A les 19h de la tarda, la Suvi ens va preparar un sopar típic finés estiuenc.
A les 19h per la Sara i per mi és força d'hora, per un finés, és fins i tot sopar tard.
És força comú que en els àpats es preparin diversos plats, així com al sud estem acostumats a repartir d'un amb un i que una sola persona reparteixi el menjar als països nórdics, els diferents plats es deixen a sobre la taula, per sobre la cuina i cadascú s'aixeca i es va repartint com si d'un buffet o self-service es tractés.
A les 19h per la Sara i per mi és força d'hora, per un finés, és fins i tot sopar tard.
És força comú que en els àpats es preparin diversos plats, així com al sud estem acostumats a repartir d'un amb un i que una sola persona reparteixi el menjar als països nórdics, els diferents plats es deixen a sobre la taula, per sobre la cuina i cadascú s'aixeca i es va repartint com si d'un buffet o self-service es tractés.
Hi havia de tot, amanida, pastes de Karjala farcides d'arrós al forn, patates noves al caliu amb "eneldo", peix macerat al vinagre i alls, salsitxes amb formatge desfet i de postres fruites del bosc amb crema de carmel per sobre.
A la taula, els de sempre, mare i filla italianes, Evans, Suvi i jo.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada