Vaig portar: Ash Tree Estate Merlot-Tempranillo i el vem degustar a la vora de la llar de foc
Ella va fer: Tallarins d'espinacs a la crema de porros i sidra amb gambes (boníssim)
Gràcies a un amic en comú vaig conéixer l'any passat la que és la meva ja asidua companya d'intercanvi lingüístic. Clar que, tot i començar amb el finès sempre acabem amb l'anglès, la qüestió és que ho intentem. Ella amb l'espanyol i jo amb el finès.
Des de fa temps li ronda pel cap marxar a Barcelona a viure durant una temporada, de fet ja ha estat un parell de vegades i necessita un canvi d'aires per històries personals força amargues.
Tot i que té d'altres amics catalans tots coincidim en que ara precisament no és un bon moment per viure a Barcelona però d'altra banda, si ella ho creu així, ho vol i necessita un canvi, què coi, endavant!
Ahir em va convidar a casa seva, vem dinar juntes i com sempre va acabar sent una terapia més que una quedada d'intercanvi lingüístic, tant per a ella com per a mi. Ens vem explicar els nostres plans, les nostres inquietuts, preocupacions... en fi! el barri és preciós i la gent molt maca, el pis, la llar de foc, el dinar, la seva companyia... em va encantar tot!
Sembla mentida però al igual que hi ha gent que t'enganxa energia negativa hi ha gent que contagia energia positiva i ella és una persona d'aquestes. Una persona valuosa a qui admiro per tot el que ha aconseguit i per còm actua davant de certes coses. Si us dic que ens portem 18 anys de diferència començareu a entendre millor. De fet ella és tal i com em vull veure quan arribi a la seva edat, sense que em preocupi el futur, sense pensar en el passat, com si els anys no m'haguessin caigut i sense fer cap tipus de drama per les petites coses de la vida, que de fet, passen per a que aprenguem d'elles, tan si és positiu com negatiu.
