Viatjant de veritat

Marxo de viatge!
A partir d'ara el temps passarà encara més volant. No tornarè fins el Dijous 8 de Maig (10 dies pendonejant pel sud de Finlàndia, Estonia, Suècia i Alemanya) per després marxar altra cop de Cottage Weekend del 9 al 11 amb tota la trupe d'Erasmus i la Maite que vindrà a visitar-me, i del 12 al 16 ruta Nordkapp-Illes Lofoten.

*El 17 és dia nacional de Noruega, potser ens quedem un dia més ja posats...
És possible que no se'm vegi el pèl fins llavors... 20 díes fent de trotamons, si no es fa ara no es farà mai!

A la meva tornada només em caldrà molta sort per trobar piset a Helsinki i la mudança...
Que la fuerza me acompañe, baby!

Fins a reveure gent!

Far West Party

Amb Linda (Hungria) i Ana (Rep. Txeca) celebrant el cumpleanys de la Sara ahir, en el seu 20è aniversari, vestides de l'oest. (a lo super fashion)

El video fent el panoli no té desperdici...
Actors: Sara, Marcos (només se'l sent pobret), Sandra, Rose, Adri, jops, Jesús i Pablo

Blau pastisset

He vist que no m'acabava de fer el pes el color crema...
m'he passat al blau pastisset que li dic jo...
Com es nota que porto el dia tocant-me la figa... juas juas juas!

Crema Catalana

He vist que es pot canviar el color del blog!
M'he decidit pel color de crema catalana mMm
Ara, que si veig que cansa la vista i la gent se'm queda guenya llegint-me, el canvio inso-facto, eh!

Belly Belly

Qui m'ho anava a dir a mi... que acabaria aprenent dança del ventre a Rovaniemi... Quan vivia a Edinburgh ja vaig tenir la ocasió però no sé per què mai vaig acabar anant a les classes... i ja em semblava raro ballar-ne a Escòcia...

No rose

I mira que em teníen mimadeta... cada any per Sant Jordi em regalaven mínim una rosa. La de mon pare no faltava mai, i així que vaig tenir novio, en queia una altra, es clar. Ademés, com que regalar una rosa ho trobo bastant descompensat amb regalar un llibre, també en queia un. O sigui, que el dia de Sant Jordi em queien 2 roses, 1 llibre, pastís de Sant Jordi (a casa som molt llaminers) i, no podia faltar, el tradicional pa de Sant Jordi (fet de formatge, fruits secs i sobrasada, només se'n pot trobar aquest dia i al final de la tarda ja no en queda).

Doncs aquest any, rien de rien, tu! Tenint al novio de soldadet i mon pare ben lluny... no m'ha caigut res...

Pulling my hair out

Per tirar-se dels cabells!!!

Fa díes que espero amb candeletes diversos e-mails importants.
Cada dia entro al meu compte de correu unes 1.500 vegades (que no és poc) esperant a que es faci el miracle, i res, RES, R-E-S!!!

Estic histèricaAaAaAa!!!

Looking for a flat in Hell-sinki

Com us explicava, marxo. I clar, marxar no és bufar i fer ampolles. He d'arreplegar tot el que he anat produïnt aquests 6 mesos i traslladar-ho a Helsinki. Però això rai. La feina més pesada és la de trobar un piset a Helsinki, la 7à ciutat més cara... ai mama, del món. Per sorpresa meva, Barcelona entra en la 20a posició. Sorpresa perquè per a que una estudiant es pugui independitzar a Barcelona gairebé li cal prostituir-se, és impossible, així que no pensava que estigués tan a sota de la llista.

Bé, doncs porto unes quantes setmanes enganxada a internés mirant i mirant l'única web que em pot salvar el cul d'acabar visquent a sota un pont de Helsinki, la gran HOAS (Finnish student housing). Doncs reivindico que millorin la web, el sistema de comunicació entre arrendador - arrendataris (segur que hi ha molts interessats) és massa lent, els anuncis tarden dies en publicar-se, no hi ha opció per a publicar fotos dels pisos o habitacions (això endarrereix més la feina), etc.

