Totally relaxed

Farà un parell de nits algú va fer la gràcia de còrrer pel jardinet que tinc davant de la meva finestra a les 2 de la matinada. No sé quina intenció tenia però el molt filldesamare el susto me'l va donar.
Jo que estava tan relaxada, veient la serie i de repen vaig sentir-me descaradament observada. I es que aquí a Finlàndia no saben el que són les persianes, i menys encara el que és una bona curtina. La que tinc aquí és gairebé transparent i em resistia a haver-hi de posar mantes, llençols i de més per tapar-ho com cal. Gràcies al desgraciat, que, segurament estaria borratxo i només volia fer un riuet, tinc actualment la meva habitació "cual gitanilla en su chabola" però això sí, segura i amb més intimitat que mai, sabent ja que ningú podrà tocar-me els nassos.

Visca el collage que tinc per curtina!

Passejar-se Helsinki en bicicleta

A la que comença el bon temps és una delicia passejar-se la ciutat de Hèlsinki en bicicleta. És una ciutat preparadíssima per aquesta activitat i no es fa gens feixuga ja que el terreny és en general força pla. Es conten apróximadament uns 1000km de sendes ciclables així que com us podeu imaginar, aquí el tema d'anar en bici està molt i molt ben preparat. I no només Hèlsinki, tot el país segueix el mateix sistema de xarxa de sendes ciclables. Si vens a Finlàndia, pensa en la bici com una bona manera de recórrer els seus indrets.

Reaching the temple of happiness

Em ve un client i emocionat em diu:

- Àngels, (m'agafa de les mans) Se te ve feliz

- Sinceramente, lo soy y mucho e intento cada día seguir siéndolo; el secreto, hacer lo que el corazón te pide, y de momento lo tengo aquí.

Amb la tonteria, aquest home m'ha transmés molta pau, força i empenta però el millor de tot és el carinyo que de vegades la gent desprén, petons, abraçades, PARAULES, total per fer la teva feina ben feta.

3 en 1 en plena funció

Sorprenent però cert. Funciona!
He pogut gaudir ja d'un fresquet gazpacho i del meu primer Guacamole, xatos!



I per acabar d'adobar la Polina ha fet un pollastre al forn amb verduretes (aquesta dona li posa a tot maionesa, serà un invent rús? li he dit que no soc gaire fan i no me n'ha posat) per llepar-se els dits!

3 en 1 = birria

Sempre he tingut la certesa de que els elemets de la cuina que fan miracles a preus regalats no duren ni un dia. En un país com aquest on hi han bazars xinos, sincerament, no pensava que em pugués passar.

Fa díes que somnio en fer-me un bon gazpacho però a casa no tenim batedora, ni trituradora i la única cosa que tenia a mà era la mescladora de la Suvi (aquest invent tan maco per fer punt de neu en menys d'un minut). Amb tantes ansies per fer-me un punyeter gaspatxu vaig fer l'intent. Com us podreu imaginar vaig acabar tota plena de trossets de tomaquet i no va haver-hi manera de fer-me la sopeta dels collons.

Ara que la Suvi s'ha mudat recentment ja no em queda ni la mescladora, amb lo qual no puc fer-me ni un trist tiramisú així que veient la gran oferta d'aquesta poderosa màquina 3 en 1 a 20€ m'hi vaig dirigir al centre comercial més proper de casa per comprar-lo.

Ja de bones a primeres la trituradora no funcionava, per primera vegada a la vida vaig llegir-me les instruccions! jeje (eren 2 pàgines i hi havia la sorprenent opció en castellà). Con mezclas pesadas, no utilice su batidora de mano durante más de 50 seg en periodos de 4 min, se sobrecalentará. No em va donar temps a fer-la funciona més enllà de 5 min. Quan vaig esbrinar com fer-la anar, mirant-la amb cara triumfadora va fer PLOF, vaig sentir una caloreta extranya a les mans i de seguida perfum a socarrimat, després va ser quan va venir el xisclet de la Polina i meu. Francament, em vaig acollonir al micro-segon d'haver mort la meva preciada merda de nova batedora.

Així que avui em disposo a tornar-la i a explica'ls-hi la meva batalleta (si es que algú parla anglès en aquest coi de barri) i tornar amb una de nova pregant que no em torni a passar el mateix.

