La setmana passada vaig estar a Göteborg, no havia anat mai i el poc que vaig veure em va encantar. No té res a veure amb Helsinki. Els suecs se n'en cuiden molt bé de la imatge, els carrers són plens de petites botiguetes que animen a entrar, hi ha força gent, molta barreja, xivarri... en fi, que és més ciutat. Em va impactar la de pijos que hi ha clar que, comparat amb Estocolm es veu que el que jo vaig veure és res.
El viatge d'anada va ser de "aterriza como puedas" ja que des de bon matí a Hèlsinki feia molt de vent i l'arribada de Göteborg no va ser diferent:
Aquesta vegada sense música, "a pelo", ale
Ja he experimentat alguns vols dolents, que si tempesta agafant el vol de matinada, que si nevades importants... però mai havia tingut un aterratge amb tantes ràfagues de vent mentres s'apropava l'aterratge. Tot just quan, càmera en ma, preparada per a que pogués passar una cosa així va i se m'acaba la bateria. La bona notícia es que, com sempre, els pilots de Finnair xapó! i l'aterratge finalment va ser suau i sense grans peripècies.
Un cop arribada a l'hotel vaig deixar les coses i vaig quedar per sopar amb unes companyes en un lloc molt xulo des d'on es pot veure la ciutat d'una manera molt espectacular a 23 pisos d'alçada. A part de les vistes el lloc és famós pels sandvitxos de gambes, així que per sopar no vaig tenir problemes en escollir el plat.
No és que el pà fos minúscul
hi havia gambes per parar un carro
La resta de díes se'm van passar prou ràpids entre tapeo (tapeig? jajaja), perdre'm per la ciutat com de costum, sopars francesos (hi ha molts restaurants gabatxus!) una copeta més que altre i una enganxada al tramvia sense haver comprat el bitllet... per sort no vaig dir on visc sinó d'on sóc i vaig colar com a super guiri. Uf! però què malament ho vaig passar!
