Com ja haureu vist per les fotos tinc dues orquideas a casa. A falta de mascotes, plantes són bones :). Quan vem arribar en el pis on estem actualment vivint em vaig trobar tot buit i una planta a la cuina. No en tenia ni idea de quin tipus era, fins que ma mare em va dir que era una orquidea. Jo de plantes ni flowers i menys d'aquestes que diuen solen ser bastant complicades de cuidar.
El cas es que li he anat agafant carinyo, sé que poden durar de 3 a 5 anys i em faria molta il·lusió aconseguir-ho. De moment el pronóstic no pinta gaire bé, se'm va caure dues vegades al terra desparramant-se una miqueta el substrat (escorça de pi) ningú donava un duru per ella (especialment el menda) però jo "erre que erre". Vaig estar informant-me de com regar-la, com cuidar-la, etc. Quan vaig veure que les arrels estàven ennegrides i començant-se a podrir li vaig fer una neteja, tant que gairebé em vaig quedar sense arrels. Poc a poc ha anat assecant-se i avui en dia la tinc així:
Farà una hora o així he anat a una tenda on les venen aviam quines sol·lucions em donàven i m'han dit que tiri la tovallola. Doncs sabeu què, que ni parlar-ne!! LI FARÉ LA TERAPIA DE LA BOTELLA! (Ara, aviam qui és el guapo/a que m'aconsegueix una garrafa de 5l d'aigua -l'aigua es beu de l'aixeta directament, surt molt bona, i ningú en compra- ais!)
El que vinc a dir es que no em rendiré, no penso ser com els finesos, una resignada i conformista.
Vaig a tirar endavant amb la meva orquidea i per suposat el projecte!
Hyvää Ilta (Bona tarda!)
El cas es que li he anat agafant carinyo, sé que poden durar de 3 a 5 anys i em faria molta il·lusió aconseguir-ho. De moment el pronóstic no pinta gaire bé, se'm va caure dues vegades al terra desparramant-se una miqueta el substrat (escorça de pi) ningú donava un duru per ella (especialment el menda) però jo "erre que erre". Vaig estar informant-me de com regar-la, com cuidar-la, etc. Quan vaig veure que les arrels estàven ennegrides i començant-se a podrir li vaig fer una neteja, tant que gairebé em vaig quedar sense arrels. Poc a poc ha anat assecant-se i avui en dia la tinc així:
Farà una hora o així he anat a una tenda on les venen aviam quines sol·lucions em donàven i m'han dit que tiri la tovallola. Doncs sabeu què, que ni parlar-ne!! LI FARÉ LA TERAPIA DE LA BOTELLA! (Ara, aviam qui és el guapo/a que m'aconsegueix una garrafa de 5l d'aigua -l'aigua es beu de l'aixeta directament, surt molt bona, i ningú en compra- ais!)El que vinc a dir es que no em rendiré, no penso ser com els finesos, una resignada i conformista.
Vaig a tirar endavant amb la meva orquidea i per suposat el projecte!
Hyvää Ilta (Bona tarda!)
4 comentaris:
Digues que sí no et rendeixis. Ara jo et dic que vaig tenir dues i es van morir pobretes però com diuen quien la sigue la consigue
Petonets
Yo apuesto por el menda.. pobre orquidea...jeje..!! Bueno.. va te daré un voto de confianza...jeje.
Ja, sé que la cosa costarà i que no és gens fàcil, fins d'aquí una setmana no veuré els resultats. Esperem que siguin positius!
Jose, la esperanza es lo último que se debe perder! Aunque... ayer, me equivoqué, buscaba un fungicida y compré insecticida mier...! :(
Besos!
Ese finés.. lo tienes que ir perfeccionando.. se empieza comprando un insecticida en vez de un fungicida y se termina comprando mataratas en vez de colorante para la comida..jeje!! Ya te contaré yo mi historia con las plantas.. me la han ahogado una..y está en la UVI.
Publica un comentari a l'entrada