Bon dia a tothom!

Arroz a la cubana mi amol

Avui per sopar he decidit fer Arrós a la cubana. Un plat super fàcil de fer i baratet, pa' qué enganyar-nos.
Després de ser convidada tantes vegades a diferents plats culinaris russos jo també volia posar el meu granet de sorra.
(Per cert, la ensaladilla rusa existeix!! en fan de molts tipus a Russia! per això del nom!)

El que més els impacta és quan faig la muntanyeta amb l'arrós jeje no sé si hi ha altre cap altra recepta similar en altres països... (que no siguin hispànics)

Al menda li va soptar barrejar l'arrós amb el tomàquet, als països nòrdics no ho fan, però tampoc és tan estrambòtic, penso jo. Potser fregir el plàtano és la peculiaritat d'aquest plat.

Tu i jo no ens entenem (4a part, espero que definitiva)

No senyor, no es podia tenir més desgràcia, que després d'un mes i pico encara seguim en les mateixes. He anat 1, 2, 3, 4, infinites vegades a mirar si el coi de màquina funciona i RES!

M'he tirat una bona hora rentant com quan les iaies anaven a fer el safareig amb la gran diferència que he estat més sola que una mussola i tancada en una mena de "zulo" per comptes d'estar a l'aire lliure tocant-me el solet.

Tingui pietat de mi, Sr. tècnic en màquines modernes "sacacuartus via mòbil" de rentadores!!

L'illa Seurasaari

Aquest matí tocava sessió de jogging (footing). Per fi he trobat algú amb qui compartir aquesta nova afició, una companya de feina finesa amb la qual m'hi avinc un munt. Tot i que el dia no acompanyava no ens ha plogut durant l'excursió, que hem començat des de la bahia de Töölö fins la illa de Seurasaari i tornar.
Aquesta illa és ben coneguda pels locals per ser un museu a l'aire lliure amb tipiques cases de fusta, monuments i cafès i ser un dels llocs predilectes per relaxar-se i perdre's passejant entre el frondós bosc que hi ha.

Està plagat d'esquirolets curiosos que no dubten ni un moment en apropar-se a la gent buscant menjar. Seguint la tradició de tocar tots els animalons del món, he fet veure que duïa menjar i he tocat l'esquirolet (menys mal que no m'ha fet la mossegadeta de rigor).

Excursió en piraigüa

A uns 15 min de Kontula es troba el poble de Mälmi. Per allà passa el riu Vantaa, un riu que, comparat amb els nostres, és de força caudal.

Amics,

Us presento a Doña Sepi

Sí, en principi anava protegida amb guants... després em vaig confiar i nyac! Mossegadeta "al cantu"

Cuisine

Últimament m'he posat a cuinar rollo gourmet i estic encantada.
Ahir vaig fer una espècie de quiche d'espinacs, mozzarela, ous, tomàquets i pollastre. També em va donar per fer Korvapusti (pastes de canyella molt típiques a Finlàndia) ja era hora de que em sortíssin bé (la última vegada que ho vaig intentar després de treure-les del forn es van transformar en perilloses roques, un trauma).



I per la tarda vaig ajudar a la meva compi de pis, Polina, a fer un deliciós pastís de formatge amb maduixes i taronja amb virutes de xocolata per sobre i galeta de base.



Xafardejant per la xarxa he trobat a aquest simpàtic mileurista, penja receptes tradicionals a baix cost, llàstima que aquí els preus siguin una miqueta més elevats.

Fantastic Cockail

Porto despertada des de les 8h i amb un mal de cap impressionant.

Ahir va haver-hi festa a ca la Suvi i entre copes vaig conéixer als seus amics, penya bastant interessant amb la qual em vaig passar part de la nit doblegada de riure tant.

