Odio els acomiadaments. Quan vius a l'estranger la quantitat de gent que coneixes és proporcionalment igual a la quantitat de gent de la qual t'acomiades i a mi conèixer gent m'encanta però acomiadar-me se'm fa una mica muntanya. Doncs passa que de vegades, en la vida d'estudiant un pot arribar a viure o
a dormir de qualsevol manera i aquí a Finlàndia no anava a ser diferent. Està molt de moda arribar a la residència d'estudiants i trobar-te que a l'habitació només hi han les parets, la finestra i la porta. Es a dir, a dormir al terra, xatos!
Al arribar a Helsinki això ja m'ho olorava i ja vaig fer i desfer per trobar-me una habitació amb els mínims però tot i així, com sabeu,
dormia al terra, cosa que tampoc em molesta gaire, al menys tenia matalàs i coixí! Podia haver sigut pitjor...
Doncs avui la Sara italiana ha marxat cap a la seva Vicenxa (escrit en el seu dialecte) natal, deixant-me amb el regalet del seu llit i la tauleta de nit. Ara sí que tinc una habitació com cal!
5 comentaris:
Ohhhhhhhhh! Ed con chi parlerai italiano ora che lei è partita! :S
Ves per on, ara tens llit gran i decent (una mica tard, sempre passa!)
Sí, ara que tinc llit de reina més sola que una mussola!! grgrgr
I mira que estava aprenent italià, gràcies a ella a part de l'idioma he aprés un munt de coses, receptes de cuina, diferent manera de veure la vida... i això és el que m'emporto, al cap i a la fi, de cadascun de vosaltres.
Anoto italià a la meva llista de coses pendents.
només diré tres coses:
- comiat
- estranger
- conèixer
(l'expressió "anava a ser una excepció" tampoc cola però va, no serem dolents avui :P) jijijijiji.
Salut !!!
Va Albert, diga-m'ho, no sentiré pena. Que soc una xarnega més i parlo catanyol! El que vulguis xato però, sento el que sento, parlo com parlo i escric com escric, peti qui peti.
Recorda, soc tan catalana com tu.
Apa, salut!
No t'ho negaré, soc concient de les meves errades ortogràfiques, gramaticals però no pretenc ser cap filòloga catalana amb els meus escrits encara que intento fixar-m'hi i no ficar gaire la pota.
Gràcies per recalcar-ho tant senyor de la bata blanca : )
Publica un comentari a l'entrada