El viatge d'anada ha sigut meravellós.
Estocolm em va encantar
Em vaig enamorar de Tallin i la seva ciutat mitjaval
Però van haber-hi coses que va fer que el nostre viatge es transformés en un autèntic malson.
Com veieu no he parlat de Helsinki ni de Berlin.
Helsinki em va deixar a quadros, me l'imaginava diferent, no la trobo pas una capital escandinava, i tret de la catedral luterana, no em va agradar gaire.
Tinc exactament 3 mesos per canviar aquest pensament... i espero que sigui per millor...
El passat Dimarts 29 vem conèixer uns espanyols i vem acabar sopant en un bareto veient el Barça - Manchester. Vaig conèixer a gent interessant: una barcelonina com jo, amb parella finesa i un lleidetà afincat ja a Helsinki treballant d'informàtic amb un sou prou bó.
Però el principi del malson no va començar fins al dia següent quan al intentar canviar divises, perquè marxavem a Tallin, em vaig adonar que la targeta del banc que portava a sobre no era meva. En el bar que havia estat la nit anterior al pagar em van donar la targeta equivocada i clar, desesperada vaig anar al banc per cancel.lar-ho tot, a part d'això, desgràcia que em toqués el paio més inútil del banc. Vaig passar els cèntims al compte de la Sara (el tiu, a hores d'ara, encara no entén el sí de la història) i au.
No va ser però fins a Berlin quan va començar el verdader malson.
Vem perdre l'avió de tornada. El vem perdre. Però com collons vem poder perdre'l??
Típica pregunta que et fas quan sents a la hostesseta cridant als passatgers...
Havíem fet el check-in online, faltava imprimir-lo però no vem tenir temps, quan vem arribar no ens van deixar entrar a seguretat, el check-in ja estava tancat i no es van ni molestar a escoltar-nos. El vol era a les 21.25h, estupefactes vem veure com a les 21.14h en el panell sortia un claríssim TAKE OFF (despegant).
Des de quan pot sortir un avió tan d'hora?? és de bojos!!
El que segueix a la història no té desperdici:
- Haver de dormir a l'aeroport de Schönefeld (no vaig dormir amb tota la fauna rara que hi havia pels voltants, visca Berlin!) Us juro que en la vida vull tornar a sentir aquest nom.
- Haver de dormir tirada a la zona verda de davant l'aeroport qual gitanilla, per acabar menjada per ves a saber quin coi d'insecte.
- Haver de pagar extra d'equipatge quan ja estavem davant la porta 62
- Fer 3 carreres de punta a punta pel punyeter aeroport en 10 min o sinó perdíem el vol. Em cagun Ryanair i tot el seu staff que no tenen respecte ni consideració. Sobre tot aprofito des d'aquí per cagar-me en tots els de SEGURETAT!! Que van tenir la malícia de fer-me esperar, senzillament perquè els hi va sortir dels collons. (I tots, són una colla de brètols!)
- Arribar a la 1am a Estocolm i haver d'aguantar amb 1/5 llitre de cafè per passar la nit al carrer
- Quedar-me endormiscada per dues vegades en un banc de l'estació mentres esperava a que obrissin l'oficina dels ferris i que em cridin l'atenció la policía. Toca't els pebrots!
- Haver de dormir a la última planta del ferri escoltant els motors. (Diria que fins i tot la nostra planta quedava sota el mar)
- Arribar a les 20h de la tarda a Turku i haver d'esperar fins la 1am a agafar un tren el qual no hi teníem llits per dormir
- Intentar dormir durant les 12h del viatge de Turku a Rovaniemi en seient de passatger.
I després de tot això posar-li bona cara al mal temps i arribar a casa on tenia a la Maite esperant-me amb els braços ben oberts després de no veure'ns durant 6 mesos!
