dimecres, 16 d’abril de 2008

La història des del principi


Com ja sabeu, al meu menda li ha tocat quedar-se un any a la mili. A part d'una tocada de nassos, servidora s'ha de començar a moure per a que passi el que passi acabem amb la millor sol·lució. Aquí a Finlàndia els nois tenen 2 opcions que són totalment obligatories:
  • Servei Militar (de 6-9-12 mesos)
  • Servei Civil (12 mesos)
A l'hora de la veritat, això de passar-se només 6 mesos és una mentida com una catedral ja que com a mínim et demanen que et quedis uns 9 mesos. Reparteixen a la gent en habitacions (com a "burregus") i de cada habitació (11 pax) escolleixen 4 soldadets per ensenyar-los a ser líders i pujar-los a un rang militar superior. Bé, doncs la mala sort va voler tocar-nos el culet i li ha tocat ser un dels líders. Conclusió: un any de mili i no hi han peròs que valguin.

Havent acabat la feina de guia perquè la temporada ja s'ha acabat i la universitat en 3 díes finalitza, oportunitats per a mi a Rovaniemi, a l'estiu, ja no en queden.

Així que marxo a Helsinki a finals de Maig - principis de Juny ja que hi ha molta feina i varies agències interessades. El menda penjarà la mili per anar al servei civil a Helsinki i estar amb mi. Tot i així, s'haurà de passar 1 anyet a Finlàndia i una bona temporada esperant a poder fer el canvi (mili-civil)... I després diuen dels espanyols que sempre estan amb allò de "Mañana-Mañana", i mireu aquí, colla de vagus tots! En fi, i jo, doncs montar-m'ho com sigui per quedar-me aquí.