My luggage as a bedpet

Des que he arribat que doña Tula (Lappi) s'ha apropiat totalment de la meva maleta. Soc tan vaga que encara no la he desfet així que cada vegada que vaig a agafar alguna peça de roba i em trobo amb això no em puc resistir de quedar-me embobada mirant-la i me'n oblido del que anava a buscar.

Xafu-tres

Inka, passant calor sola com una mussola

Aquí estem les 3 passant calor, així que no hi haurà altra remei que posar l'aire acondicionat. Mons pares tenen 2 gats: la Inka que la vaig recollir de la protectora un gener del 2004 quan tenia 3 anys i la qual em té castigada des que va entrar a casa la petita. Quan dic castigada no és en conya, és real. No suporta a la petita, no la pot ni veure. Si m'apropo a ella per acariciar-la em bufa (li xafaria el cap quan ho fa) si intento agafar-la es posa tensa la molt... i no es deixa, porta un any gelosa de la petita i, amb la tonteria, s'ha tornat una feréstega i esquerpa així que ella mateixa fa que me'n vagi amb la petita.

La petita es diu Lappi (creiem que té poc més d'un any) i la van recollir mons pares del carrer, millor dit, es va deixar caure per casa per no marxar mai més. En si, a casa, s'ha guanyat el lloc ja que és tot el contrari a la gran. És dolça, carinyosa, juganera... en fi, que ens té a tots robats el cor.

Lappi, a sobre del portàtil i carpesans de ma mare, gairebé morta

Lappi, xafada per la xafugor

Cat fancier Finland

Aquest cap de setmana ademés, hi ha hagut una fira exposició de gats a Vuosaari. Jo que pensava que seria algo així com l'Expo Mascota de Barcelona vaig convéncer al menda per a que hi anéssim avui. El resultat ha sigut una total decepció, no crec que hagem estat en el recinte més d'una hora. Entrada 5€. Només entrar ja em va donar certa sensació rara. Semblava més bé una fira feta únicament pels mestressos de gats que hi exposaven. No els podíes tocar, gairebé em miràven malament quan els hi feia una foto i res, hi havia un jurat i vinga a posar premis a cada gat. No hi havia gaire varietat i molts d'ells, m'hi jugo el que vulgueu són fruit de modificacions genètiques, totalment artificials. Gats sense pèl, gats amb algo de pèl, gats amb pelatge imitant a altres felins, gats amb orelles de guineu, gats amb cara de pequinès, gats amb ulls sortits... en fi, si ho arribo a saber...

Un dels casos és el Ocicat

I un altre cas, el de Cornish Rex (sense gairebé pèl)

Encara ara no entenc quin criteri tenen per donar els premis, no sé si buscaven un gat que fos juganer o pel contrari, un passota. Absolutament tots els gats de la expo duien un premi com a mínim. Molt pijoteres, la veritat.

Això sí, vem reconéixer els perses (que no ens agraden gens), els siamesos i els russian blue (que ens encanten).

Però que voleu que us digui, mentres hi hagi gats abandonats i protectores a reventar no penso comprar mai un sol animal. Els de la exposició, a sobre, ja us podeu imaginar el que costaven.