dimecres, 2 de juliol de 2008

Paljon onnea vaan (Per molts anys)

Avui, el meu petardín del nord, fa 23 anyets. Tot i així encara té la mateixa cara de nen que quan el vaig conéixer i si ha canviat en alguna cosa es en que el tinc espanyolitzat, com molts diríen.
Abans era més reservadet, ara no el deixo que calli i si no fos per la mili segurament no estaríem on estem.
Com que aquest any no ho celebrem junts, no em vaig poder estar d'enviar-li una tonteria que em va portar fer-la durant tot el matí. Es tracta senzillament d'una cartulina plena de fotos a banda i banda i alguna coseta escrita.

La curiositat m'envaeix. Sempre em passa igual, monto el "tinglau" i després no dormo pensant en si li haurà arribat ja (ansies total, ho sé) si obrirà la postal com s'ha d'obrir, si haurà vist TOTES les fotos! (Sí, els tius sou molt tontos per aquestes coses!) si li haurà agradat... en fi!

5 comentaris:

Montse ha dit...

Hola!
De ben segur que li haurà agradat el teu regal!! Per original, divertit i... perquè li has fet tu!!!!
Tranquil.la , dona!

Sara ha dit...

Com no, l'Àngels no podia deixar de ser ansies!! jiji
Tens raó, casi hauries d'haver enviat unes instruccions al costat, del pal "obre cap a l'esquerra..."

Anna ha dit...

Uoh! M'encanta ^^ Segur que li agrada! I si, per ells sempre instruccions...xDDD

Albert ha dit...

Ai, senyor que simples podeu ser a vegades... us diuen que "ui sí, hem vist totes les fotos" i us ho creieu. El que no sabeu és que gairebé tots tenim un màster en saber dir el que voleu sentir :P
I sí, m'encanta que subestimeu a tots els homes per igual. Ens dóna molt d'avantatge :P
Salut !!!

Enkeli ha dit...

jeje Albert, ja tardaves en treure el caperronet! :P