dimecres, 23 d’abril de 2008

No rose




I mira que em teníen mimadeta... cada any per Sant Jordi em regalaven mínim una rosa. La de mon pare no faltava mai, i així que vaig tenir novio, en queia una altra, es clar. Ademés, com que regalar una rosa ho trobo bastant descompensat amb regalar un llibre, també en queia un. O sigui, que el dia de Sant Jordi em queien 2 roses, 1 llibre, pastís de Sant Jordi (a casa som molt llaminers) i, no podia faltar, el tradicional pa de Sant Jordi (fet de formatge, fruits secs i sobrasada, només se'n pot trobar aquest dia i al final de la tarda ja no en queda).

Doncs aquest any, rien de rien, tu! Tenint al novio de soldadet i mon pare ben lluny... no m'ha caigut res...

2 comentaris:

Mª ANGELS VALLESPIN ha dit...

Ah! que maco! ara entenc el que és estar lluny de casa, quan tornis a Barcelona, el teu pare t'esperarà amb una rosa...T'estimem!!!

Ana ha dit...

L'any passat jo tampoc vaig rebre re!suposu que es el que tenen els erasmus i els paísos estrangers...

Ana Lara www.priorityboarding.wordpress.com