dijous, 3 de juliol de 2008

In this very moment

El dissabte passat mentres estava treballant em va venir un passatger d'un bus que no era el meu a demanar-me si li podríem aconseguir, com fos, un objecte que s'havia deixat al camerí. Vaig apuntar dades i després d'un parell de trucades tenia el tema controlat. Doncs bé, el bus d'aquest senyor estava just a l'altre banda d'on jo estava, vaig apropar-m'hi i al preguntar pel nom d'aquest senyor, què hem trobo?? En primera fila, a l'últim cap que havia tingut abans de marxar de Barcelona, amb tota la seva família! Em vaig quedar de pedra, però a la vegada em va fer moltíssima il·lusió. Va ser una sensació rara, veure'l allà en un bus on podia haver estat jo la guia... ufff menys mal que no!

Però jo venia al fet de... i si no hagués vingut aquell turista a demanar-me ajuda?? No hagués sapigut mai que el meu ex-cap estava de vacances a Helsinki aquell mateix dia...

Senyal? Coincidència? Destí?
Soc de les que pensen que les coses no pasen per que si, pasen per alguna raó i sabeu què? que m'e-n-c-a-n-t-a!
El món no és tan gran com ens pensem!

1 comentari:

Sara ha dit...

Si ja ho dic jo, que el món és un mocador (a vegades massa ple de mocs)!