dijous, 11 de febrer de 2010

A bit stuck in time


Ha passat exactament dues setmanes des de que vaig decidir de provar
això de posar-li aigueta a la fava que em van donar com a promo els de Canaries...
El temps passa...

En qüestió d'organitzar-me sóc un total desastre. No sé a vosaltres, però a mi se'm passa el temps volant sense adonar-me'n. Van passant els mesos, les setmanes, els díes i em fa la sensació que les hores se m'escapen de les mans sense treure'n gran profit...

Tinc mil històries endarrerides i una mandra gegant... fa temps que no vaig a les classes de manualitats (on la última cosa que vaig aprendre a fer va ser aquest osset) i no és perquè no m'agradi anar a les classes sinó perquè el dia senzillment se'm tira a sobre... vas prioritzant coses per després adonar-te que a part de fer una cosa de profit en tot el dia, la resta ha sigut perdre el temps...

Serà que a Finlàndia el temps passa més depressa?
Ais... en fi! vaig a veure si m'organitzo ni que sigui mentalment!

6 comentaris:

Beth ha dit...

A mi también me pasa...
Yo creo que lo de que el tiempo pasa rápido es allí y en todo el mundo jejeje

¿Hiciste tú el oso?, ostrasss está genial

Gemma ha dit...

A mi també em passa, trobo que anem massa de bòlit i no tenim temps per fer-ho tot...
Es tracta de prioritzar i prendre's les coses amb una mica més de clam.

Anna ha dit...

L'òsset és monissim :)
El problema del temps el tenim tots :((

Enkeli ha dit...

Beth, si l'osset és el primer i l'últim que he fet, no n'he sapigut fer-ne més! :(

Gemma, al final vaig conseguir treure'm cosetes de sobre... però encara tinc algunes al llom... però sí, amb calma i mica en mica... :)

Anna, po zi!

David ha dit...

Jo tinc aquestes sensacions que dius cada dia. T’anava a contestar quan aquest ‘post’ era el teu últim, però no em va donar temps. Precisament aquell dia m’arribava una notificació de multa per no haver pagat un impost a temps. Sabia que havia de fer-ho, però era una cosa més de la llista de tasques pendents, coses que s’acaben eternitzant fins que gairebé t’oblides que tenies intenció de fer. Suposo que la mandra aguditza el problema, i l'estil de vida (amb un desequilibri evident cap a la feina) també. Vaig trigar 6 mesos (!) en contestar el teu missatge al meu desert (per falta de temps) blog, i ara me’n vaig de seguida a tallar-me el cabell, ja que si no, tancaran i passarà una altra setmana sense que tingui temps de passar-hi, i els meus cabells faran una escalada més en la seva conversió en grenyes que no saps com pentinar per dissimular-ne el volum. El gimnàs ja el descarto per avui, no hi ha prou temps...

Enkeli ha dit...

Uff sí les multes... just ara fa 2 setmanes o així que em van clavar 80€ per no haver picat bé la targeta! ja explicaré amb més deteniment com funciona el sistema... però si, multes, factures, anar a la pelu, anar a tal lloc per tema burocràtic... tot plegat perquè sempre hi ha d'altres obligacions que tenen més pes! i es va fent una bola... en fi, com deia la Gemma, es qüestió de no deixar-se desbordar i anar amb calma, sense pressa però sense pausa... :)