més finès. En sí, ha estat una tarda força divertida.


Dinaret mediterrani i mímica a la finesa (suposada òrbita lunar ajam!)

4 comentaris:

Anna ha dit...

Oix, quina bona pinta que fa aquesta taula!!!!

Gemma ha dit...

Ei, felicitats per l'estrena del pis!!!!!
Amb tants dies fora, veig que m'he perdut moltes novetats. Aquesta taula té molt bona pinta, qualsevol diria que és una taula qualsevol d'aquí i no d'allà, je je je...

Enkeli ha dit...

jejej gràcies, gràcies!!
Sí, sí, ningú diria que estem a les Finlàndies.

El pernilet, l'allioli, la truita i les braves van volar però les pastes salades no van acabar de fer el pes, em van sortir una mica seques i costava d'empassar tret de les de sobrasada jajajaj

Hellsinking ha dit...

Hola!

Lo siento, he dejado de leer después de "No hi ha faltat de res: pernil, truita de patates, allioli, olives, xoriç, patates braves, pà amb tomàquet i xics salats" porque la envidia me ha nublado la vista. Todavía me cuesta teclear. Y encima soy pésimo haciendo allioli.

Por cierto, el motivo para no haber actualizado desde que volví de vacas es por tres motivos a cada cual más grave:
1. Pereza
2. Mucha pereza
3. Ser un desgraciao (reúne los dos anteriores y los eleva al infinito).

En referencia a uno de los posts anteriores: yo me vi la final de la Champions con los comentaristas fineses. Ciertamente, es una experiencia que roza lo paranormal.

Abrazos!