Aquests últims dies m'he quedat amb la nyonya del Diumenge. He estat tristona com una bleda, suposo que ja tocava. D'aquí poc hi hauran alguns canvis, que explicaré més endavant, i tot se m'acumula i és quan una servidora li entra una mica la por a pifiar-la. I es que és totalment normal.
No obstant, avui em sento amb esperit d'alegria, mirant endavant com s'ha de fer! i us explicaré que el meu ocellet ha tornat! M'ha dit el bon dia a les 9h del matí i aquesta vegada jo estava preparada per fer-li una foto i sense cortina! per a que el veieu bé!
Us serè sincera, en realitat, el que he vist a primera hora del matí per la finestra no era pas tan maco:
He arribat a pensar que s'havíen cruspit el meu ocellet matiner (sense nom encara!) i que veníen a per les meves boles! jooooor!!Però el meu ocellet és un passota, i ha arribat per atipar-se a l'hora d'esmorzar tan si hi havíen enemics com si no!
2 comentaris:
A mi m'encanten els ocells.... bé, bàsicament observar-los. Recordo que en les meves èpoques de "vigilant nocturn" de la UAB, m'encantava sortir a fora vora les sis i quart i contemplar com el dia s'anava despertant al igual que els ocells que saltaven de branca en branca i es xixiuejaven un bon dia els uns als altres. No sé... em desperten una sensació de llibertat brutal...
Sí, a mi es que m'encanten els animalons, a Barcelona solia tenir gos i després hem tingut un parell de gats, així que estic bastant acostumada a tenir mascota. Aquí com que no puc, amb poder tenir ocellets al balcó i poder observar-los em contento.
Publica un comentari a l'entrada