També m'he passat per SOAS, però amb la curiosa casualitat de que al clicar a sobre de Helsinki et dirigeix a HOAS, toca't els... grgrgr

CIMO, era la meva altra opció, però quina gràcia, altra cop surt HOAS i la germana SOAS.

Algun lector/a que em sàpiga adressar a una web decent (per a estudiants, que no está el horno para bollos!) que em pugui interessar o un contacte que vulgui llogar el seu pis durants els mesos d'estiu a preu econòmic? Busco pis, però si no és possible em contentaré amb una habitació en pis a compartir.

País europeu de les noves tecnologíes?? On??

Friday Crazy Colour Party

Ens van convidar al cumpleanys d'una francesa.
Obligatori anar de coloraines.
I com sempre, els surenyos la vem liar.

Gustos enyorats

Farà un parell de mesos vaig descobrir qui era el senyor de la bata al blog de la Demo. Doncs bé, aquest bon home, té un blog, i és un catalanet que viu a Suècia, em comenta de quan en quan... oi Albert? jeje doncs en un dels seus diumenges de panxing es va dedicar a fer mató. Em va entrar tanta curiositat, semblava tan fàcil, que recentment he fet dues intentones. Avui, us deixo la fotografia de la segona vegada que he fet mató, aquí, a la Lapònia finesa.
A la vostre salut!

La història des del principi

Com ja sabeu, al meu menda li ha tocat quedar-se un any a la mili. A part d'una tocada de nassos, servidora s'ha de començar a moure per a que passi el que passi acabem amb la millor sol·lució. Aquí a Finlàndia els nois tenen 2 opcions que són totalment obligatories:

• Servei Militar (de 6-9-12 mesos)
• Servei Civil (12 mesos)

A l'hora de la veritat, això de passar-se només 6 mesos és una mentida com una catedral ja que com a mínim et demanen que et quedis uns 9 mesos. Reparteixen a la gent en habitacions (com a "burregus") i de cada habitació (11 pax) escolleixen 4 soldadets per ensenyar-los a ser líders i pujar-los a un rang militar superior. Bé, doncs la mala sort va voler tocar-nos el culet i li ha tocat ser un dels líders. Conclusió: un any de mili i no hi han peròs que valguin.

Havent acabat la feina de guia perquè la temporada ja s'ha acabat i la universitat en 3 díes finalitza, oportunitats per a mi a Rovaniemi, a l'estiu, ja no en queden.

Així que marxo a Helsinki a finals de Maig - principis de Juny ja que hi ha molta feina i varies agències interessades. El menda penjarà la mili per anar al servei civil a Helsinki i estar amb mi. Tot i així, s'haurà de passar 1 anyet a Finlàndia i una bona temporada esperant a poder fer el canvi (mili-civil)... I després diuen dels espanyols que sempre estan amb allò de "Mañana-Mañana", i mireu aquí, colla de vagus tots! En fi, i jo, doncs montar-m'ho com sigui per quedar-me aquí.

Mon vélo

Fins els collonets.

M'ha passat de tot.

Que no freni bé · Que no em funcioni el timbre · Perdre la clau · Perdre la copia · Carregar-me el candau fixat de la bici · Comprar un nou candau · Perdre el candau · Trobar la clau enfonsada en una capa del meu bolso · Recordem: candau fixat trencat · Comprar un altre · Que se'm congeli el candau i no pugui obrir la bici ni posant una bossa amb aigua calenta · Trobar al cap d'una setmana el punyeter candau pel carrer · Recentment: 2 dies aguantant que se'm surti la p*@^!$ cadena unes 200 vegades!! Com es pot afluixar una cadena??