Frase mítica de la nit (quan el Ville va i em diu):

Tienes unos cohones muy grandes! (plorant al terra de riure) que jo sàpiga mai me'ls he trobat i dono gràcies a que soc MOLT WOMAN! (volia dir: tienes unos ojos muy grandes). Fent diversos intents per arribar a dir ojos va arribar a oños, hoyos, huevos...
Mios Dio! (aquí el xaval ja es va superar del tot! Interés no li faltava)

Diu que quan va anar a Barcelona i va demanar 3 servesas po favor li van servir 3 cafès i està preocupat si és pel català. 1. The bartender was a fucking idiot (ja anava marejadeta), 2. You were probably totally wasted, man who the hell mumble 3 beers at the same time! hahahahaha

El que em refot de tota la història es que una servidora ahir anava a seguir la festa, per fi, pels carrers del centre de Helsinki i com a bona minyona que soc, em vaig quedar a casa ja que avui en teoria treballava i ja portava suficient alcohol en vena com perquè aquest matí fos un total desastre. Bé, doncs a les 7.40h del matí he rebut un missatge cancel·lant-me la feina d'avui.
Com podreu entendre m'he cagat en Finlandia, en la seva presidenta, en Helsinki i en el seu alcalde, la mare-que'ls-va-parir!!!

Niña, ezo que é?

Rànquing de les preguntes més freqüents Made in Spain entre els turistes:

1. Sou mínim d'un fineset. La pela nens, és la pela i per tant, ens interessa.
2. Preocupadíssims pel clima. L'hivern és tan dur? I segueixen en el tema amb...
3. Quina és la temperatura mínima? (escandalitzats) la temperatura màxima? (sorpresos)
4. Hi ha sol de mitjanit a Helsinki? Aurores? Ho volen tot, TOT!!
5. Puc pagar en euros? (Aquesta, sincerament, em fa una miqueta de ràbia, coi d'ignorants! arg!)
6. Catalana? (preparada per a la següent pregunta) Te llamas Ángeles, no? (Mosqueig al 2n nivell, a ver bonito... verdad que quién se llama Nacho no le llaman Ignacio? Pues yo me llamo Àngels (somriure profident "a la americana" amb tot el meu glamour del món)

I la pregunta del mil·lió, xatos és:
Que fa una noia com tu en un lloc com aquest, tan trist, tan fred... ha de ser per una bona raó, oi reina? (pestanyetes amunt i avall)

Si la pregunta ve d'un pofesioná de er turihmó (té una versió un tant diferent, més directe):
(Una cella amunt i cara de Don Juan) Dime, guapa, Erasmus o por internet? (A saco paco tu! deixant-se d'osties!)
Resposta (amb un puntet de malafolla): Campeón, cuántas de verdad en cada puerto?? (pestanyetes amunt i avall + somriure profident)

Platonic love

Ahir tenia el dia tonto, cosa que és normal, una no pot estar "alegría de la huerta" sempre. Vaig trigar bastant en trobar la son, vaig estar mirant un parell de capítols de la 5a temporada de Dawson's Creek (ja que he acabat la última temporada de OTH) i em vaig enterar que aquest senyoret surt durant tota la temporada y me dije... li tornaré a demanar que passi la nit amb mi, aviam si m'agafa la son (donat que una està una mica sola i a la mili encara no saben el que són les webcams ni el Wifi, toca't els pebrots!). I va ser veure un parell d'striptease tu, acabar-se el capítol i adormir-me pensant en angelets jijiji

Doncs com us podreu imaginar, aquest matí a les 8.30h, quan una trucada de feina m'ha desvetllat, la menda encara seguia dins el temple dels seus somnis. En mitja hora m'he dutxat, m'he vestit, i mentres estava al taxi, güaita! que m'he pogut maquillar sense fotrem el rimel per tota la cara! jajaja

Xatos, he arribat com una reina! gràcies al Chad de mis amores platónicos! Ole y olé!

Aviam necessito...

Ingredients:

• 4 tasses d’amor
• 2 tasses de lleialtat
• 3 tasses d’oblit d’un mateix
• 2 tasses d’amistat
• 5 cullerades d’esperança
• 2 cullerades de tendresa
• 4 parts de fe
• 1 tona de rialles
  

Preparació:

Agafem l’amor i la lleialtat i els barregem bé amb la fe. Després, hi afegim tendresa, bondat i comprensió. Ho amanim amb amistat i esperança i hi tirem força alegria. Finalment, ho fem coure amb raigs de sol.

Avui em sento una mica xof i això que fa solet i mooolta calor, marxo a donar un tomb en bici aviam si trobo els ingredients pel camí...

