Pet lover

Tot just d'acabar la mudança vaig conéixer els primers veïns del bloc de pisos on vivim. Una dona amb dos gossos la mar de monos de la raça Jack Russel Terrier. Una femella i un cadellet.
Ais... i es que jo... a mi... se'm trenca el cor cada vegada que veig un Terrier... en concret aquesta raça em recorda molt al Fox Terrier que em van regalar els meus pares quan vaig cumplir 6 anyets. De sempre he tingut algun animaló a casa, fan molta companyia i ara que no en tinc, ho trobo moltíssim a faltar. Sí, és veritat, donen molta feina, és molta responsabilitat i anar-me'n de vacances seria tot un problema, -m'he repetit mil·lions de vegades que seria millor mestressa que quan tenia 15 anys i el que obtindria a canvi m'ompliria molt més que no pas no tindre'n- però les coses no són pas tan fàcil i amb una vida com la nostra s'ha de pensar amb el cap i no tant amb el cor, a l'hora de decidir mascota sí o mascota no.

Doncs mira per on, que els veïns dels gossets són els nostres veïns de planta, tocant porta amb porta, la familia Wärila (que no guarrilla, eh Sara, ejem!) I mira que ni se'ls sent tu! gossos finesos, tal i com els seus amos, no és sent ni una mosca!
En fins... que tinc una morriña que ni me l'aguanto i veient aquest post se m'ha despertat el sentiment de tenir un bitxo per casa altra cop.

Estaria disposada ni que fos, de passejar gossos cobrant algo però a on es busca això? ha de ser tota una experiència això de quedar-se un gos temporalment, m'encantaria probar-ho, no us perdeu el post que us he enllaçat de Hellsinking.