Piparkakkutalo

O el que és el mateix: casa de gingebre en finès. 

Així com a casa nostre es fa el pessebre aquí construeixen cases de gingebre per Nadal. És curiós perquè la construeixen a principis de Desembre i diria que fins el dia de Nadal no se la mengen. I dic curiós perquè no m'acabo d'imaginar a, després de vint-i-escatx dies sota condicions de pols, microbis i demés que deu haver-hi pululant pels aires, algú es pugui menjar la casa. Jo no. Perquè se suposa que la construeixes per després menjar-te-la, o és només l'excusa?

El primer any que la vem fer, va ser fent mig trampes i la vem comprar gairebé feta, només teníem que construir les peces, el segon vem voler fer una competició aviam qui feia la casa més xula dels dos, el menda i jo, i crec que cap de les construccions van aguantar el pes i es van trencar (s'ha de ser gairebé arquitecte, us ho dic!) i aquest any que volia fer-ho a lo gran, començant pel "royal icing" que em va sortir massa líquid, m'ha sortit un nyap. 

Bé, i la pressió de la presencia de la senyora bigotis 

fent de jutge també ho val

Igualment sempre em quedarà la sort

d'almenys saber fer estrelles, floretes i 

no perdre mai el somriure en el intent

Per a futures inspiracions, mireu com s'ho curren alguns fent casas d'ensomni:

Nit de jocs

Fa poquet, en Lutra parlava en el seu blog sobre el tema dels jocs de taula. Pensava que ja n'havia parlat d'aquest tema en aquest blog, ja que a Finlàndia es porta molt això de, amb la curta durada del dia, del fred i dels llargs hiverns, passar les tardes a casa jugant a jocs de taula en família o amb amics. Una de les opions per passar un Dissabte diferent es convidar a casa amics, prendre alguna coseta, fer un pica pica i jugar a jocs interminables. No ho dic en conya, a mi el monopoli se'm fa etern i els jocs que es porten per aquestes terres són encara pitjor, que si d'estrategia, que si de roll, amb mil.lions de cartes i diferentes fitxes... en fi, no m'extendré.

A casa, val a dir que tenim pocs jocs: el dominó que em vaig baixar de Barcelona i del qual aquí no n'he vist, la baraja española (perquè de vegades tinc nostalgia del cinco, el reloj, al mus, a la brisca... que tantes i tantes partides havia jugat amb la meva àvia) el cluedo, el yatzi i un joc per aprendre finès que es diu Lexico.

No sé per què vaig pensar, incrédula de mi, que donaria temps a jugar al Cluedo i algun joc més. Tot sigui dit, muda no sóc, i com que no ho sóc les xerrades entre el picoteig segurament van ser no pas de curta durada. O això o el rellotge va marcar ràpidament les quatre de la matinada perquè senyors, aquella va ser la hora de despedir als nostres convidats. El temps ens va passar volant jugant a aquest joc: Menolippu.

El menolippu ha sigut un joc que a priori era una mica difícil d'entendre (tanta carta i tanta coloraina atabala) però un cop li pilles el truquillo és bufar i fer empolles. Un joc d'estrategia on el que compte és fer el teu tren el més llarg possible (vigilant que ningú faci la teva mateixa ruta que hi ha qui juga amb mala baba) i arribar a les destinacions que et marquen les cartes que t'han tocat abans que ningú. M'encataria tornar-lo a jugar.

Vosaltres teniu algún joc de taula que recomanarieu de tenir?

Ara que s'apropa Nadal pot ser un bon regal :)