In this very moment

El dissabte passat mentres estava treballant em va venir un passatger d'un bus que no era el meu a demanar-me si li podríem aconseguir, com fos, un objecte que s'havia deixat al camerí. Vaig apuntar dades i després d'un parell de trucades tenia el tema controlat. Doncs bé, el bus d'aquest senyor estava just a l'altre banda d'on jo estava, vaig apropar-m'hi i al preguntar pel nom d'aquest senyor, què hem trobo?? En primera fila, a l'últim cap que havia tingut abans de marxar de Barcelona, amb tota la seva família! Em vaig quedar de pedra, però a la vegada em va fer moltíssima il·lusió. Va ser una sensació rara, veure'l allà en un bus on podia haver estat jo la guia... ufff menys mal que no!

Però jo venia al fet de... i si no hagués vingut aquell turista a demanar-me ajuda?? No hagués sapigut mai que el meu ex-cap estava de vacances a Helsinki aquell mateix dia...

Senyal? Coincidència? Destí?
Soc de les que pensen que les coses no pasen per que si, pasen per alguna raó i sabeu què? que m'e-n-c-a-n-t-a!
El món no és tan gran com ens pensem!

Nous aires

Odio els acomiadaments. Quan vius a l'estranger la quantitat de gent que coneixes és proporcionalment igual a la quantitat de gent de la qual t'acomiades i a mi conèixer gent m'encanta però acomiadar-me se'm fa una mica muntanya. Doncs passa que de vegades, en la vida d'estudiant un pot arribar a viure o a dormir de qualsevol manera i aquí a Finlàndia no anava a ser diferent. Està molt de moda arribar a la residència d'estudiants i trobar-te que a l'habitació només hi han les parets, la finestra i la porta. Es a dir, a dormir al terra, xatos!

Al arribar a Helsinki això ja m'ho olorava i ja vaig fer i desfer per trobar-me una habitació amb els mínims però tot i així, com sabeu, dormia al terra, cosa que tampoc em molesta gaire, al menys tenia matalàs i coixí! Podia haver sigut pitjor...

Doncs avui la Sara italiana ha marxat cap a la seva Vicenxa (escrit en el seu dialecte) natal, deixant-me amb el regalet del seu llit i la tauleta de nit. Ara sí que tinc una habitació com cal!

Postal rebuda

• L'ha va rebre amb absoluta puntualitat
• La va saber obrir, primer per la pestanyeta i després desplegant-la (sorprenentment ho va fer bé! Ue!)
• Li va encantar (celles amunt i avall, tss m'ho vaig currar)
• La va mirar durant 5 segons 2 vegades. Vergonyeta? Home, tampoc vull que la pengi ni que l'ensenyi a tothom però coi, que tampoc l'amaaaaaaaguiiiii??!! Co-llons!
  

Si es que als del bando masculí mai els entendré...

Paljon onnea vaan (Per molts anys)

Avui, el meu petardín del nord, fa 23 anyets. Tot i així encara té la mateixa cara de nen que quan el vaig conéixer i si ha canviat en alguna cosa es en que el tinc espanyolitzat, com molts diríen.

Abans era més reservadet, ara no el deixo que calli i si no fos per la mili segurament no estaríem on estem.
Com que aquest any no ho celebrem junts, no em vaig poder estar d'enviar-li una tonteria que em va portar fer-la durant tot el matí. Es tracta senzillament d'una cartulina plena de fotos a banda i banda i alguna coseta escrita.

La curiositat m'envaeix. Sempre em passa igual, monto el "tinglau" i després no dormo pensant en si li haurà arribat ja (ansies total, ho sé) si obrirà la postal com s'ha d'obrir, si haurà vist TOTES les fotos! (Sí, els tius sou molt tontos per aquestes coses!) si li haurà agradat... en fi!

Tu i jo no ens entenem (3a part)

Terceras partes nunca fueron buenas.
Es pot tenir major desgràcia (personalment) en un país tan desenvolupadet com aquest, que la merrrrrrda (sí, M-E-R-D-A!) de rentadores automatitzades no funcionin encara al cap d'un mes??
Mira que és trist, eh! Tanta tecnologia, tanta mandanga per haver d'acabar com els gitanos, ostia ja! Que tinc el lavabo que no hi ha qui pugui anar al Sr. Roca!