Avui m'he cagat en la mare que la va parir! Però al menys ja me l'han arreglada i se suposa que ja no em tocarà tan els collonets. No em poden passar més desgràcies.

Nevant a l'abril

Fa una estoneta que m'he aixecat. He passat una nit de gossos. Després d'una bona dutxeta que resussités als morts he mirat per la finestra i aquesta és la imatge d'avui:



He de fer tantes coses avui que no sé per on començar!! Ai quin Dilluns m'espera...

Listening: Julie London - Easy Street

Esquiant al mes d'Abril

Barcelona, com cada any per aquesta època, es prepara pel llarg estiu (i mai millor dit). Comença la caloreta... cosa que aquí encara no passa. La neu encara segueix gairebé intacta, i la temperatures força baixes, en concret -4ºC. El que si que es nota de diferent comparant amb els mesos anteriors són les hores de llum. Em fascina. Són gairebé les 21.30h de la nit i fixeu-vos, encara tenim llum!! El que és més fotut es quan arribes a casa, després d'haver sortit de festa, sobre les 4.30h i ja comença a aclarir-se el dia...

Aprofito per ensenyar-vos l'estació d'esquí que tenim a Rovaniemi, on he estat esquiant aquest migdia. No he portat la càmara, així que res de fotos. Això sí, he gaudit al màxim del snowboard. Demà diuen que nevarà així que potser repetim pel cap de setmana que ve!

Sport fever

Mai hagués pensat que a Rovaniemi acabés fent tant d'esport i que fos tan variat!

• Ciclisme

Sí, i no anar amb bicicleta, que és diferent. Sortir de festa amb la Sara i el Jesús és anar a fer una carrera de ciclisme. Jo no sé que collons ens passa que és sortir per la porta i anar picats fins arribar a la discoteca, no es pot anar tranquil·lament passejant pel camí especial de cicles, no, per la carretera i a tota llet, hi hagi gel, neu o aigua. Toca't els pebrots! Després passa el que passa (veáse, veure a la Sara fent malabarismes per no perdre l'equilibri anant en botes de vaquera i tot sexi en la seva nova mountain bike)

• Yogging
  

La culpa la te el Jesús que ens ha sortit molt esportista i després se'l veu tot fibrat a la piscina i no pot ser i ens pica. De tota manera me'n alegro, així moc una mica el cul, que des que estic aquí diria que m'he posat fofilla...

• Natació
  

A Barcelona solia anar-hi bastant, va de conya per l'esquena i es fa molt d'exercici sense enterar-se. Clar, que no si val passar-se tota l'estona al jacuzzi ejeeemmm, eh...

• Dança del ventre
  

Després de perdre'm 2 classes de Bellydance i de sentir-ne a parlar sobre les classes gratuïtes que es feien a la ciutat m'hi vaig decidir. Hi vaig 2 cops per setmana, i fins i tot les professores han penjat el video (mig acabat) a internet
El més graciós de tot es que la Sara i jo acabarem sent professionals i tot, ens hem comprat uns cinturons i (d'això no estic tan segura) ballant a la Universitat.

• Escalada
  

Aquesta si que no me l'esperava, hi ha una assignatura a la universitat sobre turismes alternatius i es veu que aprendrem a fer diversos esports d'aventura. Aquesta setmana tocava escalada, anar al Rocodrom de Santa Sport i la veritat és que ha sigut exitant (tot i que no em vaig atrevir a acabar de fer el cim de la part més difícil).

Malhauradament no tinc fotos ni videos d'aquell moment. Al igual que fent escalada, i mira que m'hagués fet il·lusió...

• Esquiar

Precisament demà anem a la muntanya d'Ounasvaara a agafar-me la taula d'snowboard i fer la que serà segurament, la nostra última esquiada de l'any.

There'll be days like this

Aquests últims dies m'he quedat amb la nyonya del Diumenge. He estat tristona com una bleda, suposo que ja tocava. D'aquí poc hi hauran alguns canvis, que explicaré més endavant, i tot se m'acumula i és quan una servidora li entra una mica la por a pifiar-la. I es que és totalment normal.

