Helsinki de nit des de la torre-hotel TorniReconec que soc una patata amb la càmara tot i que va ser més pel fred i la falta de tripode
Benvinguts al meu món tal i com el veig avui.
No sé com ni per què però des que m'he aixecat que tot em dona voltes, és una sensació horrorosa, vols que tot quedi quiet però és impossible. Em fa mal el cap i em sento com si m'haguessin donat una pallissa, en definitiva, un dia per no haver obert els ulls i seguir dormint.
Espero no estar agafant algo xungo, més val no trepitjar un sol hospital per aquestes terres...
Bona tarda de Dilluns a tothom!
7 comentaris:
No sóc cap expert en fotografia, a mi sempre em quedaven borroses les fotos de nit. Fins que una nit vaig descobrir una manera molt simple d'evitar-ho: fer les fotos sense flash (amb el mode "escena nocturna" per exemple) i amb el disparador automàtic, no manualment. Ni que tinguis pols de cirurgià, quan fas 'click' sempre vellugues una mica la càmera, i això és fatal en aquestes condicions. Millor buscar un bon angle, recolzar la càmera, i esperar a que la foto es faci sola uns segons després. Així és com em va sortir la foto de la que estic més satisfet:
http://www.flickr.com/photos/abarcant/231479182/in/set-72157594224555136/
Per la resta, espero que aquest malestar que tens sigui passatger, simplement un d'aquells mals dies que inevitablement es passen de tant en tant. Si a l'altre post em va caure la imatge que tenia del funcionariat finès, després de llegir l'enllaç d'avui m'ha caigut la de la sanitat pública ("Deconstructing Finland", per expressar-ho com ho faria Woody Allen).
Salutacions des de Barcelona, i a millorar-se!
David, gràcies pels teus comentaris! ; ) Acabo de passar-me pel Flickr i t'he de dir, que la foto és digna d'enmarcar-la i fer-la gran. És super xula!! Miraré de probar de fer el que m'has dit, aviam que tal i així no he d'acabar comprant-me un trípode...
D'altra banda, com veus, a Finlàndia com a tot arreu, no tot són flors i violes i en quan a la sanitat, tramolant estic per si he de passar per cal metge!
Pel que fa ara, després de tot el dia de sofing, manta i molts tés vaig millorant, gràcies! : )
Aiiiis ja veig que estas millor però per si les mosques, cuida't eh! :)
David: impresionant la foto!!
Gràcies Anna! ; )
de res, i gràcies a les dues pel que dieu de la foto :-) Primer havia provat amb flash, però l'skyline de Manhattan es reduïa a una silueta negra (normal, la llum del flash il.lumina molt menys que 300 ò 400 metres). Després sense i sí que es veia, però totalment borrós. Amb el petit truc que dic, el canvi va ser com de la nit al dia.
Ja veig que Finlàndia no és xauxa, clar, igual sóc jo, que quan miro cap al nord d'Europa, em sembla veure uns països idílics, on tot funciona com un rellotge, plens de serveis socials, civisme, gent incorruptible, culte i civilitzada... però després t'assebentes que a Suècia la taxa de suicidis és de les més altes del món, per exemple, tot no ha de ser tan bonic.
Doncs res, encara que seria interessant llegir un altre post teu relatant noves topades amb la sanitat finesa, me n'alegro que milloris i per tant no arribis a escriure'l. Ja ho deia una cançó americana bastant divertida, que hi ha dies que un es troba així ("mamma said there will be days like this, there'll be days like this my mamma said"). Salut.
jej, de fet, no la canta el Van Morrison??
el Van Morrison ? no ho sé, després de sentir l'original no fa gaire per ell, però qui sap. No estava segur de qui era la cançó, però el youtube m'ho ha aclarit. Es una cançó dels anys 60 de The Shirelles:
http://www.youtube.com/watch?v=WQlImg2bm28&feature=related
Publica un comentari a l'entrada