No obstant, avui em sento amb esperit d'alegria, mirant endavant com s'ha de fer! i us explicaré que el meu ocellet ha tornat! M'ha dit el bon dia a les 9h del matí i aquesta vegada jo estava preparada per fer-li una foto i sense cortina! per a que el veieu bé!

Us serè sincera, en realitat, el que he vist a primera hora del matí per la finestra no era pas tan maco:

He arribat a pensar que s'havíen cruspit el meu ocellet matiner (sense nom encara!) i que veníen a per les meves boles! jooooor!!

Però el meu ocellet és un passota, i ha arribat per atipar-se a l'hora d'esmorzar tan si hi havíen enemics com si no!

Pesca en gel

Ahir vaig passar un Diumenge ben maco. Vem arribar a un llac a prop d'on viu la mare del Markus i vem montar el kit per anar a pescar. Vem acabar fent un ninot de neu un tant peculiar, jo vaig fer el cos i el Markus la cara. Jo dic que té cara de matón... lleig!

Només arribar i fotre la canya ja vaig pescar-ne un, finalment en vaig pescar-ne 4 però eren força petits i només em vaig jalar aquest, que per lo vist estava ple d'ous, em va fer una mica de pena però quan hi ha gana...

El mes maco de tot va ser quan entre el silenci es va sentir el cant d'un cigne que poc a poc es va deixar anant caure al ben mig del llac on havíem estat pescant.

Llàstima que les coses bones s'acaben aviat. Cadascún a casa seva. El menda altra cop cap a la mili i durant tota la setmana de campament.

Acabant el Diumenge amb aquella sensació rara d'entristonament i molta nyonya.

Dissabte a Oulu

Això de ser estudiant aquí a Finlàndia té les seves ventatges. Una d'elles, tenir fins a un 50% de descompte en bitllets de tren. El menda com és soldadet té les mateixes ventatges que jo així que posats a no tenir res a fer en un Dissabte com un altre vem empendre el camí cap a Oulu i de pas visitar als seus tiets i cosins.

Per ser sincera, em segueix agradant més viure a Rovaniemi. Oulu estava tot enfangat, sense gaire neu, edificis tipus comunista sense balconada, tot quadrat, centre històric bastant petit i atapaït de centres comercials moderns, absolutament TOT és caríssim!! ( una merdeta de croissant 4 euros!!) massa distància del centre residencial al centre de la ciutat... etc.

Tot i així, va estar bé. Em va agradar molt la part de Kauppatori (el mercat de tota la vida, rollo Boqueria però en petit petit), l'avinguda comercial Rottuari... i poca cosa més!

Visitants de bon matí

Farà unes quantes setmanes, entre les meves compres rutinaries de cada setmana, em va donar la venada de comprar unes boles de menjar per a ocells. La primavera ja ha arribat, les botigues estan plenes de flors, als supermercats es ven plantes, flors, i tothom en compra, hi ha més ocellets que mai, es veuen més esquirolets... encara que de vegades no m'ho sembli (segueix nevant i se'm fa raro).

En concret són unes 6 boles fetes d'una espècie de muesli que tan sols costen 1€ així que vaig pensar que si no funcionava, tampoc seria un drama.

Quan vaig arribar a casa, vaig penjar dues al balcó (de manera cutre, ho sé, 2 fils de llana i au!) i després d'uns quants dies aquest n'és el resultat:


Estic segura que si fes el mateix invent a Barcelona em vindrien a visitar de tot ( sobre tot coloms marcianos (mutilats, malalts, ple de paràsits, enverinats, ... ) menys ocelletes com aquest.

El més curiós de tot es que cada dia apareix a la mateixa hora més o menys quan toquen les 8h del matí, després ja no ve més en tot el dia.